Fjordia chriskaugei

Fjordia chriskaugei Korshunova, Martynov, Bakken, Evertsen, Fletcher, Mudianta, Saito, Lundin, Schrödl & Picton, 2017

Fjordia chriskaugei @ Norway per Viktor Vasskog Grøtan

Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Superordre: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia  Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida  Odhner, 1934
Superfamilia: Flabellinoidea  Bergh, 1889
Familia: Coryphellidae  Bergh, 1889
Gènere: Fjordia  Korshunova, Martynov, Bakken, Evertsen, Fletcher, Mudianta, Saito, Lundin,
Schrödl & Picton, 2017
Espècie: Fjordia chriskaugei  Korshunova, Martynov, Bakken, Evertsen, Fletcher, Mudianta, Saito, Lundin,
Schrödl & Picton, 2017

Nota taxonòmica: La classificació dels Flabellinidae semblava força estable fins que el 2017 van aparèixer una sèrie de treballs (Furfaro et al. 2017; Korshunova et al. 2017) que pretenien aclarir l´estatus de la família Flabellinidae. L´objectiu principal del treball de Furfaro et al. era caracteritzar molecularment les espècies mediterrànies mentre que el treball de Korshunova et al. pretenia aprofundir en les relacions filogenètiques entre diversos membres de la família Flabellinidae i les altres famílies dels aeolidacis.
Tots dos treballs es basaven en la combinació de tècniques moleculars i morfològiques i, de fet, no ofereixen resultats molt diferents, però sí difereixen en la mida i procedència de les mostres estudiades i, sobretot, en la interpretació d´aquests resultats. Després de l´aparició del treball de Furfaro et al., moltes espècies Mediterrànies dels gèneres Calmella, Flabellina i Piseinotecus es van agrupar sota el gènere comú Flabellina, però van tenir determinats problemes amb algunes espècies que no encaixaven bé amb la classificació proposada (per exemple Flabellina babai), van descobrir que les poblacions mediterrània i atlàntica de Flabellina ischitana corresponen a dues espècies críptiques diferents, i van constatar els problemes del grup críptic Calmella cavolini / Flabellina confusa / Piseinotecus gaditanus per la qual cosa van indicar la necessitat de fer nous estudis per aclarir el seu estatus.
Curiosament aquests estudis s´estaven duent a terme pràcticament en paral·lel pel grup de Korshunova et al. però sobre una mostra d´espècies molt més àmplia i que comprenia exemplars de l´Àrtic, Atlàntic nord, oceà Pacífic i Índic. Aquest segon treball confirma la polifilia de la família Flabellinidae, però la seva forma d´interpretar els resultats representa una veritable revolució per a la taxonomia dels aeolidacis, especialment per a la família Flabellinidae.
Tots dos treballs observen que hi ha dos clades (grups) ben diferenciats de Flabellinidae: el de Coryphella pedata i similars, amb cerata que surten directament del dors, i el de Flabellina affinis i similars, que tenen els cerata de cada grup pedunculats. Encara que Furfaro et al. consideren a les espècies de tots dos clades pertanyents al gènere Flabellina dins de la família Flabellinidae, Korshunova et al. diferència dues famílies: Coryphellidae i Flabellinidae sensu stricto, creant a més multitud de gèneres diferents en aquestes famílies per incloure a les espècies que estudien. La seva proposta taxonòmica, curiosament, dóna resposta als problemes trobats per Furfaro et al.
En certa manera tots dos treballs es complementen, si bé en el treball de Korshunova et al. s´evidencia la manca d´estudis sobre les espècies de flabellinids tropicals i del sud d´Amèrica i Àfrica, de manera que encara no s´ha dit l´última paraula. La proposta de creació de nous gèneres per reunir petits grups d´espècies, en comptes de gèneres multiespecífics, sembla ser la tendència en alguns dels treballs filogenètics dels últims anys. Esperem veure en breu nous treballs que ampliïn el coneixement sobre els aeolidacis. Es pot consultar una discussió detallada d´aquesta apassionant controvèrsia a (https://opistobranquis.info/ca/flabellinidae/).

Descripció

Els exemplars més grans d’aquesta espècie poden arribar a 45 mm de longitud. El color del cos és blanc i translúcid, veient-se per transparència les principals vísceres de color rosat o crema. Recorrent la zona mitjana de dors i una mica en zig-zag hi ha una fina línia banca, també una línia blanca a banda i banda del cos per sota de la inserció dels cerates. La línia medi dorsal i les laterals s’uneixen a la cua. Palps orals i rinòfors són del mateix color que el cos, tenint tots dos una línia blanca opaca que recorre la seva zona dorsal, unint-se la dels dos palps al cap i fusionant-se amb la del dors a l’altura de la base dels rinòfors, que són llisos. Hi ha 8-10 grups de cerates en els exemplars més grans, només el primer grup es veu clarament diferenciat dels altres. Cada grup de cerates surt d’una zona del cos lleugerament expandida (marge notal). El primer grup té més de 20 cerates, la grandària dels quals va augmentant des dels més anteriors i laterals fins als més posteriors i dorsals. El segon grup (postcardíac) també té nombrosos cerates, disminuint clarament el nombre en els altres grups. Els cerates més desenvolupats són llargs, fins i semitransparents, deixant veure en el seu interior la glàndula digestiva de color vermell-ataronjat, destacant a més les línies blanques contínues o no al llarg de la superfície del cerata. L’àpex dels cerates és semitransparent i disposa d’un cnidosac aparent. El peu és relativament estret i semitransparent i posseeix un parell de palps propodials triangulars i ben desenvolupats que tenen una línia blanc opaca al llarg de la seva cara superior.

Biologia

Es tracta d’una espècie que viu entre 20-40 m de profunditat, on es troba el seu aliment, l’hidrozou atecat Tubularia indivisa, encara que possiblement els juvenils es puguin alimentar de Eudendrium o altres hidrozous atecats (Korshunova et al., 2017). La posta és en forma d’un cordó estret disposat irregularment amb ous blancs o lleugerament rosats.

Etimologia

  • Fjordia, derivat del Norueg “fjord” perquè la localitat tipus de Fjordia lineata és Oslofjord, i també és molt comú a Gulen, a l’entrada del Sognefjord, de on provenen molts dels exemplars estudiats per Korshunova et al. (2017).
  • Chriskaugei. En honor de Christian Skauge (Gulen Dive Resort i Scubapixel), qui es va adonar primer de l’heterogeneïtat de la F. lineata tradicional en observacions de camp a Noruega.

Distribució

Donada la confusió que ha pogut haver en el passat entre aquesta espècie i F. lineata, fins al moment les dades de la seva distribució es circumscriuen a les costes del nord d’Europa (Noruega, Irlanda i Gran Bretanya). Hi ha unes observacions a la zona de l’Estret de Gibraltar (M. Chacón, com. pers.) presumptament atribuïdes a F. chriskaugei que caldria confirmar ja que es comprovaria que la seva àrea de distribució és molt més extensa del que es pensa.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Fjordia chriskaugei
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Fjordia chriskaugei

    No tenim encara referències publicades per aigües ibèriques de: Fjordia chriskaugei.

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Fjordia chriskaugei basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2012-2018) "Fjordia chriskaugei" in OPK-Opistobranquis, Published: 27/12/2017, Accessed: 18/01/2018 at (https://opistobranquis.info/ca/mfOZL)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.