Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Cladobranchia Aeolidioidea Phidiana militaris

Phidiana militaris

Phidiana militaris (Alder & Hancock, 1864)

Phidiana militaris @ Hoi Ha Wan Marine Park, Hong Kong (6m) 20°C, 17-04-2016 per Markus Rummel

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Facelinidae  

 

Genus

Phidiana  

 

Species

Phidiana militaris  (Alder & Hancock, 1864)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 404960).
Sinònims

  • Caloria militaris (Alder & Hancock, 1864)
  • Eolis militaris Alder & Hancock, 1864 (original)
  • Hervia dangeri Risbec, 1953
  • Learchis howensis Burn, 1966

Descripció
Amb una longitud màxima de 30 mm (Debelius, 2001), té el cos de color pàl·lid o blanc, de forma allargada, acabat en una cua llarga i apuntada, bastant per darrere de les cerata. Una línia mitjana de color taronja brillant es bifurca en la part anterior del cap, amb sengles branques recorrent la vora frontal de cada tentacle oral. Una altra línia de color taronja s’estén al llarg de la vora posterior de cada tentacle oral, recorrent cada costat del cos per sota de les cerata. Les cerata són llargues i llises, lleugerament inflades al centre, i creixen en sis grups a banda i banda del cos, de forma que els últims grups gairebé es troben a la part posterior. Els cerata són de color marró amb una línia de color taronja o vermell longitudinal, amb els extrems distals de color groc, també tenen una línia blavosa i acaben en una punta terminal de color blanc. Els tentacles orals són grans, sòlids i s’estrenyen cap a l’extrem, compartint l’esquema de color de les cerata. Els rinòfors tenen una banda ampla de color vermell o taronja, i l’extrem groc. Els extrems dels tentacles propodials també són grocs. L’anus es troba al costat dret del cos.

Biologia
S’alimenta de hidroides (George, J. D., 2012). Molt similar a Phidiana indica, es diferencien per la línia que passa entre els rinòfors: Phidiana indica té una línia blanca, mentre que Phidiana militaris té una línia de color taronja o vermell. D’aquesta espècie s’han obtingut lligands del receptor opioide com les “phidianidines” (Baker, 2016) que tenen un úso mèdic, tot i que més tard s’ha observat que aquestos compostos es poden obtenir de forma sintètica.

Etimologia

  • Militaris, del Llatí, vol dir militar, soldat o guerrer, probablement relacionat amb el disseny de color taronja del cos.

Distribució
Principalment distribuida per l’Indo-Pacífic. Descrita originalment a l’Índia, també s’ha citat als Emirats Àrabs Units, Sri Lanka, Brunei, Malàisia, Tailàndia, Hong Kong i el nord d’Austràlia. Una cita al delericte del submarí Scirè, a la badia de Haifa, al nord d’Israel, a l’octubre de 2016 és probablement la primera cita per a la Mediterrània, on és una espècie exòtica.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Phidiana militaris
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Phidiana militaris basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Alder, J., and A. Hancock. 1864. Notice of a collection of nudibranchiate Mollusca made in India by Walter Elliot Esq. with descriptions of several new genera and species. Transactions of the Zoological Society of London 5 (3-4): 113-147.
    Baker, B. J. 2016. Marine Biomedicine: From Beach to Bedside. CRC Press.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Debelius, H. 2001. Asia Pacific reef guide : Malaysia, Indonesia, Palau, Philippines, tropical Japan, China, Vietnam, Thailand. IKAN-Unterwasserarchiv.
    Debelius, H. 1996. Nudibranchs and Sea Snails: Indo-Pacific Field Guide. IKAN-Unterwasserarchiv, Frankfurt, Germany, 321 pp, 1000+ color illus.
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
    George, J. D. 2012. Reef-associated macroinvertebrates of the SE Gulf. p. 253-308 In Riegl, B.M.; Purkis, S.J. (eds) 2012. Coral Reefs of the Gulf: adaptation to climatic extremes. Springer Science.
    Gosliner, T. M. 1979. The systematics of the Aeolidiacea (Nudibranchia: Mollusca) of the Hawaiian Islands, with descriptions of two new species. Pacific Science 33(1): 37-77.
    Powell, A. W. B. 1979. New Zealand Mollusca. Marine, Land and Freshwater Shells. Collins, Auckland, xiv.
    Rothman, B. S., H. K. Mienis, and B. S. Galil. 2017. Alien facelinid nudibranchs in the Eastern Mediterranean: first report of Phidiana militaris (Alder and Hancock, 1864) and report of Caloria indica (Bergh, 1896) 30 years after its previous sighting. BioInvasions Records, 6 (2): 125-128.
    Rudman, W. B. 1980. Aeolid opisthobranch molluscs (Glaucidae) from the Indian Ocean and the south-west Pacific. Zoological Journal of the Linnean Society 68: 139-172.
    Rudman W.B. et al. 1998. Phidiana militaris accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/phidmili).
    Sachidhanandam, U., R. C. Willan, and L. M. Chou. 2000. Checklist of the nudibranchs (Opisthobranchia : Nudibranchia) of the South China Sea. Raffles Bulletin of Zoology. 513–537.
    Venkataraman, K., C. Raghunathan, and C. Sivaperuman. 2012. Ecology of Faunal Communities on the Andaman and Nicobar Islands. Springer.
    Willan, R. C. 1987. Description of a new aeolid nudibranch (Mollusca: Opisthobranchia) belonging to the genus Phidiana. N.Z. J. Zool. 14(3):409-417.
    Willan, R. C., and N. Coleman. 1984. Nudibranchs of Australasia, 56 pp. Sea Australia Productions Ltd.
    Willan, R. C., and J. Morton. 1984. Marine Molluscs, Part 2; Opisthobranchia. University of Auckland, Leigh Marine Laboratory. Auckland, New Zealand: 106 pp.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Phidiana militaris" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/10/2016. Accedit: 30/03/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/31zdn)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Agraïments
A Markus Rummel (Euphotic Photography) per les seves fotos d’aquesta espècie.