Edmundsella pedata

Edmundsella pedata (Montagu, 1815)

Edmundsella pedata per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Flabellinoidea  

 

Family

Flabellinidae  

 

Genus

Edmundsella  

 

Species

Edmundsella pedata  (Montagu, 1816)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1047602).

Nota taxonòmica: La classificació dels Flabellinidae semblava força estable fins que el 2017 van aparèixer una sèrie de treballs (Furfaro et al. 2017; Korshunova et al. 2017) que pretenien aclarir l´estatus de la família Flabellinidae. L´objectiu principal del treball de Furfaro et al. era caracteritzar molecularment les espècies mediterrànies mentre que el treball de Korshunova et al. pretenia aprofundir en les relacions filogenètiques entre diversos membres de la família Flabellinidae i les altres famílies dels aeolidacis.
Tots dos treballs es basaven en la combinació de tècniques moleculars i morfològiques i, de fet, no ofereixen resultats molt diferents, però sí difereixen en la mida i procedència de les mostres estudiades i, sobretot, en la interpretació d´aquests resultats. Després de l´aparició del treball de Furfaro et al., moltes espècies Mediterrànies dels gèneres Calmella, Flabellina i Piseinotecus es van agrupar sota el gènere comú Flabellina, però van tenir determinats problemes amb algunes espècies que no encaixaven bé amb la classificació proposada (per exemple Flabellina babai), van descobrir que les poblacions mediterrània i atlàntica de Flabellina ischitana corresponen a dues espècies críptiques diferents, i van constatar els problemes del grup críptic Calmella cavolini / Flabellina confusa / Piseinotecus gaditanus per la qual cosa van indicar la necessitat de fer nous estudis per aclarir el seu estatus.
Curiosament aquests estudis s´estaven duent a terme pràcticament en paral·lel pel grup de Korshunova et al. però sobre una mostra d´espècies molt més àmplia i que comprenia exemplars de l´Àrtic, Atlàntic nord, oceà Pacífic i Índic. Aquest segon treball confirma la polifilia de la família Flabellinidae, però la seva forma d´interpretar els resultats representa una veritable revolució per a la taxonomia dels aeolidacis, especialment per a la família Flabellinidae.
Tots dos treballs observen que hi ha dos clades (grups) ben diferenciats de Flabellinidae: el de Coryphella pedata i similars, amb cerata que surten directament del dors, i el de Flabellina affinis i similars, que tenen els cerata de cada grup pedunculats. Encara que Furfaro et al. consideren a les espècies de tots dos clades pertanyents al gènere Flabellina dins de la família Flabellinidae, Korshunova et al. diferència dues famílies: Coryphellidae i Flabellinidae sensu stricto, creant a més multitud de gèneres diferents en aquestes famílies per incloure a les espècies que estudien. La seva proposta taxonòmica, curiosament, dóna resposta als problemes trobats per Furfaro et al.
En certa manera tots dos treballs es complementen, si bé en el treball de Korshunova et al. s´evidencia la manca d´estudis sobre les espècies de flabellinids tropicals i del sud d´Amèrica i Àfrica, de manera que encara no s´ha dit l´última paraula. La proposta de creació de nous gèneres per reunir petits grups d´espècies, en comptes de gèneres multiespecífics, sembla ser la tendència en alguns dels treballs filogenètics dels últims anys. Esperem veure en breu nous treballs que ampliïn el coneixement sobre els aeolidacis. Es pot consultar una discussió detallada d´aquesta apassionant controvèrsia a (https://opistobranquis.info/ca/flabellinidae/).

Sinònims

  • Coryphella pedata (Montagu, 1815)
  • Doris pedata Montagu, 1815
  • Eolis landsburgi Alder & Hancock, 1846
  • Coryphella landsburgii (Alder & Hancock, 1846)
  • Flabellina pedata (Montagu, 1815)

Descripció
Aquest eolidàci sol mesurar un 10-15 mm de longitud tot i que s’han citat exemplars de fins 40 mm. El cos és prou transparent i té una coloració general rosa-violàcia al cap, rinòfors, palps orals i pals propodials. Els rinòfors son simples, sense laminetes i té l’extrem blanc irisat. Els ulls es troben en la base dels rinòfors. Els palps orals tenen la mateixa mida que els rinòfors, que també tenen l’extrem blanc-irisat. Els cerata estan agrupats en 6-7 grups a cada costat del dors i parteixen directament del cos de l’animal agrupats de 2 en 2 o de 3 en 3. La glàndula digestiva dels cerata poden ser de color marró clar, fosc, ataronjat o vermell segons els exemplars. L’orifici genital es troba sota el primer grup de cerata dret. El peu és transparent.

Biologia
Aquest eolidàci viu sobre hidraris en parets verticals fosques des de poca fondària. Son nombrosos els gèneres d’hidrozous sobre els que ha estat citada l’espècie i dels que s’alimenta, com el sertulàrid Abietinaria, el plumulàrid Aglaophenia o el atecat Eudendrium, sobre els que sol dipositar la seva posta.

Etimologia

  • Edmunsella, en honor de Malcolm Edmunds, distingit taxonomista anglès especialitzat en opistobranquis, tristament traspassat al gener de 2017.
  • Pedata, es refereix a les cerata, unides per la base, com una ma.

Distribució
Es tracta d’un dels nudibranquis més freqüents en aigües europees. Aquesta espècie d’ eolidàci es distribueix per tot el Mediterrani tant oriental com occidental i per les costes continentals atlàntiques europees fins Noruega al nord, les Illes Britàniques i les Açores. Només ens consta una observació a Canàries (Gran Canaria; 2/09/2016, Jose Juan Calderín Peñate, com. pers.). A la Península Ibèrica ha estat registrada al llarg de totes les seves costes i, tanmateix, en tot el litoral català.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Edmundsella pedata
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Edmundsella pedata

    Cantabria: Hidalgo (1916), Ros (1975), Ortea (1977c). Galicia: Ortea (1977c), Urgorri and Besteiro (1983, 1984), Rolán (1983). Portugal: De Oliveira (1895), Hidalgo (1916), Nobre (1932), García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999, 2003), Muzavor and Morenito (1999), Malaquias and Morenito (2000). Andalucía (Atl.): García-Gómez (1984a), Cervera and García-Gómez (1986). Gibraltar: García-Gómez (1982, as Coryphella sp., 1983, 2002), García-Gómez et al. (1989), Sánchez-Moyano et al. (2000), Wirtz and Debelius (2003). Andalucía (Med.): Luque (1983, 1986), Templado, Luque and Moreno (1988), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000), Peñas et al. (in press). Levante: Fez (1974), Templado (1982b, 1983, 1984), Ballesteros (1985), Ballesteros et al. (1986). Catalunya: Vicente (1964), Ros (1975, 1978b, 1985a), Ros & Altimira (1977), Ballesteros (1980, 1984, 1985), Altimira et al. (1981), Pereira & Ballesteros (1982), Huelin & Ros (1984), M@re Nostrum [Cala Aiguafreda (Begur) 4/2000, Mar Menuda (Tossa de Mar) 10/1999 y 11/2000]. Citada como Coryphella excepto M@re Nostrum. Baleares: Ros (1978), Ballesteros (1981a), Templado (1982a), Ballesteros, Álvarez and Mateo (1986), Dekker (1986), Wirtz and Debelius (2003). Azores: Gosliner (1994a), Wirtz (1998), Ávila et al. (1998), Ávila (2000), Malaquias (2001), Wirtz and Debelius (2003).

    General: Brown & Picton, 1979:20; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:169[P]; Fez Sanchez, 1974:100; Hayward, Wigham, & Yonow, 1990:724; Hunnam & Brown, 1975:154; Luque, 1983:69; Nordsieck, 1972:72; O'Donoghue, 1929:751; Perrone, 1986a:34; Picton, 1978:88; Pruvot-Fol, 1954b:421; Riedl, 1983:325; Schmekel, 1970:140; Schmekel & Portmann, 1982:187[P]; Thompson, 1976a:[P]; 1988:254; Thompson & Brown, 1976:145; 1984:112[P]; Vicente, 1963a:178; 1967:161; 1981:79; Wagele & Schminke, 1987:[P] as Coryphella pedata Picton & Morrow, 1994:96[P] as Flabellina pedata

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2018) "Edmundsella pedata" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 21/07/2018 at (https://opistobranquis.info/ca/MVCii)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.