Aegires leuckartii

Aegires leuckartii (Vérany, 1853)

Aegires leuckartii per Enric Madrenas

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Ringipleura
	Superorder	Nudipleura
	Order	Nudibranchia
	Suborder	Doridina
	Infraorder	Doridoidei
	Superfamily	Onchidoridoidea
	Family	Aegiridae
	Genus	Aegires
	Species	Aegires leuckartii Vérany, 1853

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 138704).

Nota taxonòmica: Diversos autors (Haefelfinger 1968; Ortea, Luque & Templado, 1990) han postulat el sinònim entre A. leuckartii i A. punctilucens mentre que en Risbec (1928, 1953) han intentat sinonimitzar-los amb exemplars de A. albopunctatus (que en realitat corresponen a A. pruvotfolae). Hi ha una extensa discussió d’aquests temes en el treball (Fahey & Gosliner, 2004 p.630-632). Considerem que A. leuckartii és una espècie vàlida.

Sinònims

Aegires leuckarti [sic]

Vérany va triar el nom de “leuckartii” per a aquesta nova espècie. Autors posteriors com Vayssière (1901) i altres van eliminar l’última ‘i’, però el ICZN en el seu article 58 considera sinònims els noms d’espècies dedicats a persones acabats en ‘-i’ o ‘-ii’, de manera que l’ús de “leuckartii” segons la seva descripció original es considera el correcte.

Descripció
Nudibranqui de fins a 5 mm de longitud, amb el cos rígid i limaciforme, més ample en la part frontal i al nivell de les brànquies, amb la cua acabada en punta. El cap està rematat per un vel frontal relativament gran amb lòbuls laterals arrodonits i tentacles orals aplanats. Té nombrosos tubercles, grans i d’aspecte globós, distribuïts simètricament al llarg del cos, amb petites espícules que sobresurten en l’àpex. El cos és de color blanc translúcid i permet veure els òrgans interns per transparència en els exemplars juvenils. Els exemplars adults tenen una pigmentació superficial de color blanc opac i taques marrons en els àpexs dels tubercles, rinòfors i al voltant dels tubercles branquials. El peu és de color blanc. Els rinòfors són llisos i cada un pot retreure’s a l’interior d’una beina rinofórica, rematada per un gran tubercle en la part externa. Les brànquies, bipinnades, posseeixen 3 fulles protegides per tres tubercles.

Biologia
Segons Schmekel i Portmann (1982) la seva alimentació es basa en esponges calcàries de la família Leucosoleniidae, encara que altres estudis no confirmats apunten algues del gènere Codium. Les postes es poden trobar entre setembre i octubre. En general es troba en fons rocosos de fins a 30 metres de profunditat.

Etimologia

Aegires, relacionat amb el déu nórdic i celta per a les costes i l’oceà, Aegir. Tot i que se li atribuïa el causar tempestes quan s’enfadava, també se’l coneixia per la seva hospitalitat com a productor de cervesa per als déus, on l’escuma del mar era considerada anàloga a l’escuma de la cervesa..
Leuckartii en honor de Friederich Sigismund Leuckart, (1794-1843; Alemanya), junt amb Eduard Rüppell, coautor del “Atlas zu der Reise im nördlichen Afrika. Erste Abtheilung Zoologie” (1830)

Distribució
Se li suposa endèmic de la Mediterrània, on se’l considera una espècie poc freqüent. Ha estat citat en totes les costes mediterrànies ibèriques, incloses les Illes Balears.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Aegires leuckartii
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Referències per l´espècie: Aegires leuckartii

Gibraltar: García-Gómez et al. (1989). Andalucía (Med.): Ballesteros et al. (1986, as A. punctilucens), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000). Levante: Templado (1982b, 1983, 1984, all as A. punctilucens), Marín and Ros (1987, as A. punctilucens), Templado, Luque and Ortea (1987, as A. punctilucens leuckarti), Templado, Talavera and Murillo (1987, as A. punctilucens leuckarti). Catalunya: Ballesteros (Tossa de Mar, unpubl. data). Baleares: Ballesteros, Álvarez and Mateo (1986, as A. punctilucens leuckarti).

General: Bergh, 1881a:655; 1883:135; Fez Sanchez, 1974:131; Haefelfinger, 1968:576; Ihering, 1886:24; Risbec, 1928:125; 1953:60; Sabelli, Giannuzzi-Savelli, & Bedulli, 1990:437; Vayssiere, 1901a:55; 1913a:337

Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

Mediterrània occidental:
Mediterrània oriental:
Oceà Atlàntic:

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Aegires leuckartii basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2021) "Aegires leuckartii" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/05/2012. Accedit: 04/03/2021. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/1NedI)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Aegires leuckartii