Trapania hispalensis Cervera & Garcia-Gómez, 1989
Trapania hispalensis per João Pedro Silva
Nota taxonòmica: És virtualment impossible distingir visualment els exemplars de
Trapania hispalensis dels de
Trapania tartanella, si bé un anàlisi radular permet distingir-los perfectament, segons l’esquema publicat al
Sea Slug Forum de Bill Rudman i que reproduïm seguidament:

Comparativa ràdula de Trapania hispalensis (A) i Trapania tartanella (B)
Descripció
El cos és limaciforme, relativament gruixut, amb una longitud màxima d’uns 20mm, encara que habitualment fa uns 10 mm. El color base del cos és blanc translúcid, el que permet veure la massa visceral per transparència, i està recobert d’una fina puntuació blanca opaca superficial molt difusa, més aparent en determinades zones com la part superior de la cua. S’han observat alguns exemplars amb una coloració marró-rogenca més o menys intensa sobre el dors, i sobre ella una pigmentació blanca opaca que pot ser molt fina o formar petites taques lineals. Disposa d’uns apèndixs cilíndrics situats a la cara externa dels rinòfors i les brànquies, una mica corbats cap al centre de el cos i cap enrere, que són característics de totes les espècies del gènere. Els extrems distals dels rinòfors, les brànquies i els processos extrarinofòrics i extrabranquials, així com la part superior de l’extrem de la cua són de color groc o groc-ataronjat, de vegades de tons daurats. Els rinòfors no són retràctils i en el seu extrem distal presenten unes 10-12 laminetes. De vegades s’observa una petita taca groga entre els rinòfors. Les brànquies es componen de 3 fulls branquials tripinnats grans, el full central més gran que els altres dos, i de vegades hi ha també dos fulls branquials bipinnats addicionals, gairebé invisibles, que es disposen envoltant la part anterior del porus anal. Els tentacles orals són digitiformes, mentre que els tentacles propodials són amples a la base i corbats cap a la part posterior de l’animal. Aquests tentacles poden ser totalment grocs o només ser-ho en la seva part dorsal posterior. La vora del peu pot presentar petits punts alineats de color taronja. La cua és apuntada.
Biologia
Viu en fons rocosos, sobre esponges pertanyents al gènere Ircinia, encara que realment s’alimenta d’uns petits animals que creixen sobre esponges anomenats entoproctes. Es reprodueix entre els mesos de març i juny. La posta consisteix en una cinta d’uns 25mm de llarg per 2 mm d’ample, amb ous de color blanc d’unes 80 micres. Aquesta espècie sol estar parasitada pel copèpode del gènere Splanchnotrophus Hancock i Norman, 1863, que sol atacar l’animal per darrere de la brànquia, abraçant tota la massa visceral.
Etimologia
- Trapania. El nom genèric original d’aquesta espècie era Drepania, proposat per Lafont el 1874. Pruvot-Fol el 1931 proposa canviar el nom genèric a Trapania per desambiguar-lo de Drepania Hübner, 1816 (un grup de lepidòpters). Madame Pruvot-Fol no indica la procedència del nom, però hi ha dues teories: la primera seria dedicada a la ciutat de Trapani, capital de província de la Sicília occidental; la segona seria derivada del nom genèric original Drepania, derivat del grec “Drepane” que significa «falç» i presumiblement es refereix a la forma dels apèndixs situats als costats dels rinòfors i brànquies en aquest gènere. Pruvot Fol hauria triat el nou nom basant-se que té el mateix sentit, però no el mateix so i evitar així confusions.
- Hispalensis, de “Hispalis”, denominació de la ciutat de Sevilla a l’època romana, que al seu torn és la llatinització de “Spal” o “Ispal”, el nom del nucli poblacional turdetà (successors de l’antiga civilització de Tartessos) sobre el que es van assentar els romans.
Distribució
A l’Atlàntic s’ha observat des de la Badia d’Arcachon (França) al nord, fins a l’Estret de Gibraltar. A la Mediterrània sembla trobar-se freqüentment per tot el mar d’Alborán, tot i que cal estudiar cada possible troballa ja que es pot confondre molt fàcilment amb Trapania tartanella.
Espècies similars
Trapania tartanella, d’aspecte extern gairebé idèntic, únicament es poden diferenciar per les dents radulars, ja que a T. tartanella el denticle més desenvolupat és el marginal més extern, mentre que a T. hispalensis el més desenvolupat és el segon denticle més extern. La probabilitat d’observació, tenint en compte la localitat tipus, fa que els exemplars mediterranis més habituals siguin T.tartanella (localitat tipus Nàpols, Itàlia) mentre que els exemplars atlàntics solen ser T.hispalensis (localitat tipus Cadis, Espanya) (Ballesteros et al., 2019: p.185).
Abundància
Mediterrània occidental: | ★☆☆☆☆ |
Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
MesAquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Trapania hispalensis basada en els nostres propis registres.
Videos
Altres fotos
Bibliografia
1246567
Trapania hispalensis
items
1
entomological-society-of-america
author
asc
1
https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Aguado, F., and S. López González. 2015. Moluscos Nudibranquios de la Costa Tropical. Asociación Buxus & Ayuntamiento de Motril.
Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2019. Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions, Figueres.
Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes.
2023. OPK - Opistobranquis. (
https://opistobranquis.info/).
Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. La Conchiglia, Rome, Italy.
Cervera, J. L., and J. C. García-Gómez. 1989. Dos nuevas especies de Trapania Pruvot-Fol, 1931 (Gastropoda: Nudibranchia) del sur de España. Bollettino Malacologico 24 (9-12): 189-204.
Cervera, J. L., J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2000. A new species of Trapania Pruvot-Fol, 1931 from the Bay of Cadiz, with remarks on other Trapania species (Nudibranchia: Goniodorididae). Ophelia 52(1): 17-24.
Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
García-Gómez, J. C. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, and C. M. López de la Cuadra. 1989. Resultados de la Campaña Internacional de Biología Marina “Ceuta-86”: Moluscos Opistobranquios. Bollettino Malacologico. 25: 223–232.
Gosliner, T. M., and S. J. Fahey. 2008. Systematics of Trapania (Mollusca: Nudibranchia: Goniodorididae) with descriptions of 16 new species. Systematics and Biodiversity 6(1): 53-98.
Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
Martínez-Chacón, M. 2018. Nudibranquios de la isla de Tarifa, pequeñas joyas del estrecho de Gibraltar. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio.
Martínez-Cueto, E., G. Rodríguez, M. J. Rodríguez, and A. Valdés. 1990. Contribución al conocimiento de los opistobranquios del Norte y Noroeste de España. Boletín de Ciencias de la Naturaleza del Instituto de Estudios Asturianos. 40: 89–101.
McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (
http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
Menéndez, J. L., and J. Oliveros.
2004. Trapania hispalensis accessed through: AsturNatura on 2015-02-05. (
http://www.asturnatura.com/especie/trapania-hispalensis.html).
Ocaña Martín, A., L. Sánchez Tocino, S. López González, and F. Viciana Martín. 2000. Guía submarina de invertebrados no artrópodos. Comares, Granada.
Ortea, J. A., A. Quero, G. Rodriguez, and A. Valdés. 1989. Redescripción de Trapania tartanella (Ihering, 1986) (Mollusca: Nudibranchia). Bollettino Malacologico 25 (5-8): 241-246.
Perrone, A. S. 1990. Recenti acquisizioni faunistiche relative agli Opistobranchi (Aplysiomorpha, Pleurobrancomorpha, Sacoglossa, Nudibranchia) del Mediterraneo. Lavori (Soc. Ven. Sc. Nat) 15:21- 27.
Pruvot Fol, A. 1931. Notes de systematique sur les opisthobranches. Bulletin du Museum National d’Histoire Naturelle, Paris, series 2, 3(2):308-316.
Rudman W.B. et al. 1998. Trapania hispalensis accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (
http://seaslugforum.net/showall/traphisp).
Sabelli, B., R. Gianuzzi-Savelli, and D. Bedulli. 1990. Catalogo annotato dei Molluschi marini del Mediterraneo. Libreria Naturalistica Bolognese. Bologna, Italy: 348 pp.
Sánchez Tocino, L. 2001. Trapania hispalensis accessed through: Opistobranquios de la Costa de Granada on 2014-12-14. (
http://www.ugr.es/~lstocino/pagina_nueva_19.htm).
Sánchez Tocino, L., and J. L. Cervera. 2006. Primeros datos sobre la dieta de Trapania maculata Haefelfinger, 1960 y Trapania hispalensis Cervera y García-Gómez, 1989 (Mollusca: Nudibranchia). Zoologica Baetica (Revista de Zoología de la Universidad de Granada) 17:85-89.
Sánchez Tocino, L., A. Ocaña, and F. J. García. 2000. Contribución al conocimiento de los moluscos opistobranquios de la costa de Granada (sureste de la Península Ibérica). Iberus 18(1):1-14.
Sánchez-Tocino, L., A. Ocaña, F. J. García, and J. L. Cervera. 2007. Descripción de las puestas y desarrollo embrionario de algunos Doridoidea (Mollusca: Nudibranchia) del Sur de la Península Ibérica. Iberus, 25 (1): 1-20.
Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
Templado, J., A. Guerra, J. Bedoya, D. Moreno, J. M. Remón, M. Maldonado, and M. A. Ramos. 1993. Fauna marina circalitoral del sur de la Península Ibérica; Resultados de la campaña oceanográfica “Fauna I”. Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC), Madrid, Spain.
Trainito, E. 2005. Nudibranchi del Mediterraneo : guida al riconoscimento dei molluschi opistobranchi. Il Castello, Trezzano sul Naviglio (Milano).
Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2nd. ed. Il Castello.
WoRMS Editorial Board.
2023. World Register of Marine Species. WoRMS. (
http://www.marinespecies.org).
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.
Més informació
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Trapania hispalensis" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/10/2013. Accedit: 04/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/1hCxC)
Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.