Descripció Cos de mida petita, d’uns 5 mm de longitud, alt i allargat. Hi ha tres formes de color citades a la localitat tipus: alguns espècimens són de color groc brillant amb les puntes dels rinòfors, brànquies i cua de color ataronjat, altres espècimens són blancs amb les puntes de rinòfors, brànquies i cua de color groc, mentre que el tercer grup mostra una coloració de base transparent groguenca i les puntes dels òrgans externs i la cua poden tenir, o no, coloració ataronjada o groga. El mantell està recobert de llargues espícules de diferents mides i amb protuberàncies al llarg d’elles. Hi ha una vora notal ben desenvolupat amb cinc papil·les laterals, distribuïdes simètricament a banda i banda de el cos. Dues papil·les es troben per davant dels rinòfors, dues darrere de les brànquies i les tres restants creixen a banda i banda del cos entre els rinòfors i les brànquies. Les papil·les són cilíndriques, llargues i estretes, més llargues i amples com més a la part posterior de l’animal. Una sola papil mitjana creix al mig del dors, a l’extrem d’una cresta mig-dorsal que arriba fins als rinòfors. Els rinòfors són allargats i prims, amb entre 7 i 9 laminetes a la part posterior i lateral dels rinòfors, però absents en la seva part frontal. Les puntes dels rinòfors no tenen laminetes. Les brànquies estan formades per 4 fulles unipinnades que envolten l’anus, les dues més anteriors creixen a partir d’una tija comuna; seva forma i longitud són similars a les de les papil·les. El peu és llarg i prim. Dos tentacles orals relativament curts es troben a banda i banda de la boca. El gonoporus es troba al costat dret de el cos.
Biologia Tot i que es desconeix la seva dieta, es pot suposar que aquesta espècie s’alimenta de petits briozous com les altres espècies del gènere Okenia. No es coneixen més detalls de la seva biologia.
Etimologia
Okenia. Dedicat al Prof. Dr. Ludwig Gilbert Lorenz Oken, (1779-1851), filòsof natural alemany, editor de la revista “Isis” i editor del llibre “Lehrbuch der Naturgeschichte”.
Picoensis. En referència a l’illa de Pico, a l’arxipèlag d’Açores, on es va trobar aquesta espècie.
Distribució Originalment descrita a l’illa de Pico, a l’arxipèlag de les Açores (Pola et al., 2017), posteriorment ha estat reportada al llarg de tota la Mediterrània, excepte a l’Adriàtic (de moment), amb cites des del mar de Alborà fins a Israel que s’han produït en qüestió de mesos, un ràpid progrés detallat a l’article de Trainito. et al., 2022. La primera cita per a aigües ibèriques (Pontes & Madrenas, 2021) va ser realitzada a La Herradura, Granada, Espanya amb fotos de David Ballesteros, però el juny de 2021 va aparèixer a Tamariu, Catalunya, Espanya, reportada per Maria Pichlmaier a 8 metres d’aigua en una paret obaga. El febrer del 2022 va aparèixer a Eivissa, Illes Balears, segons fotos d’en Joan Pereyra. L’any 2023 ha estat freqüent en la majoria de punts d’immersió de la Costa Brava, cosa que sorpren per la seva recent aparició en aquestes costes.
Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Okenia picoensis
Espècies similars
Quant a la seva coloració i morfologia externa, només dos taxons atlàntics s’assemblen a Okenia picoensis: Okenia sp.1 de el llibre de Valdés et al. (2006: p.126) mostra un espècimen colectat a Flamingo Bay, Illes Verges (Bahames) que comparteix el mateix nombre i distribució de papil·les laterals i mig-dorsals. També Okenia miramarae Ortea i Espinosa, 2000, descrita a partir de dos espècimens recol·lectats a Miramar, l’Havana (Cuba) amb el color de fons de el cos blanc amb les puntes de les laminetes, rinòfors i brànquies de color taronja clar i una taca rosa violàcia darrere de les brànquies, també amb papil laterals extraordinàriament grans a cada costat de la brànquia, que excedeixen la longitud de la cua quan l’animal es mou. O. picoensis té aquestes papil·les bastant llargues, però mai tan llargues com les descrites per O. miramarae. O. picoensis té rinòfors laminats i no té tubercles com O. miramarae. Recentment, O.miramarae va ser citada a Taliarte, Gran Canària, Illes Canàries, basant-se dues fotografies (Moro et al., 2016: p.21, pl.7) però sense espècimens recol·lectats que sospitem que pertanyen a O. picoensis, però calen més estudis anatòmics i moleculars de nous espècimens de Canàries per aclarir aquest assumpte.
Abundància
Mediterrània occidental:
★★☆☆☆
Mediterrània oriental:
★☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:
★☆☆☆☆
MesAquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Okenia picoensis basada en els nostres propis registres.
Videos
Altres fotos
Okenia picoensis @ Cirkewwa arch, Malta by Kristaps Dzonsons
Okenia picoensis @ La Piedra del Hombre, La Herradura, Almuñécar, Granada, Spain by David Ballesteros
Okenia picoensis @ Um El Faroud wreck, Wied iz-Zurrieq, Malta by Kristaps Dzonsons
Okenia picoensis @ Agay, France 20.06.2021
Okenia picoensis @ Tamariu, Spain 20.06.2021 8m by Maria Pichlmaier
Okenia picoensis @ Tamariu, Spain 20.06.2021 8m by Maria Pichlmaier
Okenia picoensis @ Tamariu, Spain 20.06.2021 8m by Maria Pichlmaier
Okenia picoensis @ Tamariu, Spain 20.06.2021 8m by Maria Pichlmaier
Okenia picoensis @ Tamariu, Spain 20.06.2021 8m by Maria Pichlmaier
Okenia picoensis @ Tamariu, Spain 20.06.2021 8m by Maria Pichlmaier
Okenia picoensis @ Cala Olivera, Eivissa, Spain 16.02.2022 by Joan Pereyra
Okenia picoensis @ Cala Olivera, Eivissa, Spain 16.02.2022 by Joan Pereyra
Okenia picoensis @ Palamós by Enric Madrenas
Okenia picoensis @ Palamós by Enric Madrenas
Okenia picoensis @ Palamós by Enric Madrenas
Okenia picoensis @ Palamós by Enric Madrenas
Okenia picoensis @ France by Pascal Girard
Okenia picoensis @ Granada por Luis Sánchez Tocino
Okenia picoensis @ Granada por Luis Sánchez Tocino
Okenia picoensis @ Granada por Luis Sánchez Tocino
Okenia picoensis mating @ L’Escala by Enric Madrenas
Okenia picoensis with egg spawn @ L’Escala by Enric Madrenas
Okenia picoensis @ Es Caials, Cadaqués by Miquel Pontes
Okenia picoensis @ Es Caials, Cadaqués by Miquel Pontes
Okenia picoensis @ Es Caials, Cadaqués by Miquel Pontes
Crocetta, F., S. A. A. Al Mabruk, E. Azzurro, R. Bakiu, M. Bariche, I. E. Batjakas, T. Bejaoui, J. Ben Souissi, J. Cauchi, M. Corsini-Foka, A. Deidun, J. Evans, J. Galdies, R. Ghanem, T. E. Kampouris, S. Katsanevakis, G. Kondylatos, L. Lipej, A. Lombardo, G. Marletta, E. Mejdani, S. Nikolidakis, P. Ovalis, L. Rabaoui, M. Ragkousis, M. Rogelja, J. Sakr, I. Savva, V. Tanduo, C. Turan, A. Uyan, and A. Zenetos. 2021. New Alien Mediterranean Biodiversity Records (November 2021). Mediterranean Marine Science. 22: 724–746.
Moro, L., J. Ortea, and J. J. Bacallado. 2016. Nuevas citas y nuevos datos anatómicos de las babosas marinas (Mollusca: Heterobranchia) de las islas Canarias y su entorno. Revista de la Academia Canaria de las Ciencias., 48: 9-52.
Orfanidis, S., A. Alvito, E. Azzurro, A. Badreddine, J. Ben Souissi, M. Chamorro, F. Crocetta, C. Dalyan, A. Fortic, L. Galanti, K. Geyran, R. Ghanem, A. Goruppi, D. Grech, S. Katsanevakis, E. Madrenas, F. Mastrototaro, F. Montesanto, M. Pavicic, D. Pica, L. Pola, M. Pontes, M. Ragkousis, A. Rosso, L. Sánchez Tocino, J. M. Tierno de Figueroa, F. Tiralongo, V. Tirelli, S. Tsioli, S. Tunçer, D. Vrdoljak, V. Vuletin, J. Zaouali, and A. Zenetos. 2021. New Alien Mediterranean Biodiversity Records (March 2021). Mediterranean Marine Science. 22: 180–198.
Ortea, J. A., and J. Espinosa. 2000. Nueva especie del género Okenia Menke, 1830 (Mollusca: Nudibranchia) de Cuba. Avicennia, Revista de Oceanología, Ecología y Biodiversidad Tropical 12-13:84-86.
Paz-Sedano, S., D. Ortigosa, and M. Pola. 2017. A new Okenia Menke, 1830 from the Azores Islands, Portugal. Spixiana. 40: 13–22.
Poizat, C. H.1991. New data on an interstitial opisthobranch assemblage and other meiofauna from the Skagerrak, Sweden. J. Molluscan Stud. 57(4, supplement):167-178.
Pola, M., S. Paz-Sedano, A. Macali, D. Minchin, A. Marchini, F. Vitale, C. Licchelli, and F. Crocetta. 2019. What is really out there? Review of the genus Okenia Menke, 1830 (Nudibranchia: Goniodorididae) in the Mediterranean Sea with description of two new species. PLoS ONE 14(5): e0215037.
Pontes, M., and E. Madrenas. 2021. First records of the NE Atlantic nudibranch Okenia picoensis Paz-Sedano, Ortigosa & Pola, 2017 (Gastropoda, Goniodorididae) in the Mediterranean Sea [in] Orfanidis et al. (2021) New Alien Mediterranean Biodiversity Records (March 2021). Mediterranean Marine Science. 22: 186–187.
Trainito, E., V. Migliore, and M. Doneddu. 2022. How many seas must a nudibranch sail? Okenia picoensis (Mollusca: Nudibranchia: Goniodorididae) conquering the Mediterranean. Studia Marina. 35: 15–25.
Utilitzem cookies per a optimitzar el nostre lloc web i el nostre servei.
Utilizamos cookies para optimizar nuestro sitio web y nuestro servicio.
We use cookies to optimize our website and our service.
Functional
Always active
The technical storage or access is strictly necessary for the legitimate purpose of enabling the use of a specific service explicitly requested by the subscriber or user, or for the sole purpose of carrying out the transmission of a communication over an electronic communications network.
Preferences
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Statistics
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Marketing
The technical storage or access is required to create user profiles to send advertising, or to track the user on a website or across several websites for similar marketing purposes.