Eubranchus cingulatus

Eubranchus cingulatus (Alder & Hancock, 1847)

Eubranchus cingulatus per José Carlos García Gómez

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Eubranchidae  

 

Genus

Eubranchus  

 

Species

Eubranchus vittatus   (Alder & Hancock, 1842)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139772).

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Aquesta decisió ha estat reinterpretada i completada en el treball de Korshunova et al. (2017) perquè obviava aspectes morfològics i moleculars evidents.

Alguns autors (Picton, B. in Sea Slug Forum, 2005; Evertsen, J. in Sea Slug Forum, 2005) pensen que aquesta espècie és un sinònim junior de Eubranchus vittatus, ambdues espècies molt similars i que s’ajusten a la descripció d’Alder i Hancock (1847). Amb tot, encara es considera una espècie vàlida, si més no fins que es confirmi la seva identitat amb mètodes moleculars.

Sinònims

  • Eolis cingulata Alder & Hancock, 1842 (original)
  • Eolis hystrix Alder & Hancock, 1842
  • Eolis hyxtrix Alder & Hancock, 1842
  • Galvina cingulata (Alder & Hancock, 1842)

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden arribar a una mida de 30 mm (Ortea, 1978). Tenen un cos estilitzat de color de fons blanquinós però amb nombroses taques de color verdós o marró que enfosqueixen el cos. Als costats del dors i entre les bases dels cerates hi ha una banda verdosa o marró fosca. Els tentacles orals i els rinòfors tenen el mateix to que el cos i són fins i llisos, els rinòfors son aproximadament el doble de llargs que els tentacles orals; tots dos solen tenir una banda transversal en el centre de color taronja o marró clar. Hi ha fins a 10 grups de cerata a cada costat del dors, ben separats entre si, amb 3 a 5 cerata en cada grup. Els cerata tenen una forma molt variable ja que són allargats i cilíndrics quan estan completament estesos i poden ser globosos i tenir 2 o 3 cercles de tubercles quan es contrauen. La glàndula digestiva dins dels cerata és de color marró-groguenc i la superfície dels cerates té de 2 a 3 bandes circulars de color verd oliva. El peu és blanquinós i semitransparent, arrodonit i una mica eixamplat per davant, mentre que per darrere forma una cua llarga i afilada.

Biologia
Aquesta espècie sol trobar-se sota pedres o entre algues. S’ha comprovat que els exemplars d’aquesta espècie aixequen els cerates com les pues d’un porc espí quan són molestats (Alder & Hancock, 1847), el que possiblement és un mecanisme de defensa. Els mateixos autors indiquen que la posta és un cordó gruixut enrotllat en una espiral d’una volta i mitja o dues, mentre que Schmekel & Portmann (1982) la descriuen com una espiral d’una volta amb ous blancs de 90 micres de diàmetre. S’han citat com a aliment d’E. cingulatus els hidrozous Kirchenpaueria pinnata (Thompson & Brown, 1984) a aigües Atlàntiques i Obelia geniculata (Schmekel & Portmann, 1982) a la Mediterrània. Aquesta espècie, per la seva mida petita, coloració general i forma dels cerata s’assembla a altres espècies del mateix gènere que poden trobar-se en el mateix hàbitat, format per masses d’algues amb hidraris o bé sota pedres, per la qual cosa la seva identificació pot no ser fàcil. Espècies com E. cingulatus, E. vittatus, E. exiguus, E. doriae, E. capellinii i altres formen un complex d’espècies críptiques de difícil separació si no es fa un minuciós examen morfològic dels exemplars. Anàlisi moleculars podran, en un futur proper, aclarir definitivament l’estat de cadascuna d’aquestes espècies.

Etimologia

  • Eubranchus, del grec, significa “branquias de veritat”
  • Cingulatus, del Llatí “cingula”, significa banda, cinturó, collar (gos).

Distribució
Aquesta espècie es distribueix per gran part de les costes atlàntiques europees, des de les Illes Britàniques fins a la Península Ibèrica, on s’ha citat al Cantàbric, Galícia, Portugal, la zona de l’Estret i a la costa llevantina (Cervera, 2004). No obstant això, donada la seva similitud amb altres espècies del mateix gènere, algunes d’aquestes cites s’han de prendre amb precaució.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Eubranchus cingulatus
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:1 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:1 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Eubranchus cingulatus basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

    No tenim (més) fotos de Eubranchus cingulatus

Bibliografia

    Alder, J., and A. Hancock. 1847. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Ray Society, London. Ray Society, London.
    Baba, K. 1960. Two new species of the genus Eubranchus from Japan (Nudibranchia - Eolidacea). Publications of the Seto Marine Biological Laboratory 8(2):299-302, pl 34.
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Brown, G. H., and B. E. Picton. 1979. Nudibranchs of the British Isles — a colour guide. Underwater Conservation Society, Manchester, by R. Earll.
    Caballer, M. 2007. Catálogo de los sacoglosos y opistobranquios (Mollusca: Gastropoda) de sustrato rocoso de la Bahía de Santander. Revisión de los géneros con especies cripticas.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cella, K., L. Carmona, I. Ekimova, A. Chichvarkhin, D. Schepetov, and T. M. Gosliner. 2016. A Radical Solution: The Phylogeny of the Nudibranch Family Fionidae. PLoS ONE 12/2016; 11(12):e0167800.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cornet, R., and M. Marchad. 1951. Inventaire de la faune marine de Roscoff Mollusques. Travaux de la Station Biologique de Roscoff, Suppl 5:1-80.
    de Montaudouin, X., and P.-G. Sauriau. 2000. Contribution to a synopsis of marine species  richness in the Perthuis Charentais Sea with new insights in soft-bottom macrofauna of the Marennes- Oléron Bay. Cahiers de Biologie Marine 41(2):181-222.
    Edmunds, M. 1970. Opisthobranchiate Mollusca from Tanzania. II. Eolidacea (Cuthonidae, Piseinotecidae and Facelinidae). Proceedings of the Malacological Society of London 39(1):15-57; tbls. 1-3; figs. 1-24.
    Edmunds, M. 1966. Protective mechanisms in the Eolidacea (Mollusca, Nudibranchia). Journal of the Linnean Society (Zoology) 46(308):27-71, pls. 1-4.
    Edmunds, M. 1991. Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
    Edmunds, M., and A. Kress. 1969. On the european species of Eubranchus (Mollusca: Opisthobranchia). Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom 49: 879-912.
    Fernández-Ovies, C. L. 1981. Contribución a la clasificación morfológica de las puestas de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda). Boletín de Ciencias de la Naturaleza del Instituto de Estudios Asturianos 28: 3-12.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    García, F. J., P. J. López-González, and J. C. García-Gómez. 1991. A new species of Tergipedidae (Nudibranchia: Aeolidoidea) from the Atlantic coast of Southern Spain. Journal of Molluscan Studies 57 (supplement): 217-222.
    García-Gómez, J. C. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, and C. M. López de la Cuadra. 1989. Resultados de la Campaña Internacional de Biología Marina “Ceuta-86”: Moluscos Opistobranquios. Bollettino Malacologico 25: 223-232.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Hayward, P. J., G. D. Wigham, and N. Yonow. 1990. Mollusca I: Polyplacophora, Scaphopoda, and Gastropoda; pp. 628-730, In: , The marine fauna of the British Isles and north-west Europe, volume 2, xvi + 996 pp. Oxford University Press.
    Høisæter, T. 1986. An annotated check-list of marine molluscs of the Norwegian coast and adjacent waters. Sarsia 71(2):73-175.
    Just, H., and M. Edmuns. 1985. North atlantic nudibranchs (Mollusca) seen by Henning Lemche. Ophelia supplement 2: 1-150.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Marín, A., and J. Ros. 1987. Catálogo preliminar de los gasterópodos marinos del sudeste español. Iberus 7 (1): 137-145.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Nordsieck, F. 1972. Die europäischen Meeresschnecken : (Opisthobranchia mit Pyramidellidae, Rissoacea) : vom Eismeer bis Kapverdem, Mittelmeer und Schawarzes Meer. Gustav Fischer, Stuttgart.
    Ortea, J. 1976. Eubranchus exiguus (Alder y Hancock, 1848) un opistobranquio nuevo para la fauna ibérica. Asturnatura 3: 159-162.
    Ortea, J. A. 1980. Una nueva especie de Eubranchus (Mollusca: Opisthobranchia) de Tenerife, Islas Canarias. Revista de la Facultad de Ciencias de la Universidad de Oviedo (Serie Biología) 20-21: 169-176.
    Ortea, J. 1978. Cinco opistobranquios nuevos para la fauna ibérica (Gastropoda: Opistobranchia) colectados en Asturias. Suplemento de Ciencias del Boletín del Instituto de Estudios Asturianos 23: 107-120.
    Picton, B. 1981. Collections of nudibranch Mollusca from the Republic of Ireland made during 1981. Report to the Praeger Committee, Royal Irish Academy, Dublin, 5 unnumbered pp.
    Pruvot-Fol, A. 1954. Mollusques opisthobranches. Faune de France, 58. Paul Lechevalier, Paris.
    Ros, J. 1981. Desarrollo y estrategias binómicas en los opistobranquios. Oecologia aquatica 5: 147-183.
    Ros, J. 1974. Competencia i evolució en espècies veïnes de gasteròpodes marins. Colloquis de la Societat Catalana de Biología (Evolució) 7: 101-121.
    Ros, J. 1976. Sistemas de defensa en los Opistobranquios. Oecologia aquatica 2: 41-77.
    Sabelli, B., R. Gianuzzi-Savelli, and D. Bedulli. 1990. Catalogo annotato dei Molluschi marini del Mediterraneo. Libreria Naturalistica Bolognese. Bologna, Italy: 348 pp.
    Schmekel, L., and A. Portmann. 1982. Opisthobranchia des Mittelmeeres, Nudibranchia und Saccoglossa. Fauna e Flora del Golfo Napoli. Springer-Verlag, Berlin.
    Seaward, D. R. 1982. Sea area atlas of the marine molluscs of Britain and Ireland. Conchological Society of Great Britain & Ireland / Nature Conservancy Council, 242 pp.
    Step, E. 1945. Shell life. An introduction to the British Mollusca, 443 pp, 32 pls. Frederick Warne & Co., Ltd., London.
    Swennen, C. 1965. Opisthobranchia van de Boulonnais. Het Zeepaard 25(8):154-158.
    Swennen, C., and R. Dekker. 1987. De Nederlandse Zeenaaktslakken (Gastropoda Opisthobranchia: Sacoglossa en Nudibranchia). Wetenschappelijke Mededelingen Koninklijke Nederlandse Natuurhistorische Vereniging (183):1-52.
    Tardy, J. P. 1964. Observations sur le developpement de Tergipes despectus (Gasteropodes, Nudibranches). Comptes Rendus Hebdomadaires des Seances de l’Academie des Sciences, Paris 258:1635-1637.
    Tardy, J. P. 1991. Types of opisthobranch veligers: their notum formation and torsion. J. Molluscan Stud. 57(4, sup):103-112.
    Tardy, J. P. 1962. A propos des especes de Berghia (Gasteropodes Nudibranches) des cotes de France et leur biologie. Bulletin de l’Institut Oceanographique, Monaco 59(1255):1-20.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Eubranchus cingulatus" in OPK-Opistobranquis, Published: 29/12/2015, Accessed: 07/12/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/gMPUp)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.