Tergipes tergipes

Tergipes tergipes (Forsskål in Niebuhr, 1775)

Tergipes tergipes per Bernard Picton

Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Fionoidea Gray, 1857
Familia: Tergipedidae Bergh, 1889
Gènere: Tergipes  Cuvier, 1805
Espècie: Tergipes tergipes (Forsskål in Niebuhr, 1775) [Limax]

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilètica i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneresRubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.
Pocs mesos després Korshunova et al. (2017) reprenen l´estudi de la filogènia dels Tergipedidae i utilitzant no només dades moleculars sinó també morfològiques i ontogenètiques realitzen una crítica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les famílies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta última la més abundant en taxons específics. També reinstauren els gèneres Catriona, Diaphoreolis, Phestilla i Trinchesia que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del gènere Tenellia. Korshunova et al. descriuen a més un gènere nou, Zelentia que inclou a Z. pustulata (espècie tipus Eolis pustulata Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens (MacFarland, 1966) i una nova espècie del mar de Barents, Z. Ninel, indicant p-distances importants entre les tres espècies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els gèneres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la família Trinchesiidae. També qüestionen la validesa del gènere Rubramoena de Cella et al.
La posició de WoRMS és de tipus conservador, mantenint les famílies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfamília Fionoidea. Les espècies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona, WoRMS les considera dins del gènereTrinchesia, com T.albopunctata, T.caerulea, T.foliata, T.genovae, T.granosa, T.ilonae, T.miniostriata i T.ocellata. Rubramoena és també considerat un gènere vàlid a WoRMS. Aquestes opinions són les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades més concloents.

Sinònims

  • Aeolis neglecta Lovén, 1846
  • Eolidia despecta Johnston, 1835
  • Limax tergipes Forsskål in Niebuhr, 1775 (original)
  • Psiloceros claviger Menke, 1844
  • Tergipes despectus (Johnston, 1835)
  • Tergipes lacinulatus de Blainville, 1824

Descripció
És una espècie de eolidàci molt petit que no sol sobrepassar els 5 mm de longitud i té un cos estret i allargat. La coloració general és blanc-groguenca però el tegument és transparent i això permet observar la majoria de les vísceres, de color crema, des del segon cerata dret fins a gairebé la cua, i també la glàndula digestiva de color verd fosc, en forma de cordó sinuós que recorre gairebé tot el cos i les ramificacions del qual s’introdueixen dins de cada cerata. Els palps orals són curts i translúcids mentre que els rinòfors són molt llargs i fins i estan pigmentats de color marró molt suau en la seva meitat basal. El dors i els costats del cap també té una fina pigmentació marró i són aparents a més dues taques marrons allargades que van en sentit oblic des de la base posterior dels rinòfors fins a la zona d’inserció dels primers cerata; en aquestes taques marrons es localitzen els ulls. La forma i disposició dels cerata és molt característica en aquesta espècie: només hi ha una sèrie de cerata a cada costat del cos, simètriques les dues primeres i alternades a un costat i a l’un altre les altres, estant les de la dreta una mica més avançades que les del costat esquerre. Els cerata són allargats i fins, més estrets a la base, dins d’ells s’aprecia la ramificació de la glàndula digestiva de color verd fosc. L’orifici genital s troba sota i alguna cosa per davant del primer cerata dret. El peu és semitransparent, no forma tentacles propodials a la seva zona anterior i la cua és llarga.

Biologia
Aquest petit eolidàci ha estat observat vivint damunt de diverses espècies de hidrozous tals com Aglaophenia ploma, Bougainvillia ssp., Campanularia sp., Clava multicornis, Gonothyraea loveni, Laomedea flexuosa, L. gelatinosa, L. loveni, Obelia dichotoma, O. longissima, Sertularia sp. i els pòlips de Sarsia eximia. Algunes d’aquestes espècies són epibionts de mol·luscs bivalves com el musclo Mytilus galloprovinialis i podrien constituir el seu aliment. Encara que és una espècie que no s’observa freqüentment, possiblement a causa de la seva petita grandària i al seu mimetisme amb les colònies de hidraris sobre les quals viu, en ocasions s’ha citat com gregària. La posta té forma d’una càpsula transparent d’aspecte reniforme i de 2 mm de longitud que conté uns 150 ous blancs de 80-100 micres de diàmetre.

Distribució
Es tracta d’una espècie que té una àmplia repartició geogràfica a banda i banda de l’Atlàntic i també en el Mediterrani. En l’Atlàntic occidental ha estat citada des de l’Àrtic, illa de Terranova i fins a les costes de New Jersei (USA) i les costes de Brasil. En l’Atlàntic oriental en les costes daneses, holandeses i belgues, a les Illes Britàniques i Irlanda. En la Península Ibèrica ha estat citada a la zona cantàbrica, en la costa portuguesa, en les costes andaluses i llevantines i a Catalunya (única cita a Sitges sobre el hidrari Obelia dichotoma epibiont de petxines de musclos). També ha estat citada en les costes ucraïneses del Mar Negre.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Tergipes tergipes
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Tergipes tergipes basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Tergipes tergipes" in OPK-Opistobranquis, Published: 30/11/2012, Accessed: 12/12/2017 at (https://opistobranquis.info/ca/xqYC8)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.