Calma glaucoides

Calma glaucoides (Alder & Hancock, 1854 )

Calma glaucoides per Enric Madrenas

Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797 
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840 
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881 
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000 
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817 
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001 
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934

Superfamilia: Fionoidea  Gray, 1857 
Familia: Calmidae Iredale & O’Donoghue, 1923
Gènere: Calma  Alder & Hancock, 1855 
Espècie: Calma glaucoides (Alder & Hancock, 1854) [Eolis]

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Aquesta decisió ha estat reinterpretada i completada en el treball de Korshunova et al. (2017) perquè obviava aspectes morfològics i moleculars evidents.

Fins fa molt pocs anys l’única espècie coneguda del gènere Calma a nivell mundial era C. glaucoides, descrita com Eolis glaucoides per Alder & Hancock el 1854. Una altra espècie del mateix gènere, C. gobioophaga, va ser descrita recentment gràcies a exemplars capturats a les costes de Portugal (Calado & Urgorri, 2002). L’estudi dels exemplars de les costes portugueses ha permès diferenciar en el gènere Calma dues espècies simpàtriques que coexisteixen en la mateixa àrea de distribució i viuen al mateix hàbitat: C. glaucoides i C. gobioophaga.
Calado & Urgorri (2002) indiquen les principals diferències entre les dues espècies, entre les quals destaquen els tentacles propodials més llargs en C. gobioophaga; els ulls més grans i situats immediatament darrere de la base dels rinòfors en C. gobioophaga, més petits i situats més enrere de la base dels rinòfors en C. glaucoides; ronyó situat entre el segon i l’últim grup de cerates en C. gobioophaga i entre el segon i cinquè o sisè grup de cerates en C. glaucoides; mida una mica més petita dels ous en C. gobioophaga; alimentació a base d’ous de Gobius niger en C. gobioophaga i ous de Lepadogaster lepadogaster, L. purpurea, L. candollei, Parablennius gattorugine o P. pilicornis en C. glaucoides. Molt recentment Prkić et al. (2014) han realitzat un estudi molecular (gens COI i 16S) d’exemplars croats de diferents localitats de C. glaucoides i de C. gobioophaga que confirmen la separació de les dues espècies.

Sinònims

  • Eolis albicans Friele & Hansen, 1876
  • Eolis glaucoides Alder & Hancock, 1854 (original)
  • Forestia mirabilis Trinchese, 1881

Descripció
Els animals d’aquesta espècie mesuren entre 10 i 15 mm de longitud. El color general del cos és blanc-groguenc translúcid, deixant entreveure els òrgans interns, encara que també pot ser groc fosc, lilós o marronós depenent de la seva alimentació. El cap és bastant curt, com també els palps orals i els rinòfors. Els rinòfors són llisos i semitransparents i, com els palps orals, tenen l’extrem opac a causa d’una pigmentació blanquinosa o groguenca. Els ulls són molt petits i es troben just darrere de la base dels rinòfors. Hi ha de 7 a 10 grups de cerata ben separats entre ells i que comencen molt a prop dels rinòfors. Els cerata són semitransparents, força llargs, fins i acabats en punta. Hi ha 3-4 cerates a cada grup. Dins de cada cerata, la glàndula digestiva té forma d’un conducte prim de color groguenc o crema. En els exemplars més grans pot haver-hi una fina puntuació blavosa en els cerates que fa opaca a la seva superfície i emmascara la glàndula digestiva; l’àpex apuntat dels cerata és de color groguenc. Els cerata d’un mateix grup semblen sortir d’una base comuna. En la majoria dels exemplars es poden observar -per transparència- a cada costat del dors les unitats gonadals en forma d’estructures blanquinoses de contorn lobulat i situades entre les zones d’inserció de cada grup de cerata. El peu és ample i forma per davant dos tentacles propodials curts i apuntats. La cua és curta i sol estar coberta pels cerata més posteriors.

Biologia
Els animals d’aquesta espècie solen trobar-se sota pedres des de molt poca profunditat. Freqüentment els animals expandeixen lateralment les seves cerata de forma que semblen els tentacles d’una anemone. S’alimenta d’ous de peixos com Lepadogaster lepadogaster, L. purpurea, L. candollei, Parablennius gattorugine o P. pilicornis. La posta és un cordó sinuós, fi i disposat molt irregularment amb ous de color blanc que es troben dins de càpsules d’unes 138 micres de diàmetre (Calado & Urgorri, 2002).

Etimologia

  • Glaucoides. Deriva del Llatí “glaucus”, blanc. Significa “blanquinós”.

Distribució
Degut a que fins l’any 2002 no es va descriure l’espècie simpàtrica C. gobioophaga, amb la qual es pot confondre fàcilment, possiblement fins a aquesta data les cites de C. glaucoides en moltes zones geogràfiques incloguin també exemplars de C. gobioophaga. C. glaucoides és una espècie que s’ha localitzat en aigües europees, tant atlàntiques com mediterrànies, des de Noruega, les Illes Britàniques, les costes atlàntiques i mediterrànies franceses, Tenerife (Illes Canàries) i Golf de Nàpols (Prkić et al. 2014). A la Península Ibèrica s’ha trobat amb seguretat a Galícia i Portugal (Calado & Urgorri, 2002) i a Catalunya a Es Caials (Cadaqués), Cala Aiguafreda, Calella de Palafrugell, la Galera (Palamós), Sant Feliu de Guíxols i Platja del Calafató (Ametlla de Mar).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Calma glaucoides
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Calma glaucoides basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Calma glaucoides" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 12/12/2017 at (https://opistobranquis.info/ca/m9fog)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.