Knoutsodonta pictoni

Knoutsodonta pictoni Furfaro & Trainito, 2017

Atalodoris pictoni @ Costa Brava, Spain by Enric Madrenas

Atalodoris pictoni @ Costa Brava, Spain per Enric Madrenas

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Ringipleura
	Superorder	Nudipleura
	Order	Nudibranchia
	Suborder	Doridina
	Infraorder	Doridoidei
	Superfamily	Onchidoridoidea
	Family	Onchidorididae
	Genus	Atalodoris
	Species	Atalodoris pictoni (Furfaro & Trainito, 2017)

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1565334).

Nota taxonòmica: Aquesta espècie de recent descripció s’ha identificat en repetides ocasions com a Onchidoris pusilla (Alder & Hancock, 1845) per la morfologia similar a aquesta espècie: cos marró fosc a causa de puntuacions del mateix color i rinòfors completament blancs. No obstant això, les fulles branquials en K. pictoni són de color marró igual que el cos, en contrast amb la brànquia blanca de la descripció original i les altres cites comprovades d’O. pusilla. Hallas & Gosliner (2015) en el seu estudi sobre la filogènia dels Onchidoridae estableixen el nou gènere Knoutsodonta Hallas & Gosliner, 2015 on inclouen algunes espècies d’Onchidoris (brasiliensis, depressa, jannae i oblonga) que no tenen dent mitjà en la seva ràdula. En l’article on descriuen K. pictoni, Furfaro & Trainito (2017) eleven a 16 el nombre d’espècies conegudes del gènere Knoutsodonta, de les quals 6 són espècies que viuen a la Mediterrània (K. pictoni, K. albonigra, K. bouvieri , K. depressa, K. neapolitana i K. sparsa).

Descripció
Els animals d’aquesta espècie poden mesurar fins a 13 mm de longitud, encara que generalment no solen superar una mida de 9-10 mm. Cos de contorn quasi circular i de color marró molt fosc, format per taques gairebé contínues del mateix color. Hi ha taques blanquinoses prop de la vora del mantell. Per transparència i sota el mantell s’aprecia la típica espiculació del gènere Onchidoris. El dors té tubercles elevats lleugerament cònics i ben espaiats. Els tubercles de la vora del mantell són més petits. Els tubercles tenen blanquinosa la base i marró l’àpex. Els rinòfors són completament blancs i retràctils; posseeixen laminetes rudimentàries, fins a 10 en els exemplars grans. La beina rinofòrica no és elevada i disposa de dos grans tubercles, un antero-intern i un altre de lateral. La brànquia està formada per fins a 9-10 fulles bipinnades en els exemplars més grans; les fulles branquials estan disposades en cercle al voltant de l’anus, no són retràctils, són semitransparents però tenen nombroses puntuacions marrons que els fan adquirir un color fosc. El cercle intrabranquial té tres tubercles, dos anteriors i un de posterior, que tanca el cercle de fulles branquials. El peu és blanquinós però té, a la lupa binocular, diminutes taques marró-vermelloses, a més d’una taca marró-vermellosa deguda a les vísceres. També hi ha taques marrons en el flanc del cos i en la part dorsal del peu. La boca està ubicada al centre d’una espècie de vel oral que s’eixampla lateralment.

Biologia
Es coneixien exemplars d’aquesta espècie en diferents punts de la Costa Brava catalana des de l’any 1992 però havien estat assignats erròniament a l’espècie Onchidoris pusilla. Viu sota pedres i gairebé sempre sobre colònies de briozous incrustants com Reptadeonella violacea (veure Furfaro & Trainito, 2017) sobre les que sol passar desapercebuda a causa del seu color similar. Les zones de la colònia de briozous que han estat depredades pels animals apareixen blanquinoses. La posta, que sol estar dipositada sobre la mateixa colònia de briozous, té forma de cordó semitransparent enrotllat en una espiral circular plana de fins a 7 voltes col·locades de forma molt atapeïda, amb nombrosos ous de color blanc. S’ha pogut comprovar com dos animals poden dipositar una posta complexa en què una espiral d’ous queda tancada completament dins d’una altra. Les postes solen efectuar-se en els mesos d’abril i maig.

Etimologia

Knoutsodonta, del Grec, significa “que li falta una dent”, referintse a les espècies de nudibranquis a les que falta la dent raquídea.
Pictoni. En honor a Bernard Picton, eminent especialista britànic en opistobranquis de l’Atlàntic Nord.

Distribució
K. pictoni té una distribució atlanto-mediterrània i només s’ha localitzat fins al moment en les costes d’Escòcia, d’Irlanda i a la Mediterrània central i occidental (veure Furfaro & Trainito, 2017). A la Península Ibèrica només hi ha cites fiables de la espècie a la costa de Granada i en nombroses localitats de Catalunya: a la Costa Brava des de Port Lligat fins a Lloret de Mar, i al Maresme, on s’ha trobat a Llavaneres (Ballesteros et al. 2016), en tots aquests casos citada com a O. pusilla o com a Knoutsodonta sp.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Knoutsodonta pictoni
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	★☆☆☆☆
Mediterrània oriental:	★☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★☆☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Knoutsodonta pictoni basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Knoutsodonta pictoni" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/09/2015. Accedit: 26/03/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/Zv9eN)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Knoutsodonta pictoni