Tritonia coralliumrubri Doneddu, Sacco & Trainito, 2014
Superdomain | Biota | |
Kingdom | Animalia | |
Phylum | Mollusca | |
Class | Gastropoda | |
Subclass | Heterobranchia | |
Infraclass | Euthyneura | |
Subterclass | Ringipleura | |
Superorder | Nudipleura | |
Order | Nudibranchia | |
Suborder | Cladobranchia | |
Superfamily | Tritonioidea | |
Family | Tritoniidae | |
Genus | Tritonia | |
Species | Tritonia coralliumrubri Doneddu, Sacco & Trainito, 2014 | |
| Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 843617). | ||
Els pocs exemplars trobats fins al moment tenien una longitud d’entre 7 i 11 mm. El cos és limaciforme i allargat, el gruix de la meitat posterior disminuint gradualment cap a la cua. El marge davanter del peu és arrodonit, mentre que l’extrem posterior acaba en una cua apuntada. A cada costat del dors trobem quinze apèndixs arborescents de diferents mides, situats a diferents altures i disposats simètricament a banda i banda del cos, els primers immediatament darrere dels rinòfors i els últims, molt petits, al voltant d’un mm de la punta de la cua. Té un vel facial bilobul·lat, amb 6 digitacions allargades en cada lòbul. Les beines rinofòriques són cilíndriques, lleugerament acampanades en el seu extrem superior, i tenen el marge superior adornat amb digitacions curtes. Els rinòfors tenen l’aparença típica de la família, amb un eix descentrat en forma de dit envoltat per una sèrie de processos bifurcats en el seu extrem. El color base del cos és blanc grisenc, translúcid a les vores del mantell i en el vel oral. La part posterior del dors està esquitxada per taques irregulars de color negrós, de vegades confluents, absents en el vel oral, les beines rinofòriques, els rinòfors i els apèndixs dorsals. El centre de l’àrea dorsal, en forma de romboide, sembla de color més clar a causa d’una menor densitat de taques fosques.
Biologia
Poc se sap de la seva biologia. No ha estat possible observar aquesta espècie alimentar-se de pòlips de corall, però tots els exemplars coneguts fins ara han estat trobats sobre branques de corall vermell viu, no en branques velles, ni al voltant de les colònies, ni en els organismes associats, així que la hipòtesi de que s’alimenta d’aquest antozoari és plausible. Tots els exemplars s’han trobat a certa profunditat, a partir de 35 m, però això pot ser degut a la pròpia distribució batimètrica del corall vermell.
Etimologia
- Tritonia. El gènere Tritonia està dedicat a Tritó, a la mitologia grega el déu del Mar, fill de Posidó i Amfitrite, representat amb cap i tors humà i cua de peix.
- Coralliumrubri, deriva de Corallium rubrum, l’alcionari sobre el que aquesta espècie viu en associació.
Distribució
Els primers exemplars van ser trobats al maig de 1993 a l’exterior del promontori submarí de Capo Caccia (Alguer, al nord-oest de Sardenya, Itàlia) a una profunditat d’uns 100 metres (Doneddu, Manunza i Trainito, 1995). Al maig de 2012 es van trobar nous exemplars a Capo Mannu (Sardenya occidental, Itàlia), a una profunditat de 35 metres.
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Abundància
| Mediterrània occidental: | ☆☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ☆☆☆☆☆ |
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Tritonia coralliumrubri" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/04/2015. Accedit: 30/03/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/fSUSg)
