Tritoniopsis cincta (Pruvot-Fol, 1937)
Superdomain | Biota | |
Kingdom | Animalia | |
Phylum | Mollusca | |
Class | Gastropoda | |
Subclass | Heterobranchia | |
Infraclass | Euthyneura | |
Subterclass | Ringipleura | |
Superorder | Nudipleura | |
Order | Nudibranchia | |
Suborder | Cladobranchia | |
Superfamily | Tritonioidea | |
Family | Tritoniidae | |
Genus | Tritoniopsis | |
Species | Tritoniopsis cincta (Pruvot-Fol, 1937) | |
| Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 141740). | ||
- Tritonia cincta Pruvot-Fol, 1937 (Original)
Descripció
La longitud màxima registrada per a aquest tritònid és de 16 mm. El cos és alt, blanquinós o groguenc translúcid, de secció quadrangular i amb la cua apuntada. El dors està vorejat per una cresta marginal característica, de color groc brillant, que arriba fins a les beines rinofòriques, que són bastant altes i truncades obliquament, amb la vora superior lleugerament eixamplada i de color groc ataronjat. Els rinòfors són blancs, bastant llargs i envoltats de ramificacions. El cap té un vel oral vorejat de groc amb quatre digitacions triangulars blanques, les més grans situades al centre. Hi ha dos processos de color groc intens o ataronjat (brànquies) bastant alts i situats a cada costat del cos, força separats l’un de l’altre. Sempre s’observen uns petits punts vermells dispersos pel dors. L’extrem anterior del peu està eixamplat i té forma arrodonida. Les obertures genitals estan en el costat dret del cos, lleugerament per davant de la primera brànquia, mentre que l’anus i el nefroprocte estan situats lleugerament per davant de la segona brànquia, immediatament per sota del marge notal.
Biologia
Poc se sap de la seva biologia. La majoria de les troballes provenen de dragatges, però quan s’observa directament al mar, s’ha trobat sobre fons rocallosos coberts per cnidaris, dels que s’alimenta (Cattaneo-Vietti et al., 1990). Malgrat la seva forma relativament robusta, és extremadament flexible.
Etimologia
- Tritoniopsis deriva de “Triton”, en la mitologia Grega el rei del mar, fill de Posidó y Amfítrite, representat amb cap i cos humans units a una cua de peix + “-opsis”, “similar a” o “amb forma de”.
- Cincta, del Llatí “cinctus”, rodejat, encerclat, en referència a la cresta groga que rodeja el notus de l’animal.
Distribució
Fins fa poc es pensava que aquesta espècie tenia una distribució estrictament mediterrània, ja que es va citar per primera vegada a Banyuls sur Mer, França (Pruvot–Fol, 1937) amb algunes cites posteriors de la costa llevantina d’Espanya (Templado et al. 1988 ; Moreno & Barrajón, 2012), al Mar de Ligúria i al golf de Nàpols, Itàlia (Cattaneo–Vietti et al. 1990), però una troballa recent a Donostia (Euskadi, Espanya, el 28 d’octubre 2016 per José Manuel Cerviño Pousada al grup de Facebook “World of Nudibranchs“) i un altre a l’Adriàtic, a la platja de Due Sorelle, Monte Conero, Itàlia per Marco Buoncompagni (2017) amplien considerablement el seu rang de distribució. Una troballa d’Anja Mares el maig de 2020 al Racó d’en Bofill, Cadaqués és la primera cita per a Catalunya.
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Espècies semblants
Duvaucelia odhneri, molt similar però amb el cos completament blanc o gris, sense la vora de les beines rinofòriques de color groc ni altres detalls de color.
Abundància
| Mediterrània occidental: |  |
| Mediterrània oriental: |  |
| Oceà Atlàntic: | |
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2021) "Tritoniopsis cincta" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 01/11/2016. Accedit: 07/03/2021. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/RlNjg)
