Melibe viridis

Melibe viridis Kelaart, 1858

Melibe viridis @ Punta Japlenicka-island Ugljan, Croatia, length 45cm, depth 6m per Đani Iglic

Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan and Morton, 1984
Parvordre: Dendronotida Odhner, 1934
Superfamilia: Tritonioidea  Lamarck, 1809
Familia: Tethydidae  Rafinesque, 1815
Gènere: Melibe  Rang, 1829
Espècie: Melibe viridis  Kelaart, 1858

Sinònims

  • Melibaea viridis Kelaart, 1858
  • Melibe fimbriata Alder & Hancock, 1864
  • Melibe japonica Eliot, 1913
  • Melibe mirifica (Allan, 1932)
  • Melibe rangi Bergh, 1875
  • Melibe vexillifera Bergh, 1880
  • Meliboea viridis Kelaart, 1858
  • Propemelibe mirifica Allan, 1932

Descripció
Aquest nudibranqui és força gran, la seva mida mitjana ronda els 30-40cm, amb una mida màxima registrada de 55 cm (a Karantun, Ugljan, Croatia; Prkić, octubre 2016, com.pers.). Té el cos translúcid, d’un to marró-groguenc o verdós, i és possible veure alguns òrgans interns per transparència. El cos és elongat, limaciforme, una mica comprimit anterolateralmente, amb un bony dorsal a la zona cardíaca, i es va estrenyent cap a la part posterior del peu. Té un vel oral característic, molt desenvolupat, situat al voltant de la boca, vorejat per una sèrie de tentacles que li permet retenir a les seves preses. Els rinòfors són molt petits, tenen de 5 a 7 lamel·les, i emergeixen de sengles beines rinofòriques, que neixen sobre el vel oral, i dins de les quals es poden retreure. Els cerata són grans (habitualment de 4 a 9 en cada costat del cos), de color marró, disposats al llarg de la vora del mantell. Cada cera té una secció cilíndrica o oval i l’extrem aplanat. Tota la superfície del cos està recoberta de gran quantitat de tubercles arrodonits. L’anus està situat al costat dret del cos, just abans del segon cera, mentre que el gonoporus es troba just abans del primer cera, també al costat dret. No té ràdula.

Biologia
Com les altres espècies del gènere s’alimenta de petits crustacis i altres organismes que capturen amb el gran vel oral, que llencen com si fos un rall o esparver a mesura que s’arrossega pel fons, i que es contreu ràpidament si detecta una presa al seu interior. Algunes espècies del gènere, encara que no Melibe viridis, tenen algues zooxantel·les simbiòtiques en els seus teixits, que contribueixen al metabolisme de l’animal amb nutrients obtinguts mitjançant fotosíntesi. La posta consisteix en una delicada cinta gelatinosa, fixada al fons, que conté cadenes de càpsules d’ous disposats en espiral. Cada càpsula conté fins a 3 embrions. Les larves veligeres es dispersen en el plancton després de 8 dies a 21ºC. En el medi marí té l’aspecte d’una massa de restes vegetals, el que el fa difícil d’observar pel seu gran mimetisme amb el fons. Els cerata són autotomitzats per l’animal quan se sent amenaçat, en aquest cas es regeneren ràpidament. Si cal pot nedar mitjançant moviments ondulatoris laterals del cos.

Etimologia

  • Melibe. Del Grec “Meliboia”, nimfa de l’oceà estimada pel déu-riu Orontes, estimada pel primer rei d’Arcàdia, Pelasgos.
  • Viridis. Del Llatí “viridis”, verd.

Distribució
Espècie originària de l’Indo-Pacífic, on hi ha registres de Sud-àfrica, Àfrica oriental, Austràlia, Filipines i Japó. També s’ha citat a la Mediterrània, on va aparèixer per primera vegada a l’illa de Cephalonia, Grècia el 1970 (Mooseleitner, 1986) i registres posteriors al golf de Korinthiakos, Grècia (Mooseleitner, 1986); a l’Estret de Messina, Itàlia (Mojetta, 1998); a la regió de Calàbria, Itàlia (G. Villani, identificació confirmada per J. Templado) i a Croàcia (Despalatovic et al., 2002; Prkić, 2016, pers. comm.). Alguns exemplars trobats a l’illa de Milos (Grècia) sembla que s’han establert amb èxit sobre un fons de Cymodocea nodosa, a uns 10-12 metres de profunditat, en una zona geotérmicamente activa, encara que la major part dels altres albiraments solen donar-se sobre fons fangosos a uns 2-3 metres de profunditat .

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Melibe viridis
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Melibe viridis basada en els nostres propis registres.

Video

Melibe sp. alimentant-se. Video de Michael W. Ishack

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas et al. (2012-2017) "Melibe viridis" in OPK-Opistobranquis, Published: 26/03/2013, Accessed: 12/12/2017 at (https://opistobranquis.info/ca/1F4fo)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.