Pruvotfolia pselliotes

Pruvotfolia pselliotes (Labbé, 1923)

Pruvotfolia pselliotes @ Split (Croatia) 0.5m per Jakov Prkić

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Facelinidae  

 

Genus

Pruvotfolia  

 

Species

Pruvotfolia pselliotes  (Labbé, 1923)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139919).
Sinònims

  • Acanthopsole pselliotes Labbé, 1923
  • Facelina faurei Barnard, 1927
  • Rolandia hispanica Pruvot-Fol, 1951
  • Facelina pselliotes (Labbé, 1923)
  • Phidiana pselliotes (Labbé, 1923)

Descripció
Aquest aeolidaci és de mida relativament gran, amb una longitud màxima registrada de 35mm en repòs i fins 50mm en extensió. El cos és translúcid, pot anar del color blanc al groguenc o marró i està esquitxat de múltiples punts de color blanc opac, més o menys densos segons els exemplars. Els palps orals són llargs i prims, i l’animal els mou constantment quan està actiu, mentre que els manté aixecats en forma de “S” quan està en repòs. Els rinòfors són llargs, cilíndrics i acabats en punta, son lamel·lats i tenen al voltant de trenta laminetes. Els ulls es troben en posició dorsal, just darrere dels rinòfors. Té gran quantitat de cerata disposades en files obliqües, que es divideixen en set grups en disposició triangular al llarg del dors, però que només es distingeix el primer grup de la resta, ja que els separa la zona pericàrdica. El nombre de cerata per grup disminueix gradualment cap a la cua: té aproximadament 60 cerata en el primer grup, 30 en el segon, i 15, 8, 4, 2 i 1 respectivament. Les cerata situades cap al centre del dors són molt llargues (fins a 20 mm) i es redueixen en longitud conforme la seva posició s’allunya cap als costats, on poden arribar a fer tan sols 1 mm. Les cerata contenen una expansió de la glàndula digestiva de color marró, i en els extrems alberguen un cnidosac de color blanc. Els palps orals, els rinòfors i les cerata tenen dos anells opacs de color ocre, amb els marges ondulats, sobre un fons més clar i translúcid. La part anterior del peu forma dos tentacles relativament llargs que es dobleguen cap enrere quan l’animal està en moviment. La part posterior del peu forma una cua relativament llarga després de l’últim grup de cerata. L’orifici genital es troba darrere del primer grup de cerata al costat dret del cos, i es caracteritza per disposar d’un full genital, carnós i no retràctil i una vintena d’apèndixs especials, molt petits i difícils d’observar “de visu”, disposats en dues files que formen un angle i que tenen un paper actiu durant la còpula.

Biologia
Freqüenta fons rocosos, des de l’intermareal, fins i tot en zones batudes per l’onatge, fins a uns 25 metres de profunditat. S’alimenta voraçment de hidraris dels gèneres: Obelia, Kirchenpaueria, Tubularia o Sertularia. S’han documentat casos de canibalisme en cas de faltar el seu aliment. La còpula és característica d’aquesta espècie, els dos individus s’apropen pel seu costat dret (capicuats), llavors el full genital carnós i les dues papil·les adjacents a l’orifici genital s’estenen entre 20 i 30mm. de forma perpendicular al cos, per mantenir el contacte amb la parella mentre les fulles genitals formen una mena de canal per guiar el penis fins l’orifici genital. Durant la còpula, les cerata s’estiren, es contrauen i es mouen en totes les direccions durant aquest procés, que ve a durar uns 15 minuts. La posta té lloc 48 hores després en forma d’una cinta estreta regular, enrotllada en una espiral d’uns 20 o 30mm de diàmetre que conté entre 5.000 i 10.000 ous. Quan eclosionen, els ous donen lloc a larves pelàgiques o “veliger”. Com molts altres opistobranquis és d’activitat bàsicament nocturn, de manera que durant el dia sol trobar-se sota pedres o en esquerdes profundes. Fuig activament de la llum. Quan l’animal està tranquil les cerata estan una mica corbades cap al centre del cos, però si és molestat les estarrufa i les mou activament com a mecanisme de defensa. Si l’amenaça és important, l’animal pot arribar a autotomizar les cerata per despistar els predadors.

Etimologia

  • Pruvotfolia. En honor a la Dra. Alice Pruvot-Fol (1873-1972), malacòloga francesa especialista en opistobranquis, va descriure moltes noves espècies en base a animals conservats. Va continuar treballant i descrivint noves espècies fins una edat molt avançada, el 1962, quan tenia 89 anys d’edat, va descriure Phyllidia pulitzeri.
  • Pselliotes. Del grec “pséllion”, polsera, anell. Probablement a causa dels anells de color marró que té en els palps i els rinòfors.

Distribució
Des Cornwall, al sud d’Anglaterra, fins a la costa Atlàntica del Marroc i les Illes Canàries (Ortea & Urgorri, 1981), i a la Mediterrània des de Gibraltar fins a Yassiada (Turquia), amb cites a Malta i Croàcia. Espècie freqüent en alguns fons rocosos de la conca d’Arcachon (França). Ortea & Urgorri (l’any 1981) el citen per primer cop a aigües ibèriques a Oviñana (Astúries) i a Pedras Negras (Pontevedra, Galícia). Posteriorment ha estat citat en totes les costes ibèriques: Portugal, Andalusia, Llevant i Catalunya.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Pruvotfolia pselliotes
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Pruvotfolia pselliotes

    Galicia: Ortea (1977c), Ortea and Urgorri (1981b), Urgorri and Besteiro (1983). Portugal: García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999, 2003). Andalucía (Atl.): Cervera and García (1986). Gibraltar: García-Gómez (1983, 2002). Andalucía (Med.): Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a). Levante: Templado et al. (2002). Catalunya: Pruvot-Fol (1954, citada como Rolandia hispanica). Canarias: Moro et al. (1995, 2003), Ortea et al. (2001).

    General: Gosliner, 1987b:121[P]; Ortea & Urgorri, 1981a:150; Tardy, 1969:327

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:1 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:1 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:2 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Pruvotfolia pselliotes basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Calado, G., M. Malaquias, C. Gavaia, J. L. Cervera, C. Megina, B. Dayrat, Y. Camacho, M. Pola, and C. Grance. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Calado, G., V. Urgorri, R. Gaspar, and F. J. Cristobo. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Carmona, L., M. Pola, T. M. Gosliner, and J. L. Cervera. 2015. Protaeolidiella atra Baba, 1955 versus Pleurolidia juliae Burn, 1966: One or two species? Helgol Mar Res 69:137-145.
    Carmona, L., M. Pola, T. M. Gosliner, and J. L. Cervera. 2013. A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda). PLoS ONE 8(5): e63000. doi:10.1371/journal.pone.0063000.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cervera, J. L., and J. C. García-Gómez. 1986. Moluscos opistobranquios del litoral occidental andaluz: nuevas aportaciones faunísticas. Iberus 6 (2): 201-207.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Clergier, M. P., and J. Tardy. 1978. Etude histologique de la lame peniale de Pruvotfolia pselliotes (Labbe) 1923 (Mollusque Gasteropode Nudibranche). Haliotis (Publie par la Societe Francaise de Malacologie) 9(1):89.
    de Montaudouin, X., and P.-G. Sauriau. 2000. Contribution to a synopsis of marine species  richness in the Perthuis Charentais Sea with new insights in soft-bottom macrofauna of the Marennes- Oléron Bay. Cahiers de Biologie Marine 41(2):181-222.
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
    Edmunds, M. 2015. Opisthobranchiate Mollusca from Ghana, Aeolidiidae, with consideration of several caribbean species. Journal of Conchology Vol. 42(2): 125-161.
    Edmunds, M. 1977. Larval development, oceanic currents, and origins of the Opisthobranch fauna of Ghana. Journal of Molluscan studies 43:301-308.
    Edmunds, M. 1991. Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    García-Gómez, J. C. 1987. Adiciones a la fauna de Opistobranquios del Estrecho de Gibraltar (sur de España), I. Iberus 7 (2): 197-209.
    García-Gómez, J. C. 1983. Moluscos Opistobranquios del Estrecho de Gibraltar y Bahía de Algeciras. Iberus 3: 41-46.
    García-Gómez, J. C. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Gosliner, T. M. 1987. Nudibranchs of Southern Africa; A guide to Opisthobranchs Molluscs of Southern Africa. Sea Challengers and Jeff Hamann. Monterey, California, EEUU: 136 pp.
    Labbé, A. 1923. Description sommaire de cinq nouvelles especes d’Eolidiens trouvees a la station du Croisic. Bulletin de la Societe des Sciences Naturelles de l’Ouest de la France, Proces Verbaux, series 4, 3:7-10.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M. A. E., and P. M. Morenito. 2000. The Opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) of the Coastal Lagoon “Ria Formosa” in Southern Portugal. Bollettino Malacologico 36 (5-8): 117-124.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Menéndez, J. L., and J. Oliveros. 2004. Pruvotfolia pselliotes accessed through: AsturNatura on 2015-02-05. (http://www.asturnatura.com/especie/pruvotfolia-pselliotes.html).
    Mifsud, C., and C. Cachia. 2011. New additions and corrections, with annotations, to the check-list of the marine mollusca of the Maltese islands. Triton 23: 10-18.
    Moro, L., J. Ortea, J. J. Bacallado, A. Valdés, and J. M. Pérez Sánchez. 1995. Nuevos Aeolidáceos (Gastropoda, Nudibranchia) para la fauna de Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 7 (2, 3 and 4): 63-75.
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Naya Garmendia, L. M. 2016. Nudibranquios de la Costa Vasca: el pequeño Cantábrico multicolor. Aquarium de Donostia-San Sebastián.
    Ortea, J. 1977a. Moluscos marinos gasterópodos y bivalvos del litoral asturiano entre Ribadesella y Ribadeo, con especial atención a la subclase de los opistobranquios. Tesis Doctoral. Universidad de Oviedo.
    Ortea, J., and L. Moro. 1997. Redescripción y nueva posición sistemática de Phidiana longicirrha Eliot, 1906 (Mollusca: Nudibranchia: Aeolidacea). Revista de la Academia Canaria de Ciencias 9 (2, 3 and 4): 107-118.
    Ortea, J. A., and V. Urgorri. 1981. Runcina ferruginea Kress 1977, et Pruvotfolia pselliotes (Labbe, 1923) dans les eaux Iberiques. Vie et Milieu 31(2):149-151.
    Ortea, J., L. Moro, and M. Caballer. 2002. Descripción de una nueva especie del género Pruvotfolia Tardy, 1969 de las islas de Cabo Verde (Mollusca: Nudibranchia: Facelinidae). Vieraea, 30: 199-205.
    Ortea, J. A., A. Quero, G. Rodriguez, and A. Valdés. 1993. Presencia de Piseinotecus gaditanus (Gastropoda: Nudibranchia) en las Islas de Cabo Verde. Courier Forschungisinstitut Senckenberg 159:221-224.
    Ortea, J. A., L. Moro, J. J. Bacallado, and R. Herrera. 2001. Catálogo actualizado de los Moluscos Opistobranquios de las Islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 12 (3-4): 105-136.
    Ozturk, B., A. Dogan, B. Bitlis-Bakir, and A. Salman. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38.
    Poddubetskaia, M. 2002. NEMBRO. (http://www.nembro.info).
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Pruvot-Fol, A. 1954. Mollusques opisthobranches. Faune de France, 58. Paul Lechevalier, Paris.
    Rolán, E. 2005. Malacological Fauna From The Cape Verde Archipelago. Part 1, Polyplacophora and Gastropoda. ConchBooks, Frankfurt, Germany.
    Ros, J. 1981. Desarrollo y estrategias binómicas en los opistobranquios. Oecologia aquatica 5: 147-183.
    Rudman, W. B. 1980. Aeolid opisthobranch molluscs (Glaucidae) from the Indian Ocean and the south-west Pacific. Zoological Journal of the Linnean Society 68: 139-172.
    Rudman W.B. et al. 1998. Pruvotfolia pselliotes accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/pruvpsel).
    Sabelli, B., R. Gianuzzi-Savelli, and D. Bedulli. 1990. Catalogo annotato dei Molluschi marini del Mediterraneo. Libreria Naturalistica Bolognese. Bologna, Italy: 348 pp.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2012-2019) "Pruvotfolia pselliotes" in OPK-Opistobranquis, Published: 05/10/2013, Accessed: 11/12/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/6ITYN)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.