Rubramoena amoena

Rubramoena amoena (Alder & Hancock, 1845)

Rubramoena amoena 6 mm @ Lephinchapel, Loch Fyne, Scotland 15m 5-10-2008 per Jim Anderson

Taxonomia
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Nudipleura Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Fionoidea Gray, 1857
Familia: Trinchesiidae F. Nordsieck, 1972
Gènere: Rubramoena Cella, Carmona, Ekimova, Chichvarkhin, Schepetov & Gosliner, 2016
Espècie: Rubramoena amoena (Alder & Hancock, 1845) [Eolis]

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilètica i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneresRubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.
Pocs mesos després Korshunova et al. (2017) reprenen l´estudi de la filogènia dels Tergipedidae i utilitzant no només dades moleculars sinó també morfològiques i ontogenètiques realitzen una crítica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les famílies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta última la més abundant en taxons específics. També reinstauren els gèneres Catriona, Diaphoreolis, Phestilla i Trinchesia que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del gènere Tenellia. Korshunova et al. descriuen a més un gènere nou, Zelentia que inclou a Z. pustulata (espècie tipus Eolis pustulata Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens (MacFarland, 1966) i una nova espècie del mar de Barents, Z. Ninel, indicant p-distances importants entre les tres espècies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els gèneres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la família Trinchesiidae. També qüestionen la validesa del gènere Rubramoena de Cella et al.
La posició de WoRMS és de tipus conservador, mantenint les famílies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfamília Fionoidea. Les espècies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona, WoRMS les considera dins del gènereTrinchesia, com T.albopunctata, T.caerulea, T.foliata, T.genovae, T.granosa, T.ilonae, T.miniostriata i T.ocellata. Rubramoena és també considerat un gènere vàlid a WoRMS. Aquestes opinions són les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades més concloents.

Els anàlisis moleculars situen les antigues espècies Cuthona amoena i Cuthona rubescens en un clade separat, que anomenen Rubroamoena. Ambdues espècies son aparentment similars, però Picton i Brown (1978) van destacar-ne les diferències principals en la seva descripció de Cuthona rubescens.

Sinònims

  • Eolis amoena Alder & Hancock, 1845
  • Trinchesia amoena (Alder & Hancock, 1845)
  • Cuthona amoena (Alder & Hancock, 1845)

Descripció
Normalment mesura uns 10 mm de longitud, té un cos translúcid amb taques de color marró a la base de les cerata, i uns anells de color marró característics als rinòfors i tentacles orals. La part superior del cos i les cerates estan esquitxades amb punts irregulars de color daurat o groguenc, essent més densos a les puntes dels tentacles del cap i les cerata. Les mandíbules són visibles per transparència al cap. El peu és estret, amb la vora anterior lleugerament lobulada, i una mica arrodonit i ampliat pels costats.

Biologia
Es troba generalment en les colònies de l’hidrari Halecium halecinum, que sembla ser el seu aliment. La posta està formada per un cordó blanc i fi, fistonat, generalment enrotllat al voltant de les branques del seu aliment, o bé formant una espiral de dues o tres voltes.

Etimologia

  • Rubramoena. Es refereix als noms específics de les dues espècies que conté, Rubramoena amoena (espècie tipus) i Rubramoena rubescens.
  • Amoena. Forma femenina de la paraula llatina “amoenus”, agradable, bonic.

Distribució
De Noruega i les Illes Orcades fins al Mediterrani. Comú al voltant de les Illes Britàniques i Irlanda. A la Península Ibèrica s’ha citat a la costa del Cantàbric, també a Galícia i a Portugal. A la Mediterrània s’ha trobat a Catalunya, al Salento italià i al mar Adriàtic. En aigües catalanes s’ha trobat al Cap de Creus, també a Begur, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Mataró.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Rubramoena amoena
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Rubramoena amoena

    Cantabria: Ortea (1977c, as Cratenopsis). Galicia: Urgorri and Besteiro (1983), Rolán (1983). Portugal: Calado et al. (2003). Gibraltar: García-Gómez (1983, 2002). Catalunya: Ballesteros (1980, 1985).

    General: Nordsieck, 1972:81 as Cratenopsis amoena; Pruvot-Fol, 1953b:52[P]; 1954b:384; Sordi & Majidi, 1956:241; Thompson & Brown, 1976:188 as Trinchesia amoena; Brown, 1980:247; Brown & Picton, 1979:7; Dekker, 1985a:71; 1989:104; Hayward, Wigham, & Yonow, 1990:726; Picton & Morrow, 1994:98[P]; Swennen, 1987:47; Thompson, 1988:264; Thompson & Brown, 1984:117[P]; Vayssiere, 1913a:281 as Cuthona amoena

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Rubramoena amoena basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas et al. (2012-2017) "Rubramoena amoena" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 16/12/2017 at (https://opistobranquis.info/ca/UTXZD)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.