Fjordia lineata

Fjordia lineata (Lovén, 1846)

Fjordia lineata per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Coryphellidae  

 

Genus

Fjordia  

 

Species

Fjordia lineata  (Lovén, 1846)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1047411).

Nota taxonòmica: La classificació dels Flabellinidae semblava força estable fins que el 2017 van aparèixer una sèrie de treballs (Furfaro et al. 2017; Korshunova et al. 2017) que pretenien aclarir l´estatus de la família Flabellinidae. L´objectiu principal del treball de Furfaro et al. era caracteritzar molecularment les espècies mediterrànies mentre que el treball de Korshunova et al. pretenia aprofundir en les relacions filogenètiques entre diversos membres de la família Flabellinidae i les altres famílies dels aeolidacis.
Tots dos treballs es basaven en la combinació de tècniques moleculars i morfològiques i, de fet, no ofereixen resultats molt diferents, però sí difereixen en la mida i procedència de les mostres estudiades i, sobretot, en la interpretació d´aquests resultats. Després de l´aparició del treball de Furfaro et al., moltes espècies Mediterrànies dels gèneres Calmella, Flabellina i Piseinotecus es van agrupar sota el gènere comú Flabellina, però van tenir determinats problemes amb algunes espècies que no encaixaven bé amb la classificació proposada (per exemple Flabellina babai), van descobrir que les poblacions mediterrània i atlàntica de Flabellina ischitana corresponen a dues espècies críptiques diferents, i van constatar els problemes del grup críptic Calmella cavolini / Flabellina confusa / Piseinotecus gaditanus per la qual cosa van indicar la necessitat de fer nous estudis per aclarir el seu estatus.
Curiosament aquests estudis s´estaven duent a terme pràcticament en paral·lel pel grup de Korshunova et al. però sobre una mostra d´espècies molt més àmplia i que comprenia exemplars de l´Àrtic, Atlàntic nord, oceà Pacífic i Índic. Aquest segon treball confirma la polifilia de la família Flabellinidae, però la seva forma d´interpretar els resultats representa una veritable revolució per a la taxonomia dels aeolidacis, especialment per a la família Flabellinidae.
Tots dos treballs observen que hi ha dos clades (grups) ben diferenciats de Flabellinidae: el de Coryphella pedata i similars, amb cerata que surten directament del dors, i el de Flabellina affinis i similars, que tenen els cerata de cada grup pedunculats. Encara que Furfaro et al. consideren a les espècies de tots dos clades pertanyents al gènere Flabellina dins de la família Flabellinidae, Korshunova et al. diferència dues famílies: Coryphellidae i Flabellinidae sensu stricto, creant a més multitud de gèneres diferents en aquestes famílies per incloure a les espècies que estudien. La seva proposta taxonòmica, curiosament, dóna resposta als problemes trobats per Furfaro et al.
En certa manera tots dos treballs es complementen, si bé en el treball de Korshunova et al. s´evidencia la manca d´estudis sobre les espècies de flabellinids tropicals i del sud d´Amèrica i Àfrica, de manera que encara no s´ha dit l´última paraula. La proposta de creació de nous gèneres per reunir petits grups d´espècies, en comptes de gèneres multiespecífics, sembla ser la tendència en alguns dels treballs filogenètics dels últims anys. Esperem veure en breu nous treballs que ampliïn el coneixement sobre els aeolidacis. Es pot consultar una discussió detallada d´aquesta apassionant controvèrsia a (https://opistobranquis.info/ca/flabellinidae/).

Sinònims

  • Aeolis argenteolineata Costa A., 1866
  • Aeolis lineata Lovén, 1846
  • Coryphella lineata (Lovén, 1846)
  • Flabellina lineata (Lovén, 1846)

Descripció
Els espècimens mediterranis d’aquesta espècie generalment mesuren entre 15 i 30 mm de longitud, encara que en el nord d’Europa s’ha citat exemplars que arriben als 50 mm de longitud total. El cos és blanquinós i semitransparent, de manera que és possible veure les vísceres de color crema a través del tegument. El nom específic es refereix a les línies blanques fines i opaques que recorren el dors i els costats del cos; la línia dorsal recorre la part superior del cos des de l’última cerata fins al cap, passant entre les bases dels rinòfors i després avançant cap a la part posterior dels tentacles orals. Les línies laterals apareixen just a sota de la inserció dels grups de cerata i es troben a la cua. Els palps orals i els rinòfors tenen aproximadament la mateixa longitud i també són blanquinosos i semitransparents; al llarg del costat dorsal dels rinòfors s’observa una línia blanca prima i opaca. La punta dels rinòfors és de color blanc opac. Els ulls són molt visibles i es troben a la part posterior de la base dels rinòfors. Els cerata apareixen formant de 5 a 8 grups, depenent de la mida dels espècimens. Els dos primers grups tenen dues files de cerata mentre que la resta dels grups només en tenen una. Els cerata són llargs, prims, semitransparents i acabats en punta. Les àrees anterior i posterior dels cerata tenen una línia blanca opaca, de vegades discontínua; la glàndula digestiva dins de la cerata pot ser taronja, vermella o marró. Els cnidosacs són blanquinosos i es localitzen a la punta dels cerata, en aquesta espècie tenen una línia o taques blanques opaques recobrint-los. El peu és ample i semitransparent i a la seva zona anterior té dos palps propodials triangulars ben desenvolupats.

Biologia
F.lineata és una espècie molt activa que sol viure en parets rocalloses poc il·luminades amb abundància d’hidrozous, dels quals s’alimenta. La seva dieta són diferents espècies com Tubularia indivisa, Sarsia eximia, Hydallmania falcata i Sertularia argentea en aigües atlàntiques europees, mentre que a la Mediterrània sembla que menja pòlips del gènere Eudrendrium, com altres membres de la família. Les postes són dipositades a sobre de les mateixes colònies d’hidrozous que constitueixen la seva dieta i es componen de cordons enrotllats en forma d’espiral plana amb ous blanquinosos o lleugerament rosats d’unes 75 micres de diàmetre (Schmekel & Portmann, 1982).

Etimologia

  • Fjordia, derivat del Norueg “fjord” perquè la localitat tipus de Fjordia lineata és Oslofjord, i també és molt comú a Gulen, a l’entrada del Sognefjord, de on provenen molts dels exemplars estudiats per Korshunova et al. (2017).
  • Lineata. En referència a les fines línies blanques opaques que hi ha al dors i costats del cos.

Distribució
Aquesta espècie es distribueix des del nord d’Europa (Noruega, dins del Cercle Polar Àrtic), Mar del Nord, costes atlàntiques franceses i de la Península Ibèrica fins al Mar Mediterrani. A la Península Ibèrica ha estat citada a les costes portugueses, la zona l’Estret de Gibraltar, les costes llevantines, Catalunya i Balears. A les costes catalanes ha estat observada, entre altres localitats, a l’Illa Plana (Llançà), l’Escala, Illes Medes, Begur i Tossa de Mar.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Fjordia lineata
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Fjordia lineata

    Portugal: Calado and Urgorri (1999), Calado et al. (1999). Gibraltar: García-Gómez (1982, 2002), García-Gómez et al. (1989), Wirtz and Debelius (2003). Levante: Fez (1974), Marín and Ros (1987), Templado, Luque and Moreno (1988). Catalunya: Ros (1975), Ballesteros (1980, 1985). Todas las citas como Coryphella. Baleares: Ballesteros (1981a).

    General: Brown & Hunnam, 1976:45; Brown & Picton, 1979:19; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:167[P]; Farran, 1909:7; Hoffmann, 1926:20; Krause, 1897:99; Loyning, 1922:32, 91; 1927:260; Nordsieck, 1972:72; Odhner, 1939:59; Perrone, 1986a:34; Picton & Morrow, 1994:94[P]; Pruvot-Fol, 1954b:421; Riedl, 1970:432; 1983:325; Roginskaya, 1962:95; Schmekel, 1970:141; Schmekel & Portmann, 1982:185[P]; Swennen, 1987:40; Thompson, 1976a:[P]; 1988:252[P]; Thompson & Brown, 1976:146[P]; 1984:111[P]; Tiberi, 1880:234; Trinchese, 1881:99; 1881a:99; Vayssiere, 1888d:73; 1913a:290; Vicente, 1963a:178; 1967:161; Walton, 1908:233 as Coryphella lineata

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:1 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:1 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:2 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Fjordia lineata basada en els nostres propis registres.

Vídeo

Fjordia lineata @ Anglesey, Wales, UK per Allan Rowat
Observeu el batec del cor

 

Altres fotos

Bibliografia

    Adams, A. A., & Adams, H. (1853). The genera of recent Mollusca, arranged according to their organization. London (van Voorst): pp.1-256, pls 1-32, 1853; 257-484, pls 33-60, 1854 (1); 1-92, pls 61-72, 1854; 93-284, pls 73-96, 1855; 285-412, pls 97-112, 1856; 413-540, pls 113-128, 1857; 541-661, pls 129-138, 1858 (2). vol 2; pp 45-78 Oct.-Nov. 1854; pp 97-99 Jan 1855; p 632-635 Nov 1858; pls. 62-68, 137, fig. 14; pl 138, fig. 1. Retrieved from http://books.google.com/books?id=wPAKAAAAIAAJ&client=firefox-a
    Aguado Jiménez, F., & Marín, A. (2007). Warning coloration associated with nematocyst-based defences in aeolidiodean nudibranchs. Journal of Molluscan Studies 73(1):23-28.
    Anderson, J. (1999, 2014). Flabellina lineata accessed through: Scottish Nudibranchs on 2014-12-21. Retrieved from http://www.nudibranch.org/Scottish Nudibranchs/flabellina-lineata.html
    Avila, C. (1992). A preliminary catalogue of natural substances of opisthobranch molluscs from western Mediterranean and near Atlantic. Scientia Marina 56(4):373-382.
    Ayer, S. W., & Andersen, R. J. (1982). Steroidal antifeedants from the dorid nudibranch Aldisa sanguinea cooperi. Tetrahedron Letters 23(10):1039-1042.
    Ballesteros, M. (1982). Nota preliminar sobre la fauna de nudibranquios de la isla de Ibiza. Actas II Simposio Ibérico de Estudios Del Bentos Marino 3: 229-234.
    Ballesteros, M. (1980). Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Universitat de Barcelona, Barcelona., Barcelona.
    Ballesteros, M. (2007). Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira, 2(3), 163–188.
    Ballesteros, M. (1991). Els Opistobranquis. pp. 416-427. In: Historia Natural dels Països Catalans,  Invertebrats no artròpodes. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
    Ballesteros, M., Madrenas, E., & Pontes, M. (2016). Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., Pontes, M., & Madrenas, E. (2015). Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study. Presented at the 5th IWO Porto, Portugal.
    Ballesteros, M., Madrenas, E., & Pontes, M. (2020). OPK - Opistobranquis [Reference]. Retrieved January 2, 2019, from https://opistobranquis.info/
    Ballesteros, M., Pontes, M., & Madrenas, E. (2020). Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau.
    Bardarson, G. G. (1919). Saelindyr vid Island (Mollusca marina islandiae). Skyrsla isl. náttúrufraedisfjelag, (1917-1918): 45-75.
    Bardarson, G. G. (1920). Om den marine molluskfauna ved vestkysten af Island. Det Kongelige Danske Videnskabernes Selskabs Biologiske Meddelelser, Kjobenhavn 2(3):1-139.
    Barletta, G. (1981). Gasteropodi nudi (Pleurobranchomorpha, Sacoglossa, Aplysiomorpha e Nudibranchia) Consiglio Nazionale delle Richerche, Guide per il riconoscimento delle specie animali delle acque lagunari e costiere italiane AQ/1/92, 3. Quaderni della Civica Stazione Idrobiologica di Milano (9):1-124.
    Barletta, G., & Melone, G. (1976). Nudibranchi del Promontorio di Portofino (Genova) (Gastropoda Nudibranchia). Natura, Societa Italiana di Scienze Naturali, Milano 67(3-4):203-236.
    Bavestrello, G., Cerrano, C., Cattaneo-Vietti, R., & Sara, M. (1996). Relations between Eudendrium glomeratum (Cnidaria, Hydromedusae) and its associated vagile fauna. Sci.-Mar.-Barc. 60(1):137-143.
    Beauchamp, P. de. (1914). Les greves de Roscoff, etude sur la repartition des etres dans la zone des marees. 270 pp, 74 pls. Librairie des Sciences Naturelles, Paul Klincksieck, Paris.
    Beaumont, W. I. (1900). Part II.–The benthos (dredging and shore collecting). VII.–Report on the results of dredging and shore- collecting; pp 754-798, In: The fauna and flora of Valencia Harbour on the west coast of Ireland. Proceedings of the Royal Irish Academy, series 3, 5(3):667-854.
    Beaumont, W. I. (1900). XII–Report on the opisthobranchiate Mollusca; pp 832-854, In: The fauna and flora of Valencia Harbour on the west coast of Ireland. Proceedings of the Royal Irish Academy, series 3, 5(3):667-854. Retrieved from http://books.google.com/books?id=415BOzMoAscC
    Bedulli, D., Cattaneo-Vietti, R., Chemello, R., Ghisotti, F., & Giovine, F. (1995). Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana. Bologna: Calderini.
    Bergh, L. S. R. (1885). Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. VIII. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch- botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 35(1):1-60, pls. 1- 7.
    Bergh, L. S. R. (1887). VIII. Die Nudibranchien Gesammelt warhrend der fahrten des “Willem-Barents” in das nördliche Eismeer. Bijdragen Tot de Dierkunde Afleverung, Amsterdam. Onderzoekingstochter van  de “Willem-Barents” Exped. Gedeelte 13(4):1-37, Pls. 1-3.
    Bergh, L. S. R. (1875). Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. III. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 25:633-658, pls. 13-15.
    Bergh, L. S. R. (1890). Die cladohepatischen Nudibranchien. Zoologische Jahrbucher, Abtheilung fur Systematik Geographie und Biologie der Thiere 5:1-75.
    Bergh, R. (1892). System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Bergh, L. S. R. (1878). Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 14; pp 603-645, I-L, pls. 66-68.
    Bielecki, S., Cavignaux, G., Crouzet, J. M., & Grall, S. (2011). Des limaces de rêve.
    Birkett, D. A., Maggs, C. A., & Dring, M. J. (1998). Maerl (volume V). An overview of dynamic and  sensitivity characteristics for conservation management of marine SACs. Scottish Association for  Marine Science.
    Brown, G. H., & Picton, B. E. (1979). Nudibranchs of the British Isles — a colour guide. Underwater Conservation Society, Manchester, by R. Earll.
    Calado, G., Urgorri, V., Gaspar, R., & Cristobo, F. J. (1999). Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Cattaneo-Vietti, R. (1986). Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana Di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti, R., & Barletta, G. (1984). Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., & Boero, F. (1988). Relationships between eolid (Mollusca, Nudibranchia) radular morphology and their cnidarian prey. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita Dalla Societa Italiana Di Malacologia) 24(9-12):215-22.
    Cattaneo-Vietti, R., & Chemello, R. (1987). Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi della Sicilia. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita Dalla Societa Italiana Di Malacologia) 23(5-8):207-222.
    Cattaneo-Vietti, R., & Chemello, R. (1991). The opisthobranch fauna of a Mediterranean lagoon (Stagnone di Marsala, western Sicily). Malacologia 32(2):291-299.
    Cattaneo-Vietti, R., & Thompson, T. E. (1989). Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., Chemello, R., & Giannuzzi-Savelli, R. (1990). Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cervera, J. L., Templado, J., García-Gómez, J. C., Ballesteros, M., Ortea, J., García, F. J., … Luque, A. A. (1988). Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, Supl. 1: 1-84.
    Cervera, J. L., Calado, G., Gavaia, C., Malaquías, M. A. E., Templado, J., Ballesteros, M., … Megina, C. (2004). An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Chemello, R. (1986). Studio della malacofauna costiera dell’Isola di Ustica (Gastropoda). Lavori della Societa Italiana di Malacologia 22:51-76.
    Cornet, R., & Marchad, M. (1951). Inventaire de la faune marine de Roscoff Mollusques. Travaux de La Station Biologique de Roscoff, Suppl 5:1-80.
    Dautzenberg, P., & Fischer, P. H. (1925). Les mollusques marins du Finistere et en particulier de la region de Roscoff. Travaux de la Station Biologique de Roscoff 3:1-180.
    De Fez, S. (1974). Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. CSIC. Valencia, Spain: 325 pp.
    Debelius, H., & Kuiter, R. H. (2007). Nudibranchs of the world. Frankfurt: IKAN- Unterwasserarchiv.
    Doneddu, M., Manunza, B., & Trainito, E. (1995). Opistobranchi del Nord Sardegna: censimento ed annotazioni. Biologia Marina Mediterranea II (2): 369-370.
    Eales, N. B. (1967). The littoral fauna of the British Isles: a handbook for collectors, 4th ed; pp i-xviii, 1-297, pls. A-H. University Press, Cambridge, England.
    Edmunds, M. (1991). Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
    Eliot, C. N. E. (1910). A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of the species; Figures by the late Joshua Alder and the late Albany Hancock, and others. Ray Society, London.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2020) "Fjordia lineata" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 02/04/2020 at (https://opistobranquis.info/ca/Por6g)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.