Eubranchus farrani

Eubranchus farrani (Alder & Hancock, 1844)

Eubranchus farrani (forma A) per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Eubranchidae  

 

Genus

Eubranchus  

 

Species

Eubranchus farrani  (Alder & Hancock, 1844)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139766).

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Aquesta decisió ha estat reinterpretada i completada en el treball de Korshunova et al. (2017) perquè obviava aspectes morfològics i moleculars evidents.

Les quatre formes conegudes de Eubranchus farrani són acceptades avui dia, però hi ha una opinió entre els professionals, cada cop més acceptada, sobre la possibilitat que siguin quatre espècies diferents. Hi ha estudis moleculars en curs.

Els espècimens de la Mediterrània identificats com a Eubranchus tricolor clarament no son iguals que els exemplars atlàntics d’aquesta espècie; en canvi són molt similars a Eubranchus farrani forma “D”, tot i que podrien ser una espècie nova, encara no identificada.

Sinònims

  • Aeolis adelaidae Thompson, 1860
  • Amphorina alberti Quatrefages, 1844
  • Cavolina farrani (Alder & Hancock, 1844)
  • Eolidia flavescens Risso, 1826
  • Eolis adelaidae Thompson W., 1859
  • Eolis andreapolis MacIntosh, 1865
  • Eolis farrani Alder & Hancock, 1844 (original)
  • Eolis robertianae MacIntosh, 1865
  • Galvina farrani (Alder & Hancock, 1844)
  • Galvina flava Trinchese, 1879

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden arribar a una mica més de 20 mm de longitud encara que en la majoria dels casos s’observen exemplars de 10-15 mm. Aquesta espècie és molt variable en coloració, el que ha portat a descriure diverses formes cromàtiques denominades A, B, C i D (Edmunds & Kress, 1969):

 

La forma A és la més comuna d’observar en exemplars mediterranis, de coloració blanquinosa amb taques grogues o ataronjades al dors, cap, palps orals, rinòfors, cerates i costats del cos. La forma B la tenen aquells exemplars que tenen tot el cos i els cerates amb grans taques de color marró; els exemplars de la forma C són de color taronja o groguencs excepte la punta dels cerates que és blanca. La forma D és la d’aquells exemplars que són de color gris blanquinós i cerates amb un anell blanc a l’àpex. Els palps orals són relativament curts i els rinòfors són llisos. Els cerates estan reunits en 7-8 grups a cada costat el dors i els grups més anteriors poden tenir fins a 5 cerates; els cerates poden ser globosos a la seva zona mitjana, principalment en els exemplars de la forma A, o bé ser menys globosos i corbats cap a l’interior. Dins dels cerates la glàndula digestiva es pot observar en forma d’un cordó central mica engrossit i de color crema. La regió del cor es troba entre el segon grup de cerates i l’orifici anal es troba en una petita papil·la situada just per darrere i una mica a la dreta de la zona cardíaca. L’orifici genital està situat per sota i una mica enrere del primer grup de cerates dret. El peu és relativament ample i no diferencia palps propodials a la seva zona anterior.

Biologia
Aquesta espècie se sol trobar en fons litorals poc profunds on hi ha hidrozous creixent com a epibionts d’algues. E. farrani s’alimenta de petits hidraris com Obelia geniculata que creixen en algues laminarials, a Codium fragile i a altres algues o sobre petxines de musclos. També es pot localitzar sota pedres on hi hagi hidraris. A les costes atlàntiques europees, és possible veure junts exemplars de diferents formes cromàtiques, copulant entre ells indiscriminadament (Edmunds & Kress, 1969). La posta és una cinta petita d’una volta o volta i mitja amb ous blancs o lleugerament rosats d’unes 90 micres (Schmekel & Portmann, 1982).

Etimologia

  • Eubranchus, del grec, significa “branquias de veritat”
  • Farrani = en honor del Dr. G.P. Farran de Dublín, naturalista i col·leccionista de petxines que va facilitar la campanya de mostreig d’Alder & Hancock a les costes irlandeses el 1843, on es va recol·lectar l’exemplar tipus que va servir per descriure l’espècie.

Distribució
Aquesta espècie ha estat citada a Noruega, les Illes Britàniques, costes atlàntiques de França i del Canal de la Manxa, la Península Ibèrica, Canàries, Açores i el Mediterrani occidental. A les costes ibèriques ha estat citada en totes les seves zones excepte en el Cantàbric. A les costes de Catalunya s’ha observat en diferents localitats com Cala Sant Antoni, Es Caials, Cadaqués, l’Escala, Tossa de Mar, Cala Santa Cristina, Blanes i Cubelles.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Eubranchus farrani
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Eubranchus farrani

    Galicia: Urgorri and Besteiro (1983, 1984), Rolán (1983). Portugal: García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999, 2003). Andalucía (Atl.): Cervera and García-Gómez (1986). Gibraltar: García-Gómez et al. (1989). Andalucía (Med.): Templado, Talavera and Murillo (1987), Templado, Luque and Moreno (1988), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000). Levante: Templado (1982b, 1983, 1984). Catalunya: Ros (1975, 1978b, citada como E. cf. farrani), Ballesteros (1980, 1984b, 1985), Pereira & Ballesteros (1982), Domènech et al. (2002). Canarias: Ortea et al. (2001), Moro et al. (2003), Wirtz and Debelius (2003). Azores: Fontes, Tempera and Wirtz (2001).

    General: Barletta, 1981:105; Brown & Picton, 1979:24; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:175[P]; Edmunds, 1969:[P]; Edmunds & Kress, 1969:889; Hayward, Wigham, & Yonow, 1990:721; Heppell, 1964a:413; Hunnam & Brown, 1975:156; Just & Edmunds, 1985:106, 108[P]; O'Donoghue, 1929:749; Picton & Morrow, 1994:116[P]; Riedl, 1983:330; Schmekel, 1970:159; Schmekel & Portmann, 1982:241[P]; Thompson, 1988:294; Thompson & Brown, 1976:166; 1984:134[P]

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:2 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:1 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:2 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Eubranchus farrani basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Abbott, R. T. 1974. American seashells. The marine mollusca of the Atlantic and Pacific coast of North America. Van Nostrand, New York. 663 pp., 24 pls. [October 1974].
    Alder, J., and A. Hancock. 1844. Description d’un genre nouveau de mollusques nudibranches, et de quelques especes nouvelles d’eolides. Annales des Sciences Naturelles, Paris, series 3, 1:190-191.
    Alder, J., and A. Hancock. 1844. Description of a new genus of nudibranchiate Mollusca, with some new species of Eolis. Annals and Magazine of Natural History 13: 161-167 [novembre].
    Anderson, J. 1999. Eubranchus farrani accessed through: Scottish Nudibranchs on 2014-12-21. (http://www.nudibranch.org/Scottish Nudibranchs/eubranchus-farrani.html).
    Avila, C. 1998. Competence and metamorphosis in the long-term planktotrophic larvae of the nudibranch mollusc Hermissenda crassicornis (Eschscholtz, 1831). Journal of Experimental Marine Biology and Ecology 231(1):81-117.
    Ballesteros, M. 1984. Adiciones a la fauna de opistobranquios de Cubellas (Tarragona). Miscelánea Zoológica 8: 41-49.
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Barletta, G. 1981. Gasteropodi nudi (Pleurobranchomorpha, Sacoglossa, Aplysiomorpha e Nudibranchia) Consiglio Nazionale delle Richerche, Guide per il riconoscimento delle specie animali delle acque lagunari e costiere italiane AQ/1/92, 3. Quaderni della Civica Stazione Idrobiologica di Milano (9):1-124.
    Bedot, M. 1896. Note sur les cellules urticantes. Revue Suisse de Zoologie 3(4):533-539, pl 18.
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Behrens, D. W. 1987. Two new aeolid nudibranchs from southern California. Veliger 30(1):82-89.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Brown, G. H., and B. E. Picton. 1979. Nudibranchs of the British Isles — a colour guide. Underwater Conservation Society, Manchester, by R. Earll.
    Calado, G., M. Malaquias, C. Gavaia, J. L. Cervera, C. Megina, B. Dayrat, Y. Camacho, M. Pola, and C. Grance. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Calado, G., V. Urgorri, R. Gaspar, and F. J. Cristobo. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Cattaneo-Vietti, R. 1990. Colore e mimetismo negli opistobranchi. Lavori della Societa di Malacologia 23:217-228.
    Cattaneo-Vietti, R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and R. Chemello. 1987. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi della Sicilia. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 23(5-8):207-222.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cella, K., L. Carmona, I. Ekimova, A. Chichvarkhin, D. Schepetov, and T. M. Gosliner. 2016. A Radical Solution: The Phylogeny of the Nudibranch Family Fionidae. PLoS ONE 12/2016; 11(12):e0167800.
    Cervera, J. L., and J. C. García-Gómez. 1986. Moluscos opistobranquios del litoral occidental andaluz: nuevas aportaciones faunísticas. Iberus 6 (2): 201-207.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cornet, R., and M. Marchad. 1951. Inventaire de la faune marine de Roscoff Mollusques. Travaux de la Station Biologique de Roscoff, Suppl 5:1-80.
    Dacosta, J. M., M. Pontes, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40: 107–130.
    de Montaudouin, X., and P.-G. Sauriau. 2000. Contribution to a synopsis of marine species  richness in the Perthuis Charentais Sea with new insights in soft-bottom macrofauna of the Marennes- Oléron Bay. Cahiers de Biologie Marine 41(2):181-222.
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
    Domènech, A., C. Avila, and M. Ballesteros. 2002. Spatial and Temporal variability of the Opisthobranch molluscs of Port Lligat Bay (Catalonia, NE Spain). Journ. Moll. Stud., 68:29-37.
    Doneddu, M., B. Manunza, and E. Trainito. 1995. Opistobranchi del Nord Sardegna: censimento ed annotazioni. Biologia Marina Mediterranea II (2): 369-370.
    Edmunds, M. 1982. Speciation in chromodorid nudibranchs in Ghana. Proceedings of the 7th International Malacological Congress, August 31-September 7, 1980. Gaillard,-J.M.-ed. 1982. Malacologia 22(1/2):515-522.
    Edmunds, M. 1969. Unpalatable prey. Animals 11(12):556-557; 2 color photos.
    Edmunds, M. 1987. Color in opisthobranchs. Western Society of Malacologists Annual Report 19:24.
    Edmunds, M. 1987. Color in opisthobranchs. American Malacological Bulletin 5(2):185-196.
    Edmunds, M. 1966. Protective mechanisms in the Eolidacea (Mollusca, Nudibranchia). Journal of the Linnean Society (Zoology) 46(308):27-71, pls. 1-4.
    Edmunds, M. 1971. Opisthobranchiate Mollusca from Tanzania (suborder Doridacea). Zool. J. Linn. Soc. 59(4):339-396, pl 1.
    Edmunds, M. 1991. Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
    Edmunds, M., and A. Kress. 1969. On the european species of Eubranchus (Mollusca: Opisthobranchia). Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom 49: 879-912.
    Evertsen, J., and T. Bakken. 2005. Nudibranch diversity (Heterobranchia, Gastropoda) along the coast of Norway. Fauna Norvegica, 25: 1-37.
    Evertsen, J., and T. Bakken. 2013. Diversity of Norwegian sea slugs (Nudibranchia): new species to Norwegian coastal waters and new data on distribution of rare species. Fauna Norvegica 32: 45-52.
    Fernández-Ovies, C. L. 1981. Contribución a la clasificación morfológica de las puestas de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda). Boletín de Ciencias de la Naturaleza del Instituto de Estudios Asturianos 28: 3-12.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    García-Gómez, J. C. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, and F. J. García. 1990. Description of Eubranchus linensis new species (Nudibranchia), with remarks on diauly in nudibranchs. Journal of Molluscan Studies 56: 585-593.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Eubranchus farrani" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 20/08/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/zq0hl)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.