Hypselodoris pulchella

Hypselodoris pulchella (Rüppell & Leuckart, 1830)

Hypselodoris pulchella @ Sharm-El-Sheikh, Egypt (Red Sea) 27/09/1996 per Erwin Köhler

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Chromodoridoidea  

 

Family

Chromodorididae  

 

Subfamily

Miamirinae  

 

Genus

Hypselodoris  

 

Species

Hypselodoris pulchella  (Rüppell & Leuckart, 1830)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 597870).
Sinònims

  • Chromodoris pulchella (Rüppell & Leuckart, 1830)
  • Doris pulchella Rüppell & Leuckart, 1830 (original)
  • Risbecia pulchella (Rüppell & Leuckart, 1830)

Descripció
Cos amb una longitud màxima registrada de 110mm. El mantell és de color blanc o blanc groguenc, amb nombroses taques petites de color groc ataronjat. La vora del mantell té una fina banda de color porpra amb una sèrie de pegats irregulars del mateix color que creixen des de la vora cap a l’interior del cos, molt variables d’un espècimen a un altre i molt petits en els juvenils, que en els exemplars madurs acaben formant un reticulat de color porpra clar per tot el mantell. La part inferior del mantell és blanca amb taques de color groc ataronjat i hi ha una banda de color porpra clar una mica més ampla que la del marge dorsal de la part superior. La part anterior del mantell forma un gran vel que ondula contínuament quan l’animal està en moviment. Els costats del cos i del peu són blancs amb taques groc-ataronjades i l’extrem apuntat del peu té rastres del mateix patró reticulat de color porpra clar del dors, així com una vora porpra clar. Els rinòfors són blancs amb la part distal de color porpra amb 15-16 laminetes i una línia mitjana de color blanc en els costats anterior i posterior. Les brànquies són de color blanc translúcid, vorejades de color porpra, sovint ramificades, i bastant nombroses (de 20 a 30) en els exemplars madurs.

Biologia
Se sap molt poc sobre la seva dieta. L’estudi del contingut intestinal d’aquesta espècie va revelar la presència de petits fragments de cucs poliquets, copèpodes i alguns filaments d’algues, juntament amb una quantitat considerable d’espícules d’esponja calcària, per la qual cosa sembla probable que s’alimenti d’esponges i ingereixi accidentalment els altres organismes (Aboul-Ela, 1959). La posta consisteix en una cinta d’ous de color taronja vermellós que es fixa al substrat al llarg d’una de les vores formant una espiral, la vora lliure de la qual apareix lleugerament ondulada. La part anterior del mantell ondula cap amunt i cap avall quan l’animal s’està movent. Les brànquies sovint s’agiten rítmicament d’un costat a un altre. Hi ha un comportament típic en aquesta espècie, en què els animals es segueixen els uns als altres per parelles, el segon animal de cada parella toca la cua del que va davant. Hi ha altres dues espècies de dòrids que, en part, tenen el mateix rang de distribució i que podrien ser fàcilment confosos amb Hypselodoris pulchella: Hypselodoris ghardaqana i Goniobranchus annulatus. Gohar & Aboul-Ela (1957) donen unes claus per diferenciar-les que sintetitzem en el quadre comparatiu:

Hypselodoris pulchellaGoniobranchus annulatusHypselodoris ghardaqana
Color dorsalblanc groguenc amb taques grogues, reticulat difós porprablanc translúcid amb taques grogues, cercles porprablanc amb taques grogues, sense més taques
Mida màxima 110 x 30 mm64 x 20 mm55 x 13 mm
Rinóforsllargs, porpra blavós amb eix blancllargs, cònics, porpracurts, porpra vermellós, amb eix rosat
Brànquies20-30, bifurcades, posició vertical, vibràtils9-12, no bifurcades, posició vertical, vibràtils9-11, no bifurcades, posició horitzontal, no-vibràtils
Postataronja vermellós, vora lliure bastant onduladablanc groguenc, vora lliure no onduladablanc, vora lliure una mica ondulada, una capa d’ous
Foto
Hypselodoris pulchella

Hypselodoris pulchella

Goniobranchus annulatus

Goniobranchus annulatus

Hypselodoris ghardaqana

Hypselodoris ghardaqana

Autor de la fotoErwin Köhler ©Miquel Pontes ©Brian Mayes ©

Etimologia

  • Hypselodoris. Del Grec “hypsos”, altura, alt + “Doris”, una nimfa marina a la mitologia grega, esposa de Nereu, nimfa de les aigües i mare de les Nereides.
  • Pulchella. Del Llatí “pulchellus”, bonic, encantador.

Distribució
Aquesta espècie està molt estesa a l’Indopacífic (s’ha citat a Filipines, Tailàndia, Myanmar, Malàisia, Indonèsia, Índia, Sri Lanka, Seychelles, Kenya, Moçambic, Reunió, Sud-àfrica, Emirats Àrabs Units, Oman, i l’Iran) i és comú al Mar Roig. Un informe de Calkidiki, Grècia (Savvidis, L., 2/11/2016), encara sense publicar, és el primer registre per a la Mediterrània, probablement relacionat amb un succés de dispersió lessepsiana.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Hypselodoris pulchella
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Hypselodoris pulchella basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Aboul Ela IA. 1959. On the food of nudibranchs. Biol. Bull. 117(3):439-442. Available from http://www.biolbull.org/cgi/reprint/117/3/439.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2024. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Bergbauer M. 1998. Bizarre Schonheiten, Teil 1: marine Nachtschnecken der Ordnung  Nudibranchia. Aquarium (Bornheim) 351:33-40.
    Debelius H. 1998. Red Sea reef guide : Egypt, Israel, Jordan, Sudan, Saudi Arabia, Yemen, Arabian Peninsula (Oman, UAE, Bahrain). IKAN-Unterwasserarchiv. 321 p.
    Debelius H. 1996. Nudibranchs and Sea Snails: Indo-Pacific Field Guide. IKAN-Unterwasserarchiv, Frankfurt, Germany, 321 pp, 1000+ color illus.
    Debelius H, Kuiter RH. 2007. Nudibranchs of the world. Frankfurt: IKAN- Unterwasserarchiv. 360 pp. p.
    Dekker H, Orlin Z. 2000. Check-list of Red Sea Mollusca. Spirula, Newsletter Vita Marina  Mededelingenblad 47(suppl.):1-46.
    Garcia FJ, Bertsch H. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73(1):153–160. https://doi.org/10.3989/scimar.2009.73n1153.
    Gohar HAF, Aboul Ela IA. 1957. The development of three chromodorids (with the description of a new species). Pub. Mar. Biol. Sta., Al-Ghardaqa (9):203-228, pls. 1-5.
    Gosliner TM. 1987. Nudibranchs of Southern Africa; A guide to Opisthobranchs Molluscs of Southern Africa. Sea Challengers and Jeff Hamann. Monterey, California, EEUU: 136 pp.
    Gosliner T, Behrens DW, Valdés Á. 2008. Indo-Pacific nudibranchs and sea slugs : a field guide to the world’s most diverse fauna. Gig Harbor, Wash., U.S.A.; San Francisco, Calif., U.S.A.: Sea Challengers Natural History Books ; California Academy of Sciences.
    Johnson RF, Gosliner TM. 2012. Traditional Taxonomic Groupings Mask Evolutionary History: A Molecular Phylogeny and New Classification of the Chromodorid Nudibranchs. PLoS ONE. 7(4).
    Rudman WB. 1987. The Chromodorididae (Opisthobranchia: Mollusca) of the Indo-West Pacific: Chromodoris epicura, C. aureopurpurea, C. annulata, C. coi and Risbecia tryoni colour groups. Zoological Journal of the Linnean Society 90: 305-407.
    Rudman WB. 1984. The Chromodorididae (Opisthobranchia: Mollusca) of the Indo-West Pacific: a review of the genera. Zoological Journal of the Linnean Society. 81(2–3):115–273. https://doi.org/10.1111/j.1096-3642.1984.tb01174.x.
    Rudman WB. 2003. Risbecia ghardaqana and R. pulchella. [Message in] Sea Slug Forum. Australian Museum, Sydney. Sea Slug Forum. Available from http://www.seaslugforum.net/find/9625.
    Rudman W.B. et al. 1998 2010. Risbecia pulchella accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. Available from http://seaslugforum.net/showall/risbpulc.
    Rüppell E, Leuckart FS. 1828. Mollusca [in] Atlas zu des Reise im Nordlichen Afrika von Eduard Rüppell. 1. Abth. Zoologie. 5. Neue wirbellose Thiere des Rothen Meers. Frankfurt, H.L. Brönner pp. 1-22, pl. 1-12 [1828], pp. 23-47 [probably 1830]. Available from http://www.biodiversitylibrary.org/item/114235#page/349/mode/1up.
    Sandberg L, Waren A. 1993. Molluscan taxa introduced by Nils Hjalmar Odhner. Malakologische Abhandlungen (Staatliches Museum fur Tierkunde Dresden) 16(15):117-134.
    Tonozuka T. 2003. Opisthobranchs of Bali and Indonesia. Hankyu Communications  Co., Ltd. 165 pp p.
    Wilson NG. 2005. Sperm ultrastructure of the Actinocyclidae (Mollusca, Nudibranchia) and homology  of the terminal region of nudibranch sperm. Invertebrate Reproduction & Development 47(1):1-9.
    Wilson NG. 2002. Egg masses of chromodorid nudibranchs (Mollusca : Gastropoda : Opisthobranchia). Malacologia. 44(2):289–305. Available from ://WOS:000177725100006.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.
    Yonow N. 2008. Sea slugs of the Red Sea. 304 pp. Sofia-Moscow: Pensoft.
    Yonow N. 1990. Red Sea Opisthobranchia. 3. The orders Sacoglossa, Cephalaspidea, and Nudibranchia: Doridacea (Mollusca, Opisthobranchia). Fauna of Saudi Arabia : 286-299.
    Yonow N. 1989. Red Sea Opisthobranchia 2: the family Chromodorididae (Mollusca, Nudibranchia). Fauna of Saudi Arabia 10:290-309.
    Yonow N. 2012. Opisthobranchs from the western Indian Ocean, with descriptions of two new species and ten new records (Mollusca, Gastropoda). ZooKeys. 197:1–129. https://doi.org/10.3897/zookeys.197.1728.
    Yonow N. 2008. Opisthobranchs of the Gulf of Eilat and the Red Sea: an account of similarities and differences, pp. 177-196. In: F. Por (Ed.). Aqaba - Eilat, The improbable gulf. Environment, biodiversity and preservation. Magnum Press, Jerusalem.
    Yonow N, Anderson RC, Buttress SG. 2002. Opisthobranch molluscs from the Chagos Archipelago, Central Indian Ocean. Journal of Natural History36(7):831-882; illus.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Hypselodoris pulchella" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 07/11/2016. Accedit: 19/04/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=22742)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.