Embletonia pulchra

Embletonia pulchra (Alder et Hancock, 1844)

• Embletonia faurei Labbé, 1923
• Pterochilus pulcher Alder & Hancock, 1844 (original)

Descripció
Espècie de nudibranqui de petita talla que pot arribar a 6-7 mm de longitud. El cos té una coloració general crema, semitransparent, amb el dors i la regió cefàlica pigmentats de blanc opac. El marge anterior del cap és bilobulat, formant una mena de vel cefàlic i sense tentacles orals. Els rinòfors són relativament curts i del mateix color que el cos; no tenen laminetes. Els ulls es troben una mica per darrere de la base dels rinòfors. Només hi ha 6-7 cerates a cada costat del cos, els primers de cada costat estan ben separats de la resta, que solen estar disposats bastant posteriorment, de manera que els últims sobrepassen l’extrem de la cua. Els cerates són curts i una mica globosos, tenen l’àpex ample, en el centre del qual s’observa una petita incisió. Els dos primers cerates d’un costat i altre estan situats de forma simètrica, mentre que els altres estan clarament alternats. Els cerates no tenen cnidosacos en el seu extrem. La glàndula digestiva és de tons marró-verdosos o ataronjats encara que no sol poder-se observar a causa del pigment blanc opac que cobreix la superficie de l’animal. En els animals despigmentats o que no han menjat durant dies, la glàndula digestiva sembla un fi cordó que recorre el dors, principalment per la seva zona esquerra, i que emet ramificacions a cada un dels cerates. Dins d’aquests la ramificació digestiva també està emmascarada pel pigment blanc opac superficial, encara que es pot entreveure a la base del cerata i a la seva zona ventral, on el pigment blanc no és tan dens. Ventralment, la boca apareix al centre del vel cefàlic frontal i no té palps labials. El peu és estret i arrodonit anteriorment, i la cua és molt curta.

Biologia
Es tracta d’una espècie de la qual es disposen de molt poques dades de la seva biologia. Se l’ha citat vivint sota pedres, en boies flotants, sobre hidrozous (Nemertesia, Hydrallmania), en fons d’amfioxs, en fons de sorra i fons mixtes de sorra i grava, des de 0 a 60 m de profunditat (Urgorri. 1981). Pel que sembla s’alimenta de hidrozous, encara que en condicions de laboratori s’ha pogut comprovar que diversos exemplars van ser capaços de devorar amfípodes i mol·luscs solenogastres. La posta és en forma de cordó fi, enrotllat en una espiral de dues voltes i mitja i amb dues fileres d’ous a l’interior.

Etimologia

• Embletonia en honor de Denis Embleton, un anatomista victorià de la Newcastle University.
• Pulchra, significa bonica.

Distribució
Aquesta espècie viu en aigües europees des de Noruega fins al Mediterrani occidental i la mar Negra. A la Península Ibèrica ha estat citada a les costes gallegues, Portugal, àrea de l’Estret de Gibraltar, les costes llevantines i Catalunya. A les costes catalanes s’ha observat a Es Caials, Cala Aiguafreda i la cova de la Vaca a les illes Medes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Embletonia pulchra
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Espècies semblants
Per les seves característiques físiques no es pot confondre amb cap altre espècie.

Abundància

Mediterrània occidental:	★☆☆☆☆
Mediterrània oriental:	☆☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★★☆☆☆