Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Doridina Doridoidei Doridoidea Felimida elegantula

Felimida elegantula

Felimida elegantula (Philippi, 1844)

Felimida elegantula @ Olbia locality Cuncheddi, Sardinia, 06 July 2013, rocky bottom, -2 m per Mauro Doneddu

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Chromodoridoidea  

 

Family

Chromodorididae  

 

Subfamily

Chromodoridinae  

 

Genus

Felimida  

 

Species

Felimida elegantula  (R. A. Philippi, 1844)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 771432).

Nota taxonòmica: Les espècies europees atlàntiques i mediterrànies dels gèneres Hypselodoris i Chromodoris, després de l´anàlisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs. PLoS ONE 7 (4): 33479) s´han inclòs en els gèneres Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les espècies d´Hypselodoris) i Felimida Ev. Marcus, 1971 (les espècies del gènere Chromodoris).

Felimida elegantula va ser descrita per Philippi (1844) a partir d’un únic exemplar recol·lectat a Sicília descrit amb un cos rectangular de color blanc opac amb petits punts dorsals de color fosc i la vora del mantell de color groc, 11 fulls branquials i rinòfors blancs. El patró de color dels espècimens estudiats en el treball d’Ortigosa et. al (2014) s’assembla a la descripció de Philippi, així com a la Felimida elegantula polychroma de Perrone (1993) en relació a la grandària de les taques dorsals. Segons Perrone, les diferències externes entre les dues subespècies conegudes F. elegantula elegantula i F. elegantula polychroma, consisteixen en les taques més grans i la presència de taques difuminades de color blanc en la segona. Cervera (2005) comenta sobre un exemplar sense taques vermelles (però amb taques blanques difuminades al dors) que podria pertànyer a una tercera subespècie, o bé ser una variació cromàtica de F. elegantula. Ortigosa et al. (2014) no van trobar espècimens corresponents a la descripció de F. elegantula elegantula de Perrone per analitzar-les mitjançant tècniques moleculars, per la qual cosa no els va ser possible determinar si les subespècies esmentades per Perrone corresponen a variacions intraespecífiques o bé a espècies diferents. La validesa de F. elegantula com una espècie diferenciada es justifica per la monofilia dels exemplars de taques grans estudiats en el treball d’Ortigosa et al. (2014), així com per les anàlisis de delimitació d’espècies. Un treball posterior per Furfaro et al. (2016) en base a un exemplar trobat a Tunis, s’ha demostrat mitjançant anàlisi molecular que pertany a aquesta espècie, i no rebat les dues subespècies de Perrone (1993) però sí demostra l’alta variabilitat cromàtica de F. elegantula.

Sinònims

  • Chromodoris elegantula (Philippi, 1844)
  • Chromodoris elegantula polychroma Perrone, 1993
  • Doris elegantula Philippi, 1844 (Original)

Descripció
Cos ovalat i elongat, de color blanquinós amb diversos punts vermellosos cobrint de forma irregular el dors, els costats del peu i la cua. Té taques difuminades de color blanc opac al dors. La vora del mantell és groga, amb una fina banda blanca a la part interior. La part posterior del peu no queda coberta pel mantell. Té formacions dèrmiques del mantell (Mantle dermal formations o MDFs) ubicades a la vora del mantell, excepte a la zona anterior. Té dos rinòfors amb fins a 13 lamel·les. La brànquia té 6 fulles branquials unipinnades de color blanquinós, cadascuna d’elles amb el raquis de color blanc opac. Tant les brànquies com els rinòfors són completament retràctils.

Biologia
Aquesta espècie es troba en aigües someres, entre algues (especialment Cystoseira sp.). Es creu que s’alimenta de hidraris, petites esponges i briozous que creixen prop de la base de l’alga. Ha estat trobat també entre Posidonia oceanica fent la posta d’una massa d’ous de color groc. Segons Rudman (2005) una foto de la posta en el treball de Sordi (1970) mostra que aquesta té pocs ous i que aquests són de grans dimensions, el que suggereix que les larves potser tinguin desenvolupament directe (sense fase velígera).

Etimologia

  • Elegantula. Del Llatí “elegantulus”, molt elegant.

Distribució
Felimida elegantula ha estat trobada molt poques vegades després de la seva descripció original (Philippi, 1844). Se la coneix únicament a la Mediterrània, on ha estat descrita a Espanya, Illes Balears (Vives, 2007); França, Villafranche-sur-Mer (Pruvot-Fol, 1932); Itàlia: Palermo (Philippi, 1844, localitat tipus), Porto San Paolo (Ortigosa et al., 2014), Cagliari i Tavolara (Sardenya) (Trainito, 2003; Piras, 2005), Secche della Meloria (Sordi, 1970), illa de Pantelleria (Picchetti,2000); Malta (Cachia, Mifsud & Sammut, 1993; Perrone, 1993; Sammut & Perrone, 1998); Tunis: illes Kerkennah (Furfaro et al. 2016)  i Turquia: Adrasan (Türkmen & Demirsoy, 2009).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Felimida elegantula
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Felimida elegantula basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Felimida elegantula 13mm @ Qalet Marku, Malta 6-7m depth 02-04-1994 by Carmel Sammut
Felimida elegantula 13mm @ Qalet Marku, Malta 6-7m depth 02-04-1994 by Mauro Doneddu
Felimida elegantula polychroma holotype 27mm @ St. Paul’s Islands, Malta 15m depth 31-05-1992 by Carmel Sammut
Felimida elegantula @ Olbia locality Cuncheddi, Sardinia, 06 July 2013, rocky bottom, -2 m by Mauro Doneddu
Felimida elegantula @ Borj El Hsar (Chergui Is., Kerkennah, Tunisia) 06-2015 by Paolo Mariottini
Felimida elegantula @ Borj El Hsar (Chergui Is., Kerkennah, Tunisia) 06-2015 by Paolo Mariottini

Bibliografia

    Abraham PS. 1877. Revision of the anthobranchiate nudibranchiate Mollusca with descriptions or notices of forty-one hitherto undescribed species. Proceedings of the Zoological Society of London 1877: 196-269 [agosto].
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2024. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Bedulli D, Cattaneo-Vietti R, Chemello R, et al. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana. Bologna: Calderini (Checklist delle specie della Fauna Italiana).
    Bergh LSR. 1878. Untersuchung der Chromodoris elegans und villafranca. Malakozoologische blatter 25:1-36, pls. 1-2.
    Bergh LSR. 1891. Die cryptobranchiaten Dorididen. Zoologische Jahrbucher, Abtheilung fur Systematik Geographie und Biologie der Thiere 6(1):103-144.
    Bergh LSR. 1875. Neue Nacktschnecken der Südsee. Journal des Museum Godeffroy 8: 1-48, pl. VII-XI.
    Bergh LSR. 1884. Report on the Nudibranchiata collected by HMS Challenger during the years 1873-1876. Zoology 10 (part 26): 1-154, pl. 1-14.
    Bergh R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Bergh LSR. 1878. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 14; pp 603-645, I-L, pls. 66-68.
    Cattaneo-Vietti R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti R, Barletta G. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R. 1987. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi della Sicilia. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 23(5-8):207-222.
    Cattaneo-Vietti R, Thompson TE. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Giannuzzi-Savelli R. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. Rome, Italy: La Conchiglia. 264 p.
    Doneddu M, Manunza B, Trainito E. 1995. Opistobranchi del Nord Sardegna: censimento ed annotazioni. Biologia Marina Mediterranea II (2): 369-370.
    Edmunds M. 1981. Opisthobranchiate Mollusca from Ghana: Chromodorididae. Zoological Journal of the Linnean Society 72: 175-201.
    Edmunds M. 1977. Larval development, oceanic currents, and origins of the Opisthobranch fauna of Ghana. Journal of Molluscan studies 43:301-308.
    Edmunds M. 1987. Color in opisthobranchs. Western Society of Malacologists Annual Report 19:24.
    Edmunds M. 1987. Color in opisthobranchs. American Malacological Bulletin 5(2):185-196.
    Edmunds M. 1991. Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
    Furfaro G, Oliverio M, Mariottini P. 2016. The southernmost record of Felimida elegantula (Philippi, 1844) (Gastropoda: Nudibranchia). Marine Biodiversity. https://doi.org/10.1007/s12526-016-0480-7.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Ortea J, Valdés A. 1991. Descripción de una nueva especie de Chromodoris Alder and Hancock, 1855 (Mollusca: Opisthobranchia) de las Islas Canarias; Estudio comparado con otras especies atlánticas del grupo cromático “luteorosea”. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 3 (4): 69-85.
    Ortea JA, Gofás S, Valdés A. 1997. Two new Chromodorididae (Mollusca, Nudibranchia) from Angola. Dos nuevos Chromodorididae (Mollusca, Nudibranchia) de Angola. Avicennia 6/7:117-124; figs. 1-4; pl 1.
    Ortigosa D, Pola M, Carmona L, et al. 2014. Redescription of Felimida elegantula (Philippi, 1844) and a preliminary phylogeny of the european species of Felimida (Cromodorididae). Journal of Molluscan Studies. 1-10. doi:10.1093/mollus/eyu041. [20 June 2014].
    Ozturk B, Dogan A, Bitlis-Bakir B, et al. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38. https://doi.org/10.3906/zoo-1405-78.
    Philippi RA. 1844. Enumeratio molluscorum Siciliae cum viventium tum in tellure tertiaria fossilium, quae in itinere suo observavit. Vol. 2. Eduard Anton, Halle [Halis Saxorum]: iv + 303 p., pl. 13-28.
    Pruvot Fol A. 1932. Notes de systematique sur les opisthobranches. Bulletin du Museum National d’Histoire Naturelle, Paris, series 2, 4:322-331. Note XII. Glossodoris elegantula (Phil) et Diaphorodoris luteocincta (Sars); pp 323-329. Note XIII. Des genres Melibe Rang et Chioraera Gould; pp 329-331.
    Pruvot-Fol A. 1935. Les nudibranches de Cuthbert Collingwood. Journal de Conchyliologie 79:111-129.
    Rudman W.B. et al. 1998 2010. Chromodoris elegantula accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. Available from http://seaslugforum.net/showall/chroeleg.
    Sabelli B, Gianuzzi-Savelli R, Bedulli D. 1990. Catalogo annotato dei Molluschi marini del Mediterraneo. Libreria Naturalistica Bolognese. Bologna, Italy: 348 pp.
    Schmekel L, Portmann A. 1982. Opisthobranchia des Mittelmeeres, Nudibranchia und Saccoglossa. Fauna e Flora del Golfo Napoli. Berlin: Springer-Verlag. 410 p.
    Templado J, Villanueva R. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Thompson TE. 1980. Jamaican opisthobranch molluscs II. J. Molluscan Stud. 46(1):74-99.
    Tiberi N. 1880. I molluschi nudibranchi del Mediterraneo. Bullettino della Societa Malacologica Italiana 6:182-242.
    Trainito E. 2005. Nudibranchi del Mediterraneo : guida al riconoscimento dei molluschi opistobranchi. Trezzano sul Naviglio (Milano): Il Castello.
    Trainito E, Doneddu M. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo. 2nd. Il Castello. 192 p.
    Trainito E, Trainito S. 2003. Mediterranean harlequins : a field guide to Mediterranean sea slugs. Olbia (SS), Italia: Taphros.
    Troschel FH. 1847. Mollusca. Reports on Zoology for 1843, 1844. Translated from the German By  George Busk, Alfred Tulk, & Alexander H. Haliday The Ray Society 413-445.
    Türkmen A, Demirsoy A. 2009. Contributions to the Eastern Mediterranean Opisthobranchia (Mollusca: Gastropoda) Fauna of Turkey. Turkish Journal of Zoology. 33(1):57–68. Available from ://WOS:000263384100008.
    Vayssiere AJBM. 1913. Mollusques de la France et des regions voisines, tome premier, amphineures, gasteropodes opisthobranches, heteropodes, marseniades et oncidiides. Encyclopedie Scientifique, publiee sous la direction du Dr Toulouse, Bibliotheque de Zoologie Doin, Paris; pp 1-420, I-XII, pls. 1-37.
    Vicente N. 2008. 100 & une limaces de mer : guide d’identification des Mollusques Opisthobranches d’Atlantique et de Méditerranée. Challes-les-Eaux: Éd. GAP.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Felimida elegantula" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 11/09/2014. Accedit: 19/04/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=14255)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.