Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Doridina Doridoidei Onchidoridoidea Trapania hispalensis

Trapania hispalensis

Trapania hispalensis Cervera & Garcia-Gómez, 1989

Trapania hispalensis per João Pedro Silva

Nota taxonòmica: És virtualment impossible distingir visualment els exemplars de Trapania hispalensis dels de Trapania tartanella, si bé un anàlisi radular permet distingir-los perfectament, segons l’esquema publicat al Sea Slug Forum de Bill Rudman i que reproduïm seguidament:

Comparativa radula T.hispalensis (A) y T.tartanella (B)

Comparativa ràdula de Trapania hispalensis (A) i Trapania tartanella (B)

Descripció
El cos és limaciforme, relativament gruixut, amb una longitud màxima d’uns 20mm, encara que habitualment fa uns 10 mm. El color base del cos és blanc translúcid, el que permet veure la massa visceral per transparència, i està recobert d’una fina puntuació blanca opaca superficial molt difusa, més aparent en determinades zones com la part superior de la cua. S’han observat alguns exemplars amb una coloració marró-rogenca més o menys intensa sobre el dors, i sobre ella una pigmentació blanca opaca que pot ser molt fina o formar petites taques lineals. Disposa d’uns apèndixs cilíndrics situats a la cara externa dels rinòfors i les brànquies, una mica corbats cap al centre de el cos i cap enrere, que són característics de totes les espècies del gènere. Els extrems distals dels rinòfors, les brànquies i els processos extrarinofòrics i extrabranquials, així com la part superior de l’extrem de la cua són de color groc o groc-ataronjat, de vegades de tons daurats. Els rinòfors no són retràctils i en el seu extrem distal presenten unes 10-12 laminetes. De vegades s’observa una petita taca groga entre els rinòfors. Les brànquies es componen de 3 fulls branquials tripinnats grans, el full central més gran que els altres dos, i de vegades hi ha també dos fulls branquials bipinnats addicionals, gairebé invisibles, que es disposen envoltant la part anterior del porus anal. Els tentacles orals són digitiformes, mentre que els tentacles propodials són amples a la base i corbats cap a la part posterior de l’animal. Aquests tentacles poden ser totalment grocs o només ser-ho en la seva part dorsal posterior. La vora del peu pot presentar petits punts alineats de color taronja. La cua és apuntada.

Biologia
Viu en fons rocosos, sobre esponges pertanyents al gènere Ircinia, encara que realment s’alimenta d’uns petits animals que creixen sobre esponges anomenats entoproctes. Es reprodueix entre els mesos de març i juny. La posta consisteix en una cinta d’uns 25mm de llarg per 2 mm d’ample, amb ous de color blanc d’unes 80 micres. Aquesta espècie sol estar parasitada pel copèpode del gènere Splanchnotrophus Hancock i Norman, 1863, que sol atacar l’animal per darrere de la brànquia, abraçant tota la massa visceral.

Etimologia

Trapania. El nom genèric original d’aquesta espècie era Drepania, proposat per Lafont el 1874. Pruvot-Fol el 1931 proposa canviar el nom genèric a Trapania per desambiguar-lo de Drepania Hübner, 1816 (un grup de lepidòpters). Madame Pruvot-Fol no indica la procedència del nom, però hi ha dues teories: la primera seria dedicada a la ciutat de Trapani, capital de província de la Sicília occidental; la segona seria derivada del nom genèric original Drepania, derivat del grec “Drepane” que significa «falç» i presumiblement es refereix a la forma dels apèndixs situats als costats dels rinòfors i brànquies en aquest gènere. Pruvot Fol hauria triat el nou nom basant-se que té el mateix sentit, però no el mateix so i evitar així confusions.
Hispalensis, de “Hispalis”, denominació de la ciutat de Sevilla a l’època romana, que al seu torn és la llatinització de “Spal” o “Ispal”, el nom del nucli poblacional turdetà (successors de l’antiga civilització de Tartessos) sobre el que es van assentar els romans.

Distribució
A l’Atlàntic s’ha observat des de la Badia d’Arcachon (França) al nord, fins a l’Estret de Gibraltar. A la Mediterrània sembla trobar-se freqüentment per tot el mar d’Alborán, tot i que cal estudiar cada possible troballa ja que es pot confondre molt fàcilment amb Trapania tartanella.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Trapania hispalensis
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Espècies similars
Trapania tartanella, d’aspecte extern gairebé idèntic, únicament es poden diferenciar per les dents radulars, ja que a T. tartanella el denticle més desenvolupat és el marginal més extern, mentre que a T. hispalensis el més desenvolupat és el segon denticle més extern. La probabilitat d’observació, tenint en compte la localitat tipus, fa que els exemplars mediterranis més habituals siguin T.tartanella (localitat tipus Nàpols, Itàlia) mentre que els exemplars atlàntics solen ser T.hispalensis (localitat tipus Cadis, Espanya) (Ballesteros et al., 2019: p.185).

Abundància

Mediterrània occidental:	★☆☆☆☆
Mediterrània oriental:	☆☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★☆☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Trapania hispalensis basada en els nostres propis registres.

Videos

Altres fotos

Bibliografia

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Trapania hispalensis" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/10/2013. Accedit: 04/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/1hCxC)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Trapania hispalensis