Doto eireana (Lemche, 1973)
Superdomain | Biota | |
Kingdom | Animalia | |
Phylum | Mollusca | |
Class | Gastropoda | |
Subclass | Heterobranchia | |
Infraclass | Euthyneura | |
Subterclass | Ringipleura | |
Superorder | Nudipleura | |
Order | Nudibranchia | |
Suborder | Cladobranchia | |
Superfamily | Dendronotoidea | |
Family | Dotidae | |
Genus | Doto | |
Species | Doto eireana Lemche, 1976 | |
| Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139635). | ||
Nudibranqui de mida petita, els individus tenen una mida inferior al centímetre de longitud, el cos elevat i de secció quadrangular, és de color blanc translúcid, motejat amb taques de color marró vermellós disperses per tot el cos, especialment al dors i als costats, i també als àpexs dels tubercles de les cerates. Les cerates son bulboses i tenen tubercles disposats en fileres (generalment dues) just sota l’àpex. Té els tentacles orals a la part anterior basal del cos. Una mica més enrere i a la part dorsal del cos, té dos rinòfors tubulars que poden presentar taques de color blanc intens que es diferencien del color translúcid de la resta de cos. La part inferior dels rinòfors està envoltada per una beina acampanada, alta i estreta.
Biologia
Recentment separada de l’espècie Doto coronata, Doto eireana es pot confondre fàcilment amb espècies semblants com Doto dunnei o Doto maculata, però pot identificar-se pel substrat on es troba, ja que s’alimenta exclusivament de l’hidroide Amphisbetia operculata, que es troba en zones de elevat hidrodinamisme, com les roques exposades a les onades de la zona infralitoral o l’estípit del kelp Laminaria hyperborea. La posta consisteix en una cinta blanca en forma d’acordió dipositada sobre l’hidrari de què s’alimenta. Les cerata es poden desprendre fàcilment si l’animal se sent en perill, encara que poden regenerar-se ràpidament.
Etimologia
- Doto. Del Llatí “Doto”, una nimfa marina, del Grec “Dōtō”.
- Eireana. De “Eire”, Irlanda.
Distribució
La seva distribució abasta la costa oest d’Irlanda, la costa oest d’Escòcia, a Gales, al Canal de Bristol i tota la zona sud d’Anglaterra, inclosa la Illa de Wight. A la Península Ibèrica ha estat citada al Cantàbric, la costa de Galícia i Portugal. A Catalunya ha estat reportat a la Costa Brava, entre Blanes i l’Escala.
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Referències per l´espècie: Doto eireana
- Cantabria: Ortea and Urgorri (1978), Fernández-Ovies (1981), Fernández-Ovies and Ortea (1981).
Galicia: Urgorri and Besteiro (1983, 1984).
Portugal: Calado et al. (2003).
General: Brown & Picton, 1979:8; Hayward, Wigham, & Yonow, 1990:710; Just & Edmunds, 1985:34[P]; Picton & Morrow, 1994:42[P]; Thompson, 1988:136; Thompson & Brown, 1984:31[P]Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.
Espècies semblants
Doto coronata, D. dunnei, D. millbayana i D. maculata, de les que es diferencia per la seva pigmentació i desenvolupament dels tubercles ceratals, pseudobrànquia i el substrat alimentari.
Abundància
| Mediterrània occidental: |  |
| Mediterrània oriental: |  |
| Oceà Atlàntic: | |
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Fuertes, Sara; Manuel Ballesteros; Enric Madrenas; Miquel Pontes (2021) "Doto eireana" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/04/2013. Accedit: 04/03/2021. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/HWKlL)
