Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Doridina Doridoidei Doridoidea Tayuva lilacina

Tayuva lilacina

Tayuva lilacina (Gould, 1852)

Tayuva lilacina per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Doridoidea  

 

Family

Discodorididae  

 

Genus

Tayuva  

 

Species

Tayuva lilacina  (A. Gould, 1852)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 578710).
Nota taxonòmica: Tayuva lilacina ha estat considerada fins fa molt poc com a pertanyent a l’espècie Discodoris maculosa (Bergh, 1884). La recent i profunda revisió dels Discodorídids efectuada per Dayrat (2010. A Monographic revisión of basal  discodoridid sea slugs. Proc. Cal. Acad. Sciences, (4), 61, supl. I:1-403) basada en caràcters morfològics i d’anatomia interna ha posat en evidència l’existència d’espècies sinònimes en diferents mars del món i ha reduït el nombre d’espècies vàlides dins de la família Discodorididae. Tal és el cas de Discodoris maculosa, una espècie mediterrània ben coneguda i que ha estat inclosa en l’espècie Tayuva lilacina, una espècie de molt ample distribució circumtropical i en mars temperats com el Mediterrani. L’espècie Discodoris maculosa és acceptada com a T. lilacina en el WoRMS (World Register of Marine Species) i en el CLEMAM (Check List of European Marine Mollusks), les dues organitzacions taxonòmiques online més serioses i actualitzades. No obstant podria donar-se la circumstància que davant de nous estudis de filogènia molecular es descobrís que Tayuva lilacina fos més aviat un complex d’espècies diferents emmascarades amb una morfologia molt similar.

Sinònims

  • Chromodoris lilacina (Gould, 1852)
  • Discodoris confusa Ballesteros, Llera & Ortea, 1985
  • Discodoris ketos (Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967)
  • Discodoris lilacina (Gould, 1852)
  • Discodoris maculosa Bergh, 1884
  • Discodoris palma Allan, 1933
  • Doris lilacina Gould, 1852 (original)
  • Peltodoris crucis (Mörch, 1863) sensu Bergh, 1880
  • Tayuva ketos Marcus & Marcus, 1967
  • Tayuva ketos gila Marcus & Marcus, 1970
  • Tayuva ketos juva Marcus & Marcus, 1970
  • Tayuva ketos ketos Marcus & Marcus, 1967

Descripció
Es tracta d’un doridaci de grandària mitjana a gran els exemplars mediterranis de la qual poden arribar als 60 mm de longitud. El cos és molt aplanat i de textura coriàcia. La coloració general del dors és marró-grisenca amb abundants taques arrodonides marró-verdoses de diferents grandàries. Tot el dors està adornat amb nombrosos i petits tubercles cònics col·locats molt atapeïdament. En alguns exemplars pot veure’s una espècie de línia blanca discontínua medidorsal que va des de la zona branquial fins a la zona interrinofòrica, constituïda aquesta per l’alineació de tubercles blancs. Tot el dors de l’animal, inclosos els tubercles té una abundant especulació interna. Els rinòfors són lleugerament groguencs, les laminetes marrons i l’àpex és maçut (en forma de maça); la beina rinofòrica posseeix de 12 a 14 petits tubercles en el seu marge superior. Hi ha 6 fulles branquials tripinnades blanc- groguenques que envolten a la papil·la anal; la beina branquial és poc elevada i té la vora superior lobulat. La cara inferior del mantell i els flancs del cos tenen abundants taques *terrós-vermelloses de diferents grandàries. El peu és bastant ampli, de color blanquinós però amb nombroses taques i puntuacions marró-vermelloses. La boca disposa de dos curts palps orals de color blanc.

Biologia
Aquesta espècie se sol localitzar a escassa profunditat sota pedres, des de tolls de marea fins a diversos metres de profunditat. En aquest hàbitat, per la seva coloració i aspecte aplanat, els animals poden confondre’s i passar desapercebuts com a esponges incrustants, de les quals poden alimentar-se com succeeix amb altres discodorídids. La posta és una espiral blanquinosa d’uns 20 mm de diàmetre i amb ous d’unes 90 micres.

Etimologia

  • Lilacina és una referència al to violaci (lila) de la coloració corporal d’aquesta espècie.

Distribució
Tenint en compte la revisió de Dayrat (2010), es tractaria d’una espècie de molt àmplia distribució circumtropical i d’aigües temperades l’àrea de les quals abastaria des del Carib (citada com Peltodoris cruci, Tayuva ketos i Peltodoris hummelincki), Illes Canàries i arxipèlag de Cap Verd (citada com Discodoris confusa), Pacífic Est (citada com Tayuva ketos), illes Galápagos, Indo pacífic (citada com Doris lilacina, Discodoris lilacina, Discodoris concinna, Discodoris fragilis i Tayuva ketos), Mar Roig, Sud-àfrica, Austràlia i Hawaii, costes atlàntiques europees i Mediterrani. En la Península Ibèrica ha estat citada en la costa cantàbrica, a la zona de l’Estret de Gibraltar, en les costes mediterrànies andaluses, en la costa llevantina i a Catalunya. En les costes catalanes ha estat observada en el litoral nord de la Costa Brava com la Platja de Sant Antoni i Es Caials a Cadaqués i a la zona de Cap Falcó, entre d’altres llocs.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Tayuva lilacina
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:0 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Tayuva lilacina basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Allan, J. K. (1947). Nudibranchia from the Clarence River Heads, north coast, New South Wales. Records of the Australian Museum 21(8):433-463, pls. 41-43.
    Bacallado, J. J., Ortea, J., Moro, L., Martín Barrios, F. J., Cruz Simó, T., & Mesa Hernández, R. (2008). Inventario de los moluscos de la marina de Arrecife, Lanzarote. Canarias Conservación, 1–32. https://www.canariasconservacion.org/LA%20MARINA/DOC-16-Inventario%20de%20los%20moluscos%20de%20la%20marina%20de%20arrecife%202008.pdf
    Ballesteros, M. (1984). Adiciones a la fauna de opistobranquios de Cubellas (Tarragona). Miscelánea Zoológica 8: 41-49.
    Ballesteros, M. (2007). Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira, 2(3), 163–188.
    Ballesteros, M., Barrajón, A., Luque, A., Moreno, D., Talavera, P., & Templado, J. (1986). Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.
    Ballesteros, M., Llera, E. M., & Ortea, J. (1985). Revision de los Doridacea (Mollusca: Opistobranchia) del Atlantico nordeste atribuibles al complejo maculosa-fragilis. Bollettino Malacologico, 20 (9-12): 227-257.
    Ballesteros, M., Madrenas, E., & Pontes, M. (2016). Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., Pontes, M., & Madrenas, E. (2019). Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions.
    Ballesteros, M., Madrenas, E., & Pontes, M. (2021). OPK - Opistobranquis [Reference]. https://opistobranquis.info/
    Bedulli, D., Cattaneo-Vietti, R., Chemello, R., Ghisotti, F., & Giovine, F. (1995). Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana. Calderini.
    Bergh, L. S. R. (1899). Nudibranches et Marsenia provenant des campagnes de la Princesse-Alice (1891-1897). Résultats Des Campagnes Scientifiques Accomplies Sur Son Yacht Par Albert 1er, Prince Souverain de Monaco, 14: 1-45, 2 Pls.
    Bergh, L. S. R. (1884). Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. (Vol. 2, Part. 3, Num. 15, pp 647–754, pls. G, H, J-L.).
    Bergh, L. S. R. (1908). Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 9, Theil 6, Heft 3; pp 119-181, pls. 9-12.
    Bielecki, S., Cavignaux, G., Crouzet, J. M., & Grall, S. (2011). Des limaces de rêve.
    Cattaneo-Vietti, R., & Barletta, G. (1984). Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., & Thompson, T. E. (1989). Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., Chemello, R., & Giannuzzi-Savelli, R. (1990). Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cervera, J. L., Calado, G., Gavaia, C., Malaquías, M. A. E., Templado, J., Ballesteros, M., García-Gómez, J. C., & Megina, C. (2004). An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Crocetta, F., Zibrowius, H., Bitar, G., Templado, J., & Oliveiro, M. (2013). Biogeographical homogeneity in the eastern Mediterranean Sea - I: the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Lebanon. Mediterranean Marine Science, Vol 14, No.2.
    Dayrat, B. (2005). Advantages of naming species under the PhyloCode: an example of how a new species of Discodorididae (Mollusca, Gastropoda, Euthyneura, Nudibranchia, Doridina) may be named. Marine Biology Research 1: 216-232.
    Dayrat, B., & Gosliner, T. M. (2005). Species names and metaphyly: a case study in Discodorididae (Mollusca, Gastropoda, Nudibranchia, Doridina). Zoologica Scripta 34 (2).
    Domènech, A., Avila, C., & Ballesteros, M. (2002). Spatial and Temporal variability of the Opisthobranch molluscs of Port Lligat Bay (Catalonia, NE Spain). Journ. Moll. Stud., 68:29-37.
    Doneddu, M., Manunza, B., & Trainito, E. (1995). Opistobranchi del Nord Sardegna: censimento ed annotazioni. Biologia Marina Mediterranea II (2): 369-370.
    Eliot, C. N. E. (1906). Report upon a collection of Nudibranchiata from the Cape Verde islands, with notes by C. Crossland. Proceedings of the Malacological Society of London L7(3): 131-159.
    Farmer, W. M. (1980). Sea-slug gastropods, 177 pp W. m Farmer Enterprises, Tempe, Arizona.
    Ferreira, A. J., & Bertsch, H. (1975). Anatomical and distributional observations of some opisthobranchs from the Panamic faunal province. Veliger 17(4):323-330.
    Flanders Marine Institute. (2018). Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. http://www.marineregions.org/
    Furfaro, G., Vitale, F., Licchelli, C., & Mariottini, P. (2020). Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity, 12(12), 171.
    Garcia, F. J., & Bertsch, H. (2009). Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina, 73(1), 153–160. https://doi.org/10.3989/scimar.2009.73n1153
    Gould, A. A. (1852). Mollusca and Shells [in]: United States Exploring Expeditions, 1838, 1839, 1840, 1841, 1842 under the command of Charles Wilkes, U.S.N.. Philadelphia. C. Sherman & son : vol. 12, xv + 510 pp.
    Long, S. J. (2006). Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M. A. E., Cervera, J. L., & López-González, P. J. (2001). The Opisthobranch Molluscs from Porto Santo Island (Madeira Archipelago, Northeastern Atlantic Ocean). Iberus 19 (1): 75-82.
    Marcus, E., & Marcus, E. (1966). The R/V Pillsbury deep-sea biological expedition to the Gulf of Guinea, 1964–65. 9. Opisthobranchs from tropical West Africa. Studies in Tropical Oceanography, 4: 152–208.
    Marcus, E. d. B. R., & Marcus, E. G. (1967). American opisthobranch mollusks Part I, Tropical American opisthobranchs. Studies in Tropical Oceanography, Miami 6(1-2):vii + 1-256, 1 pl.
    Marín, A., & Ros, J. (1987). Catálogo preliminar de los gasterópodos marinos del sudeste español. Iberus 7 (1): 137-145.
    McDonald, G. (2009). Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz
    Moro, L., Martín Esquivel, J. L., Garrido Sanahuja, M. J., & Izquierdo Zamora, I. (2003). Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Nordsieck, F. (1972). Die europäischen Meeresschnecken : (Opisthobranchia mit Pyramidellidae, Rissoacea) : vom Eismeer bis Kapverdem, Mittelmeer und Schawarzes Meer. Gustav Fischer.
    Ortea, J. (1979). Deux nouveaux doridiens (Mollusca: Nudibranchia) de la côte d’Espagne. Bulletin Du Museum d’Histoire Naturelle (Paris) 4e Sèr., Sect. A, 3: 573-578.
    Ortea, J. (1977a). Moluscos marinos gasterópodos y bivalvos del litoral asturiano entre Ribadesella y Ribadeo, con especial atención a la subclase de los opistobranquios. Tesis Doctoral. Universidad de Oviedo.
    Ortea, J., & Moro, L. (2019). Las babosas marinas de las islas de Cabo Verde en el tiempo: Cronología de su descubrimiento. Avicennia, 25, 1–36.
    Ortea, J., Bacallado, J. J., & Pérez Sánchez, J. M. (1981). Sobre la presencia de Discodoris fragilis Alder y Hancock, 1846 (Mollusca: Opisthobranchia: Doridacea) en las islas Canarias. Investigación Pesquera 45 (1): 231-236. http://www.icm.csic.es/scimar/index.php/secId/8/IdNum/179/
    Ortea, J. A., Espinosa, J., & Moro, L. (1998). Redescripción y nueva posición sistemática de Peltodoris sauvagei Rochebrune, 1881 (Mollusca: Nudibranchia: Discodorididae) del archipiélago de Cabo Verde. Revista Academia Canaria de las Ciencias 10(4):109-114; fig. 1; pl 1.
    Ortea, J., Moro, L., & Bacallado, J. J. (2015). Babosas Marinas Canarias. Turquesa Ediciones.
    Ortea, J. A., Moro, L., Bacallado, J. J., & Herrera, R. (2001). Catálogo actualizado de los Moluscos Opistobranquios de las Islas Canarias. Revista de La Academia Canaria de Ciencias 12 (3-4): 105-136.
    Ozturk, B., Dogan, A., Bitlis-Bakir, B., & Salman, A. (2014). Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38. https://doi.org/10.3906/zoo-1405-78
    Parera, A., Pontes, M., Salvador, X., & Ballesteros, M. (2020). Sea slugs (Mollusca, Gastropoda, Heterobranchia): the other inhabitants of the city of Barcelona (Spain). Butlletí de La Institució Catalana d’Història Natural, 84: 75-100.
    Peñas, A., Rolán, E., Luque, A., Templado, J., Rubio, F., Moreno, D., & Sierra, A. (2006). Moluscos marinos de la zona de la isla de Alborán. Iberus, Supplement 6.
    Prkić, J., Petani, A., Iglić, Ð., & Lanča, L. (2018). Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko. https://opistobranquis.info/en/recursos/llibres-recomanats/opisthobranchs-of-the-adriatic-sea/
    Pruvot-Fol, A. (1935). Les doridiens de Cuvier publies dans les Annales du Museum en 1804. Etude critique et historique. Journal de Conchyliologie 78(4):209-261.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2021) "Tayuva lilacina" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 27/09/2021. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/jg6DK)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.