Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Cladobranchia Tritonioidea Duvaucelia odhneri

Duvaucelia odhneri

Duvaucelia odhneri Tardy, 1963

Duvaucelia odhneri per Enric Madrenas

Nota taxonòmica: Aquesta espècie va ser descrita per a la ciència per J. Tardy el 1963 com a Duvaucelia odhneri, després va ser traspassada al gènere Tritonia com T. odhneri (Tardy, 1963) però posteriorment es va comprovar que aquest nom ja estava ocupat per una espècie del Pacífic xilè, Tritonia odhneri Marcus, 1959. Per tots aquests motius, Eveline Marcus (1983), en la seva revisió dels Tritoniidae l’Atlàntic occidental, va assignar un nou nom a l’espècie de Tardy, Tritonia nilsodhneri Marcus Ev., 1983, que és com es coneixia aquesta espècie fins a finals de 2020, quan Korshunova i Martynov (2020) restableixen el gènere Duvaucelia per diferenciar els petits Tritoniidae amb vel frontal no bilobulat i un nombre moderat de dents laterals a la ràdula, que habiten principalment en aigües temperades i subtropicals europees..

Sinònims

Tritonia nilsodhneri Marcus Ev., 1983

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie són llargs i estrets, de secció quadrangular i poden mesurar més de 30 mm quan estan totalment estirats. La seva coloració és variable segons l’espècie de gorgònia sobre la qual es troben: completament blanca, rosada o marró fosca. El cap té un vel cefàlic que disposa de 4-6 fines digitacions, essent les més llargues les dels dos extrems. La boca es troba a la cara inferior del centre del vel cefàlic. Els rinòfors tenen una base ample i el seu extrem en forma de maça està envoltat de curtes digitacions, algunes de les quals són bifurcades. La beina rinofòrica és estreta i de tipus tubular. Els ulls estan situats a la base posterior de les beines rinofòriques. A cada costat del cos hi ha fins a 8 arboritzacions dorsals finament ramificades i de color blanc, les darreres solen ser rudimentàries. Les vísceres groguenques de l’animal es poden veure per transparència en els exemplars clars, des de la zona dels rinòfors fins per darrere del tercer parell de arboritzacions dorsals. La papil·la genital es troba sota la primera arborització dorsal dreta mentre que l’anus es troba, també a la dreta del cos, entre la primera i segona arborització. El peu és ample per darrere i té pigmentació blanca.

Biologia
Aquesta espècie de dendronotaci viu sobre gorgònies del gènere Eunicella (E. singularis, E. verrucosa) encara que també es troba, amb menor freqüència, sobre la gorgònia de color marró Lophogorgia sarmentosa. Els animals guarden un perfecte mimetisme sobre la gorgònia en què viuen, enrotllant-se a les branques de forma que les arboritzacions dorsals semblen els pòlips de la gorgònia. Efectuen les postes en forma d’un cordó transparent amb ous blancs, que dipositen en forma d’espiral enrotllada sobre les branques de la mateixa gorgònia.

Etimologia

Duvaucelia. En honor d’Alfred Duvaucel (1792-1824), fill del matrimoni d’Anne-Marie Duvaucel amb el baró de Cuvier, amb qui va estar a l’India i a Sumatra recol·lectant objectes d’història natural pel Museu de Paris fins la seva mort, a Java, a l’edat de 31 anys.
Odhneri. En honor al Prof. Dr. Nils Hjalmar Odhner, (1884-1973), especialista en mol·luscs del Museu Suec d’Història Natural, Estocolm, va ser el successor de Bock com a professor de zoologia d’invertebrats i director d’aquest departament del museu el 1946, fins a la seva jubilació en 1949, quan va ser succeït per Karl Lang. No obstant, va continuar treballant i publicant fins el 1968. El seu interès en els mol·luscs era ample, encara que la seva àrea d’especialització van ser els opistobranquis.

Distribució
D. odhneri viu a les costes atlàntiques europees, des de les Illes Britàniques fins a la Península Ibèrica i la Mediterrània. També s’ha trobat a la costa atlántica del Marroc (Moro et al., 2017). Les cites de Sudàfrica haurien de ser confirmades.A la Península Ibèrica s’ha trobat en totes les seves zones costaneres, tant atlàntiques com mediterrànies (Cervera et al. 2004). A Catalunya ha estat observada en diferents localitats de la Costa Brava com Cadaqués, L’Escala, Begur, L’Estartit, Tossa de Mar, Blanes i també a la costa de Barcelona.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Duvaucelia odhneri
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Espècies semblants
Marionia blainvillea, els juvenils son de color blanc translúcid i tenen un delicat patró de ratlles blanques absents en D. odhneri. Comparteixen hàbitat.

Abundància

Mediterrània occidental:	★★★★☆
Mediterrània oriental:	★★★☆☆
Oceà Atlàntic:	★★☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Duvaucelia odhneri basada en els nostres propis registres.

Videos

Altres fotos

Bibliografia

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Duvaucelia odhneri" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 04/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/f2GkJ)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Duvaucelia odhneri