Coryphella verrucosa

Coryphella verrucosa (M. Sars, 1829)

Coryphella verrucosa @ Norway per Viktor Vasskog Grøtan

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Flabellinoidea  

 

Family

Coryphellidae  

 

Genus

Coryphella  

 

Species

Coryphella verrucosa  (Sars M., 1829)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139987).

Nota taxonòmica: La classificació dels Flabellinidae semblava força estable fins que el 2017 van aparèixer una sèrie de treballs (Furfaro et al. 2017; Korshunova et al. 2017) que pretenien aclarir l´estatus de la família Flabellinidae. L´objectiu principal del treball de Furfaro et al. era caracteritzar molecularment les espècies mediterrànies mentre que el treball de Korshunova et al. pretenia aprofundir en les relacions filogenètiques entre diversos membres de la família Flabellinidae i les altres famílies dels aeolidacis.
Tots dos treballs es basaven en la combinació de tècniques moleculars i morfològiques i, de fet, no ofereixen resultats molt diferents, però sí difereixen en la mida i procedència de les mostres estudiades i, sobretot, en la interpretació d´aquests resultats. Després de l´aparició del treball de Furfaro et al., moltes espècies Mediterrànies dels gèneres Calmella, Flabellina i Piseinotecus es van agrupar sota el gènere comú Flabellina, però van tenir determinats problemes amb algunes espècies que no encaixaven bé amb la classificació proposada (per exemple Flabellina babai), van descobrir que les poblacions mediterrània i atlàntica de Flabellina ischitana corresponen a dues espècies críptiques diferents, i van constatar els problemes del grup críptic Calmella cavolini / Flabellina confusa / Piseinotecus gaditanus per la qual cosa van indicar la necessitat de fer nous estudis per aclarir el seu estatus.
Curiosament aquests estudis s´estaven duent a terme pràcticament en paral·lel pel grup de Korshunova et al. però sobre una mostra d´espècies molt més àmplia i que comprenia exemplars de l´Àrtic, Atlàntic nord, oceà Pacífic i Índic. Aquest segon treball confirma la polifilia de la família Flabellinidae, però la seva forma d´interpretar els resultats representa una veritable revolució per a la taxonomia dels aeolidacis, especialment per a la família Flabellinidae.
Tots dos treballs observen que hi ha dos clades (grups) ben diferenciats de Flabellinidae: el de Coryphella pedata i similars, amb cerata que surten directament del dors, i el de Flabellina affinis i similars, que tenen els cerata de cada grup pedunculats. Encara que Furfaro et al. consideren a les espècies de tots dos clades pertanyents al gènere Flabellina dins de la família Flabellinidae, Korshunova et al. diferència dues famílies: Coryphellidae i Flabellinidae sensu stricto, creant a més multitud de gèneres diferents en aquestes famílies per incloure a les espècies que estudien. La seva proposta taxonòmica, curiosament, dóna resposta als problemes trobats per Furfaro et al.
En certa manera tots dos treballs es complementen, si bé en el treball de Korshunova et al. s´evidencia la manca d´estudis sobre les espècies de flabellinids tropicals i del sud d´Amèrica i Àfrica, de manera que encara no s´ha dit l´última paraula. La proposta de creació de nous gèneres per reunir petits grups d´espècies, en comptes de gèneres multiespecífics, sembla ser la tendència en alguns dels treballs filogenètics dels últims anys. Esperem veure en breu nous treballs que ampliïn el coneixement sobre els aeolidacis. Es pot consultar una discussió detallada d´aquesta apassionant controvèrsia a (https://opistobranquis.info/ca/flabellinidae/).

Hi ha dues variants o formes d’aquesta espècie, una amb els cerates curts i roms amb l’extrem de color blanc (que és la descrita inicialment per M.Sars el 1829), anomenada forma “verrucosa”, i una altra amb els cerates llargs de color vermell, anomenada forma “rufibranchialis”. Les dues formes es caracteritzen per tenir una línia blanca a la part mig-dorsal de la cua. Les dues formes son simpàtriques (comparteixen hàbitat i localització), i han estat estudiades molecularment per Eriksson et al. (2006) mitjançant la seqüenciació del gen COI que no ha reportat diferències entre elles.

Sinònims

  • Aeolidia verrucosa M. Sars, 1829 (original)
  • Coryphella mananensis (Stimpson, 1853)
  • Coryphella robusta Trinchese, 1874
  • Coryphella rufibranchialis (Johnston, 1832)
  • Coryphella rufibranchialis cocholata Balch, 1908
  • Flabellina verrucosa (Sars M., 1829)
  • Eolidia embletoni Johnston, 1835 
  • Eolidia verrucosa Sars M., 1829
  • Eolis diversa Couthouy, 1839
  • Eolis mananensis Stimpson, 1853
  • Eolis rufibranchialis Johnston, 1832

Descripció

Biologia

Etimologia

  • Coryphella: Diminutiu del Grec “koryphe”, corona del cap, pic, cim.
  • Verrucosa fa referència als cerata, curts i en forma de berruga, disseminats pel dors.

Distribució

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Coryphella verrucosa
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Coryphella verrucosa

    No tenim encara referències publicades per aigües ibèriques de: Coryphella verrucosa.

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2018) "Coryphella verrucosa" in OPK-Opistobranquis, Published: 15/10/2014, Accessed: 14/11/2018 at (https://opistobranquis.info/ca/AZEoU)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.