Paraflabellina gabinierei

Paraflabellina gabinierei (Vicente, 1975)

Paraflabellina gabinierei per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Flabellinoidea  

 

Family

Flabellinidae  

 

Genus

Paraflabellina  

 

Species

Paraflabellina gabinierei  (Vicente, 1975)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1048139).

Nota taxonòmica: La classificació dels Flabellinidae semblava força estable fins que el 2017 van aparèixer una sèrie de treballs (Furfaro et al. 2017; Korshunova et al. 2017) que pretenien aclarir l´estatus de la família Flabellinidae. L´objectiu principal del treball de Furfaro et al. era caracteritzar molecularment les espècies mediterrànies mentre que el treball de Korshunova et al. pretenia aprofundir en les relacions filogenètiques entre diversos membres de la família Flabellinidae i les altres famílies dels aeolidacis.
Tots dos treballs es basaven en la combinació de tècniques moleculars i morfològiques i, de fet, no ofereixen resultats molt diferents, però sí difereixen en la mida i procedència de les mostres estudiades i, sobretot, en la interpretació d´aquests resultats. Després de l´aparició del treball de Furfaro et al., moltes espècies Mediterrànies dels gèneres Calmella, Flabellina i Piseinotecus es van agrupar sota el gènere comú Flabellina, però van tenir determinats problemes amb algunes espècies que no encaixaven bé amb la classificació proposada (per exemple Flabellina babai), van descobrir que les poblacions mediterrània i atlàntica de Flabellina ischitana corresponen a dues espècies críptiques diferents, i van constatar els problemes del grup críptic Calmella cavolini / Flabellina confusa / Piseinotecus gaditanus per la qual cosa van indicar la necessitat de fer nous estudis per aclarir el seu estatus.
Curiosament aquests estudis s´estaven duent a terme pràcticament en paral·lel pel grup de Korshunova et al. però sobre una mostra d´espècies molt més àmplia i que comprenia exemplars de l´Àrtic, Atlàntic nord, oceà Pacífic i Índic. Aquest segon treball confirma la polifilia de la família Flabellinidae, però la seva forma d´interpretar els resultats representa una veritable revolució per a la taxonomia dels aeolidacis, especialment per a la família Flabellinidae.
Tots dos treballs observen que hi ha dos clades (grups) ben diferenciats de Flabellinidae: el de Coryphella pedata i similars, amb cerata que surten directament del dors, i el de Flabellina affinis i similars, que tenen els cerata de cada grup pedunculats. Encara que Furfaro et al. consideren a les espècies de tots dos clades pertanyents al gènere Flabellina dins de la família Flabellinidae, Korshunova et al. diferència dues famílies: Coryphellidae i Flabellinidae sensu stricto, creant a més multitud de gèneres diferents en aquestes famílies per incloure a les espècies que estudien. La seva proposta taxonòmica, curiosament, dóna resposta als problemes trobats per Furfaro et al.
En certa manera tots dos treballs es complementen, si bé en el treball de Korshunova et al. s´evidencia la manca d´estudis sobre les espècies de flabellinids tropicals i del sud d´Amèrica i Àfrica, de manera que encara no s´ha dit l´última paraula. La proposta de creació de nous gèneres per reunir petits grups d´espècies, en comptes de gèneres multiespecífics, sembla ser la tendència en alguns dels treballs filogenètics dels últims anys. Esperem veure en breu nous treballs que ampliïn el coneixement sobre els aeolidacis. Es pot consultar una discussió detallada d´aquesta apassionant controvèrsia a (https://opistobranquis.info/ca/flabellinidae/).

Sinònims

  • Facelina gabinierei Vicente, 1975
  • Piseinotecus evelinae Schmekel, 1980
  • Piseinotecus gabinierei (Vicente, 1975)
  • Flabellina gabinierei (Vicente, 1975)

Descripció
Es tracta d’un eolidaci de petita talla, ja que no sol superar els 20 mm de longitud. El seu cos és blanquinós o lleugerament groguenc, amb la glàndula digestiva visible dins dels cerates de color marró fosc. Els tentacles orals i els rinòfors són llargs i estilitzats i de la mateixa mida, una mica transparents a la base i blanc opac en la meitat superior. A la superfície dels rinòfors poden veure fines irregularitats o bé en alguns exemplars hi ha finíssimes làmines circulars. Hi ha 7-8 grups de ceres a cada costat del dors, cadascun d’ells, menys els dos últims, tenen una base comuna blanquinosa de la qual surten els ceres de cada grup. En el primer grup hi ha 6-8 ceres i el seu nombre va disminuint a mesura que el grup és més posterior: els dos últims grups només solen tenir un cerata. Els ceres són fins i allargats i de color marró excepte l’àpex que és blanquinós i acaba en punta. El peu és molt estret i de color blanc, a la seva zona anterior diferencia dos curts palps propodials. La cua és llarga i molt estreta.

Biologia
Com que és una espècie bastant rara es coneixen poques dades de la seva biologia. Les escasses cites que hi ha d’aquesta espècie indiquen que viu en parets rocoses poc il·luminades amb abundància d’algues i hidraris com Dynamena sp., Podocoryne sp., Obelia sp., Sertularella sp. i Eudendrium ramosum, dels que pot alimentar-se (Schmekel & Portmann, 1982).

Etimologia

  • Paraflabellina, del Grec παρα (=adjacent) i Flabellina, en referència a la seva similitut externa amb les espècies del gènere Flabellina, encara que tinguin resultats moleculars dispars.
  • Flabellina deriva del llatí Flabellum, que significa “ventall”.
  • Gabinierei: Descrit al “Parc National de Port Cros et de l’îlot de La Gabinière” (França).

Distribució
Es tracta d’una espècie endèmica de la Mediterrània que s’ha esmentat fins ara a Turquia, Israel, Croàcia, la costa mediterrània de França i a la Península Ibèrica, on s’ha registrat a les costes mediterrànies andaluses (Cervera et al. 2004). A les costes catalanes s’ha observat a la Costa Brava (Es Caials, Cadaqués i Illes Medes) i al litoral de Mataró.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Paraflabellina gabinierei
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2018) "Paraflabellina gabinierei" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 21/09/2018 at (https://opistobranquis.info/ca/6abUu)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.