Okenia picoensis

Okenia picoensis Paz-Sedano, Ortigosa & Pola, 2017

Okenia picoensis @ Palamós per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Onchidoridoidea  

 

Family

Goniodorididae  

 

Subfamily

Goniodoridinae  

 

Genus

Goniodoridella  

 

Species

Goniodoridella picoensis   (Paz-Sedano, Ortigosa & Pola, 2017)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1723425).
Descripció
Cos de mida petita, d’uns 5 mm de longitud, alt i allargat. Hi ha tres formes de color citades a la localitat tipus: alguns espècimens són de color groc brillant amb les puntes dels rinòfors, brànquies i cua de color ataronjat, altres espècimens són blancs amb les puntes de rinòfors, brànquies i cua de color groc, mentre que el tercer grup mostra una coloració de base transparent groguenca i les puntes dels òrgans externs i la cua poden tenir, o no, coloració ataronjada o groga. El mantell està recobert de llargues espícules de diferents mides i amb protuberàncies al llarg d’elles. Hi ha una vora notal ben desenvolupat amb cinc papil·les laterals, distribuïdes simètricament a banda i banda de el cos. Dues papil·les es troben per davant dels rinòfors, dues darrere de les brànquies i les tres restants creixen a banda i banda del cos entre els rinòfors i les brànquies. Les papil·les són cilíndriques, llargues i estretes, més llargues i amples com més a la part posterior de l’animal. Una sola papil mitjana creix al mig del dors, a l’extrem d’una cresta mig-dorsal que arriba fins als rinòfors. Els rinòfors són allargats i prims, amb entre 7 i 9 laminetes a la part posterior i lateral dels rinòfors, però absents en la seva part frontal. Les puntes dels rinòfors no tenen laminetes. Les brànquies estan formades per 4 fulles unipinnades que envolten l’anus, les dues més anteriors creixen a partir d’una tija comuna; seva forma i longitud són similars a les de les papil·les. El peu és llarg i prim. Dos tentacles orals relativament curts es troben a banda i banda de la boca. El gonoporus es troba al costat dret de el cos.

Biologia
Tot i que es desconeix la seva dieta, es pot suposar que aquesta espècie s’alimenta de petits briozous com les altres espècies del gènere Okenia. No es coneixen més detalls de la seva biologia.

Etimologia

  • Okenia. Dedicat al Prof. Dr. Ludwig Gilbert Lorenz Oken, (1779-1851), filòsof natural alemany, editor de la revista “Isis” i editor del llibre “Lehrbuch der Naturgeschichte”.
  • Picoensis. En referència a l’illa de Pico, a l’arxipèlag d’Açores, on es va trobar aquesta espècie.

Distribució
Originalment descrita a l’illa de Pico, a l’arxipèlag de les Açores (Pola et al., 2017), posteriorment ha estat reportada al llarg de tota la Mediterrània, excepte a l’Adriàtic (de moment), amb cites des del mar de Alborà fins a Israel que s’han produït en qüestió de mesos, un ràpid progrés detallat a l’article de Trainito. et al., 2022. La primera cita per a aigües ibèriques (Pontes & Madrenas, 2021) va ser realitzada a La Herradura, Granada, Espanya amb fotos de David Ballesteros, però el juny de 2021 va aparèixer a Tamariu, Catalunya, Espanya, reportada per Maria Pichlmaier a 8 metres d’aigua en una paret obaga. El febrer del 2022 va aparèixer a Eivissa, Illes Balears, segons fotos d’en Joan Pereyra. L’any 2023 ha estat freqüent en la majoria de punts d’immersió de la Costa Brava, cosa que sorpren per la seva recent aparició en aquestes costes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Okenia picoensis
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies similars
Quant a la seva coloració i morfologia externa, només dos taxons atlàntics s’assemblen a Okenia picoensis: Okenia sp.1 de el llibre de Valdés et al. (2006: p.126) mostra un espècimen colectat a Flamingo Bay, Illes Verges (Bahames) que comparteix el mateix nombre i distribució de papil·les laterals i mig-dorsals. També Okenia miramarae Ortea i Espinosa, 2000, descrita a partir de dos espècimens recol·lectats a Miramar, l’Havana (Cuba) amb el color de fons de el cos blanc amb les puntes de les laminetes, rinòfors i brànquies de color taronja clar i una taca rosa violàcia darrere de les brànquies, també amb papil laterals extraordinàriament grans a cada costat de la brànquia, que excedeixen la longitud de la cua quan l’animal es mou. O. picoensis té aquestes papil·les bastant llargues, però mai tan llargues com les descrites per O. miramarae. O. picoensis té rinòfors laminats i no té tubercles com O. miramarae. Recentment, O.miramarae va ser citada a Taliarte, Gran Canària, Illes Canàries, basant-se dues fotografies (Moro et al., 2016: p.21, pl.7) però sense espècimens recol·lectats que sospitem que pertanyen a O. picoensis, però calen més estudis anatòmics i moleculars de nous espècimens de Canàries per aclarir aquest assumpte.

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Okenia picoensis basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Crocetta F, Al Mabruk SAA, Azzurro E, et al. 2021. New Alien Mediterranean Biodiversity Records (November 2021). Mediterranean Marine Science. 22(3):724–746. Available from https://ejournals.epublishing.ekt.gr/index.php/hcmr-med-mar-sc/article/view/26668/22433.
    Moro L, Ortea J, Bacallado JJ. 2016. Nuevas citas y nuevos datos anatómicos de las babosas marinas (Mollusca: Heterobranchia) de las islas Canarias y su entorno. Revista de la Academia Canaria de las Ciencias., 48: 9-52.
    Orfanidis S, Alvito A, Azzurro E, et al. 2021. New Alien Mediterranean Biodiversity Records (March 2021). Mediterranean Marine Science. 22(1):180–198. https://doi.org/10.12681/mms.25294.
    Ortea JA, Espinosa J. 2000. Nueva especie del género Okenia Menke, 1830 (Mollusca: Nudibranchia) de Cuba. Avicennia, Revista de Oceanología, Ecología y Biodiversidad Tropical 12-13:84-86.
    Paz-Sedano S, Ortigosa D, Pola M. 2017. A new Okenia Menke, 1830 from the Azores Islands, Portugal. Spixiana. 40(1):13–22.
    Poizat CH. 1991. New data on an interstitial opisthobranch assemblage and other meiofauna from the Skagerrak, Sweden. J. Molluscan Stud. 57(4, supplement):167-178.
    Pola M, Paz-Sedano S, Macali A, et al. 2019. What is really out there? Review of the genus Okenia Menke, 1830 (Nudibranchia: Goniodorididae) in the Mediterranean Sea with description of two new species. PLoS ONE 14(5): e0215037. https://doi.org/https://doi.org/10.1371/journal.pone.0215037.
    Pontes M, Madrenas E. 2021. First records of the NE Atlantic nudibranch Okenia picoensis Paz-Sedano, Ortigosa & Pola, 2017 (Gastropoda, Goniodorididae) in the Mediterranean Sea [in] Orfanidis et al. (2021) New Alien Mediterranean Biodiversity Records (March 2021). Mediterranean Marine Science. 22(1):186–187. https://doi.org/10.12681/mms.25294.
    Trainito E, Migliore V, Doneddu M. 2022. How many seas must a nudibranch sail? Okenia picoensis (Mollusca: Nudibranchia: Goniodorididae) conquering the Mediterranean. Studia Marina. 35(1):15–25. https://doi.org/10.5281/zenodo.6676729.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel (2023) "Okenia picoensis" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 29/03/2021. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=32030)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.