Fjordia lineata

Fjordia lineata (Lovén, 1846)

Fjordia lineata per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Flabellinoidea  

 

Family

Coryphellidae  

 

Genus

Fjordia  

 

Species

Fjordia lineata  (Lovén, 1846)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1047411).

Nota taxonòmica: La classificació dels Flabellinidae semblava força estable fins que el 2017 van aparèixer una sèrie de treballs (Furfaro et al. 2017; Korshunova et al. 2017) que pretenien aclarir l´estatus de la família Flabellinidae. L´objectiu principal del treball de Furfaro et al. era caracteritzar molecularment les espècies mediterrànies mentre que el treball de Korshunova et al. pretenia aprofundir en les relacions filogenètiques entre diversos membres de la família Flabellinidae i les altres famílies dels aeolidacis.
Tots dos treballs es basaven en la combinació de tècniques moleculars i morfològiques i, de fet, no ofereixen resultats molt diferents, però sí difereixen en la mida i procedència de les mostres estudiades i, sobretot, en la interpretació d´aquests resultats. Després de l´aparició del treball de Furfaro et al., moltes espècies Mediterrànies dels gèneres Calmella, Flabellina i Piseinotecus es van agrupar sota el gènere comú Flabellina, però van tenir determinats problemes amb algunes espècies que no encaixaven bé amb la classificació proposada (per exemple Flabellina babai), van descobrir que les poblacions mediterrània i atlàntica de Flabellina ischitana corresponen a dues espècies críptiques diferents, i van constatar els problemes del grup críptic Calmella cavolini / Flabellina confusa / Piseinotecus gaditanus per la qual cosa van indicar la necessitat de fer nous estudis per aclarir el seu estatus.
Curiosament aquests estudis s´estaven duent a terme pràcticament en paral·lel pel grup de Korshunova et al. però sobre una mostra d´espècies molt més àmplia i que comprenia exemplars de l´Àrtic, Atlàntic nord, oceà Pacífic i Índic. Aquest segon treball confirma la polifilia de la família Flabellinidae, però la seva forma d´interpretar els resultats representa una veritable revolució per a la taxonomia dels aeolidacis, especialment per a la família Flabellinidae.
Tots dos treballs observen que hi ha dos clades (grups) ben diferenciats de Flabellinidae: el de Coryphella pedata i similars, amb cerata que surten directament del dors, i el de Flabellina affinis i similars, que tenen els cerata de cada grup pedunculats. Encara que Furfaro et al. consideren a les espècies de tots dos clades pertanyents al gènere Flabellina dins de la família Flabellinidae, Korshunova et al. diferència dues famílies: Coryphellidae i Flabellinidae sensu stricto, creant a més multitud de gèneres diferents en aquestes famílies per incloure a les espècies que estudien. La seva proposta taxonòmica, curiosament, dóna resposta als problemes trobats per Furfaro et al.
En certa manera tots dos treballs es complementen, si bé en el treball de Korshunova et al. s´evidencia la manca d´estudis sobre les espècies de flabellinids tropicals i del sud d´Amèrica i Àfrica, de manera que encara no s´ha dit l´última paraula. La proposta de creació de nous gèneres per reunir petits grups d´espècies, en comptes de gèneres multiespecífics, sembla ser la tendència en alguns dels treballs filogenètics dels últims anys. Esperem veure en breu nous treballs que ampliïn el coneixement sobre els aeolidacis. Es pot consultar una discussió detallada d´aquesta apassionant controvèrsia a (https://opistobranquis.info/ca/flabellinidae/).

Sinònims

  • Aeolis argenteolineata Costa A., 1866
  • Aeolis lineata Lovén, 1846
  • Coryphella lineata (Lovén, 1846)
  • Flabellina lineata (Lovén, 1846)

Descripció
Els espècimens mediterranis d’aquesta espècie generalment mesuren entre 15 i 30 mm de longitud, encara que en el nord d’Europa s’ha citat exemplars que arriben als 50 mm de longitud total. El cos és blanquinós i semitransparent, de manera que és possible veure les vísceres de color crema a través del tegument. El nom específic es refereix a les línies blanques fines i opaques que recorren el dors i els costats del cos; la línia dorsal recorre la part superior del cos des de l’última cerata fins al cap, passant entre les bases dels rinòfors i després avançant cap a la part posterior dels tentacles orals. Les línies laterals apareixen just a sota de la inserció dels grups de cerata i es troben a la cua. Els palps orals i els rinòfors tenen aproximadament la mateixa longitud i també són blanquinosos i semitransparents; al llarg del costat dorsal dels rinòfors s’observa una línia blanca prima i opaca. La punta dels rinòfors és de color blanc opac. Els ulls són molt visibles i es troben a la part posterior de la base dels rinòfors. Els cerata apareixen formant de 5 a 8 grups, depenent de la mida dels espècimens. Els dos primers grups tenen dues files de cerata mentre que la resta dels grups només en tenen una. Els cerata són llargs, prims, semitransparents i acabats en punta. Les àrees anterior i posterior dels cerata tenen una línia blanca opaca, de vegades discontínua; la glàndula digestiva dins de la cerata pot ser taronja, vermella o marró. Els cnidosacs són blanquinosos i es localitzen a la punta dels cerata, en aquesta espècie tenen una línia o taques blanques opaques recobrint-los. El peu és ample i semitransparent i a la seva zona anterior té dos palps propodials triangulars ben desenvolupats.

Biologia
F.lineata és una espècie molt activa que sol viure en parets rocalloses poc il·luminades amb abundància d’hidrozous, dels quals s’alimenta. La seva dieta són diferents espècies com Tubularia indivisa, Sarsia eximia, Hydallmania falcata i Sertularia argentea en aigües atlàntiques europees, mentre que a la Mediterrània sembla que menja pòlips del gènere Eudrendrium, com altres membres de la família. Les postes són dipositades a sobre de les mateixes colònies d’hidrozous que constitueixen la seva dieta i es componen de cordons enrotllats en forma d’espiral plana amb ous blanquinosos o lleugerament rosats d’unes 75 micres de diàmetre (Schmekel & Portmann, 1982).

Etimologia

  • Fjordia, derivat del Norueg “fjord” perquè la localitat tipus de Fjordia lineata és Oslofjord, i també és molt comú a Gulen, a l’entrada del Sognefjord, de on provenen molts dels exemplars estudiats per Korshunova et al. (2017).
  • Lineata. En referència a les fines línies blanques opaques que hi ha al dors i costats del cos.

Distribució
Aquesta espècie es distribueix des del nord d’Europa (Noruega, dins del Cercle Polar Àrtic), Mar del Nord, costes atlàntiques franceses i de la Península Ibèrica fins al Mar Mediterrani. A la Península Ibèrica ha estat citada a les costes portugueses, la zona l’Estret de Gibraltar, les costes llevantines, Catalunya i Balears. A les costes catalanes ha estat observada, entre altres localitats, a l’Illa Plana (Llançà), l’Escala, Illes Medes, Begur i Tossa de Mar.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Fjordia lineata
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Fjordia lineata

    Portugal: Calado and Urgorri (1999), Calado et al. (1999). Gibraltar: García-Gómez (1982, 2002), García-Gómez et al. (1989), Wirtz and Debelius (2003). Levante: Fez (1974), Marín and Ros (1987), Templado, Luque and Moreno (1988). Catalunya: Ros (1975), Ballesteros (1980, 1985). Todas las citas como Coryphella. Baleares: Ballesteros (1981a).

    General: Brown & Hunnam, 1976:45; Brown & Picton, 1979:19; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:167[P]; Farran, 1909:7; Hoffmann, 1926:20; Krause, 1897:99; Loyning, 1922:32, 91; 1927:260; Nordsieck, 1972:72; Odhner, 1939:59; Perrone, 1986a:34; Picton & Morrow, 1994:94[P]; Pruvot-Fol, 1954b:421; Riedl, 1970:432; 1983:325; Roginskaya, 1962:95; Schmekel, 1970:141; Schmekel & Portmann, 1982:185[P]; Swennen, 1987:40; Thompson, 1976a:[P]; 1988:252[P]; Thompson & Brown, 1976:146[P]; 1984:111[P]; Tiberi, 1880:234; Trinchese, 1881:99; 1881a:99; Vayssiere, 1888d:73; 1913a:290; Vicente, 1963a:178; 1967:161; Walton, 1908:233 as Coryphella lineata

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2018) "Fjordia lineata" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 18/07/2018 at (https://opistobranquis.info/ca/Por6g)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.