Okenia picoensis Paz-Sedano, Ortigosa & Pola, 2017
Superdomain | Biota | |
Kingdom | Animalia | |
Phylum | Mollusca | |
Class | Gastropoda | |
Subclass | Heterobranchia | |
Infraclass | Euthyneura | |
Subterclass | Ringipleura | |
Superorder | Nudipleura | |
Order | Nudibranchia | |
Suborder | Doridina | |
Infraorder | Doridoidei | |
Superfamily | Onchidoridoidea | |
Family | Goniodorididae | |
Genus | Okenia | |
Species | Okenia picoensis Paz-Sedano, Ortigosa & Pola, 2017 | |
| Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1045705). | ||
Cos de mida petita, d’uns 5 mm de longitud, alt i allargat. Hi ha tres formes de color citades a la localitat tipus: alguns espècimens són de color groc brillant amb les puntes dels rinòfors, brànquies i cua de color ataronjat, altres espècimens són blancs amb les puntes de rinòfors, brànquies i cua de color groc, mentre que el tercer grup mostra una coloració de base transparent groguenca i les puntes dels òrgans externs i la cua poden tenir, o no, coloració ataronjada o groga. El mantell està recobert de llargues espícules de diferents mides i amb protuberàncies al llarg d’elles. Hi ha una vora notal ben desenvolupat amb cinc papil·les laterals, distribuïdes simètricament a banda i banda de el cos. Dues papil·les es troben per davant dels rinòfors, dues darrere de les brànquies i les tres restants creixen a banda i banda del cos entre els rinòfors i les brànquies. Les papil·les són cilíndriques, llargues i estretes, més llargues i amples com més a la part posterior de l’animal. Una sola papil mitjana creix al mig del dors, a l’extrem d’una cresta mig-dorsal que arriba fins als rinòfors. Els rinòfors són allargats i prims, amb entre 7 i 9 laminetes a la part posterior i lateral dels rinòfors, però absents en la seva part frontal. Les puntes dels rinòfors no tenen laminetes. Les brànquies estan formades per 4 fulles unipinnades que envolten l’anus, les dues més anteriors creixen a partir d’una tija comuna; seva forma i longitud són similars a les de les papil·les. El peu és llarg i prim. Dos tentacles orals relativament curts es troben a banda i banda de la boca. El gonoporus es troba al costat dret de el cos.
Biologia
Tot i que es desconeix la seva dieta, es pot suposar que aquesta espècie s’alimenta de petits briozous com les altres espècies del gènere Okenia. No es coneixen més detalls de la seva biologia.
Etimologia
- Okenia. Dedicat al Prof. Dr. Ludwig Gilbert Lorenz Oken, (1779-1851), filòsof natural alemany, editor de la revista “Isis” i editor del llibre “Lehrbuch der Naturgeschichte”.
- Picoensis. En referència a l’illa de Pico, a l’arxipèlag d’Açores, on es va trobar aquesta espècie.
Distribució
Descrita originalment a l’illa de Pico, a l’arxipèlag de les Açores (Pola et al., 2017), més tard es va trobar en diversos llocs de Malta (fotografies de Kristaps Dzonsons), diverses localitzacions de Sicília, Itàlia (fotografies d’Andrea Barcellona i Bruno Pizzutrella) i a Gènova, Itàlia (fotografia de Virgínia Picchio). En aquests llocs sembla haver-se establert, ja que s’han trobat múltiples individus en els últims anys. També ha estat trobada a Agay, França (foto de Sylvain Le Bris). La primera cita d’aigües ibèriques (Pontes & Madrenas, 2021) es va trobar a La Herradura, Granada, Espanya (fotografia de David Ballesteros), però al juny de 2021 va aparèixer també a Tamariu (fotos de Maria Pichlmaier) a uns 8 metres en una paret ombrívola.
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Espècies similars
Quant a la seva coloració i morfologia externa, només dos taxons atlàntics s’assemblen a Okenia picoensis: Okenia sp.1 de el llibre de Valdés et al. (2006: p.126) mostra un espècimen colectat a Flamingo Bay, Illes Verges (Bahames) que comparteix el mateix nombre i distribució de papil·les laterals i mig-dorsals. També Okenia miramarae Ortea i Espinosa, 2000, descrita a partir de dos espècimens recol·lectats a Miramar, l’Havana (Cuba) amb el color de fons de el cos blanc amb les puntes de les laminetes, rinòfors i brànquies de color taronja clar i una taca rosa violàcia darrere de les brànquies, també amb papil laterals extraordinàriament grans a cada costat de la brànquia, que excedeixen la longitud de la cua quan l’animal es mou. O. picoensis té aquestes papil·les bastant llargues, però mai tan llargues com les descrites per O. miramarae. O. picoensis té rinòfors laminats i no té tubercles com O. miramarae. Recentment, O.miramarae va ser citada a Taliarte, Gran Canària, Illes Canàries, basant-se dues fotografies (Moro et al., 2016: p.21, pl.7) però sense espècimens recol·lectats que sospitem que pertanyen a O. picoensis, però calen més estudis anatòmics i moleculars de nous espècimens de Canàries per aclarir aquest assumpte.
Abundància
| Mediterrània occidental: |  |
| Mediterrània oriental: |  |
| Oceà Atlàntic: | |
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2022) "Okenia picoensis" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 29/03/2021. Accedit: 07/07/2022. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/2pLI5)
