Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Doridina Doridoidei Doridoidea Felimare orsinii

Felimare orsinii

Felimare orsinii (Vérany, 1846)

Felimare orsinii @ Costa Brava, Spain by Enric Madrenas per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Chromodoridoidea  

 

Family

Chromodorididae  

 

Subfamily

Miamirinae  

 

Genus

Felimare  

 

Species

Felimare orsinii  (Vérany, 1846)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 597533).

Nota taxonòmica: Les espècies europees atlàntiques i mediterrànies dels gèneres Hypselodoris i Chromodoris, després de l´anàlisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs. PLoS ONE 7 (4): 33479) s´han inclòs en els gèneres Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les espècies d´Hypselodoris) i Felimida Ev. Marcus, 1971 (les espècies del gènere Chromodoris).

Sinònims

  • Chromodoris orsinii (Vérany, 1846)
  • Doris orsinii Vérany, 1846 (original)
  • Glossodoris coelestis (Deshayes in Fredol, 1865)
  • Glossodoris orsinii (Vérany, 1846)
  • Goniodoris coelestis Deshayes in Fredol, 1865
  • Hypselodoris coelestis (Deshayes in Fredol, 1865)
  • Hypselodoris orsinii (Vérany, 1846)

Descripció
Es tracta de l’espècie europea del gènere Felimare de mida més petita, ja que els seus exemplars difícilment aconsegueixen més de 15 mm de longitud. També és la de coloració més homogènia: blau fosc en tot el cos amb només una línia mig-dorsal blanca que va des de la part anterior de la beina branquial fins a l’alçada dels rinòfors. La vora de dors té una línia groga submarginal que a les zones anterior i posterior pot ser blanquinosa. Tot el dors està esquitxat de petits tubercles cònics molt poc visibles en els animals en el seu medi ambient. Els rinòfors són relativament curts, tenen escasses làmines (9-10) i són de color blau fosc, com el cos. La beina rinofòrica és lleugerament elevada i té la part superior llisa. La brànquia té 6-8 fulles branquials de mida petita i també de color blau fosc. Hi ha també una línia blanquinosa o blanc-blavosa que recorre les parets laterals del cos i que continua al dors de la cua formant una curta estria. La boca disposa d’un parell de palps bucals curts. Només hi ha glàndules del mantell (MDF) en el marge posterior del dors, darrere de la brànquia.

Biologia
Aquesta petita espècie de Chromodorididae sol preferir parets fosques, vivint a sobre o al voltant d’esponges com Cacospongia mollior i C. scalaris, Dysidea fragilis, Ircinia fasciculata i Petrosia spp. En aquesta espècie s’han trobat metabòlits secundaris de missió defensiva que s’emmagatzemen en les formacions dèrmiques del mantell (MDF); aquests compostos deriven químicament l’scalaradial, que l’animal obté de l’esponja del gènere Cacospongia de la qual s’alimenta. Freqüentment es poden observar sobre aquesta esponja de color fosc diversos exemplars junts o en còpula. La posta sol ser dipositada sobre la mateixa esponja i té forma de cordó fi enrotllat en una espiral d’una sola volta i de 8-10 mm de diàmetre. Hi ha escassos ous (12-24) en cada posta, són blanquinosos i de grans dimensions (350 micres). El desenvolupament embrionari és directe i de les càpsules ovígeres eclosionen juvenils de color blau uniforme (Ortea, Valdés & García-Gómez, 1996).

Etimologia

  • Orsinii, l’autor no va documentar la dedicatòria del nom específic d’aquest animal, però Orsini va ser una de les famílies nobles més importants d’Itàlia durant l’Edat Mitjana i el Renaixement. Tradicionalment una de les més antigues, il·lustres i per segles la més poderosa de les famílies reals italianes. Posseïen antigament grans territoris a Hongria. Els membres més notables d’aquesta família van ser els papes Celestí III (1191-1198), Nicolás III (1277-1280) i Benet XIII (1724-1730). També va produir nombroses figures polítiques i religioses d’importància.

Distribució
Es tracta d’una espècie eminentment mediterrània que també s’ha localitzat en les costes cantàbriques de la Península Ibèrica i a la zona de l’Estret de Gibraltar. També coneguda de l’arxipèlag balear. A les costes de Catalunya s’ha citat en nombroses localitats de totes les àrees de la Costa Brava, Illes Medes, illes Formigues, Canet de Mar, Mataró i Port de l’Estany (Tarragona).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Felimare orsinii
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★★☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Felimare orsinii basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Aguado, F., and S. López González. 2015. Moluscos Nudibranquios de la Costa Tropical. Asociación Buxus & Ayuntamiento de Motril.
    Almada, F., A. Levy, and J. I. Robalo. 2016. Not so sluggish: the success of the Felimare picta complex (Gastropoda, Nudibranchia) crossing Atlantic biogeographic barriers. PeerJ 4:e1561.
    Altimira, C., M. F. Huelin, and J. Ros. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.
    Avila, C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Avila, C., and V. J. Paul. 1997. Chemical ecology of the nudibranch Glossodoris pallida: Is the location of diet-derived metabolites important for defense?. Marine Ecology-Progress Series 150(1-3):171-180.
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral.
    Ballesteros, M., C. Álvarez, and B. Mateo. 1986. Aproximación a la fauna de opistobranquios de la isla de Menorca. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 12: 93-106.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2019. Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions, Figueres.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Canessa, M., G. Bavestrello, R. Cattaneo-Vietti, G. Furfaro, M. Doneddu, A. Navone, and E. Trainito. 2021. Rocky substrate affects benthic heterobranch assemblages and prey/predator relationships. Estuarine, Coastal and Shelf Science 38: 539-558. 261: 1–13.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cimino, G. A., A. Fontana, F. Gimenez, A. Marin, E. Mollo, E. Trivellone, and E. Zubia. 1993. Biotransformation of a dietary sesterterpenoid in the Mediterranean nudibranch Hypselodoris orsini. Experientia 49(6-7):582-586.
    Dacosta, J. M., M. Pontes, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40: 107–130.
    Furfaro, G., F. Vitale, C. Licchelli, and P. Mariottini. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12: 171.
    Furfaro, G., M. V. Modica, M. Oliverio, and P. Mariottini. 2016. A DNA-barcoding approach to the phenotypic diversity of Mediterranean species of Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (Mollusca: Gastropoda), with a preliminary phylogenetic analysis. Italian Journal of Zoology. 83: 1–13.
    García Gómez, J. C. 1983. Moluscos opistobranquios del Estrecho de Gibraltar y Bahía de Algeciras. Iberus. 41–46.
    García-Gómez, J. C. 1983. Moluscos Opistobranquios del Estrecho de Gibraltar y Bahía de Algeciras. Iberus 3: 41-46.
    García-Gómez, J. C., A. Medina, and R. Coveñas. 1991. Study of the anatomy and histology of the mantle dermal formations (MDFs) of Chromodoris and Hypselodoris (Opisthobranchia, Chromodorididae). Malacologia 32(2):233-240.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, and C. M. López de la Cuadra. 1989. Resultados de la Campaña Internacional de Biología Marina “Ceuta-86”: Moluscos Opistobranquios. Bollettino Malacologico. 25: 223–232.
    Gosliner, T. M., and R. F. Johnson. 1999. Phylogeny of Hypselodoris (Nudibranchia: Chromodorididae) with a review of the monophyletic clade of Indo-Pacific species, including descriptions of twelve new species. Zoological Journal of the Linnean Society 125: 1-144.
    Johnson, R. F., and T. M. Gosliner. 2012. Traditional Taxonomic Groupings Mask Evolutionary History: A Molecular Phylogeny and New Classification of the Chromodorid Nudibranchs. PLoS ONE. 7.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Luque, A. A. 1983. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada. Iberus 3: 51-74.
    Martínez-Chacón, M. 2018. Nudibranquios de la isla de Tarifa, pequeñas joyas del estrecho de Gibraltar. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Ocaña Martín, A., L. Sánchez Tocino, S. López González, and F. Viciana Martín. 2000. Guía submarina de invertebrados no artrópodos. Comares, Granada.
    Ortea, J. A., A. Valdés, and J. C. García-Gómez. 1996. Revisión de las especies atlánticas de la familia Chromodorididae (Mollusca: Nudibranchia) del grupo cromático azul. Avicennia. 1–165.
    Ozturk, B., A. Dogan, B. Bitlis-Bakir, and A. Salman. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38.
    Peñas, A., E. Rolán, A. Luque, J. Templado, F. Rubio, D. Moreno, and A. Sierra. 2006. Moluscos marinos de la zona de la isla de Alborán. Iberus, supplement 6.
    Pereira, F. 1981. Gasterópodos del litoral mediterranáo español. III. Isla de Faradell, Gerona. Investigación Pesquera 45 (1): 175-179.
    Pereira, F., and M. Ballesteros. 1982. Gasterópodos del litoral mediterranáo español. II. Tossa de Mar, Gerona. Actas I Simposio Ibérico Bentos Marino, 1: 223-235.
    Pontes, M., J. M. Dacosta, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 2023. M@re Nostrum. (http://marenostrum.org/).
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Ros, J. 1975. Opistobranquios (Gastropoda: euthyneura) del litoral ibérico. Investigacion Pesquera. 39: 269–372.
    Ros, J. 1978. Distribució en l’espai i en el temps dels opistobranquis iberics, amb especial referencia als del litoral catalá. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 42 (Sec. Zool., 2): 23-32.
    Ros, J. 1973. Opistobranquios (Gastropoda: Euthyneura) del litoral ibérico : Estudio faunístico y ecológico (Tesis Doctoral).
    Ros, J., and C. Altimira. 1977. Comunidades bentónicas de sustrato duro del litoral NE español; V Sistemática de moluscos. Miscelánea Zoológica 4 (1): 43-55.
    Rudman W.B. et al. 1998. Felimare orsinii accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/hypsorsi).
    Templado, J. 1982. Datos sobre los opistobranquios del Cabo de Palos (Murcia). Bollettino Malacologico 18 (9-12): 247-254.
    Templado, J., P. Talavera, and L. Murillo. 1983. Adiciones a la fauna de opistobranquios del Cabo de Palos (Murcia) I. Iberus 3: 47-50.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2nd. ed. Il Castello.
    Trainito, E., and S. Trainito. 2003. Mediterranean harlequins : a field guide to Mediterranean sea slugs. Taphros, Olbia (SS), Italia.
    Türkmen, A., and A. Demirsoy. 2009. Contributions to the Eastern Mediterranean Opisthobranchia (Mollusca: Gastropoda) Fauna of Turkey. Turkish Journal of Zoology. 33: 57–68.
    Verany, G. B. 1846. Catalogo degli animali invertebrati marini del Golfo di Genova e Nizza. Tipografia Ferrando, Genova.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Felimare orsinii" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 29/03/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/Ac5W0)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.