Eubranchus prietoi Llera & Ortea, 1981
Superdomain | Biota | |
Kingdom | Animalia | |
Phylum | Mollusca | |
Class | Gastropoda | |
Subclass | Heterobranchia | |
Infraclass | Euthyneura | |
Subterclass | Ringipleura | |
Superorder | Nudipleura | |
Order | Nudibranchia | |
Suborder | Cladobranchia | |
Superfamily | Fionoidea | |
Family | Eubranchidae | |
Genus | Eubranchus | |
Species | Eubranchus prietoi Llera & Ortea, 1981 | |
Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139769). |
Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Aquesta decisió ha estat reinterpretada i completada en el treball de Korshunova et al. (2017) perquè obviava aspectes morfològics i moleculars evidents.
DescripcióAnimals de fins a 7 mm de longitud. Cos allargat i estret de color blanc i semitransparent però amb taques i puntuacions marró fosc i blanc per tot el cos, inclòs el cap, palps orals, rinòfors i cerata. Palps orals curts, rinòfors llargs. Quatre o cinc grups de cerata a banda i banda del dors, els dos anteriors amb dos cerata i la resta amb només un. Els cerata són semitransparents, força llargs, estrets a la base i amb protuberàncies en forma de tubercle. La glàndula digestiva, de color marró fosc es veu per transparència al dors formant un cordó en forma de Y zigzaguejant des de just darrere dels rinòfors i al llarg de l’animal. Dins dels cerata és de color blanc cremós.
Biologia
Viu i s’alimenta d’hidrozous com Plumularia setacea. Les postes es dipositen sobre del mateix hidrozou, tenen forma arronyonada i contenen escassos ous blancs. Espècie molt críptica sobre els hidraris en què viu.
Etimologia
- Eubranchus, del Grec, significa “branquias de veritat”.
- Prietoi, dedicada al Conseller de Comerç, Turisme i Pesca del Consell Regional d’Asturias, el senyor Alfredo Prieto Valiente, com a reconeixement als seus esforços per a la creació del CRINAS (Centre d’Investigacions Aquàtiques d’Asturias).
Distribució
S’ha citat des de les costes atlàntiques de França, on és molt comú en la llacuna d’Arcachon, fins a les costes africanes del Senegal i Ghana, també observada a la Mediterrània occidental. A Catalunya és molt rara i nomès s’ha trobat a Tamariu i Sant Feliu de Guíxols.
Fonts: | |
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG | : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Espècies semblants
Eubranchus exiguus, no té la glàndula digestiva visible en forma de cordó fosc al llarg de tot el cos, mentre que a Tergipes tergipes, que sí la té, els cerata són llisos.
Abundància
Mediterrània occidental: | ★☆☆☆☆ |
Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
Oceà Atlàntic: | ★★☆☆☆ |
Altres fotos
- No tenim (més) fotos de Eubranchus prietoi
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
José Carlos García Gómez (2023) "Eubranchus prietoi" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 29/12/2015. Accedit: 19/04/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=21051)