Felimare tricolor

Felimare tricolor (Cantraine, 1835)

Felimare tricolor per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Chromodoridoidea  

 

Family

Chromodorididae  

 

Subfamily

Chromodoridinae  

 

Genus

Felimare  

 

Species

Felimare tricolor  (Cantraine, 1835)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 597530).

Nota taxonòmica: Les espècies europees atlàntiques i mediterrànies dels gèneres Hypselodoris i Chromodoris, després de l´anàlisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs. PLoS ONE 7 (4): 33479) s´han inclòs en els gèneres Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les espècies d´Hypselodoris) i Felimida Ev. Marcus, 1971 (les espècies del gènere Chromodoris).

Aquesta espècie encapçalava una de les polèmiques més conegudes. Existeix un grup d’especialistes que afirmaven que Felimare tricolor es tractava d’una espècie diferenciada sense discussió, mentre que altres afirmaven que es tractava de Felimare midatlantica (Gosliner, 1990). Arran del treball de (Furfaro et al., 2016) es pot concloure que Felimare midatlantica és en realitat F. tricolor. Tant la base de dades WoRMS com CLEMAM indiquen F. tricolor com a espècie vàlida i F. midatlantica com a sinònima.

Sinònims

  • Chromodoris tricolor (Cantraine, 1835)
  • Doris tricolor Cantraine, 1835 (original)
  • Felimare midatlantica (Gosliner, 1990)
  • Glossodoris tricolor (Cantraine, 1835)
  • Hypselodoris midatlantica Gosliner, 1990
  • Hypselodoris tricolor (Cantraine, 1835)
  • Mexichromis tricolor (Cantraine, 1835)

Descripció
Els animals d’aquesta espècie solen mesurar entre 20 i 30 mm de longitud. El seu cos és bastant estilitzat, una mica més ample en la seva zona anterior, i de coloració blavosa. La vora del mantell és groc i al centre del dors hi ha una banda longitudinal que va des de la zona inter-rinofòrica fins a la beina branquial, envolta aquesta i continua per darrere fins a prop de la vora posterior del mantell. La banda mig dorsal és blanquinosa en els exemplars més petits i després es va esgrogueint progressivament. A banda i banda de la banda groga central del dors sol haver taques blau turquesa arrodonides o allargades i que apareixen perfectament alineades. En els flancs del cos hi ha també una banda longitudinal blanquinosa o groguenca, que envolta la papil·la genital formant un anell al seu voltant. Posteriorment, les dues bandes laterals s’uneixen a la cua en forma d’una banda groga mig-dorsal. Ortea et al. (1996) indiquen la variabilitat cromàtica d’aquesta espècie segons els exemplars i la seva grandària. Els rinòfors tenen la zona laminar de color blau molt fosc, l’àpex és una mica més clar, igual que la zona basal sense làmines; tenen unes 20-25 laminetes. La beina rinofòrica és elevada i de vora llisa. La brànquia està constituïda per 8-10 fulles branquials de color blau fosc amb el raquis groguenc o blanquinós; les laminetes de cada full branquial són semitransparents i alternativament grans i petites. El peu és estret i truncat anteriorment, la boca té dos palps orals curts i amples.

Biologia
Aquesta espècie és relativament freqüent per tot el litoral europeu, tant mediterrani com atlàntic, vivint des de la zona intermareal fins a més de 100 m de profunditat. Prefereix substrats rocosos com parets verticals amb abundància d’algues i invertebrats, o bé sota pedres. Els exemplars d’aquesta espècie tenen de 2 a 5 glàndules defensives (MDF’s) de tipus 3 en la vora posterior del mantell i ocasionalment també en la vora anterior, a l’altura dels rinòfors (García-Gómez et al. 1991; Wägele et al. 2006). Del seu cos s’han aïllat metabòlits secundaris del tipus dels sesquiterpenoides com la longifolina, extrets de la seva espècie aliment, l’esponja del gènere Dysidea (D. avara, D. fragilis) i que tenen una clara missió defensiva quan són expulsats a l’exterior (Àvila, 1993; Fontana et al,. 1993). La seva posta és una cinta enrotllada en una espiral de 3 voltes i d’uns 2 mm d’altura que conté ous blancs d’unes 90 micres de diàmetre (Ortea et al. 1996).

Etimologia

  • Tricolor. Del Llatí “tres”, tres + “color”, color.

Distribució
Es tracta d’una espècie europea que ha estat registrada des de les costes atlàntiques de França fins a la Mediterrània occidental, també a les Açores, Madeira i les Illes Canàries. No obstant això, com ha estat confosa repetidament amb altres espècies de Felimare blaus (F. villafranca, F. fontandraui, F. orsinii) és possible que la seva distribució geogràfica sigui més àmplia. A la Península Ibèrica s’ha citat en totes les seves zones costaneres (Cervera et al,. 2004) i a Catalunya en nombroses localitats de la Costa Brava, també a Canet de Mar, Mataró i al Port de l’Estany (Tarragona).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Felimare tricolor
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Felimare tricolor

    Cantabria: Ávila Escartín (1993). Galicia: Ortea (1977c, as Glossodoris tricolor), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996). Portugal: Calado et al. (1999, 2005), Muzavor and Morenito (1999), Malaquias and Morenito (2000). Andalucía (Atl.): García Gómez, Medina and Coveñas (1991). Gibraltar: García-Gómez (1983), García-Gómez et al. (1989), García Gómez, Medina and Coveñas (1991), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996), Gosliner and Johnson (1999). Andalucía (Med.): Luque (1983, 1986), Salas and Luque (1986), Schick (1998), Ocaña et al. (2000), Peñas et al. (in press). Levante: Ortea, Valdés and García-Gómez (1996), Marín and Ros (1987), Templado et al. (2002). Catalunya: Ros (1975, 1978, 1985), Ballesteros (1980, 1985), Altimira et al. (1981), Ortea et al. (1996). Antes de 1996, muchos registros de esta especie se refieren a Glossodoris. Baleares: Vicente (1964), Ros (1975, 1978b), Ros and Altimira (1977), Pereira (1980), Altimira, Huelin and Ros (1981), Huelin and Ros (1984), Ballesteros (1985), Ballesteros and Templado (1996). Canarias: Ballesteros (1981a), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996), Ortea et al. (2001, 2003), Malaquias and Calado (1997), Moro et al. (2003). Madeira: Ortea, Valdés and García-Gómez (1996), Wirtz (1999). Azores: Gosliner (1990), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996), Wirtz (1998), Ávila et al. (1998), Ávila (2000), Malaquias (2001), Wirtz and Debelius (2003).

    General: Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:75[P]; Perrone, 1986a:29; Schmekel, 1970:191; Schmekel & Portmann, 1982:66[P]; Thompson, 1976a:[P]

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:3 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Felimare tricolor basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Aguado, F., and S. López González. 2015. Moluscos Nudibranquios de la Costa Tropical. Asociación Buxus & Ayuntamiento de Motril.
    Altimira, C., M. F. Huelin, and J. Ros. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.
    Avila, C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Avila, C., and V. J. Paul. 1997. Chemical ecology of the nudibranch Glossodoris pallida: Is the location of diet-derived metabolites important for defense?. Marine Ecology-Progress Series 150(1-3):171-180.
    Avila, C., G. Cimino, A. Fontana, M. Gavagnin, J. A. Ortea, and E. Trivellone. 1991. Defensive strategy of two Hypselodoris nudibranchs from Italian and Spanish coast. Journal of Chemical Ecology 17 (3): 625-636.
    Ballesteros, M. 1982. Nota preliminar sobre la fauna de nudibranquios de la isla de Ibiza. Actas II Simposio Ibérico de Estudios del Bentos Marino 3: 229-234.
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., C. Álvarez, and B. Mateo. 1986. Aproximación a la fauna de opistobranquios de la isla de Menorca. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 12: 93-106.
    Ballesteros, M., A. Barrajón, A. Luque, D. Moreno, P. Talavera, and J. Templado. 1986. Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Berry, A. J., K. V. Radhakrishnan, and K. Coward. 1992. Is Seasonal Breeding in Retusa obtusa (Montagu) (Gastropoda, Opisthobranchia) Merely the Consequence of Seasonal Breeding in Its Prey, the Mudsnail Hydrobia ulvae (Pennant). Journal of Experimental Marine Biology and Ecology. 159: 179–189.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Calado, G., M. Malaquias, C. Gavaia, J. L. Cervera, C. Megina, B. Dayrat, Y. Camacho, M. Pola, and C. Grance. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Calado, G., V. Urgorri, R. Gaspar, and F. J. Cristobo. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Calvín Calvo, J. C. 1995. El ecosistema marino mediterráneo, guía de su fauna y su flora.
    Cantraine, F. J. 1835. Diagnoses ou descriptions succinctes de quelques espèces nouvelles de mollusques. Bulletin de l’Academie Royale des Sciences de Bruxelles 2 (11): 380-411.
    Cattaneo-Vietti, R. 1982. Opisthobranch molluscs of the Sorrentine Peninsula caves. Bollettino dei  Musei e degli Istituti Biologici dell’Università di Genova [Atti del XIV Congresso della Societa Italiana  di Biologia Marina] 50(suppl.):376-377.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Dacosta, J. M., M. Pontes, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40: 107–130.
    Fahrner, A., and G. Haszprunar. 2002. Ultrastructure of the renopericardial complex in Hypselodoris tricolor (Gastropoda, Nudibranchia). Zoomorphology 121(3):183-194.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Fontana, A., E. Avila, E. Martínez, J. A. Ortea, E. Trivellone, and G. Cimino. 1993. Defensive allomones in three species of Hypselodoris (Gastropoda: Nudibranchia) from the Cantabrian sea. Journal of Chemical Ecology 19 (2): 339-356.
    Furfaro, G., M. V. Modica, M. Oliverio, and P. Mariottini. 2016. A DNA-barcoding approach to the phenotypic diversity of Mediterranean species of Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (Mollusca: Gastropoda), with a preliminary phylogenetic analysis. Italian Journal of Zoology, 2016, 1–13.
    García-Gómez, J. C. 1983. Moluscos Opistobranquios del Estrecho de Gibraltar y Bahía de Algeciras. Iberus 3: 41-46.
    García-Gómez, J. C., A. Medina, and R. Coveñas. 1991. Study of the anatomy and histology of the mantle dermal formations (MDFs) of Chromodoris and Hypselodoris (Opisthobranchia, Chromodorididae). Malacologia 32(2):233-240.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, and C. M. López de la Cuadra. 1989. Resultados de la Campaña Internacional de Biología Marina “Ceuta-86”: Moluscos Opistobranquios. Bollettino Malacologico 25: 223-232.
    Huelin, M. F., and J. Ros. 1984. Els mol·lucs marins de les illes Medes In: Els sistemes naturals de les Illes Medes. Arxius de la Secció de Ciéncies, J Ros et al (eds) 73: 457-500. IEC. Barcelona, Spain.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M. A., and G. J. P. Calado. 1997. The malacological fauna of Salvage Islands - 1. Opisthobranch Molluscs. Bol. Mus. Mun. Funchal, 49(281): 149-170.
    Malaquias, M. A. E., and P. M. Morenito. 2000. The Opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) of the Coastal Lagoon “Ria Formosa” in Southern Portugal. Bollettino Malacologico 36 (5-8): 117-124.
    Malaquias, M., G. Calado, V. Padula, G. Villani, and J. L. Cervera. 2009. Molluscan diversity in the North Atlantic Ocean: new records of opisthobranch gastropods from the Archipelago of the Azores. Marine Biodiversity. 2: e38.
    Martínez-Chacón, M. 2018. Nudibranquios de la isla de Tarifa, pequeñas joyas del estrecho de Gibraltar. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Medina, A., and J. C. García. 1987. Estudio histologico y funcional de la gonada de Hypselodoris tricolor (Gastropoda, Nudibranchia). Bollettino Malacologico 23(1-4):69-82.
    Medina, A., F. J. Moreno, and G. García Herdugo. 1988. Sperm tail differentiation in the nudibranch mollusc Hypselodoris tricolor (Gastropoda, Opisthobranchia). Gamete Research 20(2):223-232.
    Medina, A., J. Moreno, and J. L. López Campos. 1986. Nuclear morphogenesis during spermiogenesis in the nudibranch mollusc Hypselodoris tricolor (Gastropoda, Opisthobranchia). Gamete Research 13(2):159-171.
    Medina, A., J. C. García, F. J. Moreno, and J. L. López Campos. 1986. Comparative studies on the histology of the ovotestis in Hypselodoris tricolor and Godiva banyulensis (Gastropoda, Opisthobranchia), with special reference to yolk formation. Journal of Morphology 188(1):105-118.
    Medina, A., J. Moreno, and J. L. López Campos. 1985. Acrosome evolution in Hypselodoris tricolor (Gastropoda, Nudibranchia). Journal of Submicroscopic Cytology 17(3):403-411.
    Medina Guerrero, A., F. J. Moreno Onorato, J. L. López Campos, Universidad de Sevilla. Departamento de Biología Celular, and Universidad de Sevilla. Facultad de Biología. 1986. Histología de la gónada y gametogénesis en el molusco nudibranquio “HYpselodoris tricolor” (gastropoda, opisthobranchia) [ID  - 53. s.n. , S.l.
    Menéndez, J. L., and J. Oliveros. 2004. Felimare tricolor accessed through: AsturNatura on 2015-02-05. (http://www.asturnatura.com/especie/hypselodoris-tricolor.html).
    Moro, L., O. Ocaña, J. J. Bacallado, J. Martín, and J. Ortea. 2017. Nota sobre tres babosas marinas (Nudibranchia y Sacoglossa) colectadas en las costas atlánticas de África (Cabo Espartel, Agadir y Dakhla), con un listado de especies acompañantes. Vieraea 45: 205-214.
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Naya Garmendia, L. M. 2016. Nudibranquios de la Costa Vasca: el pequeño Cantábrico multicolor. Aquarium de Donostia-San Sebastián.
    Ortea, J. 1977a. Moluscos marinos gasterópodos y bivalvos del litoral asturiano entre Ribadesella y Ribadeo, con especial atención a la subclase de los opistobranquios. Tesis Doctoral. Universidad de Oviedo.
    Ortea, J., M. C. L. Moro, and J. J. Bacallado. 2003. Resultados Científicos del proyecto “Macaronesia 2000” Chinijo-2002: Moluscos Opistobranquios. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 14 (3-4): 165-180.
    Ortea, J. A., A. Valdés, and J. C. García-Gómez. 1996. Revisión de las especies atlánticas de la familia Chromodorididae (Mollusca: Nudibranchia) del grupo cromático azul. Avicennia. 1–165.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Felimare tricolor" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 21/09/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/EmK29)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.