Doto dunnei

Doto dunnei Lemche, 1976

Doto dunnei, “Depuradora” (L’Escala, Girona), 21/04/2012 per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Dendronotoidea  

 

Family

Dotidae  

 

Genus

Doto  

 

Species

Doto dunnei  Lemche, 1976

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139634).
Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden arribar a mesurar fins a 25mm de longitud. La coloració general és groguenca o de color “crema”, més intens en els cerata que el cos, i els animals més grans poden presentar fins a 8 parells de cerata. El cap és petit i els lòbuls laterals del vel cefàlic sobresurten lleugerament, la coloració és la mateixa que la del dors. Els rinòfors són transparents i molt llargs (3 vegades la longitud de la beina) amb una pigmentació en forma de punts blancs que també es troba en els marges de les beines rinofòriques. La papil·la anal, ben desenvolupada, se situa entre el primer i el segon parell de cerata del costat dret, amb una pigmentació en forma de punts blancs en el seu marge. L’obertura genital, acompanyada d’una petita protuberància se situa sota el primer cerata dret. Entre les seves característiques més destacables, a part de la seva gran mida, són els seus grans cerata amb diversos anells concèntrics proveïts de 5 a 9 tubercles que disminueixen la seva grandària des de l’àpex fins a la base del cerata. Com a característica única, poden tenir taques en forma d’anells concèntrics al voltant dels tubercles (a part de la típica puntuació en l’àpex del tubercle), i la coloració és negra-violàcia més o menys intensa. El tubercle apical és gran i arrodonit. Un altre tret molt característic són els seus ben desenvolupades pseudobrànquies, les més grans descrites per a aquest gènere, que consisteixen en diverses lamel·les transparents relativament grans i sortints, amb una pigmentació secundària en forma de punts blancs (no sempre). La zona cardíaca destaca com una gran protuberància, que igual que la resta del dors i costats té taques de diverses formes i grandàries de color marró fosc. El patró de coloració secundària és molt irregular fins i tot dins d’un mateix individu, podent trobar des d’individus ben desenvolupats i molt despigmentats, a cerata gairebé totalment pigmentades.

Biologia
El substrat sobre el qual podem trobar a aquesta espècie es limita a hidraris del gènere Kirchenpaueria i més concretament a l’espècie K. pinnata (fet que s’ha confirmat també en les costes del litoral català), de la qual s’alimenta i sobre la qual posa les postes. Aquestes mesuren entre 0.5 i 1 cm, i com la resta de les espècies del gènere Doto, consisteix en una cinta ondada amb diverses voltes dobles i de color blanquinós. El diàmetre dels ous va des de 75 a 100 micres, sent els més grans els més madurs.

Etimologia

  • Doto, del Llatí Doto, una nimfa marina, del Grec Dōtō
  • Dunnei. En honor de Jimmy Dunne, ictiòleg de la Galway University (Irlanda)

Distribució
Aquesta espècie es distribueix principalment en aigües del nord d’Europa, Illes Britàniques preferentment, costa d’Irlanda i la Península Ibèrica, on ha estat citada per el Cantàbric, Galícia, el litoral de Portugal i àrea de l’Estret de Gibraltar. En les costes catalanes s’ha observat en la Costa Brava a les Illes Medes, L’Escala i a Tossa de Mar, les primeres cites de l’espècie per al Mar Mediterrani.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Doto dunnei
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Doto dunnei

    Cantabria: Ortea and Urgorri (1978). Galicia: Urgorri and Besteiro (1983, 1984). Portugal: Calado et al. (1999, 2003). Gibraltar: García-Gómez (1983).

    General: Brown & Picton, 1979:8; Hayward, Wigham, & Yonow, 1990:710; Just & Edmunds, 1985:24[P]; Picton & Morrow, 1994:40[P]; Thompson, 1988:134; Thompson & Brown, 1984:30[P]

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:

Altres fotos


Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Doto dunnei" in OPK-Opistobranquis, Published: 01/05/2013, Accessed: 17/01/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/1Mzb4)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.