Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Doridina Doridoidei Doridoidea Felimare tricolor

Felimare tricolor

Felimare tricolor (Cantraine, 1835)

Felimare tricolor per Enric Madrenas

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Ringipleura
	Superorder	Nudipleura
	Order	Nudibranchia
	Suborder	Doridina
	Infraorder	Doridoidei
	Superfamily	Chromodoridoidea
	Family	Chromodorididae
	Subfamily	Miamirinae
	Genus	Felimare
	Species	Felimare tricolor (Cantraine, 1835)

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 597530).

Nota taxonòmica: Les espècies europees atlàntiques i mediterrànies dels gèneres Hypselodoris i Chromodoris, després de l´anàlisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs. PLoS ONE 7 (4): 33479) s´han inclòs en els gèneres Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les espècies d´Hypselodoris) i Felimida Ev. Marcus, 1971 (les espècies del gènere Chromodoris).

Aquesta espècie encapçalava una de les polèmiques més conegudes. Existeix un grup d’especialistes que afirmaven que Felimare tricolor es tractava d’una espècie diferenciada sense discussió, mentre que altres afirmaven que es tractava de Felimare midatlantica (Gosliner, 1990). Arran del treball de (Furfaro et al., 2016) es pot concloure que Felimare midatlantica és en realitat F. tricolor. Tant la base de dades WoRMS com CLEMAM indiquen F. tricolor com a espècie vàlida i F. midatlantica com a sinònima.

Sinònims

Chromodoris tricolor (Cantraine, 1835)
Doris tricolor Cantraine, 1835 (original)
Felimare midatlantica (Gosliner, 1990)
Glossodoris tricolor (Cantraine, 1835)
Hypselodoris midatlantica Gosliner, 1990
Hypselodoris tricolor (Cantraine, 1835)
Mexichromis tricolor (Cantraine, 1835)

Descripció
Els animals d’aquesta espècie solen mesurar entre 20 i 30 mm de longitud. El seu cos és bastant estilitzat, una mica més ample en la seva zona anterior, i de coloració blavosa. La vora del mantell és groc i al centre del dors hi ha una banda longitudinal que va des de la zona inter-rinofòrica fins a la beina branquial, envolta aquesta i continua per darrere fins a prop de la vora posterior del mantell. La banda mig dorsal és blanquinosa en els exemplars més petits i després es va esgrogueint progressivament. A banda i banda de la banda groga central del dors sol haver taques blau turquesa arrodonides o allargades i que apareixen perfectament alineades. En els flancs del cos hi ha també una banda longitudinal blanquinosa o groguenca, que envolta la papil·la genital formant un anell al seu voltant. Posteriorment, les dues bandes laterals s’uneixen a la cua en forma d’una banda groga mig-dorsal. Ortea et al. (1996) indiquen la variabilitat cromàtica d’aquesta espècie segons els exemplars i la seva grandària. Els rinòfors tenen la zona laminar de color blau molt fosc, l’àpex és una mica més clar, igual que la zona basal sense làmines; tenen unes 20-25 laminetes. La beina rinofòrica és elevada i de vora llisa. La brànquia està constituïda per 8-10 fulles branquials de color blau fosc amb el raquis groguenc o blanquinós; les laminetes de cada full branquial són semitransparents i alternativament grans i petites. El peu és estret i truncat anteriorment, la boca té dos palps orals curts i amples.

Biologia
Aquesta espècie és relativament freqüent per tot el litoral europeu, tant mediterrani com atlàntic, vivint des de la zona intermareal fins a més de 100 m de profunditat. Prefereix substrats rocosos com parets verticals amb abundància d’algues i invertebrats, o bé sota pedres. Els exemplars d’aquesta espècie tenen de 2 a 5 glàndules defensives (MDF’s) de tipus 3 en la vora posterior del mantell i ocasionalment també en la vora anterior, a l’altura dels rinòfors (García-Gómez et al. 1991; Wägele et al. 2006). Del seu cos s’han aïllat metabòlits secundaris del tipus dels sesquiterpenoides com la longifolina, extrets de la seva espècie aliment, l’esponja del gènere Dysidea (D. avara, D. fragilis) i que tenen una clara missió defensiva quan són expulsats a l’exterior (Àvila, 1993; Fontana et al,. 1993). La seva posta és una cinta enrotllada en una espiral de 3 voltes i d’uns 2 mm d’altura que conté ous blancs d’unes 90 micres de diàmetre (Ortea et al. 1996).

Etimologia

Tricolor. Del Llatí “tres”, tres + “color”, color.

Distribució
Es tracta d’una espècie europea que ha estat registrada des de les costes atlàntiques de França fins a la Mediterrània occidental, també a les Açores, Madeira i les Illes Canàries. No obstant això, com ha estat confosa repetidament amb altres espècies de Felimare blaus (F. villafranca, F. fontandraui, F. orsinii) és possible que la seva distribució geogràfica sigui més àmplia. A la Península Ibèrica s’ha citat en totes les seves zones costaneres (Cervera et al,. 2004) i a Catalunya en nombroses localitats de la Costa Brava, també a Canet de Mar, Mataró i al Port de l’Estany (Tarragona).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Felimare tricolor
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	★★★☆☆
Mediterrània oriental:	★☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★★☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Felimare tricolor basada en els nostres propis registres.

Videos

Altres fotos

Felimare tricolor by Enric Madrenas

Felimare tricolor (Portugal) by Joao Pedro Silva

Radula de Felimare tricolor by Luis Sánchez-Tocino

Felimare [midatlantica] tricolor by José Carlos García Gómez

Felimare tricolor (copula) @ El Cabrón, Gran Canaria, Spain 9-08-2012 by Aketza Herrero

Felimare tricolor (post copula) @ El Cabrón, Gran Canaria, Spain 9-08-2012 by Aketza Herrero

Felimare tricolor by Stefan Verheyen

Felimare tricolor @ Sicily, Italy by Lara Orselli

Felimare tricolor by Nani Díez

Felimare tricolor @ France by Pascal Girard

Felimare tricolor @ Costa Brava, Spain by Miquel Pontes

Felimare tricolor @ Costa Brava, Spain by Manuel Ballesteros

Bibliografia

Aguado, F., and S. López González. 2015. Moluscos Nudibranquios de la Costa Tropical. Asociación Buxus & Ayuntamiento de Motril.

Altimira, C., M. F. Huelin, and J. Ros. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.

Avila, C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.

Avila, C., and V. J. Paul. 1997. Chemical ecology of the nudibranch Glossodoris pallida: Is the location of diet-derived metabolites important for defense?. Marine Ecology-Progress Series 150(1-3):171-180.

Avila, C., G. Cimino, A. Fontana, M. Gavagnin, J. A. Ortea, and E. Trivellone. 1991. Defensive strategy of two Hypselodoris nudibranchs from Italian and Spanish coast. Journal of Chemical Ecology 17 (3): 625-636.

Ballesteros, M. 1982. Nota preliminar sobre la fauna de nudibranquios de la isla de Ibiza. Actas II Simposio Ibérico de Estudios del Bentos Marino 3: 229-234.

Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral.

Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.

Ballesteros, M., A. Barrajón, A. Luque, D. Moreno, P. Talavera, and J. Templado. 1986. Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.

Ballesteros, M., C. Álvarez, and B. Mateo. 1986. Aproximación a la fauna de opistobranquios de la isla de Menorca. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 12: 93-106.

Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.

Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.

Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2019. Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions, Figueres.

Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).

Berry, A. J., K. V. Radhakrishnan, and K. Coward. 1992. Is Seasonal Breeding in Retusa obtusa (Montagu) (Gastropoda, Opisthobranchia) Merely the Consequence of Seasonal Breeding in Its Prey, the Mudsnail Hydrobia ulvae (Pennant). Journal of Experimental Marine Biology and Ecology. 159: 179–189.

Betti, F., G. Bavestrello, and R. Cattaneo-Vietti. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87: eyaa040.

Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.

Calado, G., M. Malaquias, C. Gavaia, J. L. Cervera, C. Megina, B. Dayrat, Y. Camacho, M. Pola, and C. Grance. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.

Calado, G., V. Urgorri, R. Gaspar, and F. J. Cristobo. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.

Calvín Calvo, J. C. 1995. El ecosistema marino mediterráneo, guía de su fauna y su flora.

Canessa, M., G. Bavestrello, R. Cattaneo-Vietti, G. Furfaro, M. Doneddu, A. Navone, and E. Trainito. 2021. Rocky substrate affects benthic heterobranch assemblages and prey/predator relationships. Estuarine, Coastal and Shelf Science 38: 539-558. 261: 1–13.

Cantraine, F. J. 1835. Diagnoses ou descriptions succinctes de quelques espèces nouvelles de mollusques. Bulletin de l’Academie Royale des Sciences de Bruxelles 2 (11): 380-411.

Cattaneo-Vietti, R. 1982. Opisthobranch molluscs of the Sorrentine Peninsula caves. Bollettino dei Musei e degli Istituti Biologici dell’Università di Genova [Atti del XIV Congresso della Societa Italiana di Biologia Marina] 50(suppl.):376-377.

Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. La Conchiglia, Rome, Italy.

Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.

Dacosta, J. M., M. Pontes, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40: 107–130.

Fahrner, A., and G. Haszprunar. 2002. Ultrastructure of the renopericardial complex in Hypselodoris tricolor (Gastropoda, Nudibranchia). Zoomorphology 121(3):183-194.

Fontana, A., E. Avila, E. Martínez, J. A. Ortea, E. Trivellone, and G. Cimino. 1993. Defensive allomones in three species of Hypselodoris (Gastropoda: Nudibranchia) from the Cantabrian sea. Journal of Chemical Ecology 19 (2): 339-356.

Furfaro, G., and P. Mariottini. 2016. Check-list of the Nudibranchs (Mollusca Gastropoda) from the biodiversity hot spot " Scoglio del Corallo " (Argentario promontory, Tuscany). Biodiversity Journal. 7: 67–78.

Furfaro, G., M. V. Modica, M. Oliverio, and P. Mariottini. 2016. A DNA-barcoding approach to the phenotypic diversity of Mediterranean species of Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (Mollusca: Gastropoda), with a preliminary phylogenetic analysis. Italian Journal of Zoology. 83: 1–13.

Furfaro, G., F. Vitale, C. Licchelli, and P. Mariottini. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12: 171.

García Gómez, J. C. 1983. Moluscos opistobranquios del Estrecho de Gibraltar y Bahía de Algeciras. Iberus. 41–46.

García-Gómez, J. C. 1983. Moluscos Opistobranquios del Estrecho de Gibraltar y Bahía de Algeciras. Iberus 3: 41-46.

García-Gómez, J. C., A. Medina, and R. Coveñas. 1991. Study of the anatomy and histology of the mantle dermal formations (MDFs) of Chromodoris and Hypselodoris (Opisthobranchia, Chromodorididae). Malacologia 32(2):233-240.

García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, and C. M. López de la Cuadra. 1989. Resultados de la Campaña Internacional de Biología Marina “Ceuta-86”: Moluscos Opistobranquios. Bollettino Malacologico. 25: 223–232.

Göthel, H. 1994. Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega, Barcelona.

Huelin, M. F., and J. Ros. 1984. Els mol·lucs marins de les illes Medes In: Els sistemes naturals de les Illes Medes. Arxius de la Secció de Ciéncies, J Ros et al (eds) 73: 457-500. IEC. Barcelona, Spain.

Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.

Luque, A. A. 1983. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada. Iberus 3: 51-74.

Malaquias, M. A., and G. J. P. Calado. 1997. The malacological fauna of Salvage Islands - 1. Opisthobranch Molluscs. Bol. Mus. Mun. Funchal, 49(281): 149-170.

Malaquias, M. A. E., and P. M. Morenito. 2000. The Opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) of the Coastal Lagoon “Ria Formosa” in Southern Portugal. Bollettino Malacologico 36 (5-8): 117-124.

Malaquias, M., G. Calado, V. Padula, G. Villani, and J. L. Cervera. 2009. Molluscan diversity in the North Atlantic Ocean: new records of opisthobranch gastropods from the Archipelago of the Azores. Marine Biodiversity. 2: e38.

Martínez-Chacón, M. 2018. Nudibranquios de la isla de Tarifa, pequeñas joyas del estrecho de Gibraltar. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio.

McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).

Medina, A., and J. C. García. 1987. Estudio histologico y funcional de la gonada de Hypselodoris tricolor (Gastropoda, Nudibranchia). Bollettino Malacologico 23(1-4):69-82.

Medina, A., F. J. Moreno, and G. García Herdugo. 1988. Sperm tail differentiation in the nudibranch mollusc Hypselodoris tricolor (Gastropoda, Opisthobranchia). Gamete Research 20(2):223-232.

Medina, A., J. Moreno, and J. L. López Campos. 1986. Nuclear morphogenesis during spermiogenesis in the nudibranch mollusc Hypselodoris tricolor (Gastropoda, Opisthobranchia). Gamete Research 13(2):159-171.

Medina, A., J. Moreno, and J. L. López Campos. 1985. Acrosome evolution in Hypselodoris tricolor (Gastropoda, Nudibranchia). Journal of Submicroscopic Cytology 17(3):403-411.

Medina, A., J. C. García, F. J. Moreno, and J. L. López Campos. 1986. Comparative studies on the histology of the ovotestis in Hypselodoris tricolor and Godiva banyulensis (Gastropoda, Opisthobranchia), with special reference to yolk formation. Journal of Morphology 188(1):105-118.

Medina Guerrero, A., F. J. Moreno Onorato, J. L. López Campos, Universidad de Sevilla. Departamento de Biología Celular, and Universidad de Sevilla. Facultad de Biología. 1986. Histología de la gónada y gametogénesis en el molusco nudibranquio “HYpselodoris tricolor” (gastropoda, opisthobranchia) [ID - 53. s.n. , S.l.

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Felimare tricolor" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 23/09/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=464)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Felimare tricolor