Doto floridicola

Doto floridicola (Simroth, 1888)

Doto floridicola per Enric Madrenas

Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraordre: Cladobranchia Willan and Morton, 1984
Parvordre: Cladobranchia [no assignats] Willan & Morton, 1984
Familia: Dotidae  J.E. Gray, 1853
Gènere: Doto  Oken, 1815
Espècie: Doto floridicola  Simroth, 1888

Sinònims

  • Doto susanae Fez, 1962

Descripció
És una espècie els exemplars de la qual poden assolir una longitud de més de 10 mm. El cos és translúcid encara que les vísceres internes li fan adquirir una tonalitat quelcom groguenca. Els lòbuls del vel cefàlic estan marcats i generalment despigmentats i la regió cefàlica té una quilla prerinofòrica aparent. Tot el dors el recorre una franja de color marró-vermellosa gairebé contínua que està formada per la unió de nombroses taques petites del mateix color. Aquesta franja dorsal passa entre els rinòfors i penetra en la zona cefàlica i en les beines dels rinòfors les quals pot arribar a ocupar tant en la seva cara interna com en l’externa; malgrat això els exemplars juvenils poden tenir les beines rinofòrica groguenques. Els laterals del cos generalment no estan tacats de marró. La beina rinofòrica és alta i té la vora superior lleugerament ondulada podent-se formar un lòbul en la zona anterior. Els rinòfors són llisos i translúcids, amb màcules blanques alineades en la seva cara anterior i posterior. Fins a 6 parells de cerata en el dors que presenten 4 fileres de tubercles . El color de fons dels cerata és groguenc però els tubercles que són més aviat aplanats i sobresurten molt poc, estan pigmentats de color marró-vermellós gairebé íntegrament. Els exemplars juvenils de 3-4 mm de longitud no tenen la franja dorsal marró completament formada i els tubercles dels cerata tenen una incipient coloració marró. La pseudobrànquia es presenta en forma de dos petits tubercles semitransparents amb un nucli intern blanc irisat que surten junts i estan situats en la cara interna de la base de cada cerata. La papil·la anal és cilíndrica i està situada entre el primer i segon cerata drets. Els orificis genitals es troben sota el primer cerata dret; l’orifici genital masculí és anterior i se situa en una papil·la pigmentada de marró, l’orifici femení és posterior i mancat de papil·la prominent i està sense pigmentar. El penis té forma d’estilet quelcom corbat i afilat.

Biologia
Aquesta espècie és molt freqüent en el litoral mediterrani ibèric sobre colònies de hidrozous tecats dels gèneres Aglaophenia (A. ploma, A. kirchenpaueri) i Synthecium, on per la seva grandària i coloració és fàcil d’observar. Les postes són dipositades sobre la mateixa colònia del hidrozou on viuen els animals i tenen forma de cinta ondulada de 8-9 voltes i de 5-6 mm de longitud. Els ous són de color blanc i estan molt comprimits en la cinta, la seva grandària és de 80-90 micres.

Etimologia

  • Doto. Del Llatí “Doto”, una nimfa marina, del Grec “Dōtō”.
  • Floridicola. Del Llatí “flos, floris”, flor + “-cola”, que cria o cultiva, habitant de.: “viu entre flors”.

Distribució
Es tracta d’una espècie europea eminentment meridional ja que solament s’ha recol·lectat en les Açores (localitat tipus de l’espècie), Madeira, Canàries, en les costes portugueses, la zona de l’Estret de Gibraltar i el Mediterrani. No obstant això, recentment ha estat observada en les costes britàniques i d’Irlanda. Les cites mediterrànies ho són tant en la conca oriental (Grècia, Turquia), com en l’occidental (Promontori de Portofino en el Mar de Liguria, Golf de Nàpols, la costa del Llevant Ibèric, Catalunya i l’Arxipèlag Balear). En les costes catalanes D. floridicola ha estat citada o observada en És Caials, L´Escala, les Illes Medes, Llafranc, Tossa de Mar, Cala Canyelles, Cala Santa Cristina, Cala Sant Francesc i Blanes entre d’altres.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Doto floridicola
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Doto floridicola

    Portugal: Calado et al. (1999, 2003), García-Gómez et al. (1991). Gibraltar: García-Gómez (1983), García-Gómez et al. (1989). Andalucía (Med.): Templado, Luque and Moreno (1988). Ceuta: Ortea et al. 2010 Levante: Templado (1982b). Catalunya: Ballesteros (1980, 1985), Pereira & Ballesteros (1982), Ballesteros (datos no publicados) [numerosas localidades de la Costa Brava]. Baleares: Ballesteros and Templado (1996). Canarias: Ortea et al. (2003), Ortea, Caballer and Moro (2003). Madeira: Ortea, Cabeller and Moro (2003). Azores: Simroth (1888), Wirtz (1998), Ávila et al. (1998), Ávila (2000), Malaquias (2001).

    General: Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:127[P]; Nordsieck, 1972:68; Pruvot-Fol, 1954b:405; Schmekel & Kress, 1977:478; Schmekel & Portmann, 1982:164[P]; Thompson, Cattaneo, & Wong, 1990:396

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Doto floridicola basada en els nostres propis registres.

Altres fotos


Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Doto floridicola" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 13/12/2017 at (https://opistobranquis.info/ca/V4nJd)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.