Fjordia chriskaugei

Fjordia chriskaugei Korshunova, Martynov, Bakken, Evertsen, Fletcher, Mudianta, Saito, Lundin, Schrödl & Picton, 2017

Fjordia chriskaugei @ Norway per Viktor Vasskog Grøtan

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Flabellinoidea  

 

Family

Coryphellidae  

 

Genus

Fjordia  

 

Species

Fjordia chriskaugei  Korshunova, Martynov, Bakken, Evertsen, Fletcher, Mudianta, Saito, Lundin, Schrödl & Picton, 2017

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1047414).

Nota taxonòmica: La classificació dels Flabellinidae semblava força estable fins que el 2017 van aparèixer una sèrie de treballs (Furfaro et al. 2017; Korshunova et al. 2017) que pretenien aclarir l´estatus de la família Flabellinidae. L´objectiu principal del treball de Furfaro et al. era caracteritzar molecularment les espècies mediterrànies mentre que el treball de Korshunova et al. pretenia aprofundir en les relacions filogenètiques entre diversos membres de la família Flabellinidae i les altres famílies dels aeolidacis.
Tots dos treballs es basaven en la combinació de tècniques moleculars i morfològiques i, de fet, no ofereixen resultats molt diferents, però sí difereixen en la mida i procedència de les mostres estudiades i, sobretot, en la interpretació d´aquests resultats. Després de l´aparició del treball de Furfaro et al., moltes espècies Mediterrànies dels gèneres Calmella, Flabellina i Piseinotecus es van agrupar sota el gènere comú Flabellina, però van tenir determinats problemes amb algunes espècies que no encaixaven bé amb la classificació proposada (per exemple Flabellina babai), van descobrir que les poblacions mediterrània i atlàntica de Flabellina ischitana corresponen a dues espècies críptiques diferents, i van constatar els problemes del grup críptic Calmella cavolini / Flabellina confusa / Piseinotecus gaditanus per la qual cosa van indicar la necessitat de fer nous estudis per aclarir el seu estatus.
Curiosament aquests estudis s´estaven duent a terme pràcticament en paral·lel pel grup de Korshunova et al. però sobre una mostra d´espècies molt més àmplia i que comprenia exemplars de l´Àrtic, Atlàntic nord, oceà Pacífic i Índic. Aquest segon treball confirma la polifilia de la família Flabellinidae, però la seva forma d´interpretar els resultats representa una veritable revolució per a la taxonomia dels aeolidacis, especialment per a la família Flabellinidae.
Tots dos treballs observen que hi ha dos clades (grups) ben diferenciats de Flabellinidae: el de Coryphella pedata i similars, amb cerata que surten directament del dors, i el de Flabellina affinis i similars, que tenen els cerata de cada grup pedunculats. Encara que Furfaro et al. consideren a les espècies de tots dos clades pertanyents al gènere Flabellina dins de la família Flabellinidae, Korshunova et al. diferència dues famílies: Coryphellidae i Flabellinidae sensu stricto, creant a més multitud de gèneres diferents en aquestes famílies per incloure a les espècies que estudien. La seva proposta taxonòmica, curiosament, dóna resposta als problemes trobats per Furfaro et al.
En certa manera tots dos treballs es complementen, si bé en el treball de Korshunova et al. s´evidencia la manca d´estudis sobre les espècies de flabellinids tropicals i del sud d´Amèrica i Àfrica, de manera que encara no s´ha dit l´última paraula. La proposta de creació de nous gèneres per reunir petits grups d´espècies, en comptes de gèneres multiespecífics, sembla ser la tendència en alguns dels treballs filogenètics dels últims anys. Esperem veure en breu nous treballs que ampliïn el coneixement sobre els aeolidacis. Es pot consultar una discussió detallada d´aquesta apassionant controvèrsia a (https://opistobranquis.info/ca/flabellinidae/).

Fjordia chriskaugei és una espècie descrita recentment basant-se exemplars recol·lectats a les costes de Noruega i d’Irlanda del Nord i que pertany a complex d’espècies críptiques observat al voltant de l’espècie Flabellina lineata. Korshunova et al. (2017) troben unes distàncies genètiques del 6,1% entre F.lineata i F.chriskaugei, suficients en principi per considerar-les espècies diferents, però molt properes. Les dues espècies tenen línies blanques al dors i parets laterals del cos però F. chriskaugei a més té línies blanques, de vegades discontínues, al llarg de la superfície dels cerates; la punta dels cerates és blanca en F.lineata mentre que és semitransparent en F.chriskaugei.

Descripció
Els exemplars més grans d’aquesta espècie poden arribar a 45 mm de longitud. El color del cos és blanc i translúcid, veient-se per transparència les principals vísceres de color rosat o crema. Recorrent la zona mitjana de dors i una mica en zig-zag hi ha una fina línia banca, també una línia blanca a banda i banda del cos per sota de la inserció dels cerates. La línia migdorsal i les laterals s’uneixen a la cua. Els palps orals i rinòfors són del mateix color que el cos, tenint tots dos una línia blanca opaca que recorre la seva zona dorsal, unint-se la dels dos palps al cap i fusionant-se amb la del dors a l’altura de la base dels rinòfors, que són llisos. Hi ha 8-10 grups de cerates en els exemplars més grans, només el primer grup es veu clarament diferenciat dels altres. Cada grup de cerates surt d’una zona del cos lleugerament expandida (marge notal). El primer grup té més de 20 cerates, la grandària dels quals va augmentant des dels més anteriors i laterals fins als més posteriors i dorsals. El segon grup (postcardíac) també té nombrosos cerates, disminuint clarament el nombre en els altres grups. Les cerates més desenvolupades són llargues, primes i semitransparents, i mostren dins seu la glàndula digestiva vermella, vermella, marró, groga o taronja; hi ha moltes taques blanques que formen línies puntejades al llarg de la cerata, però que mai arriben a l’àpex de la cerata. L’àpex de les cerates és semitransparent i té un cnidosac aparent. El peu és relativament estret i semitransparent i posseeix un parell de palps propodials triangulars i ben desenvolupats que tenen una línia blanc opaca al llarg de la seva cara superior.

Biologia
Es tracta d’una espècie que viu entre 20-40 m de profunditat, on es troba el seu aliment, l’hidrozou atecat Tubularia indivisa, encara que possiblement els juvenils es puguin alimentar de Eudendrium o altres hidrozous atecats (Korshunova et al., 2017). La posta és en forma d’un cordó estret disposat irregularment amb ous blancs o lleugerament rosats.

Etimologia

  • Fjordia, derivat del Norueg “fjord” perquè la localitat tipus de Fjordia lineata és Oslofjord, i també és molt comú a Gulen, a l’entrada del Sognefjord, de on provenen molts dels exemplars estudiats per Korshunova et al. (2017).
  • Chriskaugei. En honor de Christian Skauge (Gulen Dive Resort i Scubapixel), qui es va adonar primer de l’heterogeneïtat de la F. lineata tradicional en observacions de camp a Noruega.

Distribució
A causa de la confusió existent en el passat entre aquesta espècie i F. lineata, la distribució confirmada per F.chriskaugei està limitada fins ara a les costes del nord d’Europa (Noruega, Irlanda i Gran Bretanya). Hi ha algunes observacions a l’àrea de l’estret de Gibraltar (Manuel Martínez Chacón, pers.com) atribuïdes a F. chriskaugei que, si es confirmen, ampliarien considerablement el rang de distribució d’aquesta espècie.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Fjordia chriskaugei
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Fjordia chriskaugei

    No tenim encara referències publicades per aigües ibèriques de: Fjordia chriskaugei.

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2012-2018) "Fjordia chriskaugei" in OPK-Opistobranquis, Published: 27/12/2017, Accessed: 25/06/2018 at (https://opistobranquis.info/ca/mfOZL)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.