Doris pseudoargus

Doris pseudoargus (von Rapp, 1827)

Doris pseudoargus feeding on Amphilectus fucorum @ Isle of Man per Bernard Picton

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Doridoidea  

 

Family

Dorididae  

 

Genus

Doris  

 

Species

Doris pseudoargus  Rapp, 1827

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 181228).
Sinònims

  • Archidoris pseudoargus (Rapp, 1827)
  • Archidoris tuberculata (Müller, 1778) sensu Cuvier, 1804
  • Doris areolata Stuwitz, 1836 
  • Doris brittanica Johnston, 1838 
  • Doris flavipes Leuckart, 1828
  • Doris leuckarti Delle Chiaje, 1841
  • Doris leuckartii Delle Chiaje, 1841 
  • Doris mera Alder & Hancock, 1844 
  • Doris schembrii Vérany, 1846

Descripció
Es tracta d’un dels doridacis més grans d’aigües europees, ja que pot arribar fins a un màxim de 12 cm de longitud, tot i que els animals de 5-8 cm son els més freqüents. El cos és ovalat i força pla. La coloració és molt variable, predominant els exemplars de color groguenc o ataronjat amb taques marrons o vermelloses, de diferents tons i mides, disperses pel dors. El mantell té nombrosos tubercles arrodonits de diferents mides disposats molt atapeïdament. Els tubercles més grans poden tenir en la seva superfície uns altres molt més petits, així com espícules al seu interior. En molts exemplars els tubercles tenen granulacions blanques. Els rinòfors tenen la base alaminar ampla i blanquinosa mentre que la part laminar és groguenca i té fins a 30 laminetes molt fines. L’orifici rinofòric és poc elevat i tubercul·lat. La brànquia està formada per 8-10 fulles branquials tripinnades de color més pàl·lid que el cos, i les pínules més superiors de les fulles branquials poden tenir taques marrons o marró-vermelloses. El peu és ample i de color groguenc, igual que la cara inferior del mantell, que no té cap tipus de taques. El peu està solcat anteriorment i la boca disposa d’un parell d’expansions arrodonides a manera de palps orals.

Biologia
Aquesta espècie de nudibranqui és freqüent sota pedres a la zona intermareal de les costes atlàntiques europees. A la Mediterrània és menys freqüent i viu al infralitoral fins a certa profunditat, i també en els caladors d’arrossegament de pesca comercial de la plataforma continental superior. S’ha citat que s’alimenta d’esponges com Halichondria panicea, Hymeniacidon sanguinea, Myxilla incrustans, Suberites ficus i Tethya aurantia, entre d’altres (Urgorri & Besteiro, 1984; McDonald & Nybakken, 2009). La posta és una cinta enrotllada en espiral amb ous grocs o taronja d’unes 150 micres de diàmetre (Schmekel & Portmann, 1982). Freqüentment té com ectoparàsit el copèpode Doridicola agilis.

Etimologia

  • Doris. En la mitologia Grega Doris era una nimfa marina, una dels fills de Oceà i Tethys, dona de Nereu i mare de les Nereides.
  • Pseudoargus. Del Llatí “Pseudo”, fals + “argus”, del Grec Αργος (Argos), derivat de αργος (argos) que significa “brillant”. En la mitologia grega aquest nom pertanyia a l’home que va construir l’Argo i a un home que tenia cent ulls. Durant un temps se’l va confondre amb Doris argus Philippi, 1844 que avui dia és sinònim de Platydoris argo, una espècie diferent, per la qual cosa se li va canviar el nom específic a pseudoargus, “fals argo”.

Distribució
Aquesta espècie té una distribució molt ampla ja que s’ha citat des del nord d’Europa, a Noruega, fins al Mar Mediterrani. A la Península Ibèrica s’ha registrat en gairebé totes les seves zones costaneres i també a les Balears (Cervera et al. 2004). A les costes de Catalunya hi ha cites de l’espècie a Llançà, en diferents caladors d’arrossegament com els situats davant Blanes i Lloret de Mar, davant de Pineda de Mar i de Malgrat, també enfront de la ciutat de Barcelona i al sud d’aquesta , al litoral del Garraf, a Sitges i a Vilanova i la Geltrú.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Doris pseudoargus
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★★☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Doris pseudoargus basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Affeld S, Wägele H, Avila C, et al. Distribution of homarine in some Opisthobranchia (Gastropoda : Mollusca). Bonner Zoologische  Beiträge 55(3-4):181-190.
    Alder J, Hancock A. 1844. Descriptions of Pterochilus, a new genus of nudibranchiate Mollusca, and two new species of Doris. Annals and Magazine of Natural History 14: 329-331.
    Altaba CR. 1993. Els mol·lusc marins: catàleg preliminar in Història natural de l’archipèlag de Cabrera J A Alcover, E Ballesteros and J J Fornós (eds): 589-596. CSIC-Edit. Moll. Palma de Mallorca, Spain.
    Anderson J. 1999 2014. Doris pseudoargus accessed through: Scottish Nudibranchs on 2014-12-21. Available from http://www.nudibranch.org/Scottish Nudibranchs/doris-pseudoargus.html.
    Angel H. 1967. Sea-slugs. Animals 10:287-289.
    Avila C. 1996. The growth of Peltodoris atromaculata Bergh, 1880 (Gastropoda: Nudibranchia) in the laboratory. J. Mol. Stud., 62: 151-157.
    Avila C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Universitat de Barcelona.
    Avila C, Durfort M. 1996. Histology of Epithelia and Mantle Glands of Selected Species of Doridacean Mollusks with Chemical Defensive Strategies. Veliger 39(2):148-163.
    Backeljau T. 1986. Lijst van de recente mariene mollusken van België [List of the recent marine molluscs of Belgium]. Koninklijk Belgisch Instituut voor Natuurwetenschappen: Brussels, Belgium. 106 pp.
    Ballesteros M. 1991. Els Opistobranquis. pp. 416-427. In: Historia Natural dels Països Catalans,  Invertebrats no artròpodes. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Bardarson GG. 1920. Om den marine molluskfauna ved vestkysten af Island. Det Kongelige Danske Videnskabernes Selskabs Biologiske Meddelelser, Kjobenhavn 2(3):1-139.
    Barrett J, Korting W. 1981. Octopine dehydrogenase in gastropods from different environments. Experientia 37(9):958-959.
    Bebbington A, Thompson TE. 1968. Note sur les opisthobranches du Bassin d’Arcachon. Actes de la Societe Linneenne de Bordeaux, ser. A, 105(5):1-35.
    Bedulli D, Cattaneo-Vietti R, Chemello R, et al. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana. Bologna: Calderini (Checklist delle specie della Fauna Italiana).
    Bergh LSR. 1878. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 14; pp 603-645, I-L, pls. 66-68.
    Berry AJ, Radhakrishnan KV, Coward K. 1992. Is Seasonal Breeding in Retusa obtusa (Montagu) (Gastropoda, Opisthobranchia) Merely the Consequence of Seasonal Breeding in Its Prey, the Mudsnail Hydrobia ulvae (Pennant). Journal of Experimental Marine Biology and Ecology. 159(2):179–189. https://doi.org/10.1016/0022-0981(92)90035-9.
    Bertsch H, Gosliner TM. 1986. Anatomy, distribution, synonymy, and systematic relationships of Atagema alba (O’Donoghue, 1927) (Nudibranchia: Doridacea). The Veliger 29(1): 123-128.
    Betti F, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87:eyaa040. https://doi.org/10.1093/mollus/eyaa040.
    Bickell LR, Chia F-S. 1979. Organogenesis and histogenesis in the planktotrophic veliger of Doridella steinbergae (Opisthobranchia, Nudibranchia). Marine Biology 52(4):291-313.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Birkett DA, Maggs CA, Dring MJ. 1998. Maerl (volume V). An overview of dynamic and  sensitivity characteristics for conservation management of marine SACs. Scottish Association for  Marine Science. 116 p.
    Brown GH, Picton BE. 1979. Nudibranchs of the British Isles — a colour guide. Underwater Conservation Society, Manchester, by R. Earll. 30 p.
    Calado G, Urgorri V, Gaspar R, et al. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Calado G, Malaquias M, Gavaia C, et al. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Cattaneo-Vietti R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti R, Barletta G. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R. 1987. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi della Sicilia. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 23(5-8):207-222.
    Cattaneo-Vietti R, Thompson TE. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti R, Angelini S, Gaggero L, et al. 1995. Mineral Composition of Nudibranch Spicules. J. Molluscan Stud. 61(3):331-337. Available from mollus.oxfordjournals.org/content/61/3/331.abstract.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Giannuzzi-Savelli R. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. Rome, Italy: La Conchiglia. 264 p.
    Cervera JL, Templado J, García-Gómez JC, et al. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Dayrat B, Gosliner TM. 2005. Species names and metaphyly: a case study in Discodorididae (Mollusca, Gastropoda, Nudibranchia, Doridina). Zoologica Scripta 34 (2).
    de Montaudouin X, Sauriau P-G. 2000. Contribution to a synopsis of marine species  richness in the Perthuis Charentais Sea with new insights in soft-bottom macrofauna of the Marennes- Oléron Bay. Cahiers de Biologie Marine 41(2):181-222.
    Debelius H, Kuiter RH. 2007. Nudibranchs of the world. Frankfurt: IKAN- Unterwasserarchiv. 360 pp. p.
    Delle Chiaje S. 1823. Memorie sulla storia e notomia degli animali senza vertebre del regno di Napoli. Napoli (Fratelli Fernandes): ixii, 1184.
    Delle Chiaje S. 1841. Descrizione e notomia degli animali invertebrati della Sicilia citeriore osservati vivi negle anni 1822-1830, 1. Molluschi cefalopedi e pteropedi. Napoli (C. Batelli & Comp).
    Domènech A, Ávila C, Ballesteros M. 2006. Opisthobranch molluscs from the subtidal trawling grounds off Blanes (Girona, north-east Spain). Journal of the Marine Biological Association of U.K. 86:383–389.
    Domínguez M, Fontán A, Rivera J, et al. 2013. Informe proyecto DRAGONSAL. Caracterización del ecosistema bentónico de la plataforma costera del área comprendida entre Sa Dragonera, Cabrera y el Cap de Ses Salines (Mallorca). Instituto Español de Oceanografía. Available from http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST484ZI193595&id=193595.
    Doneddu M, Manunza B, Trainito E. 1995. Opistobranchi del Nord Sardegna: censimento ed annotazioni. Biologia Marina Mediterranea II (2): 369-370.
    Edmunds M. 1969. Opisthobranchiate Mollusca from Tanzania. I. Eolidacea (Eubranchidae and Aeolidiidae). Proceedings of the Malacological Society of London 38:451-469; figs. 1-10.
    Edmunds M. 1977. Larval development, oceanic currents, and origins of the Opisthobranch fauna of Ghana. Journal of Molluscan studies 43:301-308.
    Edmunds M. 1987. Color in opisthobranchs. Western Society of Malacologists Annual Report 19:24.
    Edmunds M. 1987. Color in opisthobranchs. American Malacological Bulletin 5(2):185-196.
    Edmunds M. 1968. Acid secretion in some species of Doridacea (Mollusca, Nudibranchia). Proceedings of the Malacological Society of London 38:121-133; tbls. 1-3; figs. 1-4.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Doris pseudoargus" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=482)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.