Aegires palensis Ortea, Luque & Templado, 1990
Es tracta d’una espècie de la qual els escassos exemplars observats mesuren entre 2 i 9 mm de longitud. El cos és de color crema groguenc però hi ha nombroses puntuacions blanques que aclareixen algunes zones del cos com el cap i les fulles branquials; també hi ha taques marrons o olivàcies arrodonides o allargades distribuïdes aïlladament per tot el cos. Les taques marrons perduren en els animals conservats. El vel cefàlic frontal és arrodonit. El dors, els flancs del cos i la cua disposen de tubercles de àpex arrodonit i de mida desigual. Els més grans són els del dors, que formen 4 fileres de dos tubercles, dues fileres més centrals i dues més laterals. Els tubercles de cada filera estan units per una cresta i les 4 crestes conflueixen en una altra cresta migdorsal, davant dels tubercles centrals més anteriors, que passa entre els rinòfors i es bifurca per davant d’ells en forma de “Y”, acabant en dos tubercles al dors del cap. També hi ha una filera de tubercles al llarg dels flancs del cos. Els tubercles del cos solen tenir una taca marró en l’extrem. Els rinòfors són llisos i de color clar encara que amb 1-2 bandes més fosques prop de l’extrem; la beina rinofòrica s’obre cap amunt i té tres lòbuls externs i tres interns (Ortea et al. 1990). La brànquia està formada per tres petites fulles tripinnades de color blanquinós que estan protegides pel davant i pels costats per 3-4 tubercles gruixuts com els de la resta del cos. Les vores del peu solen estar també tacades de marró.
Biologia
A causa dels escassos exemplars coneguts de l’espècie (4) es coneix molt poc de la seva biologia. Se sap almenys que pot viure des escassa profunditat (3 m) entre roques i Posidonia oceanica (Sea Slug Forum), entre masses d’algues amb esponges i briozous epibionts i en fons detrítics orgànics a 34 m de profunditat.
Etimologia
- Aegires, relacionat amb el déu nórdic i celta per a les costes i l’oceà, Aegir. Tot i que se li atribuïa el causar tempestes quan s’enfadava, també se’l coneixia per la seva hospitalitat com a productor de cervesa per als déus, on l’escuma del mar era considerada anàloga a l’escuma de la cervesa.
- Palensis. Derivat de Cap de Palos, en el sudest d’Espanya, a prop de la localitat tipus de l’espècie.
Distribució
Fins el moment l’espècie s’ha observat només al litoral mediterrani occidental: a la costa d’Almería, a la zona del Cap de Palos (Cervera et al., 2004), a la Mediterrània francesa (Sea Slug Forum) i molt recentment a la localitat d’Es Caials (Cadaqués) a la Costa Brava catalana (observació VIMAR).
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Abundància
| Mediterrània occidental: | ☆☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ☆☆☆☆☆ |
Altres fotos
- No tenim (més) fotos de Aegires palensis
Bibliografia
Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2019. Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions, Figueres.
Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.
Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
Fahey, S. J., and T. M. Gosliner. 2004. A phylogenetic analysis of the Aegiridae Fischer, 1883 (Mollusca, Nudibranchia, Phanerobranchia) with descriptions of eight new species and a reassessment of Phanerobranch relationships. Proceedings of the California Academy of Sciences, (4) 55(34): 613–689.
Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
Moreno, D., and J. Templado. 1998. Nuevas aportaciones al conocimiento de los opistobranquios del sureste español. II. Iberus 16 (2): 39-58.
Ortea, J., A. A. Luque, and J. Templado. 1990. Contributions to the knowledge of the genus Aegires Lovén, 1844 (Opisthobranchia: Doridoidea: Aegiretidae) in the North Atlantic, with descriptions of two new species. Journal of Molluscan Studies. 56: 333–337.
Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
Rudman W.B. et al. 1998. Aegires palensis accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/aegipale).
Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
Templado, J., L. Baratech, M. T. Aparicio, M. Villena, and M. Calvo. 1993a. Los “ejemplares tipo” de las colecciones malacológicas del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC). Madrid: 328 pp.
Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2nd. ed. Il Castello.
WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. (http://www.marinespecies.org).
Més informació
Citeu aquest article com:
Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Aegires palensis" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 12/04/2015. Accedit: 07/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/Cm1eJ)
