Flabellina affinis

Flabellina affinis (Gmelin, 1791)

Flabellina affinis per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Flabellinidae  

 

Genus

Flabellina  

 

Species

Flabellina affinis  (Gmelin, 1791)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139988).

Nota taxonòmica: La classificació dels Flabellinidae semblava força estable fins que el 2017 van aparèixer una sèrie de treballs (Furfaro et al. 2017; Korshunova et al. 2017) que pretenien aclarir l´estatus de la família Flabellinidae. L´objectiu principal del treball de Furfaro et al. era caracteritzar molecularment les espècies mediterrànies mentre que el treball de Korshunova et al. pretenia aprofundir en les relacions filogenètiques entre diversos membres de la família Flabellinidae i les altres famílies dels aeolidacis.
Tots dos treballs es basaven en la combinació de tècniques moleculars i morfològiques i, de fet, no ofereixen resultats molt diferents, però sí difereixen en la mida i procedència de les mostres estudiades i, sobretot, en la interpretació d´aquests resultats. Després de l´aparició del treball de Furfaro et al., moltes espècies Mediterrànies dels gèneres Calmella, Flabellina i Piseinotecus es van agrupar sota el gènere comú Flabellina, però van tenir determinats problemes amb algunes espècies que no encaixaven bé amb la classificació proposada (per exemple Flabellina babai), van descobrir que les poblacions mediterrània i atlàntica de Flabellina ischitana corresponen a dues espècies críptiques diferents, i van constatar els problemes del grup críptic Calmella cavolini / Flabellina confusa / Piseinotecus gaditanus per la qual cosa van indicar la necessitat de fer nous estudis per aclarir el seu estatus.
Curiosament aquests estudis s´estaven duent a terme pràcticament en paral·lel pel grup de Korshunova et al. però sobre una mostra d´espècies molt més àmplia i que comprenia exemplars de l´Àrtic, Atlàntic nord, oceà Pacífic i Índic. Aquest segon treball confirma la polifilia de la família Flabellinidae, però la seva forma d´interpretar els resultats representa una veritable revolució per a la taxonomia dels aeolidacis, especialment per a la família Flabellinidae.
Tots dos treballs observen que hi ha dos clades (grups) ben diferenciats de Flabellinidae: el de Coryphella pedata i similars, amb cerata que surten directament del dors, i el de Flabellina affinis i similars, que tenen els cerata de cada grup pedunculats. Encara que Furfaro et al. consideren a les espècies de tots dos clades pertanyents al gènere Flabellina dins de la família Flabellinidae, Korshunova et al. diferència dues famílies: Coryphellidae i Flabellinidae sensu stricto, creant a més multitud de gèneres diferents en aquestes famílies per incloure a les espècies que estudien. La seva proposta taxonòmica, curiosament, dóna resposta als problemes trobats per Furfaro et al.
En certa manera tots dos treballs es complementen, si bé en el treball de Korshunova et al. s´evidencia la manca d´estudis sobre les espècies de flabellinids tropicals i del sud d´Amèrica i Àfrica, de manera que encara no s´ha dit l´última paraula. La proposta de creació de nous gèneres per reunir petits grups d´espècies, en comptes de gèneres multiespecífics, sembla ser la tendència en alguns dels treballs filogenètics dels últims anys. Esperem veure en breu nous treballs que ampliïn el coneixement sobre els aeolidacis. Es pot consultar una discussió detallada d´aquesta apassionant controvèrsia a (https://opistobranquis.info/ca/flabellinidae/).

Sinònims

  • Doris affinis Gmelin, 1791 (original)
  • Eolidia flabellina Vérany, 1846

Descripció
És una espècie que pot aconseguir fins a 50 mm de longitud. El cos és translúcid i de coloració general rosa-violaci, una mica més clar el peu. Palps orals i propodials també del color violaci. Els rinòfors són fins, anellats i del mateix color que el cos. L’àpex dels palps orals i dels rinòfors sol ser blanquinosos. Els cerata són llargs i estrets amb la punta afilada, semitransparents, de color violeta suau excepte el terç superior que és una mica més fosc; l’àpex sol ser blanquinós. Dins dels cerata el diverticle de la glàndula digestiva és un fi cordó de color marró-vermellós. Els cerata estan reunits en 7-8 grups a cada costat del cos; Els cerata de cada grup surten d’uns apèndixs gruixuts laterals del cos que tanmateix es subdivideixen en 2-3 apèndixs més petits, disposant cadascun d’aquests de 3-4 cerata. Aquests apèndixs dels que  surten els cerata són de color rosat, podent-se distingir en ells en alguns exemplars unes petites taques de color violeta més fosc. Els orificis genitals es troben sota el primer grup de cerata de la dreta. El peu és estret i semitransparent.

Biologia
És un dels nudibranquis més vistosos, abundant i fàcil d’identificar en les costes europees. Com la majoria dels nudibranquis eolidàcis , s’alimenta de hidrozous, en aquest cas de l’atecat del gènere Eudendrium (E. ramosum, E. racemosum), sobre colònies arborescents les quals sol localitzar-se, freqüentment compartint substrat i aliment amb un altre eolidàci molt freqüent, Cratena pelegrina. Generalment es troba entre 5 i 20 m. de profunditat. F. affinis sol dipositar la posta sobre el mateix hidrari; aquesta té forma de cordó ondulat de color rosat disposat quelcom desordenadament; l’amplària del cordó és d’uns 0.5 mm i dins d’ell, els ous, d’unes 90 micres, estan col·locats de forma molt atapeïda entre si. No és rar trobar exemplars parasitats amb copèpodes, les postes dels quals, en forma de cordó blanc, són molt aparents en el dors del nudibranqui i entre els cerata.

Etimologia

  • Flabellina deriva del llatí Flabellum, que significa “ventall”.
  • Affinis, es tradueix per “afí, similar”.

Distribució
Es tracta d’un dels opistobranquis més freqüents i de més àmplia distribució que es troben en aigües europees. En la Península Ibèrica ha estat citada en totes les seves costes excepte en la cornisa cantàbrica i a Galícia. Citada també a Balears i Canàries. A Catalunya es presenta en totes les costes rocoses, sempre on es trobi la seva espècie aliment.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Flabellina affinis
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Flabellina affinis

    Portugal: García-Gómez et al. (1991), Calado and Urgorri (1999), Calado et al. (1999). Andalucía (Atl.): García-Gómez (1984a), Cervera and García-Gómez (1986), Wirtz and Debelius (2003). Gibraltar: García-Gómez (1982, 1986a, 2002), Schulze and Wägele (1998), García-Gómez et al. (1989). Andalucía (Med.): Luque (1983, 1986), Ballesteros et al. (1986), Cervera, López-González and García-Gómez (1998), Schick (1998), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000), Peñas et al. (in press). Levante: Fez (1974), Templado (1982b), Ballesteros (1983), Ballesteros et al. (1986), Marín and Ros (1987), Templado et al. (2002). Catalunya: Vicente (1964), Ros (1975, 1978b, 1985a,b), Ros & Altimira (1977), Ballesteros (1980, 1985), Pereira (1980, 1981), Altimira et al. (1981), Pereira & Ballesteros (1982), Huelin & Ros (1984), Domènech et al. (2002), M@re Nostrum [La Foradada (Portbou) 10/1999, Cap Ras (Llançà) 11/1998, Cap Gros (El Port de la Selva) 9/1999, Cap de Creus (Cadaqués) 8/2003, Illa Mateua (L'Escala) 5/1999, Cova del Tamariu (Roses) 10/1999, Punta del Bisbe (Roses) 10/1999, Illes Medes (L'Estartit) 6/1999, Cala Margarida (Palamós) 4/1998, Mar Menuda (Tossa de Mar) 10/1999]. Baleares: Ros (1975, 1978b, 1981), Ballesteros (1981b, 1985), Ballesteros, Llera and Ortea (1985). Canarias: Pérez Sánchez, Ortea and Bacallado (1990), Pérez Sánchez, Bacallado and Ortea (1991), Moro et al. (1995, 2003), Ortea and Espinosa (1998), Ortea et al. (2001), Wirtz and Debelius (2003).

    General: Barletta, 1981:101[P]; Bergh, 1875:649; 1885:49; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:159[P]; Fez Sanchez, 1974:103; Hirano & Thompson, 1990:[P]; Luque, 1983:69; Mazzarelli, 1903:288; Mienis & Gat, 1981a:416; Nordsieck, 1972:73; O'Donoghue, 1929:749; Perrone, 1986a:31; Pruvot-Fol, 1954b:413; Riedl, 1970:431; 1983:326; Schmekel, 1970:138; 1973b:325; Schmekel & Portmann, 1982:189[P]; Trinchese, 1887:227; 1887a:88; Vayssiere, 1888d:80; 1913a:294; Vicente, 1963a:178; 1967:160; 1981:79; 1991:[P]; Wagele & Schminke, 1987:[P]

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:4 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:4 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:2 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Flabellina affinis basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Adams, A. A., and H. Adams. 1853. The genera of recent Mollusca, arranged according to their organization. London (van Voorst): pp.1-256, pls 1-32, 1853; 257-484, pls 33-60, 1854 (1); 1-92, pls 61-72, 1854; 93-284, pls 73-96, 1855; 285-412, pls 97-112, 1856; 413-540, pls 113-128, 1857; 541-661, pls 129-138, 1858 (2). vol 2; pp 45-78 Oct.-Nov. 1854; pp 97-99 Jan 1855; p 632-635 Nov 1858; pls. 62-68, 137, fig. 14; pl 138, fig. 1.
    Affeld, S., H. Wägele, C. Avila, S. Kehraus, and G. M. Koenig. n.d. Distribution of homarine in some Opisthobranchia (Gastropoda : Mollusca). Bonner Zoologische  Beiträge 55(3-4):181-190.
    Aguado, F., and S. López González. 2015. Moluscos Nudibranquios de la Costa Tropical. Asociación Buxus & Ayuntamiento de Motril.
    Aguado Jiménez, F., and A. Marín. 2007. Warning coloration associated with nematocyst-based defences in aeolidiodean nudibranchs. Journal of Molluscan Studies 73(1):23-28.
    Alder, J., and A. Hancock. 1855. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Ray Society, London.
    Altimira, C., M. F. Huelin, and J. Ros. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.
    Avila, C. 1992. A preliminary catalogue of natural substances of opisthobranch molluscs from western Mediterranean and near Atlantic. Scientia Marina 56(4):373-382.
    Avila, C. 1995. Natural products of opisthobranch molluscs: a biological review. Oceanography and Mar Biol: an Annual Review 33: 487-559.
    Ayer, S. W., and R. J. Andersen. 1982. Steroidal antifeedants from the dorid nudibranch Aldisa sanguinea cooperi. Tetrahedron Letters 23(10):1039-1042.
    Ballesteros, M. 1982. Nota preliminar sobre la fauna de nudibranquios de la isla de Ibiza. Actas II Simposio Ibérico de Estudios del Bentos Marino 3: 229-234.
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M. 1984. Nudibranquios: miscelanea de formas y coloraciones. Immersio 3(4):20-24.
    Ballesteros, M. 1991. Els Opistobranquis. pp. 416-427. In: Historia Natural dels Països Catalans,  Invertebrats no artròpodes. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
    Ballesteros, M., C. Álvarez, and B. Mateo. 1986. Aproximación a la fauna de opistobranquios de la isla de Menorca. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 12: 93-106.
    Ballesteros, M., A. Barrajón, A. Luque, D. Moreno, P. Talavera, and J. Templado. 1986. Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Barash, A., and Z. Danin. 1992. Annotated list of Mediterranean molluscs of Israel and Sinai, viii, Fauna Palaestina, Mollusca I. ed. Israel Academy of Sciences &  Humanities.
    Barash, A., and Z. Danin. 1988. Contribution to the knowledge of Opisthobranchia of Cyprus. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 24(9-12):243- 260.
    Barash, A., and Z. Zenziper. 1984. On the food of some opisthobranchs found in the Mediterranean waters of Israel. Levantina (Israel Malacological Society) 51:585-598.
    Barletta, G. 1981. Gasteropodi nudi (Pleurobranchomorpha, Sacoglossa, Aplysiomorpha e Nudibranchia) Consiglio Nazionale delle Richerche, Guide per il riconoscimento delle specie animali delle acque lagunari e costiere italiane AQ/1/92, 3. Quaderni della Civica Stazione Idrobiologica di Milano (9):1-124.
    Barletta, G., and G. Melone. 1976. Nudibranchi del Promontorio di Portofino (Genova) (Gastropoda Nudibranchia). Natura, Societa Italiana di Scienze Naturali, Milano 67(3-4):203-236.
    Barletta, G., M. Mariani, and C. Perego. 1990. Considerazioni preliminari sugli opistobranchi viventi nella baia di Paraggi (Ge). Lavori della Societa Italiana di Malacologia 23:247-260.
    Bavestrello, G., C. Cerrano, R. Cattaneo-Vietti, and M. Sara. 1996. Relations between Eudendrium glomeratum (Cnidaria, Hydromedusae) and its associated vagile fauna. Sci.-Mar.-Barc. 60(1):137-143.
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Bergh, L. S. R. 1873. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 1, Heft 5; pp 205-246, pls. 25-31.
    Bergh, L. S. R. 1870. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil I, Heft 1; pp 1-30, pls. 1-8.
    Bergh, L. S. R. 1885. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. VIII. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch- botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 35(1):1-60, pls. 1- 7.
    Bergh, L. S. R. 1875. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. III. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 25:633-658, pls. 13-15.
    Bergh, L. S. R. 1890. Die cladohepatischen Nudibranchien. Zoologische Jahrbucher, Abtheilung fur Systematik Geographie und Biologie der Thiere 5:1-75.
    Bergh, L. S. R. 1879. On the nudibranchiate gasteropod Mollusca of the North Pacific Ocean, with special reference to those of Alaska. Scientific Results of the Exploration of Alaska 1, Art. 5, (1):127-188, pls. 1-8.
    Bergh, L. S. R. 1908. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 9, Theil 6, Heft 3; pp 119-181, pls. 9-12.
    Bergh, R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Bergh, L. S. R. 1878. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 14; pp 603-645, I-L, pls. 66-68.
    Bibiloni, M. A. 1981. Estudio faunistico del litoral de Blanes: V. Sistematica de Moluscos y Artropodos (Crustaceos y Picnogonidos). Miscellania Zool gia, Museu de Zoologia, Barcelona 7:43-52.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Calado, G., and V. Urgorri. 1998. Additions and new data on Portuguese Opisthobranchs. Bollettino Malacologico 35 (5- 8): 97-102.
    Calado, G., V. Urgorri, R. Gaspar, and F. J. Cristobo. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Calvín Calvo, J. C. 1995. El ecosistema marino mediterráneo, guía de su fauna y su flora.
    Capdevila, M., and J. Folch. 2009. Fauna malacològica del Parc Subaquàtic de Tarragona (el Tarragonès, Catalunya, Espanya). SPIRA Vol. 3 Núms. 1-2 Pàg. 33-51.
    Carmona, L., M. Pola, T. M. Gosliner, and J. L. Cervera. 2015. Protaeolidiella atra Baba, 1955 versus Pleurolidia juliae Burn, 1966: One or two species? Helgol Mar Res 69:137-145.
    Carmona, L., M. Pola, T. M. Gosliner, and J. L. Cervera. 2013. A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda). PLoS ONE 8(5): e63000. doi:10.1371/journal.pone.0063000.
    Cattaneo-Vietti, R. 1982. Opisthobranch molluscs of the Sorrentine Peninsula caves. Bollettino dei  Musei e degli Istituti Biologici dell’Università di Genova [Atti del XIV Congresso della Societa Italiana  di Biologia Marina] 50(suppl.):376-377.
    Cattaneo-Vietti, R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and R. Chemello. 1987. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi della Sicilia. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 23(5-8):207-222.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. F. Russo. 1987. Molluscs from submarine caves of the Sorrentine Peninsula (southern Tyrrhenian Sea). Stygologia 3(2):138-148.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Flabellina affinis" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 15/11/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/uGvW0)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.