Discodoris rosi

Discodoris rosi (Ortea, 1979)

Discodoris rosi @ Costa Brava 2-05-2015 per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Doridoidea  

 

Family

Discodorididae  

 

Genus

Discodoris  

 

Species

Discodoris rosi  Ortea, 1979

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139572).
Nota taxonòmica (de Ortea, Moro, Bacallado & Caballer, 2014): Foale & Willan (1987) i Valdés & Gosliner (2001) suggereixen que tots els dòrids amb tubercles cariofilideus constitueixen un grup monofilètic, idea intuïda per Labbé (1933) en abordar la utilitat d’aquests tubercles per a la classificació. Discodoris Bergh, 1877 (espècie tipus Discodoris boholensis) és un gènere sense cariofilideus i amb armadura labial, per la qual cosa Discodoris rosi, amb cariofilideus i amb la cutícula labial llisa NO és un Discodoris i precisa ser inclòs en un gènere dins de la línia dels dòrids amb cariofilideus, gènere que no existeix pel conjunt dels caràcters d’aquesta espècie, per la qual cosa uns autors opten per mantenir-lo dins de Discodoris a l’espera d’estudis posteriors (Sánchez-Tocino, 2003; Cervera et al., 2004) mentre que altres (Dayrat & Gosliner, 2005) l’inclouen indistintament a Discodoris o a Rostanga Bergh, 1879, tot i les diferències que hi ha entre els cariofilideus i la ràdula de tots dos gèneres, o la cutícula labial, llisa en D. rosi i armada amb bastons a les espècies de Rostanga i de Discodoris.
D’altra banda, cal tenir present que en algunes espècies de gèneres sense cariofilideus com Thordisa diuda, aquestes estructures estan presents en els juvenils i van desapareixent a mesura que creixen els exemplars i en altres es reabsorbeixen les espícules dels tubercles segons creix l’animal (Discodoris confusa), o ho fan des del centre del cos cap als marges, mantenint-se els cariofilideus només a les vores del mantell dels adults, com en Gargamella perezi. Aquests fets anatòmics qüestionen una línia monofilètica per als dòrids amb cariofilideus per un raonament elemental: els juvenils no poden tenir un llinatge diferent al dels adults. Per això optem per no alimentar la controvèrsia i mantenir l’espècie en el gènere en el qual va ser descrita originalment, a l’espera d’estudis moleculars que aclareixin la seva posició sistemàtica.

Sinònims

  • Rostanga rosi  Ortea, 1979

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie solen mesurar entre 20 i 25 mm de longitud i tenen el cos de contorn ovalat. La seva coloració és ataronjada o vermell-ataronjada uniforme podent haver també algunes taques petites acolorides de color blanc. A banda del color, el més característic de l’espècie són les fines línies blanques que delimiten àrees circulars, ovalades o allargades. En alguns exemplars aquestes línies blanques són molt poc visibles. Tot el dors està cobert de petits tubercles cariofilideos, ben espaiats i amb espícules poc sortints. Alguns d’aquests tubercles tenen pigment blanc en la seva base i la seva unió és la que origina les taques blanques del dors. Els rinòfors tenen la base alaminar groguenca i transparent mentre que la porció laminar és vermell-ataronjada i té al voltant de 15 laminetes. A la base alaminar es poden veure espícules per transparència. La beina rinofòrica és una mica elevada i posseeix una vintena de petits tubercles a la vora superior. La brànquia està formada per 6 o 7 fulles branquials de color vermell o ataronjat que es mantenen dretes quan l’animal està en repòs o passejant. En els fulls branquials es poden veure espícules per transparència. El raquis de les fulles branquials és més ample a la base. El marge superior de la beina branquial té tubercles iguals als de la beina rinofòrica. El peu és del mateix color que el cos, és solcat i enfonsat anteriorment i arrodonit per darrere. La boca té un parell de palps orals.

Biologia
Aquesta espècie sol localitzar-se sota pedres o entre algues des de la zona intermareal o l’infralitoral fins a uns 15 m de profunditat. S’ha citat que en les costes de Portugal s’alimenta de l’esponja Clathria gradalis. La posta està formada per una cinta transparent i estreta amb ous de color taronja tancats dins d’una càpsula semitransparent.

Etimologia

  • Discodoris. Del Llatí “discus”, disc + “Doris”, segons la mitologia grega, filla d’Oceà i Tetis, es va casar amb Nereus i van ser els pares de les Nereides.
  • Rosi. Dedicada al Dr. Joandomènec Ros, professor del Departament d’Ecología de la Universitat de Barcelona i qui va reprendre l’estudi dels opistobranquis ibèricos a partir del 1973.

Distribució
Aquesta espècie de recent descripció es distribueix per les costes atlàntiques europees i a la Mediterrània occidental. A la Península Ibèrica ha estat citada a la costa cantàbrica, a Galícia, a Portugal, a les costes andaluses i a Catalunya. A les costes catalanes ha estat localitzada a Tossa de Mar i Begur, entre altres indrets.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Discodoris rosi
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Discodoris rosi

    Cantabria: Ortea (1979a), Ávila Escartín (1993). Galicia: Ortea (1979a), Ortea and Urgorri (1979c), Urgorri and Besteiro (1983), Rolán (1983). Portugal: García-Gómez et al. (1991), Malaquias and Morenito (2000), Calado et al. (1999, 2003). Gibraltar: García-Gómez (1983), García-Gómez et al. (1989). Andalucía (Med.): Luque (1986), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000). Catalunya: Cervera et al. (1988), Ballesteros (datos no publicados) [Cap Falcó, L’Almadrava de Roses, Tossa de Mar], M@re Nostrum [Reserva Marina de Ses Negres (Begur) 5/2006, Els Ullastres (Llafranc) 8/2007] como Discodoris rosi.

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:1 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:1 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Discodoris rosi basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Aguado, F., and S. López González. 2015. Moluscos Nudibranquios de la Costa Tropical. Asociación Buxus & Ayuntamiento de Motril.
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., E. M. Llera, and J. Ortea. 1985. Revision de los Doridacea (Mollusca: Opistobranchia) del Atlantico nordeste atribuibles al complejo maculosa-fragilis. Bollettino Malacologico, 20 (9-12): 227-257.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Calado, G., M. Malaquias, C. Gavaia, J. L. Cervera, C. Megina, B. Dayrat, Y. Camacho, M. Pola, and C. Grance. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Calado, G., V. Urgorri, R. Gaspar, and F. J. Cristobo. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Dayrat, B. 2005. Advantages of naming species under the PhyloCode: an example of how a new species of Discodorididae (Mollusca, Gastropoda, Euthyneura, Nudibranchia, Doridina) may be named. Marine Biology Research 1: 216-232.
    Dayrat, B., and T. M. Gosliner. 2005. Species names and metaphyly: a case study in Discodorididae (Mollusca, Gastropoda, Nudibranchia, Doridina). Zoologica Scripta 34 (2).
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
    Edmunds, M. 1991. Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    García-Gómez, J. C. 1983. Moluscos Opistobranquios del Estrecho de Gibraltar y Bahía de Algeciras. Iberus 3: 41-46.
    García-Gómez, J. C. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, and C. M. López de la Cuadra. 1989. Resultados de la Campaña Internacional de Biología Marina “Ceuta-86”: Moluscos Opistobranquios. Bollettino Malacologico 25: 223-232.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M. A. E., and P. M. Morenito. 2000. The Opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) of the Coastal Lagoon “Ria Formosa” in Southern Portugal. Bollettino Malacologico 36 (5-8): 117-124.
    Martínez-Chacón, M. 2018. Nudibranquios de la isla de Tarifa, pequeñas joyas del estrecho de Gibraltar. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Menéndez, J. L., and J. Oliveros. 2004. Rostanga rosi accessed through: AsturNatura on 2015-02-05. (http://www.asturnatura.com/especie/discodoris-rosi.html).
    Naya Garmendia, L. M. 2016. Nudibranquios de la Costa Vasca: el pequeño Cantábrico multicolor. Aquarium de Donostia-San Sebastián.
    Ocaña Martín, A., L. Sánchez Tocino, S. López González, and F. Viciana Martín. 2000. Guía submarina de invertebrados no artrópodos. Comares, Granada.
    Ortea, J. 1979. Deux nouveaux doridiens (Mollusca: Nudibranchia) de la côte d’Espagne. Bulletin du Museum d’Histoire Naturelle (Paris) 4e sèr., sect. A, 3: 573-578.
    Ortea, J. 1977a. Moluscos marinos gasterópodos y bivalvos del litoral asturiano entre Ribadesella y Ribadeo, con especial atención a la subclase de los opistobranquios. Tesis Doctoral. Universidad de Oviedo.
    Ortea, J. A., and V. Urgorri. 1979c. Sobre la presencia de Dendrodoris racemosa Pruvot-Fol, 1951 y Discodoris rosi Ortea, 1977 (Gastropoda: Nudibranchia) en Galicia. Trabajos Compostelanos de Biología 8: 71-78.
    Ortea, J., J. J. Bacallado, and J. M. Pérez Sánchez. 1981. Sobre la presencia de Discodoris fragilis Alder y Hancock, 1846 (Mollusca: Opisthobranchia: Doridacea) en las islas Canarias. Investigación Pesquera 45 (1): 231-236.
    Ortea, J., L. Moro, J. J. Bacallado, and J. M. Caballer. 2014. Nuevas especies y primeras citas de babosas marinas (Mollusca: Opisthobranchia) en las islas Canarias y en otros archipiélagos de la Macaronesia. Vieraea. 42: 47-77.
    Ortea, J., L. Moro, and J. J. Bacallado. 2015. Babosas Marinas Canarias. Turquesa Ediciones.
    Poddubetskaia, M. 2002. NEMBRO. (http://www.nembro.info).
    Pontes, M., J. M. Dacosta, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 1996. M@re Nostrum. (http://marenostrum.org/).
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Risbec, J. 1953. Mollusques nudibranches de la Nouvelle Calédonie. Faune Union Française Paris, Libraire Larose, 15: 1-189.
    Risbec, J. 1928. Contribution a l’étude des nudibranches Néo-Calédoniens. These presentee a la faculte des sciences de l’Universite de Paris pour obtenir le grade de docteur es-sciences naturelles. Faune des Colonies Francaise 2(1):1-328, pls. A-D, 1-12; figs. 1-98.
    Rudman W.B. et al. 1998. Discodoris rosi accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/discrosi).
    Sabelli, B., R. Gianuzzi-Savelli, and D. Bedulli. 1990. Catalogo annotato dei Molluschi marini del Mediterraneo. Libreria Naturalistica Bolognese. Bologna, Italy: 348 pp.
    Sánchez Tocino, L. 2001. Rostanga rosi accessed through: Opistobranquios de la Costa de Granada on 2014-12-14. (http://www.ugr.es/~lstocino/d_rosi.htm).
    Sánchez Tocino, L., A. Ocaña, and F. J. García. 2000. Contribución al conocimiento de los moluscos opistobranquios de la costa de Granada (sureste de la Península Ibérica). Iberus 18(1):1-14.
    Sánchez-Tocino, L., A. Ocaña, F. J. García, and J. L. Cervera. 2007. Descripción de las puestas y desarrollo embrionario de algunos Doridoidea (Mollusca: Nudibranchia) del Sur de la Península Ibérica. Iberus, 25 (1): 1-20.
    Silva, J. P. 2008. Rostanga rosi accessed through: Hypselodoris, Lesmas do Mar on 2014-12-21. (http://hypselodoris.blogspot.pt/2008/07/discodoris-rosi-ortea-1979.html).
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Discodoris rosi" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 19/09/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/NtYgy)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.