Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Doridina Doridoidei Doridoidea Felimida binza

Felimida binza

Felimida binza (Ev. Marcus & Er. Marcus, 1963)

Felimida binza per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Chromodoridoidea  

 

Family

Chromodorididae  

 

Subfamily

Chromodoridinae  

 

Genus

Felimida  

 

Species

Felimida binza  (Ev. Marcus & Er. Marcus, 1963)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 597414).

Nota taxonòmica: Les espècies europees atlàntiques i mediterrànies dels gèneres Hypselodoris i Chromodoris, després de l´anàlisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs. PLoS ONE 7 (4): 33479) s´han inclòs en els gèneres Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les espècies d´Hypselodoris) i Felimida Ev. Marcus, 1971 (les espècies del gènere Chromodoris).

Aquesta espècie es coneixia darrerament com a Felimida britoi. El seu estatus ha estat discutit per alguns autors com Gosliner (1990), qui la considera sinònima de l’espècie del Carib F. clenchi. Ortea et al. (1994) va revisar les espècies de cromodòrids del grup de color similar a clenchi (F. clenchi, F. neona, F. binza, F. britoi) i conclouen que totes elles són espècies diferents. Més tard, Valdés (2000) va opinar que F. binza i F. britoi són possiblement la mateixa espècie, punt que sembla confirmat després del treball de Padula et al. (2016) on s’han portat a terme estudis moleculars. Tant WoRMS com CLEMAM encara consideren l’espècie F. britoi com a vàlida.

Sinònims

  • Chromodoris britoi Ortea & Pérez, 1983 (original)
  • Felimida britoi (Ortea & Pérez, 1983)

Descripció
El cos d’aquesta espectacular espècie de cromodorídid pot ser de color rosat, blavós o blau violaci i pot assolir una mida d’uns 20 mm de longitud. Es distingeix fàcilment de les altres espècies del mateix gènere per les bandes longitudinals del dors de color groc daurat: són tres bandes, la central pot ser una mica més pàl·lida i fins i tot blanca, i les seves vores poden estar només delineades de color groc daurat. Les dues bandes laterals solen tenir un recorregut una mica irregular i fins i tot estar fragmentades, tanmateix poden estar unides a la central en la seva zona mitjana. Les bandes laterals s’uneixen entre elles per la zona posterior i en la zona anterior, per davant dels rinòfors, també amb la banda mitjana. Aquesta línia central es bifurca per la zona posterior i envolta completament a la base de la beina branquial. El marge del mantell és força ampli, de color groc i per dins hi ha una franja blanquinosa ampla. Pot haver-hi també taques de color porpra intens prop de la vora del mantell i al llarg de tot el seu contorn. El disseny de les bandes grogues del dors pot variar lleugerament segons els exemplars. Al dors apareixen tubercles cònics molt petits d’àpex arrodonit, semitransparents, espaiats i de mida variable. Els rinòfors són del mateix color que el cos, amb el raquis posterior una mica més clar en alguns exemplars i disposen d’unes 16-20 laminetes; la beina rinofòrica és poc elevada i la seva vora superior és llisa. La brànquia està formada per unes 10 fulles branquials unipinnades, semitransparents i amb el raquis de color violaci o blavós. Quan l’animal es desplaça les fulles branquials es mantenen dretes i bastant juntes. La papil·la anal és de color blanc i es troba just al centre de la corona branquial. El peu és de color rosat, apreciant-se per transparència les vísceres més fosques en la seva meitat posterior; la part anterior del peu està eixamplada i el seu llavi anterior és fes. La boca té un parell de palps digitiformes. Per darrere, el peu diferència una cua curta que sobresurt per sota del mantell i posseeix una estria longitudinal dorsal de color groc.

Biologia
Aquesta espècie és relativament freqüent al litoral de la Mediterrània occidental, en substrats rocosos esciàfils amb esponges i sota pedres. Presenta glàndules defensives (MDF’s) situades a la banda blanca que envolta el mantell i que contenen metabòlits secundaris del tipus dels diterpenoides, possiblement obtinguts de les esponges que són el seu aliment (Àvila, 1993). La posta es compon d’una cinta semitransparent enrotllada en una espiral de dues voltes i mitja i d’uns 20 mm de diàmetre; la cinta té uns 2 mm d’alt i conté ous blancs disposats en línies i en dues capes, amb 9 o 10 ous cada línia.

Etimologia

  • Binza. Desconeixem l’etimologia del nom específic. Els Marcus son coneguts per no donar habitualment explicacions als noms de les espècies descrites per ells.

Distribució
Després de la descripció original de l’espècie a les aigües de l’arxipèlag canari (Ortea & Pérez, 1983), aquesta espècie ha estat observada a Madeira, les Açores i a la Península Ibèrica, on s’ha trobat a la costa basca, a la zona de l’Estret de Gibraltar i a tota la costa mediterrània (Cervera et al. 2004). Sembla freqüent en el Golf de Nàpols i Sicília (Cattaneo-Vietti et al. 1990). També ha estat citada a les Balears (Darder, 2011). A les costes catalanes s’ha localitzat sovint en diversos punts de la Costa Brava com Es Caials, Cadaqués, l’Escala, Tossa de Mar, Cala Llevadó i Blanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Felimida binza
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Felimida binza basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Felimida binza by Enric Madrenas
Felimida binza by Enric Madrenas
Felimida binza by Enric Madrenas
Felimida binza by Enric Madrenas
Felimida binza @ Tarifa 9-05-2015 by Manuel Martínez Chacón
Felimida binza @ Sicily, Italy by Lara Orselli
Felimida binza @ France by Pascal Girard
Felimida binza @ France by Pascal Girard
Felimida binza @ Costa Brava, Spain by Miquel Pontes
Felimida binza @ Costa Brava, Spain by Miquel Pontes
Felimida binza @ Costa Brava, Spain by Miquel Pontes
Felimida binza @ Costa Brava, Spain by Miquel Pontes
Felimida binza @ Costa Brava, Spain by Miquel Pontes
Felimida binza @ Costa Brava, Spain by Miquel Pontes

Bibliografia

    Aguado, F., and S. López González. 2015. Moluscos Nudibranquios de la Costa Tropical. Asociación Buxus & Ayuntamiento de Motril.
    Avila, S. P. 2000. Shallow-water marine molluscs of the Azores: biogeographical relationships. Arquipélago (Live and Marine Sciences) supplement 2, part A: 99-131.
    Avila, C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Avila, C., and M. Durfort. 1996. Histology of Epithelia and Mantle Glands of Selected Species of Doridacean Mollusks with Chemical Defensive Strategies. Veliger 39(2):148-163.
    Avila, C., J. M. N. Azevedo, J. M. Gonçalves, J. Fontes, and F. Cardigos. 1998. Checklist of the shallow-water marine molluscs of the Azores: 1 – Pico, Faial, Flores and Corvo. Açoreana 8 (4): 487-523.
    Bacallado, J. J., J. Ortea, L. Moro, F. J. Martín Barrios, T. Cruz Simó, and R. Mesa Hernández. 2008. Inventario de los moluscos de la marina de Arrecife, Lanzarote. Canarias Conservación. 1–32.
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral.
    Ballesteros, M., A. Barrajón, A. Luque, D. Moreno, P. Talavera, and J. Templado. 1986. Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.
    Ballesteros, M., J. Ortea, E. Martínez, and D. Vallvé. 1993. Dos nuevas especies de Facelina Alder and Hancock, 1855 (Mollusca: Opisthobranchia) para la Península Ibérica. Publicaciones Especiales. Instituto Español de Oceanografía 11: 123-129.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2019. Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions, Figueres.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Betti, F., G. Bavestrello, and R. Cattaneo-Vietti. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87: eyaa040.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Caballer, M., J. Ortea, N. Rivero, G. Carias-Tucker, M. A. E. Malaquías, and S. Narciso. 2015. The opisthobranch gastropods (Mollusca: Heterobranchia) from Venezuela: an annotated and illustrated inventory of species. Zootaxa 4034 (2): 201–256.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. La Conchiglia, Rome, Italy.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Crocetta, F., H. Zibrowius, G. Bitar, J. Templado, and M. Oliveiro. 2013. Biogeographical homogeneity in the eastern Mediterranean Sea - I: the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Lebanon. Mediterranean Marine Science, Vol 14, no.2.
    Dacosta, J. M., M. Pontes, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40: 107–130.
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
    Furfaro, G., F. Vitale, C. Licchelli, and P. Mariottini. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12: 171.
    García-Gómez, J. C. 1987. Adiciones a la fauna de Opistobranquios del Estrecho de Gibraltar (sur de España), I. Iberus 7 (2): 197-209.
    García-Gómez, J. C., A. Medina, and R. Coveñas. 1991. Study of the anatomy and histology of the mantle dermal formations (MDFs) of Chromodoris and Hypselodoris (Opisthobranchia, Chromodorididae). Malacologia 32(2):233-240.
    Gosliner, T. M. 1990. Opisthobranch mollusks from the Azores Islands I; Runcinidae and Chromodorididae. Açoreana, supplement: 135-166.
    Johnson, R. F., and T. M. Gosliner. 2012. Traditional Taxonomic Groupings Mask Evolutionary History: A Molecular Phylogeny and New Classification of the Chromodorid Nudibranchs. PLoS ONE. 7.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Luque, A. A. 1983. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada I. Opistobranquios (1). Iberus 3: 51-74.
    Luque, A. A. 1986. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada. Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid.
    Malaquias, M. A. E. 2001. Updated and annotated checklist of the opisthobranch molluscs (excluding Thecosomata and Gymnosomata), from the Azores archipelago (North Atlantic Ocean, Portugal). Iberus 19 (1): 37-48.
    Malaquías, M. A. E. 2000. Additions to the knowledge of the opisthobranch molluscs of Selvagens Islands, SE Atlantic, Portugal. Arquipélago. supplement 2: 89–97.
    Malaquias, M. A., and G. J. P. Calado. 1997. The malacological fauna of Salvage Islands - 1. Opisthobranch Molluscs. Bol. Mus. Mun. Funchal, 49(281): 149-170.
    Malaquias, M. A. E., and P. M. Morenito. 2000. The Opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) of the Coastal Lagoon “Ria Formosa” in Southern Portugal. Bollettino Malacologico 36 (5-8): 117-124.
    Malaquias, M. A. E., G. Calado, J. F. Da Cruz, and K. Jensen. 2014. Opisthobranch molluscs of the Azores, results of the IV Internationa Workshop of Malacology and Marine Biology (4-13 July 2011) (Mosteiros, São Miguel, Azores). Açoreana, 2014, Supplement 10: 139-147.
    Malaquias, M., G. Calado, V. Padula, G. Villani, and J. L. Cervera. 2009. Molluscan diversity in the North Atlantic Ocean: new records of opisthobranch gastropods from the Archipelago of the Azores. Marine Biodiversity. 2: e38.
    Martínez-Chacón, M. 2018. Nudibranquios de la isla de Tarifa, pequeñas joyas del estrecho de Gibraltar. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Moro, L., J. J. Bacallado, and J. A. Ortea. 2010. Babosas marinas de las islas Canarias. Actas VI Semana Científica Telesforo Bravo, Instituto de Estudios Hispánicos de Canarias.
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Ocaña Martín, A., L. Sánchez Tocino, S. López González, and F. Viciana Martín. 2000. Guía submarina de invertebrados no artrópodos. Comares, Granada.
    Ortea, J. A., and J. M. Pérez. 1983. Dos Chromodorididae “violeta” del Atlántico Nordeste. Vieraea 12 (1-2): 61-74.
    Ortea, J., and A. Valdés. 1991. Descripción de una nueva especie de Chromodoris Alder and Hancock, 1855 (Mollusca: Opisthobranchia) de las Islas Canarias; Estudio comparado con otras especies atlánticas del grupo cromático “luteorosea”. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 3 (4): 69-85.
    Ortea, J., A. Valdés, and J. Espinosa. 1994. North Atlantic nudibranchs of the Chromodoris clenchi colour group (Opisthobranchia: Chromodorididae). Journal of Molluscan Studies 60: 237-248.
    Ortea, J., L. Moro, and J. J. Bacallado. 2015. Babosas Marinas Canarias. Turquesa Ediciones.
    Ortea, J. A., L. Moro, J. J. Bacallado, and R. Herrera. 2001. Catálogo actualizado de los Moluscos Opistobranquios de las Islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias. 12: 105–136.
    Ortea, J., J. Espinosa, M. Caballer, and Y. Buske. 2012. Initial inventory of the seaslugs (Opisthobranchia and Sacoglossa) from the expedition Karubentos, held in May 2012 in Guadeloupe (Lesser Antilles, Caribbean Sea). Revista de la Academia Canaria de Ciencias 24: 153-182.
    Ortigosa, D., M. Pola, L. Carmona, V. Padula, M. Schrodl, and J. L. Cervera. 2014. Redescription of Felimida elegantula (Philippi, 1844) and a preliminary phylogeny of the european species of Felimida (Cromodorididae). Journal of Molluscan Studies. 1-10. doi:10.1093/mollus/eyu041. [20 June 2014].
    Padula, V., J. Bahia, I. Stögera, Y. Camacho-García, M. A. E. Malaquias, J. L. Cervera, and M. Schrödl. 2016. A test of color-based taxonomy in nudibranchs: molecular phylogeny and species delimitation of the Felimida clenchi (Mollusca: Chromodorididae) species complex. Mol. Phyl. Evol. 103, 215-229.
    Parera, A., M. Pontes, X. Salvador, and M. Ballesteros. 2020. Sea slugs (Mollusca, Gastropoda, Heterobranchia): the other inhabitants of the city of Barcelona (Spain). Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 84: 75-100.
    Pereira, F., and M. Ballesteros. 1982. Gasterópodos del litoral mediterranáo español. II. Tossa de Mar, Gerona. Actas I Simposio Ibérico Bentos Marino, 1: 223-235.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Felimida binza" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/05/2012. Accedit: 23/09/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=428)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.