Dendrodoris grandiflora

Dendrodoris grandiflora (Rapp, 1827)

Dendrodoris grandiflora per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Phyllidioidea  

 

Family

Dendrodorididae  

 

Genus

Dendrodoris  

 

Species

Dendrodoris grandiflora  (Rapp, 1827)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139516).
Sinònims

  • Dendrodoris kessneri Tejedo, 1994
  • Dendrodoris longula Pruvot-Fol, 1951 
  • Dendrodoris pseudorubra Pruvot-Fol, 1951 
  • Dendrodoris temarana Pruvot-Fol, 1953
  • Doris grandiflora Rapp, 1827 (original)
  • Doris guttata Risso, 1826

Descripció
Es tracta d’una espècie de grans dimensions amb exemplars poden arribar a més de 10 cm de longitud i que es caracteritzen per tenir el cos molt aplanat, amb els marges del dors molt amplis, ondulats i amb estries radials bifurcades  de color fosc. La coloració de fons del cos és gris clar o crema però gairebé sempre es presenten nombroses taques de forma i mida irregulars al dors, de diferents tons de verd, marró o gairebé negres. El mantell dorsal és tou i sense espícules. La zona ventral del mantell i el peu no tenen taques mentre que les parets laterals del peu poden tenir taques com les del dors. Els rinòfors són retràctils i tenen el mateix color que les taques del dors excepte l’àpex que és blanquinós; estan ben desenvolupats i tenen una zona basal ampla sense laminetes i una mica més clara que la resta del rinòfor. La zona laminar dels rinòfors té 20-30 laminetes molt atapeïdes que van decreixent en grossor cap a l’àpex. L’orifici rinofòric és circular, de vora llisa i sense beina elevada. El bulb bucal d’aquesta espècie, com les altres espècies del gènere, no té mandíbules ni ràdula. La brànquia retràctil està formada per 6-8 fulles tripinnades molt desenvolupades, disposades en cercle al voltant de l’anus, i del mateix color que que les taques del dors excepte l’àpex de les fulles, que és blanquinós. Papil·la anal ben formada, en forma de bóta i amb la part superior lleugerament lobulada. La zona oral no té palps.

Biologia
Aquesta gran espècie de doridáceo sol trobar-se sota pedres, des de molt poca profunditat fins a 20-30 m.  S´ha citat que es troba també  sobre esponges (Crambe, Microciona, Ircinia fasciculata, Spongia officinalis) però es dubta de si realment s’alimenta dels teixits de l’esponja o bé de la pel·lícula de microorganismes que creixen sobre les esponges, ja que s’alimenta per succió mitjançant el bulb bucal. Les postes tenen forma de cinta ampla de color ivori d’uns 8 mm d’alt enrotllada en una espiral de diverses voltes que pot arribar a 5 cm de diàmetre total. Sol haver de 60-70 ous a l’ample de la cinta, col·locats en dues capes superposades. Els ous tenen un diàmetre d’unes 80 micres i estan dins de càpsules una mica més grans, d’unes 140 micres. Les postes es poden trobar, també sota pedres.

Etimologia

  • Dendrodoris, del grec “dendros” (arbre) i Doris, una nimfa marina de la mitologia grega.
  • Grandiflora, en botànica, una planta caracteritzada per les seves grans flors, com certes espècies de petúnies o roses. Aquí probablement es refereix a la gran branquia de l’animal, semblant a una gran flor quan està extesa.

Distribució
Fins ara aquesta espècie té una distribució mediterrània que abasta també a l’Atlàntic proper (Península Ibèrica, Canàries, Madeira, costes del Sàhara i Mauritània). A la Península Ibèrica ha estat recollida en totes les seves costes excepte a la cornisa cantàbrica i a Galícia. A la Mediterrània s’ha citat tant a la conca oriental (Turquia, Israel) com a l’occidental, també a les Balears. A les costes catalanes es mostra com una espècie força freqüent en diferents localitats de la Costa Brava (Port de la Selva, Cadaqués, Illes Formigues, Blanes) i a Llavaneres, costa de Barcelona i Salou.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Dendrodoris grandiflora
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Dendrodoris grandiflora

Abundància

    Mediterrània occidental:2 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Dendrodoris grandiflora basada en els nostres propis registres.

Dendrodoris grandiflora per Pascal Girard

 

Altres fotos

Bibliografia

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2021) "Dendrodoris grandiflora" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 02/08/2021. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/E2Zh6)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.