Goniobranchus annulatus

Goniobranchus annulatus (Eliot, 1904)

Goniobranchus annulatus @ Alternatives (North Red Sea) 21/02/2007 per Pontes, Miquel

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Chromodoridoidea  

 

Family

Chromodorididae  

 

Subfamily

Chromodoridinae  

 

Genus

Goniobranchus  

 

Species

Goniobranchus annulatus  (Eliot, 1904)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 597348).
Sinònims

  • Chromodoris annulata Eliot, 1904 (original)
  • Glossodoris annulata (Eliot, 1904)

Descripció
La mida màxima reportada per a aquesta espècie és de 100 mm, encara que la mida habitual varia entre 40 i 60 mm. Té el cos de color blanc translúcid amb taques rodones de color taronja, absents en alguns exemplars (van Rinj, 27/11/2007 a Sea Slug Forum; van Belle, 7/02/2002 a Sea Slug Forum). Els rinòfors i les brànquies es troben envoltats per sengles cercles de color porpra o vermell, de vegades units entre si per una línia (Neal, 4/05/2010 a Sea Slug Forum) i rares vegades incomplets. La vora del mantell és de color porpra, mentre que la part inferior és blanca, excepte en la part anterior que és completament porpra (excepte en alguns casos citats per Yonow el 2008), punt molt fàcil d’observar perquè l’animal aixeca constantment la vora anterior del mantell en un moviment ondulant quan es desplaça. Els rinòfors tenen dos colors, la base és blanca, com ho és la major part de la zona lamel·lar, mentre que la part distal i les laminetes són de color porpra. El plomall branquial està ben desenvolupat, l’animal el manté bastant vertical i també és bicolor: té fins a una dotzena de fulles branquials de secció triangular de color blanc, vorejades de color violeta. Les brànquies formen un cercle que està obert per la part posterior i envolta l’anus, i l’animal sovint els dona un moviment rítmic vibràtil. A la part posterior del cos s’observa el peu, de color blanc i puntejat en color taronja de forma idèntica al dors, que sobresurt per darrera del mantell i per tant és fàcilment visible.

Biologia
Goniobranchus annulatus s’alimenta d’esponges del gènere Chelonaplysilla, i sembla tenir preferència per l’espècie Chelonaplysilla violacea. La posta consisteix en una cinta gelatinosa d’uns 10 mm d’alt de color blanc groguenc o rosat, enrotllada en espiral i fixada al substrat per un dels seus costats. La vora lliure no apareix clarament ondulada com en altres espècies similars. Segons sembla, habita els fons durs i parets rocoses entre la superfície i uns 40 metres de profunditat, tant en zones calmes com batudes pel corrent. Es creu que obté determinades substàncies químiques antidepredants (terpens complexos) de les esponges de les que s’alimenta, i que emmagatzema en unes glàndules de color blanc opac que té al voltant de la vora del mantell. La seva vistosa lliurea (coloració aposemàtica) té per objecte advertir els possibles predadors del seu mal gust o toxicitat, per evitar atacs. L’animal habitualment es desplaça pel fons amb el característic moviment ondulant del mantell, especialment evident en la seva part anterior, i la vibració constant de les brànquies. Hi ha altres dues espècies de dòrids que comparteixen parcialment el rang de distribució d’aquesta espècie i que poden ser fàcilment confoses amb ella: Hypselodoris pulchella i Hypselodoris ghardaqana. Gohar & Aboul-Ela (1957) donen unes senzilles claus per distingir-les que sintetitzem en la següent taula:

Hypselodoris pulchellaGoniobranchus annulatusHypselodoris ghardaqana
Color dorsalblanc groguenc amb taques grogues, reticulat difós porprablanc translúcid amb taques grogues, cercles porprablanc amb taques grogues, sense més taques
Mida màxima 110 x 30 mm64 x 20 mm55 x 13 mm
Rinóforsllargs, porpra blavós amb eix blancllargs, cònics, porpracurts, porpra vermellós, amb eix rosat
Brànquies20-30, bifurcades, posició vertical, vibràtils9-12, no bifurcades, posició vertical, vibràtils9-11, no bifurcades, posició horitzontal, no-vibràtils
Postataronja vermellós, vora lliure bastant onduladablanc groguenc, vora lliure no onduladablanc, vora lliure una mica ondulada, una capa d’ous
Foto
Hypselodoris pulchella

Hypselodoris pulchella

Goniobranchus annulatus

Goniobranchus annulatus

Hypselodoris ghardaqana

Hypselodoris ghardaqana

Autor de la fotoErwin Köhler ©Miquel Pontes ©Brian Mayes ©

Etimologia

  • Goniobranchus, nom que deriva del Grec “gonios”, angle i “brangchia”, brànquies.
  • Annulatus, del Llatí “annulatus”, que porta un anell, pels anells característics d’aquesta espècie.

Distribució
Descrita originalment a Zanzíbar per Eliot el 1904, aquesta espècie viu principalment en l’Oceà Índic, on ha estat citada des del sud d’Àfrica (Mayotte, Reunió, Madagascar, etc.) fins al Golf Pèrsic, també al mar Roig i a l’Oceà Pacífic tropical occidental, on ha estat citada a Myanmar i Tailàndia. Com a casos curiosos, hi ha una cita a Table Cape, Tasmània (Close, G .; 1984.07.14 a GBIF.ORG, 2016) i una altra al Golf de Califòrnia (Bertsch i Kerstitch, 1984). Està present també a la Mediterrània, on es considera una espècie invasora d’origen lessepsià, ja que es creu que ha entrat pel canal de Suez, procedent del Mar Roig, i sembla que s’ha establert amb èxit en aigües d’Israel, Líban, Turquia i Grècia.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Goniobranchus annulatus
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★★☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Goniobranchus annulatus basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Aboul Ela IA. 1959. On the food of nudibranchs. Biol. Bull. 117(3):439-442. Available from http://www.biolbull.org/cgi/reprint/117/3/439.
    Attaran G, Moosavipoor Y. 2013. The first phylogenetic study of Goniobranchus annulatus (Mollusca : Nudibranchia) in subtidal area of Chabahar, Oman Sea, Iran:, based on sequence of cytochrome oxidase C subunite I gene. Iranian Scientific Fisheries Journal Vol 20. No2.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Bertsch H, Kerstitch A. 1984. Distribution and radular morphology of various nudibranchs (Gastropoda: Opisthobranchia) from the Gulf of California, Mexico. Veliger 26(4):264-273.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Branch ML, Griffiths CL, Kensley B, et al. 1991. The benthic Crustacea of subantarctic Marion and Prince Edward Islands: Illustrated keys to the species and results of the 1982-1989. University of Cape Town Surveys. South African Journal of Antarctic Research, 21(1): 3-44.
    Çevik C, Ergüden D. 2008. Gösteren Bazi Opisthobranchia Türleri. II. Ulusal Malakoloji Kongresi Bildiriler Kitabi. 08-10 Ekim 2008. Adana (Turkiye).
    Çevik C, Gündoğdu S. 2016. Marine mollusca of Mediterranean coast of Turkey. Turkish Marine Research Foundation 43: 184-197.
    Crocetta F, Zibrowius H, Bitar G, et al. 2013. Biogeographical homogeneity in the eastern Mediterranean Sea - I: the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Lebanon. Mediterranean Marine Science, Vol 14, no.2.
    Daskos A, Zenetos A. 2007. Additions to the knowledge of alien Opisthobranchia of Greece. Aquatic Invasions 2(3): 258-260.
    Debelius H, Kuiter RH. 2007. Nudibranchs of the world. Frankfurt: IKAN- Unterwasserarchiv. 360 pp. p.
    Edmunds M. 1971. Opisthobranchiate Mollusca from Tanzania (suborder Doridacea). Zool. J. Linn. Soc. 59(4):339-396, pl 1.
    Eliot CNE. 1904. On some nudibranchs from east Africa and Zanzibar. Proc. Zool. Soc. London 2.
    Galil BS. 2007. Seeing Red: Alien species along the Mediterranean coast of Israel. Aquatic Invasions 2: 281– 312. https://doi.org/10.3391/ai.2007.2.4.2.
    Gohar HAF, Aboul Ela IA. 1957. The development of three chromodorids (with the description of a new species). Pub. Mar. Biol. Sta., Al-Ghardaqa (9):203-228, pls. 1-5.
    Gökoglu M, Özgur E. 2008. First report of Chromodoris annulata Eliot, 1904 (Mollusca, Opisthobranchia, Chromodorididae) on the Levantine coast of Turkey, Eastern Mediterranean. Aquatic Invasions 3: 435–437. https://doi.org/10.3391/ai.2008.3.4.10.
    Gosliner T, Behrens DW, Valdés Á. 2008. Indo-Pacific nudibranchs and sea slugs : a field guide to the world’s most diverse fauna. Gig Harbor, Wash., U.S.A.; San Francisco, Calif., U.S.A.: Sea Challengers Natural History Books ; California Academy of Sciences.
    Johnson S. 1983. Distribution of two nudibranch species on a subtidal reef on the western shore of Oahu, Hawaii. Veliger 25(4):356-364.
    Johnson S. 1989. Temporal patterns of nudibranch mollusk activity on a subtidal Hawaiian reef. Veliger 32(1):1-7.
    Johnson RF, Gosliner TM. 2012. Traditional Taxonomic Groupings Mask Evolutionary History: A Molecular Phylogeny and New Classification of the Chromodorid Nudibranchs. PLoS ONE. 7(4).
    Katsanevakis S, Bogucarskis K, Gatto F, et al. 2012. Building the European Alien Species Information Network (EASIN): a novel approach for the exploration of distributed alien species data. BioInvasions Records. 1: 235-245. Available from http://easin.jrc.ec.europa.eu.
    Kerstitch AN. 1989. Sea of Cortez marine invertebrates: a guide for the Pacific Coast, Mexico to Ecuador. Monterey, Calif: Sea Challengers. 112 p.
    Krupp F, Abuzinada AH, Nader IA. 1996. A Marine Wildlife Sanctuary for the Arabian Gulf: Environmental Research and Conservation Following the 1991 Gulf War Oil Spill. Senckenbergische Naturforschende Gesellschaft, Frankfurt, Germany.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald G. 2009. Nudibranch Systematic Index, second edition. Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from https://escholarship.org/uc/item/0hb5d87j.pdf.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Mytilenou CH, Akel EHKh, Babali N, et al. 2016. New Mediterranean Biodiversity Records (November, 2016). Medit. Mar. Sci., 17/3, 2016,794-821. https://doi.org/10.12681/mms.1976.
    Özcan T, Ergüden D, Turan C, et al. 2010. Distribution of alien nudibranch Chromodoris annulata Eliot, 1904 (Opisthobranch; Chromodorididae) in the Gulf of Iskenderun, Turkey. Biharean Biologist 4(1): 89–90.
    Ozturk B, Dogan A, Bitlis-Bakir B, et al. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38. https://doi.org/10.3906/zoo-1405-78.
    Pasternak G, Ziv R, Eyal G, et al. 2011. On the population of Chromodoris annulata Eliot, 1904 (Mollusca: Opistobranchia: Chromodorididae) off the Mediterranean coast of Israel. Aquatic Invasions 6 (suppl. 1): S91-S93.
    Rudman WB. 1987. The Chromodorididae (Opisthobranchia: Mollusca) of the Indo-West Pacific: Chromodoris epicura, C. aureopurpurea, C. annulata, C. coi and Risbecia tryoni colour groups. Zoological Journal of the Linnean Society 90: 305-407.
    Trainito E, Doneddu M. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo. 2nd. Il Castello. 192 p.
    Tsiakkiros L, Zenetos A. 2011. Further additions to the alien mollusk fauna along the Cyriot coast: new opisthobranch species. Acta Adriatica 52(1): 115 - 124.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.
    Yokeş MB, Rudman WB. 2004. Lessepsian Opisthobranch from southwestern coast of Turkey; five new records for Mediterranean. In: Proceedings of the 37th CIESM Congress, 7-11 July 2004, Barcelona. Briand, F. et al. (Ed). CIESM Publishers, Monaco, 557 pp.
    Yokeş MB, Balikçi Ö, Karhan SŰ, et al. 2009. An established population of Chromodoris annulata on the Mediterranean coast of Turkey (Opisthobranchia, Gastropoda). Triton 19: 12–14.
    Yonow N. 2008. Sea slugs of the Red Sea. 304 pp. Sofia-Moscow: Pensoft.
    Yonow N. 1989. Red Sea Opisthobranchia 2: the family Chromodorididae (Mollusca, Nudibranchia). Fauna of Saudi Arabia 10:290-309.
    Zenetos A, Gofas S, Verlaque M, et al. 2010. Alien species in the Mediterranean Sea by 2010. A contribution to the application of European Union’s Marine Strategy Framework Directive (MSFD). Part I. Spatial distribution. Mediterranean Marine Science, 11, 381-493.
    Zenetos A, Çinar ME, Pancucci-Papadopoulou MA, et al. 2005. Annotated list of marine alien species in the Mediterranean with records of the worst invasive species. Mediterranean Marine Science 6(2):63-118.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Goniobranchus annulatus" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 17/09/2014. Accedit: 28/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=14489)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.