Aeolidiella alderi

Aeolidiella alderi (Cocks, 1852)

Aeolidiella alderi per Enric Madrenas

Taxonomia
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Nudipleura Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Aeolidioidea J.E. Gray, 1827
Familia: Aeolidiidae J.E. Gray, 1827
Gènere: Aeolidiella Bergh, 1867
Espècie: Aeolidiella alderi (Cocks, 1852) [Eolis]

Sinònims

  • Aeolidiella soemmeringii Bergh, 1882
  • Aeolidiella soemmeringii var. mediterranea Bergh, 1885
  • Eolidia soemmeringii Leuckart, 1828
  • Eolis alderi Cocks, 1852 (original)

Descripció
Es tracta d’un eolidaci que pot mesurar fins a 30 mm de longitud. El cos és blanquinós però al cap i al dors sol presentar una fina pigmentació ataronjada superficial. Els palps orals són semitransparents i el seu extrem està pigmentat de taronja, més o menys intens segons els exemplars. Els dos rinòfors surten molt junts del cap, són relativament curts i llisos, i la seva aparença és com la dels palps orals però una mica més curts. Els ulls s’aprecien clarament, just a la zona posterior de la base dels rinòfors. El més característic de la majoria de les espècies d’aquest gènere és la gran quantitat de cerates que cobreixen homogèniament el dors de l’animal, sense separació aparent entre els diferents grups. Hi 12-13 grups de cerates a cada costat del cos en els exemplars més grans, estant els cerates del primer grup situats molt endavant, ja que la seva inserció en el cos fins i tot avança la base dels rinòfors. Els cerates són lleugerament corbats cap a l’interior del cos, són una mica plans a la base i afilats apicalment, on es pot veure clarament el cnidosac. La glàndula digestiva es pot veure a través del tegument semitransparent del cerata com una massa massissa o ondulada de color marró o verd oliva fosc. En alguns exemplars la pigmentació general del cos és molt clara, de color blanc cremós, pel fet que la glàndula digestiva és d’aquest color. L’extrem dels cerates més grans pot estar lleugerament pigmentat de taronja. Els cerates del primer grup són els més petits i generalment són bastant despigmentats perquè la glàndula digestiva del seu interior només ocupa la base del cerata. El peu és semitransparent i bastant ample i diferència, en la seva zona anterior, un parell de tentacles propodials curts i triangulars, l’extrem anterior dels quals pot estar pigmentat lleugerament de taronja. A la zona posterior, el peu forma una cua curta i estreta que sobresurt sota dels últims cerates.

Biologia
Aquesta espècie viu a poca profunditat a la cara inferior de les pedres de l’intermareal i infralitoral superior. S’alimenta de diferents espècies de actiniaris, entre els quals s’han citat Actinothoe anguicoma, A. sphyrodeta, Aiptasia mutabilis, Anemonia viridis, Bunodactis verrucosa, Cereus pedunculatus, Diadumene cincta, Metridium Senile, Parastephanauge paxi, Sagartia elegans, S. troglodytes, Sagartiogeton laceratus i S. undatus . Marín&Ros (1991) citen la presència en el cos d’aquesta espècie d’algues zooxantel·les simbiòtiques i fotosintèticament actives que són adquirides pel nudibranqui dels actiniaris que constitueixen el seu aliment. La posta està constituïda per un cordó profusament fistonat i replegat sobre si mateix que conté nombrosos ous de color blanc i d’unes 200 micres de diàmetre (Schmekel&Portmann, 1982). Els animals efectuen les postes a la cara inferior de les pedres. Els ous d’aquesta espècie tenen desenvolupament directe, sense fase larvària lliure. Com en altres espècies de la mateixa família alguns exemplars poden estar parasitats per copèpodes que ponen els seus ous entre els cerates del nudibranqui.

Etimologia

  • Aeolidiella fa referència a una Aeolidia (un altre gènere de la mateixa família Aeolidiidae) de mida més petita.
  • alderi: en honor de J. Alder, especialista britànic en opistobranquis del s.XIX de gran renom i autor, conjuntament amb Hancock, de la famosa monografia dels nudibranquis britànics (Alder, J.&Hancock, A. 1845-1855, A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Pt. 1-7. Ray Society, London).

Distribució
Es tracta d’una espècie estrictament europea que habita des de les costes del Mediterrani fins al Mar del Nord. Ha estat citada a totes les zones costaneres de la Península Ibèrica, tant atlàntiques com mediterrànies. A les costes catalanes s’ha observat a Portlligat (Cadaqués), Cala Fosca (Palamós), Cala Santa Cristina (Lloret), Cala Sant Francesc i Punta de Santa Anna (Blanes) i a Cubelles.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Aeolidiella alderi
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Aeolidiella alderi basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Aeolidiella alderi" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 13/12/2017 at (https://opistobranquis.info/ca/VcFSO)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.