Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Cladobranchia Fionoidea Carronella pellucida

Carronella pellucida

Carronella pellucida (Alder & Hancock, 1843)

Carronella pellucida (Sweden) per Klas Malmberg

Nota taxonòmica: La classificació dels Flabellinidae semblava força estable fins que el 2017 van aparèixer una sèrie de treballs (Furfaro et al. 2017; Korshunova et al. 2017) que pretenien aclarir l´estatus de la família Flabellinidae. L´objectiu principal del treball de Furfaro et al. era caracteritzar molecularment les espècies mediterrànies mentre que el treball de Korshunova et al. pretenia aprofundir en les relacions filogenètiques entre diversos membres de la família Flabellinidae i les altres famílies dels aeolidacis.
Tots dos treballs es basaven en la combinació de tècniques moleculars i morfològiques i, de fet, no ofereixen resultats molt diferents, però sí difereixen en la mida i procedència de les mostres estudiades i, sobretot, en la interpretació d´aquests resultats. Després de l´aparició del treball de Furfaro et al., moltes espècies Mediterrànies dels gèneres Calmella, Flabellina i Piseinotecus es van agrupar sota el gènere comú Flabellina, però van tenir determinats problemes amb algunes espècies que no encaixaven bé amb la classificació proposada (per exemple Flabellina babai), van descobrir que les poblacions mediterrània i atlàntica de Flabellina ischitana corresponen a dues espècies críptiques diferents, i van constatar els problemes del grup críptic Calmella cavolini / Flabellina confusa / Piseinotecus gaditanus per la qual cosa van indicar la necessitat de fer nous estudis per aclarir el seu estatus.
Curiosament aquests estudis s´estaven duent a terme pràcticament en paral·lel pel grup de Korshunova et al. però sobre una mostra d´espècies molt més àmplia i que comprenia exemplars de l´Àrtic, Atlàntic nord, oceà Pacífic i Índic. Aquest segon treball confirma la polifilia de la família Flabellinidae, però la seva forma d´interpretar els resultats representa una veritable revolució per a la taxonomia dels aeolidacis, especialment per a la família Flabellinidae.
Tots dos treballs observen que hi ha dos clades (grups) ben diferenciats de Flabellinidae: el de Coryphella pedata i similars, amb cerata que surten directament del dors, i el de Flabellina affinis i similars, que tenen els cerata de cada grup pedunculats. Encara que Furfaro et al. consideren a les espècies de tots dos clades pertanyents al gènere Flabellina dins de la família Flabellinidae, Korshunova et al. diferència dues famílies: Coryphellidae i Flabellinidae sensu stricto, creant a més multitud de gèneres diferents en aquestes famílies per incloure a les espècies que estudien. La seva proposta taxonòmica, curiosament, dóna resposta als problemes trobats per Furfaro et al.
En certa manera tots dos treballs es complementen, si bé en el treball de Korshunova et al. s´evidencia la manca d´estudis sobre les espècies de flabellinids tropicals i del sud d´Amèrica i Àfrica, de manera que encara no s´ha dit l´última paraula. La proposta de creació de nous gèneres per reunir petits grups d´espècies, en comptes de gèneres multiespecífics, sembla ser la tendència en alguns dels treballs filogenètics dels últims anys. Es pot consultar una discussió detallada d´aquesta apassionant controvèrsia a (https://opistobranquis.info/ca/flabellinidae/).

Sinònims

  • Flabellina pellucida (Alder & Hancock, 1843)
  • Coryphella pellucida (Alder & Hancock, 1843)
  • Coryphella rutila Verrill, 1879
  • Eolis pellucida Alder & Hancock, 1843 (original)

Descripció
Pot arribar a una grandària de 40 mm. El color base del cos és blanc hialí. Els tentacles orals i els rinòfors tenen la part distal de color blanc opac. Els rinòfors són llisos. Hi ha nombrosos cerates reunits en 6-7 grups a cada costat del dors, els dos primers ben definits. El primer grup té fins a uns 20 cerates. Aquests són llargs i fins, hialins i amb la glàndula digestiva de color marró o rogenca; l’àpex dels cerates és blanc opac. El peu té en el seu extrem anterior un parell de tentacles propodials fins i corbats.

Biologia
Viu en substrats rocallosos o en caps submergits, sobre les colònies d’hidrozous de les que s’alimenta. Menja els pòlips de diferents espècies d’hidrozous dels gèneres Tubularia, Eudendrium, Hydrallmania i Kirchenpaueria.

Etimologia

  • Carronella. Pel Loch Carron, un “loch” marí a la costa occidental dels Highlands escocesos, on s’han trobat nombrosos exemplars d’Eolis pellucida al llarg dels anys.
  • Pellucida. Del Llatí “pellūcida”, transparent.

Distribució
És una espècie amfiatlántica, citada tant al nord d’Europa (des del sud d’Irlanda i Anglaterra fins a Noruega i Rússia) com a les costes atlàntiques de Canadà, Estats Units (Maine i Massachusetts) i a Groenlàndia. L’única cita mediterrània correspon a Ros (1975) que la cita a Blanes, Girona, Espanya, però no ha tornat a ser vista des de llavors, tot i les intenses i contínues prospeccions realitzades al llarg de les costes ibèriques.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Carronella pellucida
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies semblants
Carronella enne, una espècie de fondària, originària de l’Atlàntic nord, molt similar a C. pellucida de la qual se separa només mitjançant anàlisis moleculars.

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Carronella pellucida basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

    No tenim (més) fotos de Carronella pellucida

Bibliografia

    Abbott, R. T. 1974. American seashells. The marine mollusca of the Atlantic and Pacific coast of North America. Van Nostrand, New York. 663 pp., 24 pls. [October 1974].
    Adams, A. A., and H. Adams. 1853. The genera of recent Mollusca, arranged according to their organization. London (van Voorst): pp.1-256, pls 1-32, 1853; 257-484, pls 33-60, 1854 (1); 1-92, pls 61-72, 1854; 93-284, pls 73-96, 1855; 285-412, pls 97-112, 1856; 413-540, pls 113-128, 1857; 541-661, pls 129-138, 1858 (2). vol 2; pp 45-78 Oct.-Nov. 1854; pp 97-99 Jan 1855; p 632-635 Nov 1858; pls. 62-68, 137, fig. 14; pl 138, fig. 1.
    Alder, J. 1848. Catalogue of the Mollusca of Northumberland and Durham. Transactions of the Tyneside Naturalists’ Field Club 1:97-209, 358-365.
    Alder, J. 1869. Account of the British Nudibranchiata. Jeffrey’s British Conchology 5:18-94.
    Alder, J., and A. Hancock. 1843. Notice on a British species of Calliopaea d’Orbigny and on four new species of Eolis with observations on the development and structure of the nudibranchiate mollusca. Annals and Magazine of Natural History 12: 233-236.
    Alder, J., and A. Hancock. 1845. Report on the British nudibranchiate Mollusca. Report 14th Meeting of the British Association for the Advancement of Science; pp 24-29.
    Alder, J., and A. Hancock. 1847. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Ray Society, London. Ray Society, London.
    Alder, J., and A. Hancock. 1855. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Ray Society, London.
    Anderson, J. 1999. Flabellina pellucida accessed through: Scottish Nudibranchs on 2014-12-21. (http://www.nudibranch.org/Scottish Nudibranchs/flabellina-pellucida.html).
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2019. Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions, Figueres.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Bergh, L. S. R. 1885. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. VIII. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch- botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 35(1):1-60, pls. 1- 7.
    Bergh, L. S. R. 1887. VIII. Die Nudibranchien Gesammelt warhrend der fahrten des “Willem-Barents” in das nördliche Eismeer. Bijdragen tot de Dierkunde afleverung, Amsterdam. Onderzoekingstochter van  de “Willem-Barents” Exped. Gedeelte 13(4):1-37, pls. 1-3.
    Bergh, L. S. R. 1890. Die cladohepatischen Nudibranchien. Zoologische Jahrbucher, Abtheilung fur Systematik Geographie und Biologie der Thiere 5:1-75.
    Bergh, L. S. R. 1875. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. III. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 25:633-658, pls. 13-15.
    Bergh, R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Bergh, L. S. R. 1878. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 14; pp 603-645, I-L, pls. 66-68.
    Brown, G. H., and B. E. Picton. 1979. Nudibranchs of the British Isles — a colour guide. Underwater Conservation Society, Manchester, by R. Earll.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. La Conchiglia, Rome, Italy.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
    Edmunds, M. 1991. Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
    Eliot, C. N. E. 1910. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of the species; Figures by the late Joshua Alder and the late Albany Hancock, and others. Ray Society, London.
    Evertsen, J., and T. Bakken. 2013. Diversity of Norwegian sea slugs (Nudibranchia): new species to Norwegian coastal waters and new data on distribution of rare species. Fauna Norvegica 32: 45-52.
    Evertsen, J., and T. Bakken. 2005. Nudibranch diversity (Heterobranchia, Gastropoda) along the coast of Norway. Fauna Norvegica, 25: 1-37.
    Fernández-Ovies, C. L. 1981. Contribución a la clasificación morfológica de las puestas de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda). Boletín de Ciencias de la Naturaleza del Instituto de Estudios Asturianos 28: 3-12.
    Forbes, E., and S. C. T. Hanley. 1850. A history of the British Mollusca, and their shells, vol III. Including the families of Gasteropoda from Neritidae to Elysiadae, x + 616 pp, pls. 80-120, 114A-114D, EE, GG, HH, JJ-LL, OO-PP, RR-VV,.
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    Gosse, P. H. 1856. A manual of marine zoology for the British Isles, vol 2, 239 pp. London.
    Hayward, P. J., G. D. Wigham, and N. Yonow. 1990. Mollusca I: Polyplacophora, Scaphopoda, and Gastropoda; pp. 628-730, In: , The marine fauna of the British Isles and north-west Europe, volume 2, xvi + 996 pp. Oxford University Press.
    Herdman, W. A. 1881. Additional notes to the invertebrate fauna of Lamlash Bay. Proceedings of the Royal Physical Society of Edinburgh 6:17-30, pl 1.
    Hoffmann, H. 1926. I. Opisthobranchia, In: Die Tierwelt der Nord- und Ostsee, Lieferung III, Teil IX; pp 1- 52. Akademische Verlagsgesellschaft, Leipzig.
    Høisæter, T. 1986. An annotated check-list of marine molluscs of the Norwegian coast and adjacent waters. Sarsia 71(2):73-175.
    Jeffreys, J. G. 1862. British Conchology. London, van Voorst : Vol. 1: pp. CXIV + 341 [1862]. Vol. 2: pp. 479 [1864] Il frontrespizio reca la data 1863 ma in effetti pubblicato nel 1864. Vol. 3: pp. 394 [1865]. Vol. 4: pp. 487 [1867]. Vol. 5: pp. 259 [1869]. J. Van Voorst.
    Just, H., and M. Edmuns. 1985. North atlantic nudibranchs (Mollusca) seen by Henning Lemche. Ophelia supplement 2: 1-150.
    Knight, C. 1867. Natural history or second division of “The English cyclopædia,”, vol. 4, 1292 pp. Bradbury, Evans, & Co., London.
    Korshunova, T. A., A. V. Martynov, T. Bakken, J. Evertsen, K. Fletcher, I. W. Mundiata, H. Saito, K. Lundin, M. Schrödl, and B. Picton. 2017. Polyphyly of the traditional family Flabellinidae affects a major group of Nudibranchia: aeolidacean taxonomic reassessment with descriptions of several new families, genera, and species (Mollusca, Gastropoda). ZooKeys 717: 1-139.
    Korshunova, T. A., A. V. Martynov, T. Bakken, J. Evertsen, K. Fletcher, I. W. Mundiata, H. Saito, K. Lundin, M. Schrödl, and B. Picton. 2017. Corrigenda: Polyphyly of the traditional family Flabellinidae affects a major group of Nudibranchia: aeolidacean taxonomic reassessment with descriptions of several new families, genera, and species (Mollusca, Gastropoda). https://doi.org/10.3897/zookeys.717.21885. ZooKeys 725: 139–141.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Løyning, P. 1927. Nudibranchs from Bergen, collected in the neighborhood of the Biological Station at Herdla. Nyt Magazin for Naturvidenskaberne 65:243-264.
    Marcus, E. d. B. R., and E. G. Marcus. 1967. American opisthobranch mollusks Part I, Tropical American opisthobranchs. Studies in Tropical Oceanography, Miami 6(1-2):vii + 1-256, 1 pl.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    McKay, D. W., and S. M. Smith. 1979. Marine Mollusca of east Scotland. Royal  Scottish Museum.
    McMillan, N. F. 1968. British shells, xii + 196 pp. Frederick Warne & Co., Ltd.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Carronella pellucida" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/10/2014. Accedit: 04/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/ln8ff)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.