Trinchesia albopunctata

Trinchesia albopunctata (Schmekel, 1968)

Trinchesia albopunctata per Manuel Ballesteros

Taxonomia
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Nudipleura Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvordre: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Fionoidea Gray, 1857
Familia: Trinchesiidae F. Nordsieck, 1972
Gènere: Trinchesia Ihering, 1879
Espècie: Trinchesia albopunctata  Schmekel, 1968

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilètica i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneresRubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.
Pocs mesos després Korshunova et al. (2017) reprenen l´estudi de la filogènia dels Tergipedidae i utilitzant no només dades moleculars sinó també morfològiques i ontogenètiques realitzen una crítica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les famílies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta última la més abundant en taxons específics. També reinstauren els gèneres Catriona, Diaphoreolis, Phestilla i Trinchesia que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del gènere Tenellia. Korshunova et al. descriuen a més un gènere nou, Zelentia que inclou a Z. pustulata (espècie tipus Eolis pustulata Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens (MacFarland, 1966) i una nova espècie del mar de Barents, Z. Ninel, indicant p-distances importants entre les tres espècies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els gèneres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la família Trinchesiidae. També qüestionen la validesa del gènere Rubramoena de Cella et al.
La posició de WoRMS és de tipus conservador, mantenint les famílies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfamília Fionoidea. Les espècies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona, WoRMS les considera dins del gènereTrinchesia, com T.albopunctata, T.caerulea, T.foliata, T.genovae, T.granosa, T.ilonae, T.miniostriata i T.ocellata. Rubramoena és també considerat un gènere vàlid a WoRMS. Aquestes opinions són les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades més concloents.

Sinònims

  • Tenellia albopunctata (Schmekel, 1968)
  • Cuthona albopunctata (Schmekel, 1968)

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie no solen mesurar més de 5 mm de longitud. El color del cos és blanquinós, semitransparent a les zones on no hi ha taques o puntuacions blanques. Aquestes taques blanques poden trobar-se al cap, al dors, als flancs de l’animal i a les cerata. Les puntuacions blanques també tenen el mateix patró. En la descripció original de l’espècie (Schmekel 1968) es fa referència a l’existència de petites i difuses puntuacions de color taronja al cap i al dors. Els tentacles orals són relativament curts, els rinòfors són llisos; tots dos són semitransparents i tenen taques blanques difuses excepte en la seva zona mitja on tenen una banda on no hi ha taques. Els ulls són clarament visibles a la base posterior de cada rinòfor, en una zona despigmentada de blanc. Les cerata estan disposades en 6-7 fileres a cada costat del cos, de les quals només les 3 primeres fileres semblen formar un grup ben definit i separat de la resta. Les cerata són esveltes, relativament curtes i d’extrem arrodonit. En el seu interior la glàndula digestiva és de color marró o vermellós, mentre que la superfície té puntuacions o taques irregulars blanques, i l’àpex és blanc o semitransparent. El peu també és semitransparent i arrodonit per davant, la cua és estreta i pot tenir petites taques blanques.

Biologia
Es coneixen molt poques dades de la presència d’aquesta espècie i per tant de la seva biologia. Els escassos exemplars observats s’han recol·lectat entre algues amb hidraris. Només Schmekel (1968) cita que les seves postes són reniformes o enrotllades en semicercle amb ous lleugerament de color rosa d’uns 100 micres de diàmetre.

Etimologia

  • Albopunctata. De “Alba”, blanc en Llatí + “punctata”, del Francès “ponctuée”, del Llatí “punctatus”, puntuat, amb punts.

Distribució
L’espècie és coneguda només de la seva localitat tipus, l’illa de Ischia, al golf de Nàpols i de les costes catalanes, on Ros (1975) va recol·lectar 5 exemplars (com Trinchesia cf. albopuncta) a L’Estartit i a Blanes, Enric Madrenas va trobar un espècimen a L’Escala (2011) i un altre a Palamós (2014) i Miquel Pontes un altre a les Illes Medes (2012).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Trinchesia albopunctata
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Trinchesia albopunctata basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2018) "Trinchesia albopunctata" in OPK-Opistobranquis, Published: 18/09/2012, Accessed: 23/01/2018 at (https://opistobranquis.info/ca/ApS0p)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.