Edmundsella pedata

Edmundsella pedata (Montagu, 1816)

Edmundsella pedata per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Flabellinidae  

 

Genus

Edmundsella  

 

Species

Edmundsella pedata  (Montagu, 1816)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1047602).

Nota taxonòmica: La classificació dels Flabellinidae semblava força estable fins que el 2017 van aparèixer una sèrie de treballs (Furfaro et al. 2017; Korshunova et al. 2017) que pretenien aclarir l´estatus de la família Flabellinidae. L´objectiu principal del treball de Furfaro et al. era caracteritzar molecularment les espècies mediterrànies mentre que el treball de Korshunova et al. pretenia aprofundir en les relacions filogenètiques entre diversos membres de la família Flabellinidae i les altres famílies dels aeolidacis.
Tots dos treballs es basaven en la combinació de tècniques moleculars i morfològiques i, de fet, no ofereixen resultats molt diferents, però sí difereixen en la mida i procedència de les mostres estudiades i, sobretot, en la interpretació d´aquests resultats. Després de l´aparició del treball de Furfaro et al., moltes espècies Mediterrànies dels gèneres Calmella, Flabellina i Piseinotecus es van agrupar sota el gènere comú Flabellina, però van tenir determinats problemes amb algunes espècies que no encaixaven bé amb la classificació proposada (per exemple Flabellina babai), van descobrir que les poblacions mediterrània i atlàntica de Flabellina ischitana corresponen a dues espècies críptiques diferents, i van constatar els problemes del grup críptic Calmella cavolini / Flabellina confusa / Piseinotecus gaditanus per la qual cosa van indicar la necessitat de fer nous estudis per aclarir el seu estatus.
Curiosament aquests estudis s´estaven duent a terme pràcticament en paral·lel pel grup de Korshunova et al. però sobre una mostra d´espècies molt més àmplia i que comprenia exemplars de l´Àrtic, Atlàntic nord, oceà Pacífic i Índic. Aquest segon treball confirma la polifilia de la família Flabellinidae, però la seva forma d´interpretar els resultats representa una veritable revolució per a la taxonomia dels aeolidacis, especialment per a la família Flabellinidae.
Tots dos treballs observen que hi ha dos clades (grups) ben diferenciats de Flabellinidae: el de Coryphella pedata i similars, amb cerata que surten directament del dors, i el de Flabellina affinis i similars, que tenen els cerata de cada grup pedunculats. Encara que Furfaro et al. consideren a les espècies de tots dos clades pertanyents al gènere Flabellina dins de la família Flabellinidae, Korshunova et al. diferència dues famílies: Coryphellidae i Flabellinidae sensu stricto, creant a més multitud de gèneres diferents en aquestes famílies per incloure a les espècies que estudien. La seva proposta taxonòmica, curiosament, dóna resposta als problemes trobats per Furfaro et al.
En certa manera tots dos treballs es complementen, si bé en el treball de Korshunova et al. s´evidencia la manca d´estudis sobre les espècies de flabellinids tropicals i del sud d´Amèrica i Àfrica, de manera que encara no s´ha dit l´última paraula. La proposta de creació de nous gèneres per reunir petits grups d´espècies, en comptes de gèneres multiespecífics, sembla ser la tendència en alguns dels treballs filogenètics dels últims anys. Es pot consultar una discussió detallada d´aquesta apassionant controvèrsia a (https://opistobranquis.info/ca/flabellinidae/).

Sinònims

  • Coryphella pedata (Montagu, 1816)
  • Doris pedata Montagu, 1816
  • Eolis landsburgi Alder & Hancock, 1846
  • Coryphella landsburgii (Alder & Hancock, 1846)
  • Flabellina pedata (Montagu, 1816)

Descripció
Aquest eolidaci acostuma a mesurar entre 10 i 15 mm de llarg, tot i que s’han reportat exemplars de fins a 40 mm. El cos és força transparent i té un color general entre rosa i porpra, també al cap, els rinòfors, els palps orals i palps propodials. Els rinòfors són llisos, sense làmines i tenen una punta blanca iridescent. Els ulls es troben a la base dels rinòfors. Els palps orals tenen la mateixa longitud que els rinòfors i també tenen una punta blanca iridescent. Els cerata s’agrupen en 6-7 grups a cada costat del dors i creixen directament del cos de l’animal, formant grups de 2 o 3 cerata cadascun. La glàndula digestiva dels cerata és de color marró clar, marró fosc, taronja o vermell segons els exemplars. L’obertura genital es troba per sota del primer grup de cerata al costat dret del cos. El peu és transparent.

Biologia
Aquest eolidaci viu sobre hidraris en parets verticals fosques i poc profundes. S’ha citat sobre diversos gèneres d’hidroides i que presumiblement menja com el sertularid Abietinaria, el plumulàrid Aglaophenia o l’atecat Eudendrium, sobre el qual sol fer la posta.

Etimologia

  • Edmunsella, en honor de Malcolm Edmunds, un distingit taxonomista anglès especialitzat en llimacs marins, tristment traspassat el gener de 2017.
  • Pedata, en referència als cerata, units per la base com una mà.

Distribució
Aquest és un dels nudibranquis més comuns a les aigües europees. Aquesta espècie d’eolidaci es distribueix per les costes continentals atlàntiques europees des de Noruega fins a la Península Ibèrica, incloses les illes Britàniques, les Açores i les illes Canàries. També molt estès a la Mediterrània, on es pot trobar tant a la conca oriental com a la occidental. A la Península Ibèrica s’ha registrat a tot el litoral, inclosa la costa catalana.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Edmundsella pedata
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies similars
Flabellina affinisParaflabellina ischitana tenen rinòfors anellats i les cerata creixen de peduncles dorsals. Piseinotecus soussi, gairebé idèntica, però amb punts blancs als cerata.

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★★★☆
    Mediterrània oriental: ★★★☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Edmundsella pedata basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Adams AA, Adams H. 1853. The genera of recent Mollusca, arranged according to their organization. London (van Voorst): pp.1-256, pls 1-32, 1853; 257-484, pls 33-60, 1854 (1); 1-92, pls 61-72, 1854; 93-284, pls 73-96, 1855; 285-412, pls 97-112, 1856; 413-540, pls 113-128, 1857; 541-661, pls 129-138, 1858 (2). vol 2; pp 45-78 Oct.-Nov. 1854; pp 97-99 Jan 1855; p 632-635 Nov 1858; pls. 62-68, 137, fig. 14; pl 138, fig. 1. Available from http://books.google.com/books?id=wPAKAAAAIAAJ&client=firefox-a.
    Alder J. 1869. Account of the British Nudibranchiata. Jeffrey’s British Conchology 5:18-94.
    Alder J, Hancock A. 1848. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Ray Society, London.
    Alder J, Hancock A. 1846. Notices of some new and rare British species of naked Mollusca. Annals and Magazine of Natural History 18: 289-294, pl. 4 [novembre].
    Alder J, Hancock A. 1855. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Ray Society, London.
    Altimira C, Huelin MF, Ros J. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.
    Ansted DT. 1862. The Channel Islands, xxviii + 604 pp. Wm H Allen Co.
    Ballesteros M. 1984. Adiciones a la fauna de opistobranquios de Cubellas (Tarragona). Miscelánea Zoológica 8: 41-49.
    Ballesteros M. 1982. Nota preliminar sobre la fauna de nudibranquios de la isla de Ibiza. Actas II Simposio Ibérico de Estudios del Bentos Marino 3: 229-234.
    Ballesteros M. 1991. Els Opistobranquis. pp. 416-427. In: Historia Natural dels Països Catalans,  Invertebrats no artròpodes. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M, Barrajón A, Luque A, et al. 1986. Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.
    Ballesteros M, Álvarez C, Mateo B. 1986. Aproximación a la fauna de opistobranquios de la isla de Menorca. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 12: 93-106.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study. Available from https://www.facebook.com/people/5th-International-Workshop-on-Opisthobranchs/100072425991990/.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Barletta G. 1981. Gasteropodi nudi (Pleurobranchomorpha, Sacoglossa, Aplysiomorpha e Nudibranchia) Consiglio Nazionale delle Richerche, Guide per il riconoscimento delle specie animali delle acque lagunari e costiere italiane AQ/1/92, 3. Quaderni della Civica Stazione Idrobiologica di Milano (9):1-124.
    Barletta G, Melone G. 1976. Nudibranchi del Promontorio di Portofino (Genova) (Gastropoda Nudibranchia). Natura, Societa Italiana di Scienze Naturali, Milano 67(3-4):203-236.
    Barletta G, Mariani M, Perego C. 1990. Considerazioni preliminari sugli opistobranchi viventi nella baia di Paraggi (Ge). Lavori della Societa Italiana di Malacologia 23:247-260.
    Bavestrello G, Cerrano C, Cattaneo-Vietti R, et al. 1996. Relations between Eudendrium glomeratum (Cnidaria, Hydromedusae) and its associated vagile fauna. Sci.-Mar.-Barc. 60(1):137-143.
    Beaumont WI. 1900. Part II.–The benthos (dredging and shore collecting). VII.–Report on the results of dredging and shore- collecting; pp 754-798, In: The fauna and flora of Valencia Harbour on the west coast of Ireland. Proceedings of the Royal Irish Academy, series 3, 5(3):667-854.
    Beaumont WI. 1900. XII–Report on the opisthobranchiate Mollusca; pp 832-854, In: The fauna and flora of Valencia Harbour on the west coast of Ireland. Proceedings of the Royal Irish Academy, series 3, 5(3):667-854. Available from http://books.google.com/books?id=415BOzMoAscC.
    Bebbington A, Thompson TE. 1968. Note sur les opisthobranches du Bassin d’Arcachon. Actes de la Societe Linneenne de Bordeaux, ser. A, 105(5):1-35.
    Bedot M. 1896. Note sur les cellules urticantes. Revue Suisse de Zoologie 3(4):533-539, pl 18.
    Bedulli D, Cattaneo-Vietti R, Chemello R, et al. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana. Bologna: Calderini (Checklist delle specie della Fauna Italiana).
    Behrentz A. 1931. Trekk av Lamellidoris muricata’s biologi og av dens generasjonsorganers bygning. Nyt Magazin for Naturvidenskaberne 70:1-26.
    Beltremieux E. 1884. Faune vivante de la Charente-Inférieure, 147 pp. Mareschal et Martin, La Rochelle.
    Bergh LSR. 1885. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. VIII. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch- botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 35(1):1-60, pls. 1- 7.
    Bergh LSR. 1887. VIII. Die Nudibranchien Gesammelt warhrend der fahrten des “Willem-Barents” in das nördliche Eismeer. Bijdragen tot de Dierkunde afleverung, Amsterdam. Onderzoekingstochter van  de “Willem-Barents” Exped. Gedeelte 13(4):1-37, pls. 1-3.
    Bergh LSR. 1875. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. III. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 25:633-658, pls. 13-15.
    Bergh LSR. 1890. Die cladohepatischen Nudibranchien. Zoologische Jahrbucher, Abtheilung fur Systematik Geographie und Biologie der Thiere 5:1-75.
    Bergh LSR. 1908. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 9, Theil 6, Heft 3; pp 119-181, pls. 9-12.
    Bergh R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Bergh LSR. 1878. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 14; pp 603-645, I-L, pls. 66-68.
    Betti F, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87:eyaa040. https://doi.org/10.1093/mollus/eyaa040.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Birkett DA, Maggs CA, Dring MJ. 1998. Maerl (volume V). An overview of dynamic and  sensitivity characteristics for conservation management of marine SACs. Scottish Association for  Marine Science. 116 p.
    Brown GH, Picton BE. 1979. Nudibranchs of the British Isles — a colour guide. Underwater Conservation Society, Manchester, by R. Earll. 30 p.
    Calado G, Urgorri V, Gaspar R, et al. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Calado G, Malaquias M, Gavaia C, et al. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Calvín Calvo JC. 1995. El ecosistema marino mediterráneo, guía de su fauna y su flora.
    Canessa M, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R, et al. 2021. Rocky substrate affects benthic heterobranch assemblages and prey/predator relationships. Estuarine, Coastal and Shelf Science 38: 539-558. 261:1–13. https://doi.org/10.1016/j.ecss.2021.107568.
    Capdevila M, Folch J. 2009. Fauna malacològica del Parc Subaquàtic de Tarragona (el Tarragonès, Catalunya, Espanya). SPIRA Vol. 3 Núms. 1-2 Pàg. 33-51.
    Carmona L, Pola M, Gosliner TM, et al. 2013. A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda). PLoS ONE 8(5): e63000. doi:10.1371/journal.pone.0063000.
    Cattaneo-Vietti R. 1982. Opisthobranch molluscs of the Sorrentine Peninsula caves. Bollettino dei  Musei e degli Istituti Biologici dell’Università di Genova [Atti del XIV Congresso della Societa Italiana  di Biologia Marina] 50(suppl.):376-377.
    Cattaneo-Vietti R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti R, Barletta G. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti R, Boero F. 1988. Relationships between eolid (Mollusca, Nudibranchia) radular morphology and their cnidarian prey. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 24(9-12):215-22.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Edmundsella pedata" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 17/05/2012. Accedit: 29/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=599)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.