Doto verdicioi Ortea & Urgorri, 1978
Superdomain | Biota | |
Kingdom | Animalia | |
Phylum | Mollusca | |
Class | Gastropoda | |
Subclass | Heterobranchia | |
Infraclass | Euthyneura | |
Subterclass | Ringipleura | |
Superorder | Nudipleura | |
Order | Nudibranchia | |
Suborder | Cladobranchia | |
Superfamily | Dendronotoidea | |
Family | Dotidae | |
Genus | Doto | |
Species | Doto verdicioi Ortea & Urgorri, 1978 | |
Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139657). |
Color del cos generalment blanc semitransparent, pigmentat amb taques de color vermell intens o carmí fosc al dors i els flancs, deixant les àrees entre les cerata despigmentades. La pigmentació rogenca forma una banda molt densa que recorre el dors des del cap fins a l’última cerata, disgregant-se a la cua. El puntejat dels costats és molt fi i dispers. La gònada es veu per transparència de color crema rosat i es situa entre el primer i cinquè cera. Els rinòfors mesuren aproximadament 0,9mm i estan pigmentats amb grans taques vermelloses, amb l’àpex de color blanc. La beina rinofòrica mesura 0,5 mm i té alguna puntuació blanca a l’exterior, de vegades amb una o dues taques vermelloses, però interiorment presenta grans taques d’aquest color. Els lòbuls cefàlics són poc aparents i només de vegades tenen alguna taca vermellosa. La base de les cerata i les àrees entre elles estan despigmentades. El dors té cinc o sis cerata a cada costat, cadascuna d’elles amb dues fileres de quatre tubercles roms i poc prominents. Aquests tubercles són blancs interiorment, amb l’àpex blanc i sense taques fosques, però presenten nombroses taques vermelloses que envolten l’àpex i es distribueixen de manera irregular per la resta del cera. El tubercle apical és molt més gran que els altres, de forma rabassuda, amb l’àpex semiesfèric amb punts blancs interns; subterminalment presenta un anell més o menys definit format per punts vermellosos independents que, en els exemplars més grans, arriba a ser gairebé continu. L’interior dels cerata és rosat, amb petites “ferradures” blanques. La pseudobrànquia és molt característica quan està ben desenvolupada, està formada per cinc processos, un apical i dos als costats, els laterals molt grans i aixafats de forma que sobresurten pels costats del cera. La papil·la anal és prominent, puntejada de blanc i se situa entre els dos primers cerata del costat dret. L’orifici genital està situat una mica per davant del primer cera del costat dret, en una zona generalment molt pigmentada de vermell.
Biologia
Els exemplars trobats ho han estat sobre hidraris del gènere Aglaophenia, en parets amb un hidrodinamisme relativament alt. La posta té forma de cinta amb dos o tres ondulacions, encara que les postes en forma de ferradura simple també són freqüents.
Etimologia
- Doto, del Llatí “Doto”, una nimfa marina, del Grec “Dōtō”
- Verdicioi, dedicada a la localitat on aquesta espècie va ser recol·lectada, Verdicio (Cap de Peñas, Asturias, Espanya).
Distribució
Espècie bàsicament citada a la costa atlàntica de la Península Ibèrica, a Astúries, Galícia i Portugal.
Fonts: | |
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG | : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Abundància
Mediterrània occidental: | ☆☆☆☆☆ |
Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Doto verdicioi" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 24/04/2016. Accedit: 20/04/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=21629)