Okenia miramarae Ortea & Espinosa, 2001
Espècie amb el cos de color blanc opac, translúcid a la perifèria. Tots els processos corporals, els rinòfors i les brànquies tenen els extrems de color groc o taronja intens. A la part anterior del cos hi ha un vel cefàlic amb quatre apèndixs, dos situats a la part frontal, i dos flanquejant els rinòfors per la part exterior. Als costats del cos hi ha dos o tres apèndixs, els davanters semblants als del cap, i els dos que flanquegen la brànquia molt llargs. Davant de la brànquia hi ha un apèndix de longitud similar als davanters, disposat verticalment sobre el cos. Els rinòfors són relativament llargs i tenen unes vuit lamel·les al costat posterior, més obertes a la part basal, es van reduint cap a l’àpex on semblen mers engruiximents de la tija. La brànquia està formada per quatre fulles unipinnades que surten de tres peduncles, ja que les dues fulles interiors estan soldades a la base i el comparteixen. Cada full branquial disposa de 5-6 petites làmines espaiades, que no arriben fins a l’àpex. Darrere de la brànquia s’observa una taca de color rosa-violaci.
Biologia
Encara que es desconeix la seva alimentació, es pot suposar que aquesta espècie s’alimenta de petits briozous, a l’igual que les altres espècies de Okenia. La posta consisteix en una massa de petits ous blancs, disposats sobre el substrat. Els llargs apèndixs que flanquegen la brànquia són molt característics d’aquesta espècie, i quan l’animal està en moviment s’estiren i superen l’extrem de la cua. En general tot el cos de l’animal i els apèndixs s’estilitzen quan es desplaça, i es contrauen quan està en repòs.
Etimologia
- Okenia. Dedicat al Prof. Dr. Ludwig Gilbert Lorenz Oken, (1779-1851), filòsof natural alemany, editor de la revista “Isis” i publicador del llibre “Lehrbuch der Naturgeschichte”.
- Miramarae, per la localitat tipus de l’espècie, el barri de Miramar en La Habana, Cuba.
Distribució
Després de la seva descripció original en aigües de Cuba, només es coneixen tres cites més, totes elles a Taliarte, Gran Canària (Illes Canàries), on sembla que aquesta espècie està ben assentada.
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Abundància
| Mediterrània occidental: | ☆☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel (2023) "Okenia miramarae" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 19/11/2016. Accedit: 04/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/IZk2r)
