Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Doridina Doridoidei Doridoidea Felimare villafranca

Felimare villafranca

Felimare villafranca (Risso, 1818)

Felimare villafranca @ L'Escala per Enric Madrenas

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Ringipleura
	Superorder	Nudipleura
	Order	Nudibranchia
	Suborder	Doridina
	Infraorder	Doridoidei
	Superfamily	Chromodoridoidea
	Family	Chromodorididae
	Subfamily	Miamirinae
	Genus	Felimare
	Species	Felimare villafranca (Risso, 1818)

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 597536).

Nota taxonòmica: Les espècies europees atlàntiques i mediterrànies dels gèneres Hypselodoris i Chromodoris, després de l´anàlisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs. PLoS ONE 7 (4): 33479) s´han inclòs en els gèneres Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les espècies d´Hypselodoris) i Felimida Ev. Marcus, 1971 (les espècies del gènere Chromodoris).

Sinònims

Chromodoris coerulea (Risso, 1818)
Chromodoris messinensis Ihering, 1880
Doris caerulea Risso, 1826 (synonym)
Doris coerulea Risso, 1818
Doris gracilis Rapp, 1827
Doris pasini Vérany, 1846
Doris pulcherrima Cantraine, 1835
Doris schultzii Delle Chiaje, 1841
Doris tenera O. G. Costa
Doris villae Vérany, 1846
Doris villafranca Risso, 1818 (original)
Hypselodoris villafranca (Risso, 1818)
Hypselodoris gracilis (Rapp, 1827)

Descripció
Aquesta espècie de cromodòrid pot assolir una mida d’uns 30 mm de longitud, encara que s’han citat exemplars mediterranis de fins a 50 mm. El cos és allargat, estilitzat i de color blau fosc, però el més característic de l’espècie són les línies grogues presents al dors i flancs del cos. Entre aquestes línies grogues es troben una línia submarginal que voreja a tot el dors, una línia mig dorsal i 1-2 línies laterals a banda i banda d’aquesta que poden ser contínues, discontínues i unir-se o no entre elles. Les línies central i laterals s’uneixen per davant dels rinòfors, envoltant també la base dels rinòfors i de la beina branquial. Ortea et al. (1995) han estudiat la variabilitat cromàtica d’aquesta espècie i indiquen que, a major talla de l’animal, més complicació hi ha en el disseny de les línies grogues. Alguns exemplars de talla apreciable poden tenir el cos una mica despigmentat i de color blau clar. Al dors també sol haver taques allargades alineades de color blau turquesa entre les línies grogues submarginal i laterals. Els flancs del cos tenen també línies longitudinals grogues o blanques i taques blau turquesa allargades, com en el dors. Els rinòfors són de color blau fosc i tenen entre 15-18 laminetes els animals més grans. Les làmines dels rinòfors s’uneixen per la seva zona posterior formant una línia en ziga-zaga de color blanc. La brànquia està formada per 8-10 fulles branquials semitransparents i de color blau fosc però amb el raquis irisat de blanc. El peu és estret, de color blau, una mica més clar en la vora anterior. La boca disposa de dos palps labials curts.

Biologia
Aquesta és una espècie relativament freqüent durant gairebé tot l’any a tot tipus de substrats rocosos, des de la zona intermareal fins 30-40m de profunditat; així mateix s’ha capturat a uns 100 m de profunditat en caladors d’arrossegament comercial. També és comú en praderies de Posidonia oceanica (Templado, 1984). S’ha esmentat que s’alimenta de l’esponja Dysidea fragilis, de la qual obté la longifolina, un furanosesquiterpè que és la seva principal alomona defensiva; aquesta compost s’acumula en les seves glàndules del mantell (MDF’s), presents tant a la vora frontal del mantell, a l’altura dels rinòfors, com a la zona posterior de la brànquia (García-Gómez et al. 1991; Fontana et al. 1993; Àvila, 1993). La posta està formada per una cinta semitransparent enrotllada en una espiral d’una volta i mitja i que conté uns 400 ous ataronjats o groguencs d’unes 350 micres de diàmetre. El seu desenvolupament és directe, sense fase de larva velígera lliure (Gantés, 1962).

Etimologia

Villafranca. Dedicat a la població de Villefranche-sur-Mer, una ciutat francesa situada al departament dels Alps Marítims, a la regió de Provença-Alps-Costa Blava, seu d’una estació oceanogràfica dependent de la Universitat Pierre i Marie Curie que, sota la direcció del CNRS és la seu de tres laboratoris d’investigacions científiques (oceanografia, geociències marines i biologia cel·lular), en els quals treballen prop de 150 persones.

Distribució
Felimare villafranca és una espècie que es distribueix des de les costes atlàntiques de la Bretanya francesa, les costes atlàntiques del Marroc i per tota la Mediterrània, tant a la conca oriental com a l’occidental. A la Península Ibèrica ha estat trobada en totes les seves zones costaneres, a les Balears també. La seva absència de les Canàries, Madeira i les Açores possiblement es degui, com indiquen Ortea et al. (1995) al seu desenvolupament embrionari de tipus directe, sense fase larvària que pugui dispersar-se en vida planctònica. A les costes catalanes s’ha citat en nombroses localitats de la Costa Brava, també a Llavaneres, al port de Tarragona i al Port de l’Estany (Tarragona).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Felimare villafranca
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	★★☆☆☆
Mediterrània oriental:	★☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★★☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Felimare villafranca basada en els nostres propis registres.

Videos

Altres fotos

Felimare villafranca by Enric Madrenas

Felimare villafranca, depigmented specimen by Manuel Ballesteros

Felimare villafranca (Portugal) by Joao Pedro Silva

Radula de Felimare villafranca by Luis Sánchez-Tocino

Felimare villafranca (Galicia) by Carlos Fernández-Cid

Felimare villafranca by José Carlos García Gómez

Felimare villafranca @ Sicily, Italy by Lara Orselli

Felimare cf. villafranca by Nani Díez

Felimare villafranca @ France by Pascal Girard

Felimare villafranca juvenile @ Costa Brava, Spain by Miquel Pontes

Felimare villafranca @ Costa Brava, Spain by Miquel Pontes

Felimare villafranca @ Costa Brava, Spain by Manuel Ballesteros

Bibliografia

Aguado F, López González S. 2015. Moluscos Nudibranquios de la Costa Tropical. Asociación Buxus & Ayuntamiento de Motril.

Almada F, Levy A, Robalo JI. 2016. Not so sluggish: the success of the Felimare picta complex (Gastropoda, Nudibranchia) crossing Atlantic biogeographic barriers. PeerJ 4:e1561. https://doi.org/10.7717/peerj.1561.

Altimira C, Huelin MF, Ros J. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.

Avila C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Universitat de Barcelona.

Avila C, Durfort M. 1996. Histology of Epithelia and Mantle Glands of Selected Species of Doridacean Mollusks with Chemical Defensive Strategies. Veliger 39(2):148-163.

Avila C, Cimino G, Fontana A, et al. 1991. Defensive strategy of two Hypselodoris nudibranchs from Italian and Spanish coast. Journal of Chemical Ecology 17 (3): 625-636.

Ballesteros M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study. Available from https://www.facebook.com/people/5th-International-Workshop-on-Opisthobranchs/100072425991990/.

Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.

Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.

Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2024. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.

Betti F, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87:eyaa040. https://doi.org/10.1093/mollus/eyaa040.

Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.

Calado G, Urgorri V, Gaspar R, et al. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.

Calado G, Malaquias M, Gavaia C, et al. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.

Calvín Calvo JC. 1995. El ecosistema marino mediterráneo, guía de su fauna y su flora.

Cattaneo-Vietti R. 1982. Opisthobranch molluscs of the Sorrentine Peninsula caves. Bollettino dei Musei e degli Istituti Biologici dell’Università di Genova [Atti del XIV Congresso della Societa Italiana di Biologia Marina] 50(suppl.):376-377.

Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Giannuzzi-Savelli R. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. Rome, Italy: La Conchiglia. 264 p.

Cervera JL, García-Gómez JC. 1986. Moluscos opistobranquios del litoral occidental andaluz: nuevas aportaciones faunísticas. Iberus 6 (2): 201-207.

Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.

Dacosta JM, Pontes M, Ollé i Callau A, et al. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40:107–130. https://doi.org/10.2436/20.8010.01.8.

De Fez S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. Valencia, Spain: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. 325 p.

Domènech A, Ávila C, Ballesteros M. 2006. Opisthobranch molluscs from the subtidal trawling grounds off Blanes (Girona, north-east Spain). Journal of the Marine Biological Association of U.K. 86:383–389.

Domènech A, Avila C, Ballesteros M. 2002. Spatial and Temporal variability of the Opisthobranch molluscs of Port Lligat Bay (Catalonia, NE Spain). Journ. Moll. Stud., 68:29-37.

Domínguez M, Fontán A, Rivera J, et al. 2013. Informe proyecto DRAGONSAL. Caracterización del ecosistema bentónico de la plataforma costera del área comprendida entre Sa Dragonera, Cabrera y el Cap de Ses Salines (Mallorca). Instituto Español de Oceanografía. Available from http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST484ZI193595&id=193595.

Furfaro G, Modica MV, Oliverio M, et al. 2016. A DNA-barcoding approach to the phenotypic diversity of Mediterranean species of Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (Mollusca: Gastropoda), with a preliminary phylogenetic analysis. Italian Journal of Zoology. 83(2):1–13. https://doi.org/10.1080/11250003.2016.1150525.

Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.

García Gómez JC. 1983. Moluscos opistobranquios del Estrecho de Gibraltar y Bahía de Algeciras. Iberus.(3):41–46.

García-Gómez JC. 1982. Contribución al conocimiento de los opistobranquios del litoral andaluz. Actas II Simposio Ibérico de Estudios del Bentos Marino III: 235-241.

García-Gómez JC, Medina A, Coveñas R. 1991. Study of the anatomy and histology of the mantle dermal formations (MDFs) of Chromodoris and Hypselodoris (Opisthobranchia, Chromodorididae). Malacologia 32(2):233-240.

García-Gómez JC, Cervera JL, García FJ, et al. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.

Göthel H. 1994. Fauna marina del Mediterráneo. Barcelona: Ediciones Omega. 320 p.

Haber M, Cerfeda S, Carbone M, et al. 2010. Coloration and Defense in the Nudibranch Gastropod Hypselodoris fontandraui. Biol. Bull. 218: 181–188.

Huelin MF, Ros J. 1984. Els mol·lucs marins de les illes Medes In: Els sistemes naturals de les Illes Medes. Arxius de la Secció de Ciéncies, J Ros et al (eds) 73: 457-500. IEC. Barcelona, Spain.

Johnson RF, Gosliner TM. 2012. Traditional Taxonomic Groupings Mask Evolutionary History: A Molecular Phylogeny and New Classification of the Chromodorid Nudibranchs. PLoS ONE. 7(4).

Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.

Malaquias MAE, Morenito PM. 2000. The Opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) of the Coastal Lagoon “Ria Formosa” in Southern Portugal. Bollettino Malacologico 36 (5-8): 117-124.

Manousis T, Mpardakis G, Zamora-Silva A, et al. 2012. New findings of gastropods in the Hellenic seas with emphasis on their origin and distribution status. Journal of Biological Research—Thessaloniki, 18: 249–264.

Martínez-Chacón M. 2018. Nudibranquios de la isla de Tarifa, pequeñas joyas del estrecho de Gibraltar. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio. Available from http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/portal_web/servicios_generales/doc_tecnicos/2018/nudibranquios_tarifa/nudibranquios_tarifa_web.pdf.

McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.

Menéndez JL, Oliveros J. 2004 2015. Felimare villafranca accessed through: AsturNatura on 2015-02-05. Available from http://www.asturnatura.com/especie/hypselodoris-villafranca.html.

Nobre A. 1896. Mollusques et brachiopodes du Portugal. Annaes de Sciencias Naturaes 3:97-108.

Nobre A. 1931. Moluscos marinhos de Portugal. Instituto de Zoologia da Universidade do Porto. 466 pp p.

Nobre A. 1936. Moluscos marinhos de Portugal. Companhia Editora do Minho, Barcelos. 378 p.

Nobre A. 1938. Fauna malacológica de Portugal I - Moluscos marinhos e das águas salobras. Companhia Editora do Minho. Porto, Portugal: 806 pp.

Ocaña Martín A, Sánchez Tocino L, López González S, et al. 2000. Guía submarina de invertebrados no artrópodos. Granada: Comares.

Ortea J. 1977a. Moluscos marinos gasterópodos y bivalvos del litoral asturiano entre Ribadesella y Ribadeo, con especial atención a la subclase de los opistobranquios. Tesis Doctoral. Oviedo: Universidad de Oviedo.

Ortea JA, Valdés A, García-Gómez JC. 1996. Revisión de las especies atlánticas de la familia Chromodorididae (Mollusca: Nudibranchia) del grupo cromático azul. Avicennia.(edition: suplemento 1):1–165.

Ortigosa D, Pola M, Carmona L, et al. 2014. Redescription of Felimida elegantula (Philippi, 1844) and a preliminary phylogeny of the european species of Felimida (Cromodorididae). Journal of Molluscan Studies. 1-10. doi:10.1093/mollus/eyu041. [20 June 2014].

Ozturk B, Dogan A, Bitlis-Bakir B, et al. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38. https://doi.org/10.3906/zoo-1405-78.

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Felimare villafranca" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 18/04/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=468)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Felimare villafranca