Paraflabellina ischitana

Paraflabellina ischitana (Hirano & Thompson, 1990)

Paraflabellina ischitana per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Flabellinidae  

 

Genus

Paraflabellina  

 

Species

Paraflabellina ischitana  (Hirano & T. E. Thompson, 1990)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1048137).

Nota taxonòmica: La classificació dels Flabellinidae semblava força estable fins que el 2017 van aparèixer una sèrie de treballs (Furfaro et al. 2017; Korshunova et al. 2017) que pretenien aclarir l´estatus de la família Flabellinidae. L´objectiu principal del treball de Furfaro et al. era caracteritzar molecularment les espècies mediterrànies mentre que el treball de Korshunova et al. pretenia aprofundir en les relacions filogenètiques entre diversos membres de la família Flabellinidae i les altres famílies dels aeolidacis.
Tots dos treballs es basaven en la combinació de tècniques moleculars i morfològiques i, de fet, no ofereixen resultats molt diferents, però sí difereixen en la mida i procedència de les mostres estudiades i, sobretot, en la interpretació d´aquests resultats. Després de l´aparició del treball de Furfaro et al., moltes espècies Mediterrànies dels gèneres Calmella, Flabellina i Piseinotecus es van agrupar sota el gènere comú Flabellina, però van tenir determinats problemes amb algunes espècies que no encaixaven bé amb la classificació proposada (per exemple Flabellina babai), van descobrir que les poblacions mediterrània i atlàntica de Flabellina ischitana corresponen a dues espècies críptiques diferents, i van constatar els problemes del grup críptic Calmella cavolini / Flabellina confusa / Piseinotecus gaditanus per la qual cosa van indicar la necessitat de fer nous estudis per aclarir el seu estatus.
Curiosament aquests estudis s´estaven duent a terme pràcticament en paral·lel pel grup de Korshunova et al. però sobre una mostra d´espècies molt més àmplia i que comprenia exemplars de l´Àrtic, Atlàntic nord, oceà Pacífic i Índic. Aquest segon treball confirma la polifilia de la família Flabellinidae, però la seva forma d´interpretar els resultats representa una veritable revolució per a la taxonomia dels aeolidacis, especialment per a la família Flabellinidae.
Tots dos treballs observen que hi ha dos clades (grups) ben diferenciats de Flabellinidae: el de Coryphella pedata i similars, amb cerata que surten directament del dors, i el de Flabellina affinis i similars, que tenen els cerata de cada grup pedunculats. Encara que Furfaro et al. consideren a les espècies de tots dos clades pertanyents al gènere Flabellina dins de la família Flabellinidae, Korshunova et al. diferència dues famílies: Coryphellidae i Flabellinidae sensu stricto, creant a més multitud de gèneres diferents en aquestes famílies per incloure a les espècies que estudien. La seva proposta taxonòmica, curiosament, dóna resposta als problemes trobats per Furfaro et al.
En certa manera tots dos treballs es complementen, si bé en el treball de Korshunova et al. s´evidencia la manca d´estudis sobre les espècies de flabellinids tropicals i del sud d´Amèrica i Àfrica, de manera que encara no s´ha dit l´última paraula. La proposta de creació de nous gèneres per reunir petits grups d´espècies, en comptes de gèneres multiespecífics, sembla ser la tendència en alguns dels treballs filogenètics dels últims anys. Esperem veure en breu nous treballs que ampliïn el coneixement sobre els aeolidacis. Es pot consultar una discussió detallada d´aquesta apassionant controvèrsia a (https://opistobranquis.info/ca/flabellinidae/).

Sinònims

  • Flabellina ischitana  Hirano & Thompson, 1990

Descripció
Aquesta espècie d’eolidaci pot assolir una mida de fins a 25 mm de longitud. El color del seu cos és rosat o púrpura-violaci homogeni excepte la punta dels rinòfors i tentacles orals, que són blancs, i els cerata son semitransparents, en l’interior dels quals es pot veure la glàndula digestiva de color vermell ataronjat o marró, segons els exemplars. Els rinòfors tenen de 12 a 19 fines làmines circulars. En els exemplars més grans poden veure fins a 9 grups de cerates a cada costat del dors, en general ben separats els uns dels altres. Els cerates de cada grup surten d’un peduncle comú del mateix color del cos, i que pot estar dividit al seu torn en 2-3 peduncles secundaris en els grups de cerates situats més anteriorment. Els cerates són fins i acaben en un extrem afilat blanquinós, on es pot veure el cnidosac. Els orificis genital i anal es troben a la dreta del cos, el genital situat poc abans del primer peduncle ceratal i l’anal mica per davant del segon grup de cerates. El peu és estret, del mateix color del cos i, en la seva regió anterior, diferencia dos petits tentacles propodials de forma triangular. La cua és curta i estreta.

Biologia
Aquest actiu eolidaci sol viure a poca fondària, on es troba la seva espècie aliment, un hidrozou atecat del gènere Eudendrium (E. racemosum, E. glomeratum), però també ha estat observat fins a una profunditat de 35 m (Hirano & Thompson, 1990). Pot compartir substrat i aliment amb Flabellina affinis, una espècie una mica més gran i amb la que es pot confondre fàcilment. Cervera et al. (1998) indiquen les principals diferències entre aquestes dues espècies. Les postes de P. ischitana tenen forma de cordó gruixut disposat de manera ondulada i irregular i que conté ous rosats d’unes 70 micres de diàmetre.

Etimologia

  • Paraflabellina, del Grec παρα (=adjacent) i Flabellina, en referència a la seva similitut externa amb les espècies del gènere Flabellina, encara que tinguin resultats moleculars dispars.
  • Flabellina. Diminutiu del Llatí “flabellum”, ventall.
  • Ischitana. De l’illa d’Ischia, al mar Tirré, en el golf de Nàpols; on es va citar aquest nudibranqui per primer cop.

Distribució
P. ischitana és una espècie del sud d’Europa que viu a les dues conques de la Mediterrània. A la Península Ibèrica s’ha trobat a Portugal, a la zona de l’Estret de Gibraltar i en tot el litoral mediterrani. A Catalunya és una espècie relativament freqüent que s’ha registrat en diferents localitats de la Costa Brava com Cadaqués, Cala Aiguablava (Begur), L’Escala i Tossa de Mar.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Paraflabellina ischitana
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Paraflabellina ischitana

    Portugal: Ortea and Espinosa (1998), Calado et al. (1999, 2005), Wirtz and Debelius (2003). Andalucía (Atl.): Cervera, López-González and García-Gómez (1998). Gibraltar: Cervera, López-González and García-Gómez (1998). Andalucía (Med.): Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000). Catalunya: Ballesteros (datos no publicados) [Cap Falcó, Punta del Gat, Punta del Bisbe de Roses, Tossa de Mar], M@re Nostrum [Cala Rovellada (Colera) 5/2006, Cap Ras (Llançà) 11/1998, Bau de S’Arnella (El Port de la Selva) 6/2000].

    General: Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:161[P]; Parent, 1994:211[P]

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:3 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:2 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:1 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Paraflabellina ischitana basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Bavestrello, G., C. Cerrano, R. Cattaneo-Vietti, and M. Sara. 1996. Relations between Eudendrium glomeratum (Cnidaria, Hydromedusae) and its associated vagile fauna. Sci.-Mar.-Barc. 60(1):137-143.
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Calado, G., M. Malaquias, C. Gavaia, J. L. Cervera, C. Megina, B. Dayrat, Y. Camacho, M. Pola, and C. Grance. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Calado, G., V. Urgorri, R. Gaspar, and F. J. Cristobo. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Carmona, L., M. Pola, T. M. Gosliner, and J. L. Cervera. 2015. Protaeolidiella atra Baba, 1955 versus Pleurolidia juliae Burn, 1966: One or two species? Helgol Mar Res 69:137-145.
    Carmona, L., M. Pola, T. M. Gosliner, and J. L. Cervera. 2013. A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda). PLoS ONE 8(5): e63000. doi:10.1371/journal.pone.0063000.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cervera, J. L., P. J. López González, and J. C. García. 1994. Flabellina ischitana Hirano y Thompson, 1990: una nueva especie de nudibranquio (Gastropoda: Opisthobranchia) para la fauna Iberica. X Congreso Nacional de Malacologia, Barcelona 13 al 16 de Septiembre de 1994, Libro de Resumenes; pp.123-124.
    Cervera, J. L., P. J. López-González, and J. C. García-Gómez. 1998. Redescription of the aeolid nudibranch Flabellina ischitana Hirano and Thompson, 1990 (Gastropoda: Opisthobranmchia). Veliger. 41: 289–293.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Dacosta, J. M., M. Pontes, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40: 107–130.
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
    Doneddu, M., B. Manunza, and E. Trainito. 1995. Opistobranchi del Nord Sardegna: censimento ed annotazioni. Biologia Marina Mediterranea II (2): 369-370.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Furfaro, G., D. Salvi, E. Mancini, and P. Mariottini. 2017. A multilocus view on Mediterranean aeolid nudibranchs (Mollusca): Systematics and cryptic diversity of Flabellinidae and Piseinotecidae. Molecular Phylogenetics and Evolution 118: 13–22.
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    García-Gómez, J. C. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    Hirano, Y. J., and T. E. Thompson. 1990. Flabellinid nudibranchs from the Bay of Naples, with a description of a new species, Flabellina ischitana. J. Molluscan Stud. 56(3):345-354.
    Korshunova, T. A., A. V. Martynov, T. Bakken, J. Evertsen, K. Fletcher, I. W. Mundiata, H. Saito, K. Lundin, M. Schrödl, and B. Picton. 2017. Polyphyly of the traditional family Flabellinidae affects a major group of Nudibranchia: aeolidacean taxonomic reassessment with descriptions of several new families, genera, and species (Mollusca, Gastropoda). ZooKeys 717: 1-139.
    Korshunova, T. A., A. V. Martynov, T. Bakken, J. Evertsen, K. Fletcher, I. W. Mundiata, H. Saito, K. Lundin, M. Schrödl, and B. Picton. 2017. Corrigenda: Polyphyly of the traditional family Flabellinidae affects a major group of Nudibranchia: aeolidacean taxonomic reassessment with descriptions of several new families, genera, and species (Mollusca, Gastropoda). https://doi.org/10.3897/zookeys.717.21885. ZooKeys 725: 139–141.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Martínez-Chacón, M. 2018. Nudibranquios de la isla de Tarifa, pequeñas joyas del estrecho de Gibraltar. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Ocaña Martín, A., L. Sánchez Tocino, S. López González, and F. Viciana Martín. 2000. Guía submarina de invertebrados no artrópodos. Comares, Granada.
    Ortea, J., and J. Espinosa. 1998. Estudio de nueve especies del género Flabellina Voight, 1834 (Mollusca: Nudibranchia) colectadas en Angola, Cabo Verde, Costa Rica, Cuba y Portugal, con la descripción de tres especies nuevas. Avicennia 8-9: 135-148.
    Ortea, J., L. Moro, J. J. Bacallado, J. J. Sanchez, A. Telle, and R. Herrero. 2009. Nuevas aportaciones al inventario de las babosas marinas del archipiélago canario (Mollusca: Opisthobranchia y Sacoglossa). Vieraea 37: 105-117.
    Ozturk, B., A. Dogan, B. Bitlis-Bakir, and A. Salman. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38.
    Parent, G. 1994. Redescription de Flabellina ischitana (Gastropoda, Nudibranchia) observe en mer Banyuls: une nouvelle localite. Vie et Milieu 44(3-4):211-214.
    Poddubetskaia, M. 2002. NEMBRO. (http://www.nembro.info).
    Pontes, M., J. M. Dacosta, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 1996. M@re Nostrum. (http://marenostrum.org/).
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Rudman W.B. et al. 1998. Flabellina ischitana accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/flabisch).
    Sánchez Tocino, L. 2001. Flabellina ischitana accessed through: Opistobranquios de la Costa de Granada on 2014-12-14. (http://www.ugr.es/~lstocino/f_ischitana.htm).
    Sánchez Tocino, L., A. Ocaña, and F. J. García. 2000. Contribución al conocimiento de los moluscos opistobranquios de la costa de Granada (sureste de la Península Ibérica). Iberus 18(1):1-14.
    Santini, F., and R. Winterbottom. 2002. Historical biogeography of Indo-western Pacific  coral reef biota: is the Indonesian region a centre of origin? Journal of Biogeography 29(2):189-205.
    Schulze, A., and H. Wägele. 1998. Morphology, anatomy and histology of Flabellina affinis (Gmelin, 1791) (Nudibranchia, Aeolidoidea, Flabellinidae) and its relation to other Mediterranean Flabellina species. Journal of Molluscan Studies 64(2):195-214.
    Silva, J. P. 2008. Flabellina ischitana accessed through: Hypselodoris, Lesmas do Mar on 2014-12-21. (http://hypselodoris.blogspot.pt/2011/04/flabellina-ischitana-hirano-thompson.html).
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito, E. 2005. Nudibranchi del Mediterraneo : guida al riconoscimento dei molluschi opistobranchi. Il Castello, Trezzano sul Naviglio (Milano).
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2a. ed. Il Castello.
    Trainito, E., and S. Trainito. 2003. Mediterranean harlequins : a field guide to Mediterranean sea slugs. Taphros, Olbia (SS), Italia.
    Turk, T. 2000. The Opistobranch mollusks (Cephalaspidea, Saccoglossa, Notaspidea, Anaspidea and Nudibranchia) of the Adriatic Sea with special reference to Slovenian coast. Annales, Series Historia Naturalis, 10, 161-172.
    Türkmen, A., and A. Demirsoy. 2009. Contributions to the Eastern Mediterranean Opisthobranchia (Mollusca: Gastropoda) Fauna of Turkey. Turkish Journal of Zoology. 33: 57–68.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Paraflabellina ischitana" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 17/06/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/wVP1p)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.