Calmella gaditana

Calmella gaditana (Cervera, Garcia-Gomez, & Garcia, 1987)

Calmella gaditana per José Carlos García Gómez

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Flabellinoidea  

 

Family

Flabellinidae  

 

Genus

Calmella  

 

Species

Calmella gaditana  (Cervera, García-Gomez & García, 1987)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1048800).

Nota taxonòmica: La classificació dels Flabellinidae semblava força estable fins que el 2017 van aparèixer una sèrie de treballs (Furfaro et al. 2017; Korshunova et al. 2017) que pretenien aclarir l´estatus de la família Flabellinidae. L´objectiu principal del treball de Furfaro et al. era caracteritzar molecularment les espècies mediterrànies mentre que el treball de Korshunova et al. pretenia aprofundir en les relacions filogenètiques entre diversos membres de la família Flabellinidae i les altres famílies dels aeolidacis.
Tots dos treballs es basaven en la combinació de tècniques moleculars i morfològiques i, de fet, no ofereixen resultats molt diferents, però sí difereixen en la mida i procedència de les mostres estudiades i, sobretot, en la interpretació d´aquests resultats. Després de l´aparició del treball de Furfaro et al., moltes espècies Mediterrànies dels gèneres Calmella, Flabellina i Piseinotecus es van agrupar sota el gènere comú Flabellina, però van tenir determinats problemes amb algunes espècies que no encaixaven bé amb la classificació proposada (per exemple Flabellina babai), van descobrir que les poblacions mediterrània i atlàntica de Flabellina ischitana corresponen a dues espècies críptiques diferents, i van constatar els problemes del grup críptic Calmella cavolini / Flabellina confusa / Piseinotecus gaditanus per la qual cosa van indicar la necessitat de fer nous estudis per aclarir el seu estatus.
Curiosament aquests estudis s´estaven duent a terme pràcticament en paral·lel pel grup de Korshunova et al. però sobre una mostra d´espècies molt més àmplia i que comprenia exemplars de l´Àrtic, Atlàntic nord, oceà Pacífic i Índic. Aquest segon treball confirma la polifilia de la família Flabellinidae, però la seva forma d´interpretar els resultats representa una veritable revolució per a la taxonomia dels aeolidacis, especialment per a la família Flabellinidae.
Tots dos treballs observen que hi ha dos clades (grups) ben diferenciats de Flabellinidae: el de Coryphella pedata i similars, amb cerata que surten directament del dors, i el de Flabellina affinis i similars, que tenen els cerata de cada grup pedunculats. Encara que Furfaro et al. consideren a les espècies de tots dos clades pertanyents al gènere Flabellina dins de la família Flabellinidae, Korshunova et al. diferència dues famílies: Coryphellidae i Flabellinidae sensu stricto, creant a més multitud de gèneres diferents en aquestes famílies per incloure a les espècies que estudien. La seva proposta taxonòmica, curiosament, dóna resposta als problemes trobats per Furfaro et al.
En certa manera tots dos treballs es complementen, si bé en el treball de Korshunova et al. s´evidencia la manca d´estudis sobre les espècies de flabellinids tropicals i del sud d´Amèrica i Àfrica, de manera que encara no s´ha dit l´última paraula. La proposta de creació de nous gèneres per reunir petits grups d´espècies, en comptes de gèneres multiespecífics, sembla ser la tendència en alguns dels treballs filogenètics dels últims anys. Esperem veure en breu nous treballs que ampliïn el coneixement sobre els aeolidacis. Es pot consultar una discussió detallada d´aquesta apassionant controvèrsia a (https://opistobranquis.info/ca/flabellinidae/).

Calmella gaditana va ser descrita originàriament a la costa de Càdiz (Espanya) com a Piseinotecus gaditanus (Cervera et al., 1987) degut principalment a la seva ràdula uniseriada, encara que els autors de la descripció ja indicaven la seva gran similitud morfològica amb Calmella cavolini, de ràdula triseriada. Amb posterioritat es va descriure una nova espècie, Flabellina confusa González-Duarte, Cervera & Poddubetskaia, 2008 gràcies a exemplars recol·lectats a la Badia d’Arcachon, a la costa atlàntica francesa. F. confusa era de morfologia i coloració gairebé idèntica a P. gaditanus però tenia una ràdula triseriada, de manera que els autors que la van descriure la van considerar com una espècie críptica amb P. gaditanus. Furfaro et al (2018, on line setembre de 2017), en estudiar les espècies de la família Flabellinidae de la Mediterrània i àrees pròximes comproven mitjançant microscòpia òptica i electrònica que Piseinotecus gaditanus té en realitat una ràdula triseriada, amb unes dents laterals que els autors que la van descriure no van ser capaços d’observar; a més també comproven mitjançant anàlisis moleculars que P. gaditanus i F. confusa tenen una distància genètica de només 0,82%, que entra dins del que es considera variabilitat intraespecífica i per tant sinonimitzen confusa amb gaditanus i situen a aquesta darrera espècie dins del gènere Flabellina com a F. gaditana (Cervera, García-Gómez & García, 1987). La història del vaivé taxonòmic de l’espècie acaba, fins al moment, amb el treball de Korshunova et al. (2017), els qui, analitzant morfològica i molecularment nombroses espècies atribuïdes a la família Flabellinidae, passen l’espècie gaditana al gènere Calmella com a C. gaditana (Cervera, García-Gómez & García, 1987).

Sinònims

  • Flabellina confusa Gonzalez-Duarte, Cervera & Poddubetskaia, 2008
  • Flabellina gaditana (Cervera, García-Gómez & García, 1987)
  • Piseinotecus gaditanus Cervera, García-Gómez & García, 1987 (original)

Descripció
La longitud màxima de l’espècie és de 11 mm, tot i que en general els exemplars mesuren entre 5 i 8 mm de longitud. El cos és allargat i estret, de color blanc hialí amb dues àrees vermelloses molt aparents al cap que corresponen amb les mandíbules vistes per transparència. Tentacles orals i rinòfors també blancs hialins però poden tenir algunes taques blanques opaques prop del seu extrem. Els rinòfors són llisos. Hi ha de 5 a 7 grups de cerates a cada costat del cos, que contenen fins a 17 cerates en el grup més anterior dels exemplars més grans, en els altres grups el nombre de cerates va disminuint cap a la cua. Els cerates de cada grup surten d’un peduncle basal comú. Els cerates són relativament curts i una mica fusiformes, al seu interior la glàndula digestiva de color vermellós o marró fosc; en els cerates hi ha nombroses taques blanques opaques i irregulars que formen una mica de relleu sobre la superfície del cerata. L’àpex dels cerata és blanc hialí. Els tentacles propodiales són curts i ganxuts.

Biologia
Els exemplars de Cadis (Espanya) viuen sota pedres a la zona intermareal mentre que els d’Arcachon (França) es van recol·lectar a l’infralitoral, fins a 14 m de profunditat. A Catalunya es troba en parets rocoses poc il·luminades amb abundància d’algues i hidrozous. La posta és un cordó ondulat d’uns 5 mm de longitud i 0,15 mm d’amplada amb ous blancs dins de càpsules ovalades (Cervera et al., 1986), que generalment és dipositada sobre colònies d’hidraris com ara Eudendrium (González-Duarte et al. 2008).

Etimologia

  • Calmella. El 1910 Eliot crea el gènere Calmella a partir del gènere Calma, del qual la paraula és diminutiu. Segons l’historiador celta Peter Berresford Ellis, Calma és un dels fills de Carman, una deessa guerrera grega que va arrasar Irlanda al costat dels seus tres ferotges fills: Calma (Valent), Dubh (Negre) and Olc (Malvat). Eventualment van ser derrotats pels Tuatha Dé Danaan, després de la qual cosa Carman va morir de manera desagradable.
  • Gaditana. Del Llatí “Gades”, colònia romana que es va convertir en l’actual ciutat de Cadis. El primer exemplar de l’espècie va ser descrit en les costes de Cadis.

Distribució
Aquesta espècie es coneix de les costes de Cadis (Espanya), Portugal, Canàries (Cervera et al. 2004) les Balears, la Badia de Arcachon (González-Duarte et al. 2008) i en l’Arxipèlag de Cap Verd (Ortea et al., 1993). Les úniques cites per al Mar Mediterrani corresponen a les observacions realitzades en diferents localitats de la Costa Brava catalana, on és relativament abundant (Ballesteros et al., 2016).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Calmella gaditana
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Calmella gaditana

    Portugal: García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (2003). Andalucía (Atl.): Cervera and García-Gómez (1986, as Calmella sp.), Cervera, García-Gómez and García (1987), Templado et al. (1993a). Canarias: Ortea et al. (2003).

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2018) "Calmella gaditana" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 26/05/2018 at (https://opistobranquis.info/ca/oSQMx)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.