Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Cladobranchia Fionoidea Calmella cavolini

Calmella cavolini

Calmella cavolini (Verany, 1846)

Calmella cavolini per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Flabellinidae  

 

Genus

Calmella  

 

Species

Calmella cavolini  (Vérany, 1846)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139978).

Nota taxonòmica: La classificació dels Flabellinidae semblava força estable fins que el 2017 van aparèixer una sèrie de treballs (Furfaro et al. 2017; Korshunova et al. 2017) que pretenien aclarir l´estatus de la família Flabellinidae. L´objectiu principal del treball de Furfaro et al. era caracteritzar molecularment les espècies mediterrànies mentre que el treball de Korshunova et al. pretenia aprofundir en les relacions filogenètiques entre diversos membres de la família Flabellinidae i les altres famílies dels aeolidacis.
Tots dos treballs es basaven en la combinació de tècniques moleculars i morfològiques i, de fet, no ofereixen resultats molt diferents, però sí difereixen en la mida i procedència de les mostres estudiades i, sobretot, en la interpretació d´aquests resultats. Després de l´aparició del treball de Furfaro et al., moltes espècies Mediterrànies dels gèneres Calmella, Flabellina i Piseinotecus es van agrupar sota el gènere comú Flabellina, però van tenir determinats problemes amb algunes espècies que no encaixaven bé amb la classificació proposada (per exemple Flabellina babai), van descobrir que les poblacions mediterrània i atlàntica de Flabellina ischitana corresponen a dues espècies críptiques diferents, i van constatar els problemes del grup críptic Calmella cavolini / Flabellina confusa / Piseinotecus gaditanus per la qual cosa van indicar la necessitat de fer nous estudis per aclarir el seu estatus.
Curiosament aquests estudis s´estaven duent a terme pràcticament en paral·lel pel grup de Korshunova et al. però sobre una mostra d´espècies molt més àmplia i que comprenia exemplars de l´Àrtic, Atlàntic nord, oceà Pacífic i Índic. Aquest segon treball confirma la polifilia de la família Flabellinidae, però la seva forma d´interpretar els resultats representa una veritable revolució per a la taxonomia dels aeolidacis, especialment per a la família Flabellinidae.
Tots dos treballs observen que hi ha dos clades (grups) ben diferenciats de Flabellinidae: el de Coryphella pedata i similars, amb cerata que surten directament del dors, i el de Flabellina affinis i similars, que tenen els cerata de cada grup pedunculats. Encara que Furfaro et al. consideren a les espècies de tots dos clades pertanyents al gènere Flabellina dins de la família Flabellinidae, Korshunova et al. diferència dues famílies: Coryphellidae i Flabellinidae sensu stricto, creant a més multitud de gèneres diferents en aquestes famílies per incloure a les espècies que estudien. La seva proposta taxonòmica, curiosament, dóna resposta als problemes trobats per Furfaro et al.
En certa manera tots dos treballs es complementen, si bé en el treball de Korshunova et al. s´evidencia la manca d´estudis sobre les espècies de flabellinids tropicals i del sud d´Amèrica i Àfrica, de manera que encara no s´ha dit l´última paraula. La proposta de creació de nous gèneres per reunir petits grups d´espècies, en comptes de gèneres multiespecífics, sembla ser la tendència en alguns dels treballs filogenètics dels últims anys. Es pot consultar una discussió detallada d´aquesta apassionant controvèrsia a (https://opistobranquis.info/ca/flabellinidae/).

Furfaro et al. (2021) revisen de nou l’adscripció de les espècies del gènere Calmella i conclouen que pertanyen al gènere Flabellina, demostrant que el patró cromàtic entre Flabellina cavolini i Flabellina gaditana no és un caràcter diagnòstic vàlid i que només es poden distingir molecularment. Karmeinski et al (2021) retornen aquesta espècie al gènere Calmella.

Sinònims

  • Aeolis digitata Costa A., 1866
  • Eolidia cavolini Vérany, 1846 (original)
  • Jojenia rubrobranchiata Aradas, 1847
  • Flabellina cavolini (Verany, 1846)

Descripció
Es tracta d’una espècie d’eolidaci petita ja que els exemplars rarament superen els 10 mm de longitud. Cos estret, allargat i de color blanc opac, de vegades lleugerament irisat de blau molt suau. Els tentacles orals i els rinòfors són llargs i fins, de gairebé igual longitud, i de color blanquinós  però alguns exemplars freqüentment tenen l’extrem lleugerament pigmentat de taronja. Els rinòfors són llisos en tota la seva longitud. En el dors del cap i davant dels rinòfors es poden veure dues taques de color violaci que es deuen a les mandíbules, vistes per transparència. Poden haver  fins a 7 grups de cerata a cada costat del cos. Els cerata de cada grup surten d’un mateix peduncle del dors que pot estar així mateix bifurcat o trifurcat, característica que  és manté també en d’altres espècies de la família Flabellinidae. Els cerata són semitransparents i es pot observar dins d’ells la glàndula digestiva de color taronja o vermell, estan la part superior més pigmentada. L’àpex dels cerata és blanc, apreciant-se en el seu interior el cnidosac. El peu és semitransparent i presenta en la seva zona anterior d’un parell de curts palps propodials. La cua és llarga i molt estreta.

Biologia
Aquesta espècie és bastant freqüent durant tot l’any a escassa profunditat, en parets rocoses poc il·luminades i amb abundància d’algues esciòfiles, esponges i hidrozous. Es  sol trobar associada a hidraris com Halecium pusillum i Eudendrium racemosum, dels quals podria alimentar-se. També s’ha localitzat sobre la gorgònia Paramuricea clavata. La posta és en forma d’una banda espiral estreta amb ous rosats d’unes 100 micres de diàmetre

Etimologia

  • Calmella petita Calma.
  • Cavolini. En honor de Filippo Cavolini (1756-1810), un ric mercader i un dels primers zoòlegs marins. Entre 1785 i 1792 va publicar alguns articles sobre pòlips, peixos i crustacis. Va construïr un laboratori especial a la seva villa de Posillipo. El 1813 es va publicar a títol pòstum la seva obra “Abhandlungen über die Pflanzenthiere des Mittelmeeres”.

Distribució
Fins al moment es tracta d’una espècie estrictament mediterrània que s’ha trobat principalment en la conca occidental. Observacions recents l’han citat en aigües turques. En la Península Ibèrica ha estat observada en les costes mediterrànies d’Andalusia, en les costes llevantines, a Catalunya i en les Balears. Les localitats catalanes on s’ha observat són: Cadaqués, L’Escala, L’Estartit, Begur, Palamos, Tossa de Mar, Lloret de Mar, Blanes, Badalona, Barcelona, Cubelles i Salou.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Calmella cavolini
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies semblants
Calmella gaditana, molt semblant. Només es poden distingir per anàlisis moleculars.

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Calmella cavolini basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Calmella cavolini radula
Calmella cavolini by Enric Madrenas
Calmella cavolini by Enric Madrenas
Calmella cavolini by Enric Madrenas
Calmella cavolini by Enric Madrenas
Calmella cavolini by Enric Madrenas
Calmella cavolini by Enric Madrenas
Calmella cavolini by Enric Madrenas
Calmella cavolini by Enric Madrenas
Calmella cavolini by Enric Madrenas
Calmella cavolini @ Mallorca by Lenka Juskaničová
Calmella cavolini @ Mallorca by Lenka Juskaničová
Calmella cavolinii by Miquel Pontes
Calmella cavolini by Miquel Pontes
Calmella cavolini by Miquel Pontes
Calmella cavolini @ France by Pascal Girard
Calmella cavolini @ Granada por Luis Sánchez Tocino
Calmella cavolini @ Granada por Luis Sánchez Tocino

Bibliografia

    Altimira, C., M. F. Huelin, and J. Ros. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.
    Aradas, A. 1847. Memorie di Zoologia Siciliana. Memoria III. Descrizione di alcuni molluschi nudi della Sicilia. Atti dell’Accademia Gioenia di Scienze Naturali, (2)4: 107-122, pl. 1.
    Ballesteros, M. 1978. Contribución al conocimiento de la fauna bentónica de Cubellas. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 3: 11-23.
    Ballesteros, M. 1984. Adiciones a la fauna de opistobranquios de Cubellas (Tarragona). Miscelánea Zoológica 8: 41-49.
    Ballesteros, M. 1982. Nota preliminar sobre la fauna de nudibranquios de la isla de Ibiza. Actas II Simposio Ibérico de Estudios del Bentos Marino 3: 229-234.
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., A. Barrajón, A. Luque, D. Moreno, P. Talavera, and J. Templado. 1986. Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.
    Ballesteros, M., C. Álvarez, and B. Mateo. 1986. Aproximación a la fauna de opistobranquios de la isla de Menorca. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 12: 93-106.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2019. Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions, Figueres.
    Barletta, G., and G. Melone. 1976. Nudibranchi del Promontorio di Portofino (Genova) (Gastropoda Nudibranchia). Natura, Societa Italiana di Scienze Naturali, Milano 67(3-4):203-236.
    Barletta, G., M. Mariani, and C. Perego. 1990. Considerazioni preliminari sugli opistobranchi viventi nella baia di Paraggi (Ge). Lavori della Societa Italiana di Malacologia 23:247-260.
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Bergh, L. S. R. 1875. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. III. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 25:633-658, pls. 13-15.
    Bergh, L. S. R. 1882. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. VII. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 32:7-74, pls. 1-6.
    Bergh, L. S. R. 1890. Die cladohepatischen Nudibranchien. Zoologische Jahrbucher, Abtheilung fur Systematik Geographie und Biologie der Thiere 5:1-75.
    Bergh, L. S. R. 1908. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 9, Theil 6, Heft 3; pp 119-181, pls. 9-12.
    Bergh, R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Bergh, L. S. R. 1878. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 14; pp 603-645, I-L, pls. 66-68.
    Betti, F., G. Bavestrello, and R. Cattaneo-Vietti. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87: eyaa040.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Canessa, M., G. Bavestrello, R. Cattaneo-Vietti, G. Furfaro, M. Doneddu, A. Navone, and E. Trainito. 2021. Rocky substrate affects benthic heterobranch assemblages and prey/predator relationships. Estuarine, Coastal and Shelf Science 38: 539-558. 261: 1–13.
    Cattaneo-Vietti, R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and R. Chemello. 1991. The opisthobranch fauna of a Mediterranean lagoon (Stagnone di Marsala, western Sicily). Malacologia 32(2):291-299.
    Cattaneo-Vietti, R., and R. Chemello. 1987. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi della Sicilia. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 23(5-8):207-222.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. La Conchiglia, Rome, Italy.
    Cervera, J. L., and J. C. García-Gómez. 1986. Moluscos opistobranquios del litoral occidental andaluz: nuevas aportaciones faunísticas. Iberus 6 (2): 201-207.
    Cervera, J. L., J. C. García-Gómez, and F. J. García. 1986. Una nueva especie de Piseinotecus Marcus, 1955 (Gastropoda: Nudibranchia) del litoral ibérico. Bollettino Malacologico 22 (9-12): 215-222.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    De Fez, S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Valencia, Spain.
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
    Doneddu, M., B. Manunza, and E. Trainito. 1995. Opistobranchi del Nord Sardegna: censimento ed annotazioni. Biologia Marina Mediterranea II (2): 369-370.
    Edmunds, M. 1970. Opisthobranchiate Mollusca from Tanzania. II. Eolidacea (Cuthonidae, Piseinotecidae and Facelinidae). Proceedings of the Malacological Society of London 39(1):15-57; tbls. 1-3; figs. 1-24.
    Edmunds, M. 1987. Color in opisthobranchs. Western Society of Malacologists Annual Report 19:24.
    Edmunds, M. 1987. Color in opisthobranchs. American Malacological Bulletin 5(2):185-196.
    Eliot, C. N. E. 1910. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of the species; Figures by the late Joshua Alder and the late Albany Hancock, and others. Ray Society, London.
    Furfaro, G., and P. Mariottini. 2016. Check-list of the Nudibranchs (Mollusca Gastropoda) from the biodiversity hot spot " Scoglio del Corallo " (Argentario promontory, Tuscany). Biodiversity Journal. 7: 67–78.
    Furfaro, G., D. Salvi, E. Trainito, F. Vitale, and P. Mariottini. 2021. When morphology does not match phylogeny: The puzzling case of two sibling nudibranchs (Gastropoda). Zoologica Scripta. 50: 439–454.
    Furfaro, G., D. Salvi, E. Mancini, and P. Mariottini. 2018. A multilocus view on Mediterranean aeolid nudibranchs (Mollusca): Systematics and cryptic diversity of Flabellinidae and Piseinotecidae. Molecular Phylogenetics and Evolution. 118: 13–22.
    Furfaro, G., F. Vitale, C. Licchelli, and P. Mariottini. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12: 171.
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    Giribet, G., and A. Peñas. 1997. Fauna malacológica del litoral del Garraf (NE de la Península Ibérica). Iberus 15 (1): 41-93.
    Hecht, E. 1896. Contribution e l’etude des nudibranches. Memoires de la Societe Zoologique de France 8:539- 711, pls. 1-5.
    Huelin, M. F., and J. Ros. 1984. Els mol·lucs marins de les illes Medes In: Els sistemes naturals de les Illes Medes. Arxius de la Secció de Ciéncies, J Ros et al (eds) 73: 457-500. IEC. Barcelona, Spain.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Calmella cavolini" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 17/05/2012. Accedit: 04/12/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=593)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.